41 empreses fructícoles catalanes exposen els seus productes al saló internacional Fruit Attraction, a Madrid

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (PRODECA), organitza la participació de 41 empreses catalanes del sector de la fruita, sota  la marca Catalunya, en la 9a edició de la fira Fruit Attraction, que té lloc a Madrid del 18 al 20 d’octubre.

En l’espai de Catalunya es donen cita empreses productores, comercialitzadores, importadores i exportadores. Així, l’àmplia representació d’empreses catalanes a Fruit Attraction cobreix la totalitat de les famílies de productes fructícoles conreats a Catalunya: fruita de pinyol, fruita de llavor i cítrics.

L’objectiu d’aquesta actuació és donar suport a les empreses en la millora del seu posicionament en els mercats exteriors, en l’establiment de nous contactes comercials, a més de facilitar la difusió sobre el sector de la fruita del nostre país als operadors visitants. D’aquí que les empreses catalanes participants es presentin a Fruit Attraction com a integradores d’un dels mercats de distribució de productes frescos més importants del sud d’Europa.

A més, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), empresa pública del Departament d’Agricultura, mostrarà els programes de R+D per a aquest sector a Fruit Attraction.

Fruit Attraction és un saló internacional que aplega les novetats i tendències de la indústria de la fruita i l’horta, un espai de trobada cada cop més internacional del conjunt dels professionals que integren tota la cadena de subministrament. L’edició anterior va comptar amb 1.238 empreses expositores de 25 països, i la visita de 54.684 professionals de 102 països, xifres que enregistren un continu creixement en relació als anys anteriors.

Difusió del Fruit Business Fòrum

D’altra banda, i aprofitant l’aparador i ressonància d’aquest certamen firal, en l’espai de Catalunya es farà difusió de la tercera edició del Fruit Business Fòrum, que se celebrarà a Barcelona, els dies 16 i 17 d’abril de 2018, un esdeveniment de negocis amb la participació de productors i exportadors de fruita de Catalunya, i importadors i distribuïdors de països tercers. La finalitat és generar una plataforma en què es pugui aplegar els interessos de totes les parts per a generar fluxos de negoci.

Cal ressaltar que la fruita fresca constitueix una de les principals produccions agràries de Catalunya pel seu pes econòmic, per la superfície de conreu, per la seva importància relativa en la producció tant d’Europa com de l’Estat espanyol, i per la seva orientació exportadora. Alhora, Catalunya és una de les principals zones productives de fruita dolça d’Europa i la principal àrea de producció a l’Estat, i, a la vegada, és el quart major productor mundial de pera, préssec i nectarina, i el vintè productor de poma del món. Més de 58.000 hectàrees plantades amb fruiters produeixen més d’un milió de tones de fruita, gràcies a una zona plena de diversitat i a un clima mediterrani suau.

Catalunya, gran exportador de fruita

Catalunya exporta un 80% de la fruita als mercats estrangers i està present en les cadenes europees i internacionals més exigents quant a qualitat. Les exportacions catalanes de fruita el 2016 van ser de 886.868 tones i 916,55M€. Comparant amb les de 2015, han augmentat en volum en: poma (+7,4%), en pera (+7,1%), i en préssec i nectarina (+3,7%), i en valor: en poma (+17,5%), en pera (+8,9%), i en préssec i nectarina (+8,7%).
Catalunya manté un paper de lideratge dins l’Estat pel que fa a l’exportació de fruita. L’any 2016 Catalunya va exportar el 67,3% de les pomes del total estatal, el 64,7% de les peres i el 41,6% dels préssecs i nectarines.

Empreses catalanes participants a Fruit Attraction:

  • Actel Grup, de Lleida
  • Afrucat, de Lleida
  • Alcanar Verd Cítrics & Vivers – Varietat Sando, d’Alcanar (Montsià)
  • Anela Fruits, de Campllong (Gironès)
  • Cerima Cherries, de Tivissa (Ribera d’Ebre)
  • Cítrics Terres de l’Ebre – Delta Fruits, de Campredó (Baix Ebre)
  • Consell Regulador DOP Pera de Lleida, de Lleida
  • Cooperativa de Soses, de Lleida
  • Copafresh, de Mollerusa (Pla d’Urgell)
  • Dasben, de Lleida
  • Exportadora d’Agris d’Alcanar, d’Alcanar (Montsià)
  • Font Badia – Fruites Font, de Torres de Segre (Segrià)
  • Fructícola de L’Empordà –  IGP Poma de Girona, de La Tallada d’Empordà (Baix Empordà)
  • Fruites Caberol, d’Alcarràs (Segrià)
  • Fruits de Ponent, d’Alcarràs (Segrià)
  • Fruits Sant Miquel, de Soses (Segrià)
  • Frulesa, de Vilanova de la Barca (Segrià)
  • Girona Fruits  – IGP Poma de Girona, de La Tallada d’Empordà (Baix Empordà)
  • Giropoma Costa Brava – IGP Poma de Girona, de La Tallada d’Empordà (Baix Empordà)
  • Grup Fruiter, de Benissanet (Ribera d’Ebre)
  • Grupo Català, de La Portella (Segrià)
  • Grupo Diego Martínez, de Barcelona
  • Grupo Puentesol, d’Amposta (Montsià)
  • Hawo Fruits Spain, de L’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)
  • Kiss Me I’m Sweet, d’Alcanar (Montsià)
  • La Portellana, de la Portella (Segrià)
  • Laumont, de Tàrrega (Urgell)
  • Llorenç Capdevila, de Barcelona
  • Mercabarna, de Barcelona
  • Molnar Fruits, de Vila-Sana (Pla d’Urgell)
  • Rondafruits, de Barcelona
  • Royo Fruits, d’Alcanar (Montsià)
  • Stadium Innovation, de Castelldefels (Baix Llobregat)
  • Trecoop, de Sudanell (Segrià)
  • Unfesa,  de Lleida
  • Visa Fruits, de Barcelona
  • Viveros Alcanar, d’Alcanar (Montsià)
  • Viveros Alcaplant, d’Alcanar (Montsià)
  • Viveros Sancho Hermanos, d’Alcanar (Montsià)
  • Vivers Baix Camp, de Vinyols i els Arcs (Baix Camp)
  • Viyefruit, d’Alcarràs (Segrià)
Anuncis

El DARP i les entitats de l’Ebre signen el conveni que regula els ajuts per a la lluita contra la plaga del cargol poma

El director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Oriol Anson, s’ha reunit amb les entitats que formen part del grup seleccionat per a l’execució del projecte mediambiental de lluita contra el cargol poma per a formalitzar el conveni que regula els ajuts corresponents a la segona anualitat del projecte, que s’ha reforçat amb més actuacions per a fer front a aquesta plaga que afecta el delta de l’Ebre.

El passat 26 de setembre el Govern de la Generalitat ja va aprovar la concessió d’una subvenció directa de 260.381,34 euros per a aquestes actuacions que, juntament amb l’aportació dels fons comunitaris FEADER, suposava un muntant total de 456.809,39 euros. Tot i que el DARP està a punt per a fer efectiva la totalitat d’aquesta subvenció, el bloqueig que el Govern de l’Estat ha imposat als comptes de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Ordre ministerial per la qual es declara la no disponibilitat de crèdits en el pressupost de Catalunya per al 2017, no permet fer-ho.

Malgrat aquesta situació, el DARP ha fet tots els esforços que estan a la seva ma perquè aquestes ajudes, tan importants per a mantenir les actuacions de lluita contra la plaga del cargol poma, no s’aturin. Per això, s’ha formalitzat aquest segon conveni que regula les condicions d’atorgament d’una subvenció directa per un import total de 327.511,13€ per a l’execució de les actuacions corresponents a la segona anualitat del projecte mediambiental. Es tracta d’un ajut cofinançat pel fons FEADER en un 43% i pel DARP en un 57%. La part corresponent a l’ajut del Departament d’Agricultura es quantifica en 186.681,34 euros.

La resta de l’import corresponent a l’ajut concedit per l’execució de les actuacions previstes dins la segon anualitat del projecte mediambiental de la lluita contra el cargol poma es podrà fer efectiu tant bon punt es deixi sense efecte l’Ordre ministerial que declara la no disponibilitat de crèdits en el pressupost de Catalunya per al 2017. Si no és així, i en tractar-se d’un ajut cofinançat pel FEADER, es podrien perdre els diners que aporta Brussel·les, amb els perjudicis mediambientals que això comportaria per al delta de l’Ebre.

El grup ad hoc encarregat d’executar el projecte mediambiental de lluita contra el cargol poma al delta de l’Ebre està integrat pels següents membres

  • Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre.
  • Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre.
  • Arrossaires del Delta de l’Ebre i Secció de Crèdit SCCL.
  • Cambra Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit SCCL.
  • Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs i altres cultius al Delta de l’Ebre (ADV).
  • Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Birdlife).
  • Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

El Consell de la Unió Europea es posiciona sobre els recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura

El dia 9 d’octubre, el Consell de ministres d’Agricultura de la Unió Europea (UE) va adoptar unes conclusions que estableixen la posició de la UE per al setè període de sessions de l’òrgan rector del Tractat internacional sobre els recursos fitogenètics per a la alimentació i l’agricultura (ITPGRFA), que es farà a Kigali el 3 de novembre de 2017.

Les conclusions se centren en alguns dels temes clau de l’esdeveniment, com ara el paper dels recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura en l’aplicació del Programa de Desenvolupament Sostenible de 2030 i la revisió del sistema multilateral d’accés i participació en els beneficis i l’estratègia de finançament establerta pel tractat.

Millora del funcionament del sistema multilateral existent

En les conclusions, el Consell demana a l’òrgan rector del ITPGRFA que millori el funcionament del sistema multilateral existent, ampliï el seu àmbit d’aplicació i millori el seu finançament. També subratlla la important contribució dels agricultors i les comunitats locals a la conservació i el desenvolupament dels recursos fitogenètics i la importància de les disposicions del tractat sobre els ‘drets dels agricultors’.

El Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agricultura va ser adoptat el 3 de novembre de 2001 per la Conferència de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i va entrar en vigor el 29 de juny de 2004 .

La UE i els seus Estats membres són parts contractants del tractat internacional, que estableix un sistema mundial per proporcionar als agricultors, fitomilloradors i científics accés a material genètic vegetal per a l’alimentació i l’agricultura i té per objecte garantir, mitjançant un sistema multilateral d’accés i benefici compartint que els beneficiaris comparteixen els beneficis que deriven de l’ús d’aquest material genètic amb els països en què s’origina el material.

J. D.

Es fa efectiu el pagament dels ajuts a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha ordenat el pagament dels ajuts per a la millora de la producció i comercialització dels productes de l’apicultura per a l’any 2017. El pagament es fa per un import de 210.656,98 € a cinc entitats associatives del sector apícola que agrupen a apicultors d’arreu de Catalunya. Els esmentats ajuts estan integrats en el Programa de millora de la producció i la comercialització dels productes apícoles per al període 2017-2019, aprovat per la Comissió Europea.

El Govern ha fet tot l’esforç per a no aturar el pagament d’aquests ajuts, malgrat el bloqueig que el Govern de l’Estat ha imposat als comptes de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Ordre ministerial per la qual es declara la no disponibilitat de crèdits en el pressupost de Catalunya per al 2017.

Aquesta decisió de l’Estat ha afectat a l’ampliació de crèdit disponible que ja estava preparada per part del DARP, la qual cosa impedeix que a data d’avui es puguin pagar la totalitat dels ajuts previstos. Aquests ajuts són cofinançats amb el Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i, per tant, el seu pagament cal efectuar-lo abans del 15 d’octubre. En conseqüència, dels 444.634,32€ amb què estava previst dotar la convocatòria d’enguany, avui només s’abonen 210.656,98€, amb la següent distribució global d’acord amb les actuacions dutes a terme.

  • Assistència tècnica a les persones apicultores i a les agrupacions de persones apicultores: 42.131,40 €
  • Lluita contra les agressions i malalties de l’arnar, en particular contra la varroasi: 126.394,19 €
  • Racionalització de la transhumància: 37.918,27 €
  • Mesures de suport als laboratoris d’anàlisi de mel i de productes apícoles: 4.213,12

El DARP està portant a terme gestions amb el Ministeri d’Agricultura per tal que el pagament de l’import que estava previst des de Catalunya, i que no s’ha pogut executar pel bloqueig dels comptes de la Generalitat, es pugui realitzar el més aviat possible i de forma que no se’n vegin afectats els beneficiaris de l’ajut ni el DARP, qui com a Organisme Pagador seria el que, de forma injusta i per la decisió del Ministeri d’Hisenda, podria veure’s penalitzat per Brussel·les.

L’apicultura és una activitat tradicional implantada en moltes zones rurals de Catalunya en les quals actua com a activitat agrària principal o complementària d’altres per a molts dels seus pagesos. Així doncs, l’activitat apícola compleix una funció econòmica, ja que proporciona una part important dels ingressos dels professionals que s’hi dediquen, però alhora contribueix al desenvolupament rural i al manteniment de la població en zones de muntanya o zones desfavorides i en reforça el teixit econòmic i social. L’apicultura afavoreix l’increment de la pol·linització i, en conseqüència, ajuda al manteniment, la conservació i l’equilibri dels ecosistemes i de l’entorn natural on hi ha els abellars. La pol·linització afavoreix la conservació de determinades espècies vegetals silvestres i l’increment de rendiments d’altres espècies cultivades, especialment les de conreu d’arbres fruiters.

Per aquest motiu, el Departament d’Agricultura considera del tot necessari continuar fomentant aquesta activitat mitjançant la concessió de subvencions, per tal que millori les seves condicions de producció i de comercialització de amb la finalitat de professionalitzar el sector apícola.

El Departament d’Agricultura realitza el tractament aeri per controlar la processionària del pi a Catalunya a 20.000 ha

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat ha iniciat un tractament aeri sobre 20.000 hectàrees de bosc per combatre la processionària del pi. El departament ha indicat que ha fet un esforç per mantenir les mateixes superfícies tractades durant la campanya de l’any passat i hi destinarà una inversió de 936.750,00€. Així s’actuarà en 49 municipis de 10 comarques que són les zones més afectades de Catalunya amb l’objectiu de rebaixar les poblacions d’aquesta plaga. Segons un estudi efectuat en base als resultats de la campanya de 2016, l’efectivitat dels tractaments es va situar en un 95,5% i, per tant, el DARP continua apostant per aquest tipus de control que és ara per ara el més efectiu.

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un lepidòpter defoliador que, a més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals. Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya, amb hiverns i tardors molt temperats, han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga.

El producte que s’utilitza és biològic (Bacillus thuringiensis kurstaki) i compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. A més, cal tenir present les limitacions de la normativa relativa als tractaments aeris que prohibeix els tractaments a menys de 100 m de zones habitades.

El tractament aeri, el més efecti

L’hivern passat els danys que va produir la processionària van ser molt considerables en diferents indrets de Catalunya. D’acord amb les prospeccions efectuades pels Agents Rurals, de les 725.000 ha de diferents espècies de pins que hi ha a Catalunya, unes 150.000 ha estaven afectades en diferents graus i més de 21.200 ha en el grau més elevat.

La campanya de tractaments aeris de control va començar fa uns dies i està previst que s’acabi a finals d’octubre. En funció de les característiques de la zona, els tractaments es fan amb helicòpter (8.000 ha) o amb avió (12.000 ha). El tractament més efectiu per combatre la processionària en l’àmbit forestal és l’aeri que es realitza a la tardor, en els primers estadis de desenvolupament de les erugues. Durant la campanya de 2016 l’efectivitat dels tractaments es va situar en un 95,5%

Com a complement a les accions aèries amb productes biològics iniciades aquesta tardor, durant l’estiu s’han implementat unes proves pilot per intentar prevenir i controlar els danys que produeixen els increments de la població de processionària. Concretament, es van instal·lar més de 300 caixes, principalment al Berguedà i el Solsonès, per a ratpenats i per a ocells insectívors, amb l’objectiu d’incrementar l’abundància de determinades espècies que puguin actuar com a depredadors i de minimitzar els efectes d’aquesta plaga.

Suport majoritari a una regulació comunitària del funcionament de la cadena de subministrament d’aliments

Una àmplia majoria de col·lectius representatius han donat el seu suport a que es posi en marxa un enfocament comunitari per abordar el funcionament de la cadena de subministrament d’aliments. Dins dels col·lectius estaven els Estats membres, producció, transformació, distribució, ONG, universitats i sindicats.

Així ho ha posat de manifest el resultat de l’anàlisi inicial de la Comissió (denominat avaluació d’impacte inicial), publicat el passat 25 de juliol. Aquesta anàlisi establia quatre opcions de política a seguir amb el seu possible impacte:

  1. Mantenir l’ status quo
  2. Un ampli marc comunitari no legislatiu i recomanacions als Estats membre
  3. Un marc legislatiu comunitari
  4. Unes normes legals mínimes

Els comentaris sobre les quatre opcions van estar oberts per a comentaris on line des del 25 de juliol al 22 d’agost. Es van presentar 67 contribucions, un rècord en termes de reacció a les avaluacions d’impacte inicials. Aquesta anàlisi és independent de la consulta pública en línia oberta per la Comissió Europea el passat 16 d’agost, sobre com fer que la cadena agroalimentària de la Unió sigui més justa. Aquesta consulta està oberta fins al 17 de novembre.

Segons el Comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, aquests resultats han estat molt encoratjadors en el context de la iniciativa de la Comissió de reforçar la posició de l’agricultor en la cadena de subministrament d’aliments de la UE. Els minoristes són partidaris d’una acció a nivell de la UE per portar més equitat i equilibri a la cadena. Hogan va avançar que es troben en el següent pas, en el de la redacció d’una proposta legislativa, que anirà en línia amb l’enfocament més ampli per simplificar i modernitzar la Política Agrícola Comuna (PAC).

La consulta pública en curs i l’avaluació inicial de l’impacte es basen en el treball del Grup de Treball sobre Mercats Agrícoles (AMTF) creat pel comissari Hogan al gener de 2016. La AMTF suggerir diverses maneres concretes d’enfortir la posició dels agricultors en la cadena de subministrament d’aliments, i la consulta es basarà en aquest treball per informar a la Comissió sobre els possibles treballs futurs. També es durà a terme una avaluació d’impacte completa sobre qualsevol iniciativa futura per millorar la cadena de subministrament d’aliments.

Jesús Domingo, vice-president 1r d’Agroprés

Es perdran els ajuts europeus

La ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, ha mantingut durant tot el procés del referèndum català un to molt moderat. Mai ha entrat en polèmiques en les seves declaracions, s’ha mostrat moderada i fins i tot des del ministeri es va assegurar que es pagaria l’avançament de la PAC el dia 16 (en tenir la Generalitat els comptes intervingudes), però la possibilitat que es pugui aprovar una Declaració Unilateral d’Independència ho ha canviat tot. Per això, la ministra ha advertit als pagesos catalans que una hipotètica independència del seu territori suposaria la pèrdua d’ajuts europeus i dels mercats que garanteixen a l’actualitat el desenvolupament de la seva activitat.

En declaracions a la premsa realitzades abans de presidir la cloenda de la 19a Jornada Informativa de Regs Ciutats i Pobles a Osca, la ministra ha explicat que la independència derivaria en la pèrdua de “molts” dels milions d’euros que els proporcionen estabiltat als ramaders i agricultors catalans. García Tejerina ha indicat que “els agricultors i ramaders catalans han de saber què implica el que els estan oferint els dirigents de la Generalitat”. Per afegir que “no cal posar-se en aquesta hipòtesi, però els agricultors i ramaders catalans han de saber què implica el que els estan oferint els dirigents de la Generalitat”.

La titular d’Agricultura del govern espanyol ha destacat que Espanya i la Unió Europea són consumidors habituals de productes dels pagesos catalans, de manera que, al seu parer, “aïllar-se és perdre” els mercats que generen riquesa. “Crec que hem de centrar ara en cosir el dolor que la Generalitat i els seus dirigents han causat als ciutadans catalans, i aquí és on hem de centrar els nostres esforços”, ha dit.

Reclamen el restabliment de la normalitat

Per la seva banda, APROA i COEXPHAL han reclamat que es restableixi com més aviat millor la normalitat, tranquil·litat social i la seguretat a Catalunya. I d’aquesta manera preservar la confiança dels mercats i clients a casa nostra, imprescindibles perquè el comerç hortofructícola d’Almeria es desenvolupi adequadament.

L’horticultura del sud d’Espanya es recolza en una activitat comercial permanent que requereix de condicions d’estabilitat social i seguretat jurídica per al seu desenvolupament. Els recents esdeveniments que s’estan vivint a Catalunya estan tenint conseqüències en el sector empresarial i en la imatge d’Espanya com a Estat solvent capaç de garantir el seu propi ordre constitucional.

L’agricultura és el principal pilar econòmic d’Almeria i qualsevol incident que afecti a aquest sector, que dóna feina a més de 100.000 persones, compromet també el futur de tota la província, asseguren, després que COEXPHAL ja es queixés de la vaga del passat dimarts pels perjudicis que va ocasionar en els seus enviaments de fruites i hortalisses.

Tan mateix, han volgut mostrar el seu suport al Govern i Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat perquè de manera urgent i inequívoca restitueixin l’ordre Constitucional, la Seguretat Jurídica i l’Estabilitat Social a Catalunya.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés