Alguna cosa no funciona en el tema de la llet

Sabem consumir la millor llet? Espanya, també Catalunya, és un país deficitari en producció de llet de vaca. Va produir uns set milions de tones de llet el 2017, segons dades del FEGA i, tot i que, el consum de lactis mostra una caiguda continuada any rere any, de més del 20% en l’última dècada, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), no aconseguim cobrir el consum d’aquests productes. Revertir aquesta tendència és un dels principals reptes del sector lacti a curt termini. Aquest fet no sembla ser suficient per poder garantir un preu just al ramader.

El cost de produir un litre de llet està al voltant dels 0,32 euros/litre (font MAPA), però, el preu mitjà ponderat en 2017 va ser de 0,319 euros/litre, segons dades del FEGA. Les dades anteriors mostren que alguns productors no estarien guanyant diners mitjançant la seva activitat, sinó simplement cobrint els costos de producció o fins i tot perdent diners.

Davant aquesta situació els productors van optar per dues vies diferents: augmentar el volum, és a dir, produir més litres de llet per així diluir els costos fixos o optimitzar els recursos (benestar animal, genètica, instal·lacions, cultius), tot això encaminat a reduir al màxim els costos.

La llet produïda a Espanya és un aliment que passa per uns estrictes controls de qualitat higienicosanitària i traçabilitat al llarg de totes les baules de la cadena alimentària abans d’arribar al consumidor.

Malgrat que la llet es produeix i transforma en condicions de màxima qualitat i seguretat alimentària, els espanyols no aconseguim el consum de lactis recomanats en una dieta sana i equilibrada. Un estudi de Anibes reflecteix que un percentatge important de la població espanyola no arriba a les recomanacions d’ingesta de calci, magnesi i vitamina D. La principal font de calci és la llet, sent recomanable prendre tres gots de llet al dia o l’equivalent en altres productes lactis.

Aquest fet ve provocat, perquè els consumidors espanyols, en general, no tenen consciència de consumir productes làctics com a altres països de la UE. La llet sens porta presentant des de fa anys com un producte reclam i no estem acostumats a apreciar-la ni a pagar per ella el preu que es mereix. Produïm llet líquida per bric UHT, però no som experts en produir productes lactis de més valor afegit com pot ser el formatge.

D’altra banda, el descens del consum de llet està en les modes nutricionals relacionades amb les begudes vegetals que preocupen cada vegada més a metges i investigadors, ja que no hi ha estudis suficients que determinin que aquestes són millors que la llet de vaca.

Així la coses, costa entendre i molt que els ramaders de boví lleter en un país deficitari en consum i deficitari en producció tinguin problemes no només de rendibilitat sinó per assumir els costos de producció, que tot s’ha de dir, no són superiors als de països excedentaris. Per què els preus de venda en un país deficitari són inferiors als de la mitjana de la Unió Europea? Perceben els ramaders un preu just en un país deficitari? En el tema de la llet hi ha alguna cosa que no funciona.

Jesús Domingo, vicepresident primer d’Agroprés

Anuncis

L’anòmala precipitació acumulada al Baix Ebre i Montsià comportarà enguany greus pèrdues al conreu de l’olivera

Unió de Pagesos (UP) ha alertat que la majoria de mesos del 2018 les precipitacions a les zones productores d’oliva del Baix Ebre i Montsià estan molt per sota de la seva mitjana; només al febrer i al juny va haver-hi precipitacions iguals o entre un 10% i un 20% superiors a la mitjana climàtica. La pluja en aquestes zones està tenint un comportament invers al conjunt de Catalunya, i aquest 2018 està acumulant una pluviometria superior a la mitjana dels darrers anys.

Així les coses, fan preveure que el sector de l’olivera podria caure en una situació de danys per sequera al Baix Ebre i al Montsià la pròxima campanya i acumular una tercera temporada de pèrdues superiors al 30% de la producció mitjana en els darrers tres o cinc anys, tal com marquen les directives europees sobre l’articulació d’ajuts d’Estat.

La campanya passada, 2016/2017, Unió de Pagesos ja va estimar unes pèrdues de producció del 60% en aquestes dues comarques, fet que van representar unes pèrdues econòmiques de 21 milions d’euros. La campanya actual, 2017/2018, el sindicat ha estimat unes pèrdues del 50% de la producció al Baix Ebre i del 31% al Montsià, de mitjana. Tot i que, a l’àmbit local, els municipis del Montsià de la Galera, el Mas de Barberans i Santa Bàrbara han tingut unes pèrdues entre el 40 i el 50% i, al Baix Ebre, els municipis de l’Ampolla i Camarles han tingut unes pèrdues superiors al 60%.

Davant el fet que la situació de sequera en aquestes dues comarques persisteix, Unió de Pagesos demana a l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura del Baix Ebre i Montsià que continuï fent un acurat seguiment de la producció d’olives per la propera campanya, per tal que, com a mínim, s’asseguri una justa fiscalitat a la pagesia d’aquestes dues comarques. Els productors d’olives del Baix Ebre i Montsià han tributat en la declaració de la renda 2017 la meitat del que ho haurien fet si no s’haguessin comunicat danys climàtics per sequera, comunicació a la qual va contribuir el sindicat.

Amb vista a la futura campanya, la valoració dels danys al conreu de l’olivera a les dues comarques serà més important perquè l’Administració podria considerar que han patit fenòmens climàtics adversos, que poden assimilar-se a desastres naturals, cosa que permetria articular ajuts d’Estat: ajuts directes basats en les pèrdues de cada pagès, préstecs bonificats en els interessos i amb amortitzacions de capital a càrrec de l’Administració, exempcions fiscals en l’IBI de rústica i reduccions en les cotitzacions de la seguretat social.

D’altra banda, UP alerta de la urgència de modificar l’actual assegurança de l’olivera perquè sigui una eina útil. Des de fa tres anys que l’assegurança va passar de ser contractada anualment a biennalment i, tot i que es pot finançar a través de SAECA, ha esdevingut una assegurança cara per al pagès i amb un nivell de cobertura insuficient en cas de dany per sequera.

L’Informe de Contractació de l’Assegurança Agrària de desembre de 2017 del Ministeri, confirma un retrocés en l’ús d’aquesta assegurança, especialment a Catalunya, on la producció assegurada és inferior al 3% de la producció total.

Baixa la botiga tradicional i pugen els supermercats en la venda de fruites i hortalisses el 2017 en el conjunt de l’Estat

La botiga tradicional segueix sent el canal preferit per les llars espanyoles per adquirir fruites i hortalisses fresques en 2017, representant el 33,4% en el cas de les fruites i el 30,7% en el cas de les hortalisses, tot i que s’ha registrat un retrocés amb relació a l’any anterior, mentre que creix lleugerament la compra en supermercats/autoserveis i l’e-commerce no supera el 0,5% de la quota en volum, segons les dades de l’Informe del consum de l’Alimentació a Espanya en 2017, presentat  pel ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luís Planas.

Tot i ser el canal favorit per a la compra de fruita durant 2017, amb un 33,4% del volum, la botiga tradicional veu reduït el seu volum en un 8,7% amb relació a 2016. El supermercat /autoservei creix lleugerament, 1 0,4% i les botigues de descompte decreixen en el mateix percentatge, representant el 11,6%. Pel que fa al comerç electrònic, representa només el 0,4% de la quota per canals, amb un creixement del 3,9%.

En relació amb els preus pagats pels consumidors en 2017 segons el canal de compra, l ‘Informe del consum de l’Alimentació a Espanya el 2017 explica que excepte Internet, la resta de canals presenten un major preu mitjà respecte a l’any anterior, sent el súper i la botiga tradicional els canals amb un preu superior a la mitjana. El preu mitjà global ha estat el 2017 de 1,46 euros/quilos, amb un variació positiva del 2,6%. El preu mig a la botiga tradicional el 2017 ha estat de 1,50 euros/quilo de fruita; el de supermercats 1,49 euros/quilo, el del comerç electrònic 1,46 euros/quilo; el d’hipermercats 1,44 euros/quilo i el de botigues discounts 1,20 euros/quilo.

Pel que fa a hortalisses, la botiga tradicional representa el 30,7% de les compres de les llars, un 7,2% menys que el 2016, seguida dels supermercats / autoserveis, amb un 30,6% del volum total comercialitzat, 1 3,2% més que en 2016. Les compres d’hortalisses a través de botigues descomptes és del 11,3% (+ 0,1%), la d’hipermercats del 7,4% (-3,1%) i el comerç electrònic representa el 0,5%, amb un creixement del 21,8%.

El preu mitjà de la categoria d’hortalisses va tancar 2017 en 1,48 euros/quilos amb una variació positiva del 3,6%. Tant els hipermercats com els súpers i les vendes per internet, presenten un preu superior a la mitjana, amb 1,61 euros/quilos en el cas dels hipermercats, 1,60 euros/quilo en supermercats i autoserveis i 1,53 euros/quilos a la venda per internet. Mentre que les botigues de descompte és el canal més assequible de preu amb 1,35 euros/kg, sent a més el que més creix, amb un 5,1% més que el 2016, segons les dades del “Informe del consum de l’Alimentació a Espanya el 2017”, recollits per FEPEX. 

J.D.M.

Unió de Pagesos demana a Competència que investigui possibles pràctiques anticompetitives al mercat de la llet

Unió de Pagesos (UP) denuncia la greu situació de crisi de la ramaderia de llet catalana i exigeix mesures contundents per salvar el sector. Tenint en compte el baix valor dels preus de la llet a l’Estat espanyol registrat el darrer any, tot i ser-ne deficitaris, en relació als preus que s’han observat a la resta de la UE, que ha registrat grans oscil·lacions de preu i contrasta amb l’escassa variabilitat a Catalunya i a la resta de l’Estat, Unió de Pagesos demana a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que investigui si s’estan produint pràctiques anticompetitives.

Segons l’Observatori del mercat de la llet de la Comissió Europea, en els darrers 12 mesos, el preu a l’Estat espanyol s’ha mantingut poc variable, entre els 30,1 i els 31,94 euros els 100 quilos, tot i que puntualment ha arribat a 32,52 euros.

En canvi, els preus mitjans a la Unió Europea (UE) dels Vint-i-vuit el darrer any s’han situat entre els 33,34 i els 37,92 euros els 100 quilos. De la mateixa manera, els grans productors de llet de la UE han registrat preus molt més alts que els de l’Estat espanyol, en arribar a màxims de 39,24 euros a Dinamarca, 40,52 a Alemanya, 36,60 a França, i 41,75 a Holanda, tot i que són excedentaris, mentre que la producció espanyola és deficitària respecte el seu consum.

Cal recordar que la CNMC va imposar el 2015 una sanció de 88 milions d’euros al Gremi d’indústries làcties de Catalunya, un seguit d’empreses del sector, i a l’Associació d’empreses làcties de Galícia, per pràctiques anticompetitives entre el 2000 i el 2013. El 1997, com a resultat d’una altra resolució, es va multar amb 15 milions de pessetes la Federació Nacional d’Indústries Làcties i 48 empreses per les mateixes raons.

El sindicat agrari exigeix a la CNMC que investigui si la gran distribució ha incorregut en col·lusió tàcita en competir pel baix preu de la llet, que sovint utilitza com a producte reclam,  cosa que perjudica la resta de la cadena fins el productor: la pràctica de tenir en compte el preu dels competidors, a l’hora de fixar el preu al consumidor, pot portar, sense necessitat que hi hagi acord explícit de preus, a una situació equivalent.  

Nova fase de destrucció del teixit productor

Unió de Pagesos també adverteix que el sector es troba en una nova fase de destrucció del teixit productor a Catalunya: la implantació de grans granges lleteres amb el vist-i-plau de l’Administració. Aquest nou model amenaça la subsistència de centenars d’explotacions punteres que produeixen una llet de màxima qualitat higiènico-sanitària reconeguda, l’activitat de les quals fa de motor econòmic a moltes comarques i puntal social al territori.

Per al sindicat, autoritzar aquest model productiu, en benefici de pocs inversors, suposa malbaratar els esforços privats i públics que s’hi han destinat, així com atacar directament l’economia rural del país, i assumir uns majors riscos en aspectes mediambientals i de sanitat animal, entre d’altres. Per això, Unió de Pagesos demana a l’Administració que paralitzi l’avenç d’aquest model a Catalunya, tal com han fet altres governs com el francès i el basc.

Aquest març les dades de l’Observatori del boví de llet i carn del Departament d’Agricultura han posat de manifest la caiguda del boví de llet a Catalunya, només en queden 499 granges, mentre que al 2001 n’hi havia 1.754, i el 1992, 4.329, fet que situa en el 88,1% les granges que han plegat en els últims 26 anys, i en el 71% les que ho han fet en els últims 17 anys.

Els resultats econòmics del sector lleter a Catalunya entre el 2006 i el 2016 mostren que el benefici empresarial, inclòs el cost d’oportunitat, ha estat negatiu pràcticament en tot el període. Per al sindicat, aquests resultats no tan sols no permeten als ramaders invertir per innovar, sinó que posen en risc la supervivència de les granges.

Una altra causa de l’abandonament de la producció es troba en el fet que les empreses deixen de recollir la llet als ramaders i aquests tenen dificultats per trobar altres compradors. Aquesta situació, que ja es dona de manera reiterada a Catalunya, la protagonitzen, darrerament, Lactalis i Corporació Alimentària Peñasanta, empreses de demostrada solvència, d’àmbit transnacional o bé amb seu a l’Estat espanyol. 

Tot i que algunes empreses argumenten que el motiu que les porta a deixar de recollir llet és la caiguda de consum de la llet líquida, el sindicat considera que no expliquen, ni traslladen al productor, l’alt valor afegit de la resta de productes que obtenen a partir de la llet crua.   

Front comú de la Taula Agrària per defensar la vinya ecològica catalana davant el Ministeri d’Agricultura

El Departament d’Agricultura i el sector han acordat sol·licitar al Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació, i Medi Ambient (MAPAMA) mantenir el suficient nombre de fitosanitaris amb coure per lluitar contra el míldiu de la vinya. Així s’ha decidit avui a la Taula Agrària, convocada per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que ha reunit els responsables d’Agricultura amb els representants del sector (Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya).

El coure és, des de finals del segle XIX, el producte de referència en la lluita contra el míldiu de la vinya (Plamopara vitícola), sent l’únic fungicida autoritzat en viticultura ecològica que és plenament eficaç.

D’uns anys cap aquí s’està posant en dubte, a nivell europeu, la utilització del coure, degut al seu possible impacte sobre els microorganismes del sòl, no pas per la seva toxicitat humana. És per això que s’està treballant en trobar alternatives al coure en agricultura ecològica, a través de la utilització d’extractes de plantes, olis vegetals, argiles, etc. També a partir de l’obtenció de varietats de vinya tolerants als fongs.

Ara per ara, aquestes alternatives no són plenament viables, per la qual cosa, no és possible assegurar la viabilitat de la viticultura ecològica sense l’ús del coure en la lluita contra el míldiu. Per això, la Taula Agrària considera essencial seguir fent  ús d’alguns formulats cúprics, que segons el nou registre de productes fitosanitaris que està duent a terme el Ministeri de Agricultura, no podran ser utilitzats.

La vinya és el principal conreu ecològic de Catalunya, suposa el 39% de la superfície total cultivada com a ecològica. Segons dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l’any 2017 hi havia un total de 14.880 ha de vinya ecològica, el que suposa, aproximadament, el 24 % de la superfície vitícola de Catalunya.

Una altra qüestió que s’ha posat sobre la taula, és la preocupació del sector davant dels atacs de l’os. En aquest sentit, la consellera Teresa Jordà  ha assegurat que aquest tema ja fa dies que s’està tractant amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, que és qui té les competències de l’os.

Fires de juliol de 2018

CATALUNYA 

  • Fira Artesania d’Estiu, a Sant Cugat del Vallès. Dia 1
  • Argila Argentona. Fira de Ceràmica, del 6 al 8
  • Fira de la Mel Novella, a Colera, el dia 8
  • Fira Bagà Medieval, a Bagà. Dies 14 i 15
  • Fira de Sant Jaume, a Reus, del 20 al 22
  • Mercat Romà Ciutat de IESSO, a Guissona. Dia 21
  • Fira de Sant Jaume, a Prats de Lluçanès. Dia 22
  • Mercat del Comte Arnau, a Sant Joan de les Abadesses. Dies 28 i 29
  • Fira Artesana d’Estiu, a Gósol, el dies 28 i 29
  • FIRAGOST, Fira-Exposició del Camp Català, a Valls, del 31 de juliol a l’1d’agost

RESTA DE L’ESTAT

  • FERIA DE LA CEREZA DEL VALLE DE CADERECHAS, a SALAS DE BUREBA (BURGOS), el dia 1
  • FERCAM’2018, XLV Fira Regional del Camp i Mostres de Castella-La Manxa, a Manzanares (Ciudad Real). Del 4 fins al 8
  • Manzanares (Ciudad Real), del 4-8 de julio. Exposición de las razas Florida y Malagueña. Subasta de las razas Florida y Malagueña.
  • FERIA NACIONAL DE OFICIOS ARTESANOS, del 6 al 25 a BURGOS
  • Escuela de Verano REDVITIS, del 10 al 12 a Logronyo
  • FERIA DE YANGUAS, el dia 15
  • FERIA AGROGANADERA Y DEL AJO, el dia 16 en VEGUELLINA DE ÓRBIGO (LEÓN)
  • FERIA DE PRODUCTOS DE LA TIERRA Y ARTESANÍA CONCURSO-EXPOSICIÓN DEL CABALLO LOSINO E HISPANO BRETON, el 19 a MEDINA DE POMAR (BURGOS)
  • FERIA DEL AJO, a CASTROJERIZ (Burgos), del 20 al 22
  • Exposición del Caballo Hispano-Árabe, el dia 21 en VALDESTILLAS (VALLADOLID)
  • MERCADO ROMANO, els dies 21 i 22 a SALDAÑA (PALENCIA)
  • FERIA DEL AJO, en BURGOS, el 21 y 22
  • MERCADO MEDIEVAL, los días 21y  22 en CIUDAD RODRIGO (SALAMANCA)
  • FERIA AGROALIMENTARIA Y DE LA ARTESANÍA, el dia 22 a HERGUIJUELA DE LA SIERRA (SALAMANCA)
  • FERIA DEL QUESO Y PRODUCTOS ARTESANALES, en FROMISTA (Palencia), el 22
  • FERIA DE SANTIAGO, en VILLAFRANCA DEL BIERZO (LEÓN), el dia 25       
  • XVI Exposición Nacional de Ganado Puro, en Piedrahita (Ávila), del 27 al 29
  • Exposición Pura Raza Española, en Piedrahita (Ávila), del 20 al 27
  • FERIA AGROALIMENTARIA E INDUSTRIAL DE LAS MERINDADES, en MEDINA DE POMAR (Burgos), el 28 y 29
  • Mercado Tradicional, el dia 29 en Almarza (Soria)
  • Feria de Oficios Artesanos Tradicionales y Productos Locales Agroalimentarios, el dia  29 en Monleras (Salamanca)

ESTRANGER

  • ISEKI_Food Conference, del 3 al 5 a  Stuttgart (Alemanya)
  • Enflor & Garden Fair, del 8 al 10 en Holambra (Brasil)
  • Propak China, en Shangai (China), del 11 al 13
  • Nigeria AgroFood, en Lagos (Nigeria), del 13 al 15
  • Agroexpo, del 13 al 22 en Bogotá (Colombia)
  • Agri Intex. Del 14 al 17 en Codissia Trade Fair Complex Coimbatore (India)
  • IFT Food Expo, del 15 al 18 en McCormick Place, Chicago, Illinois (Estados Unidos)
  • XII International Conference on Grapevine Breeding & Genetics, del 15 al 20 en Burdeos (Francia)
  • Exposición Rural, en  Buenos Aires (Argentina), el 18 y 19
  • Pre&Postharvest Physiology of Temperate Fruit Crops – First ISHS Summer School, del 22 de julio al 4 de agost en Lake Constance (Alemanya)
  • Fruit Focus, el 25 en NIAB EMR, Kent (Reino Unido)
  • Expofacic | Cantanhede, del 25de  julio al 5 de agosto
  • Asia Agri-Tech Expo & Forum 2018, del 26 al 28 de julio en Taipei World Trade Center Hall 1 (Taiwan)
  • ICPP2018, 11th International Congress of Plant Pathology. Del 29 al 3 en Boston (EUA)

7 mesures per millorar el Pla de Proteïnes de la UE

La Federació Europea de Fabricants de Pinso (FEFAC) considera molt adequat el Pla de Proteïnes que la Comissió Europea vol posar en marxa per reduir el dèficit que pateix el sector ramader comunitari. Això no obstant, insisteix que aquest pla ha de tenir com a objectiu la producció de proteïna de qualitat, la qual ve determinada pel perfil d’aminoàcids, digestibilitat, concentració de proteïnes i presència d’anti-nutrients.

Per aconseguir-ho ha elaborat 7 recomanacions:

  1. Un pla d’acció a llarg termini, que millori la competitivitat de la producció de proteïna a la UE.
  2. Noves o millorades eines per analitzar els impactes de les polítiques que influeixen en l’oferta de fonts de proteïna domèstica usada en alimentació animal. Polítiques com la PAC, la directiva d’energies renovables, la implementació de l’acord COP21, l’Economia Circular, així com les polítiques relacionades amb la protecció de cultius i de selección.
  3. L’eina FeedMod de la UE s’hauria de fer operativa, actualitzar-ne de forma habitual i fer li servir per avaluar amb precisió les tendències en la demanda de proteïnes animals i en requeriments d’aminoàcids per a la població ramadera de la UE.
  4. Incloure la producció de farratge i el pasturatge en el balanç de proteïnes de la UE, ja que són les fonts més importants de proteïnes vegetals per a l’alimentació dels remugants.
  5. Desenvolupament d’un model regional d’oferta de proteïnes que reflecteixi els patrons específics de demanda de cada zona i que estigui vinculat amb les mesures de greening.
  6. Fomentar la recerca que relacioni la nutrició animal amb la millora dels cultius, de manera que aquesta última pugui donar resposta als desafiaments actuals identificats en la qualitat de la proteïna, com a nivells de concentració, perfils d’aminoàcids, factors antinutricionals, etc.. de les fonts de proteïnes vegetals, com la colza, el gira-sol i la soja.
  7. Igualtat de condicions per al mercat de pinsos “no modificats genèticament”. FEFAC destaca que el debat entre MG i no MG no té impacte en la qualitat de la proteïna i els requisits per als animals de granja, però pot afectar negativament la competitivitat de la producció d’aliments de la UE a causa del major cost de fonts de proteïna no MG.

Jesús Domingo