Vilafranca del Penedès ha acollit els tastos preliminars dels premis Vinari 2019 amb prop de 1.000 vins presentats

Del 20 al 24 de maig, el jurat format per una seixantena de professionals entre sommeliers, periodistes especialitzats en el món vinícola, enòlegs, distribuïdors… han tastat a cegues en sessions de matí i tarda prop de 1,000 vins que s’han presentat a la VII edició dels Premis Vinari.

Com a novetat, en aquesta edició el jurat ha disposat d’una tauleta electrònica amb una aplicació per puntuar els vins,  que va ser creada per alumnes de la Universitat Rovira i Virgili com a projecte de final de carrera. També en les sessions de tast una representació d’alumnes en pràctiques de l’escola d’hoteleria Joviat de Manresa han estat els encarregats de tenir cura del servei.

El setembre, els tastos finals

Passat el primer escull, els vins es tornaran a tastar el mes de setembre a Rubí des d’on en sortiran els vins guanyadors, i que es donaran a conèixer durant la gala de lliurament de premis que novament tindrà la seu a l’auditori de Vilafranca del Penedès, el dia 11 d’octubre.

A més, a finals del mes d’octubre en la reconeguda Fira de Rubí, els consumidors tindran l’oportunitat de tastar alguns dels vins distingits amb els Premis Vinari.

Cal assenyalar que aquests guardons van néixer amb la voluntat de donar a conèixer l’ampli ventall de vins que s’elaboren al país i d’orientar al consumidor final sobre el producte local de qualitat.

L’alcalde en funcions de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha destacat que “els Premis Vinari són un encert i van ser una agusaria pels qui des del principi els hi donem suport,  i seguim any rere any apostant-hi,  perquè ens reforça el nostre ADN, com a comarca vitivinícola”.

L’1 i 2 de juny es torna a realitzar ‘Benvinguts a Pagès’

L’experiència ‘Benvinguts a Pagès’ torna a fer-se el cap de setmana de l’1 i 2 de juny. La considerada ja com la gran festa de la pagesia catalana celebra aquest 2019 la quarta edició i suma més de 55.000 visitants en les tres edicions anteriors. Aquesta iniciativa permet a un públic molt ampli conèixer i experimentar la vida a pagès, redescobrir l’origen dels productes que es consumeixen cada dia i omplir el rebost.

El cap de setmana de ‘Benvinguts a Pagès’ gira al voltant de les visites gratuïtes a prop de 200 explotacions agrícoles, ramaderes i pesqueres de Catalunya. L’experiència es complementa amb la participació de 120 restaurants, que ofereixen el menú ‘Benvinguts a Pagès’ amb productes de temporada i de proximitat, i les estades a més de 200 allotjaments rurals. Paral·lelament, l’1 i 2 de juny es programen més d’un centenar d’activitats complementàries (fires gastronòmiques, visites guiades, col·loquis, concerts, passejades i exposicions, entre d’altres).

L’esdeveniment esdevé un cap de setmana de portes obertes. Les visites a les explotacions i granges no requereixen reserva prèvia. En la majoria de casos inclouen un tast de productes de la pròpia explotació, amb la possibilitat que els visitants puguin fer la compra directe d’aquests productes. A través de la pàgina web http://www.benvingutsapages.cat els visitants poden planificar-se a mida les visites, per territoris o bé per tipus de productes i escollir qualsevol de les propostes participants. Aquest any s’incorpora com a novetat l’opció de poder fer també una cerca per les explotacions de producció ecològica.

Cal esmentar que ‘Benvinguts a Pagès’ és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, en una actuació coordinada del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de Prodeca, i del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana de Turisme. Hi col·laboren també la Fundació Alícia, els Consells Comarcals, Consorcis i Oficines de Turisme, així com entitats i associacions que treballen per la revalorització i la promoció del sector.

Els enginyers tècnics agrícoles i forestals de la demarcació de Girona celebren a la Garrotxa la festivitat de Sant Isidre

Com cada any la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya va celebrar la festivitat de Sant Isidre, patró de la pagesia. Aquest any ho va fer el dissabte, 11 de maig, a La Garrotxa.

La trobada es va iniciar a l’IES La Garrotxa d’Olot on s’imparteixen, entre altres, el Cicles Formatius de Producció Agropecuària i Jardineria i on el col·legiat i membre de la Junta, Jacint Pinsach, va donar la benvinguda als companys i els va guiar per l’escola i les seves instal·lacions. Els assistents van poder admirar els equipaments dedicats a la formació d’alumnes, especialment de la branca agrària.

En aquesta visita va ser present la directora dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona, Elisabet Sánchez Sala. Tot seguit es va anar al Mas La Carrera de la Vall d’en Bas on es va visitar l´explotació de vaques de carn Black Angus. Mas La Carrera és promotor del projecte empresarial NATRUS, juntament amb Noel Alimentària d’Olot.

La trobada va prosseguir al Restaurant Can Morera de Les Preses on es va dur a terme un dinar de germanor en què el Col·legi va homenatjar als membres que fa 25 i 50 anys que en formen parts, als quals se’ls va lliurar una placa commemorativa als dels 25 i l’escut d’or als de 50. Entre els condecorats destaca Lluís Carbó Saguer per la seva dedicació professional tant des de la funció pública com des de la professió lliure.

El PDR català 2014-2020 ha assolit el 40,82% d’execució amb un import global que supera els 330 milions d’euros

El Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2014-2020 ha executat, fins el 31 de març de 2019, el 40,82% dels 810,81 milions d’euros programats, és a dir, més de 330,99 milions d’euros, import que garanteix la correcta execució dels fons europeus d’acord amb els objectius i fites fixades per la pròpia Comissió Europea. Aquest és el balanç ofert avui en el marc de la 5ena reunió del Comitè de seguiment d’aquest Programa, que ha estat presidida pel Director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Oriol Anson.

Aquest Comitè té com a missió examinar periòdicament els resultats de l’aplicació del Programa en relació al compliment dels seus objectius sobre la base dels documents presentats per l’Autoritat de gestió del Programa, Direcció General de Desenvolupament Rural. En aquest sentit, s’ha analitzat detalladament l’execució general del PDR i de les mesures que el composen per tal d’informar sobre els avenços del programa.

Pel que fa als imports convocats, el compromís és molt major per les diferents operacions del programa, atès que ja s’han convocat a data d’avui 611,4 milions d’euros, que representen més del 77% dels imports programats i destinats a convocatòries d’ajut.

Contracte Global d’Explotació

Cal destacar que les mesures que han suposat una major despesa executada són les destinades al sector agrari a través del Contracte Global d’Explotació (CGE), les quals acumulen un desemborsament fins al primer trimestre de 2019, de més de 232 milions d’euros, és a dir, més del 70% de l’import executat del programa. Dins d’aquestes operacions, cal destacar les mesures agroambientals (73,8 milions), la millora de la competitivitat de les explotacions agràries (51,3 milions), els pagaments compensatoris per a zones amb limitacions naturals (39,7 milions d’euros) i l’ajut de primera instal·lació de joves agricultors (31,8 milions).

Per que fa a altres operacions del programa, cal destacar el conjunt d’operacions destinades a les estratègies de desenvolupament local Leader (23,1 milions d’euros), i les mesures adreçades al sector forestal (22,8 milions).

Respecte als indicadors, s’han assolit totes les fites previstes per l’any 2018, complint al el marc de rendiment fixat per la Comissió Europea. En aquest sentit, cal destacar com a dades més significatives,  el nombre d’expedients de primera instal·lació de joves executats, amb 1.564 explotacions, la superfície agrícola amb contracte agroambiental i d’agricultura i ramaderia ecològica amb més de 199.578 hectàrees i la superfície agrícola on s’ha aplicat la modernització de regadius amb 8.229 hectàrees.

A banda de l’anàlisi del ritme d’execució del programa s’ha informat sobre el seguiment de les convocatòries publicades, els criteris de selecció de les operacions, l’estat de les modificacions del programa, les actuacions desenvolupades pel DARP en l’àmbit dels joves, l’aplicació de l’Estratègia d’informació i publicitat i per últim el proper període de programació.

El Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014–2020 compta per tot el període de de programació amb un import total de 810,81 milions d’euros de despesa pública total, dels quals un 43% estan cofinançats amb fons FEADER procedents de la Unió Europea, el 50% l’aporta la Generalitat de Catalunya i el 7% restant prové de l’Administració general de l’Estat.

La reunió ha comptat amb l’assistència de representants de la Comissió Europea, del Ministeri d’Agricultura, del Fons Europeu de Garantia Agrària, de diferents representants del Departament i vocals representants de les següents institucions i organitzacions: Direcció General de Joventut, Departament de la Vicepresidència, d’Economia i Hisenda, Departament de Territori i Sostenibilitat, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Consell Nacional de Dones de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Unió de Pagesos, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, el Consorci Forestal de Catalunya, entre altres.

Aprovada la Llei d’Espais Agraris de Catalunya

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Espais Agraris, amb la qual es dona resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes de la mateixa cambra, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’aquesta normativa. El text, que té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, pretén dotar el país d’una Llei que permeti planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social.

Durant la seva intervenció en el debat de la Llei, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha manifestat que “és de vital necessitat protegir els espais agraris, perquè tal i com hem dit i repetit milions de vegades ‘no hi ha aliments sense espais agraris’. Per tant, de la manera com hi arribem i com hi fem front a aquest repte ens marcarà, sens dubte, l’esdevenir de moltes generacions”.

Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.

Tal i com recull el Preàmbul de la nova normativa, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.

En aquest sentit, la consellera ha afirmat que “ara ja no es podrà condicionar l’activitat agrària. No es podran partir finques que un cop partides quedin inviables, no es podran tallar camins rurals, amb la qual cosa es dificultava la comunicació entre finques i es condicionava la circulació de la maquinària agrícola, etc.”.

Tres eines bàsiques

Per assolir aquests objectius, la Llei preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, és un instrument de planificació territorial sectorial agrària. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori.

La segona eina és l’Anàlisi d’afectacions agràries, com a  instrument d’avaluació de l’afectació sobre l’espai agrari derivada de les intervencions que es facin en el territori, i que ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’Anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.

El tercer dels instruments que planteja la nova norma és un Registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.

Altres continguts

La Llei aprovada, que es divideix en un Títol preliminar i sis títols, també fa esmena als sistemes d’informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls.

A més, la nova disposició fa una delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, la programació i l’execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.

El text també dedica un apartat a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.

Pel que fa al sector, Unió de Pagesos (UP) ha celebrat l’aprovació d’aquesta nova normativa. Segons ha comentat en un comunicat, “Catalunya disposarà d’un marc legal de protecció de la terra”, una demanda històrica del sindicat agrari, contemplada en la Llei de política territorial del 1983. Ara, UP reclama el desplegament de la llei sense dilació, de tal manera que “Catalunya protegeixi el sòl agrari com a recurs bàsic per garantir la continuïtat de l’activitat agrària, que proveeix aliments de proximitat i de qualitat i és una font de l’equilibri territorial, amb funcions de gestió ambiental i de preservació de la biodiversitat”.

Per la seva part, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha considerat que “aquesta normativa és imprescindible per protegir l’activitat agrària i el valor de l’espai agrari en la planificació territorial”, mentre que JARC ha assenyalat que una de les millores que introdueix aquesta llei és que a partir d’ara “serà necessària una anàlisi d’afeccions agràries en el moment de realitzar determinades intervencions urbanístiques que afectin terrenys rústics o agrícoles i que es valorà la productivitat de l’explotació”.

La pèrdua d’abelles, una amenaça per al planeta

Segons destacava la FAO en el Dia Mundial de l’Abella, “la pèrdua d’abelles és una amenaça a la seguretat alimentària”. I és que el declivi mundial en les poblacions d’abelles suposa una seriosa amenaça per a una gran varietat de plantes crítiques per al benestar humà i els mitjans de vida, i els països haurien de fer més per salvaguardar unes aliades fonamentals en la lluita contra la fam i la malnutrició.

La quantitat d’abelles i altres pol·linitzadors s’està reduint en moltes parts del món a causa, en bona part, a les pràctiques agrícoles intensives, el monocultiu, l’ús excessiu de productes químics agrícoles i a unes temperatures més altes associades al canvi climàtic, que afecten no només als rendiments dels cultius sinó també la nutrició. Si aquesta tendència continua, cada vegada amb més freqüències dels cultius nutritius com fruites, nous i moltes verdures seran substituïts per cultius bàsics com l’arròs, el blat de moro i les patates, el que podria derivar en una dieta desequilibrada.

Graziano da Silva, director general de la FAO, va instar a tots a prendre decisions respectuoses i amigables cap als pol·linitzadors. “Fins i tot cultivar flors a casa per alimentar les abelles és una manera de contribuir a aquest esforç”, ha afegit.

Eslovènia, juntament amb la FAO, va contribuir a l’establiment del dia internacional a través d’una resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2017, amb el suport de Apimondia, la Federació Internacional d’Associacions d’Apicultors.

És important recordar que les abelles i altres pol·linitzadors, com les aus i els ratpenats, afecten el 35% de la producció mundial de cultius, augmentant la producció de 87 dels principals cultius alimentaris del món, a més de molts medicaments derivats de plantes. Aproximadament dos terços de les plantes de cultiu que alimenten al món depenen de la pol·linització dels insectes o d’altres animals per produir fruits i llavors saludables per al consum humà. La pol·linització beneficia la nutrició humana: no només permet la producció d’una gran quantitat de fruites (verdes i seques) i llavors, sinó també una major varietat i una millor qualitat.

J.D.M.

La Xylella fastidiosa, un bacteri que pot afectar greument cultius com la vinya, l’olivera, els cítrics i els ametllers

Xylella fastidiosa és un bacteri que pot causar danys greus en una gran diversitat de plantes cultivades, ornamentals i silvestres. Pot afectar cultius de gran importància econòmica a casa nostra com la vinya, l’olivera, els cítrics, els ametllers… Pot tenir més de 300 plantes hostes i es transmet per material vegetal de plantació i d’una planta a l’altra per insectes vectors.

Colonitza el xilema, obtura els vasos conductors el que provoca l’assecament de fulles i branques, i finalment la mort de la planta.

A Europa s’ha detectat al Sud d’Itàlia, concretament a la regió de la Púglia, on està afectant greument a plantacions d’oliveres i plantes ornamentals com els baladres.

Taxonomia

Super-regne Prokaryota

Regne Bacteria

Fílum Proteobacteria

Classe Gammaproteobacteria

Ordre Xanthomonadales

Família Xanthomonadaceae

Gènere Xylella

Espècie Xylella fastidiosa

La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen classificat en la classe Gammaproteobacteria que causa malalties en diverses plantes, entre elles l’olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l’ametller, el cirerer o el presseguer.[1]

És el primer bacteri fitopatogen del qual se n’ha seqüènciat el genoma.[2][3] La malaltia que causa X. fastidiosa va ser descrita l’any 1892 per Newton B. Pierce (1856–1916) en vinyes de Califòrnia. Aquesta malaltia no es pot guarir.[4] Els seus vectors són insectes xucladors i la seva extensió es fa principalment amb el transport de plantes infectades.[5] No hi ha varietats de vinya Vitis vinifera resistents a aquesta malaltia i són especialment susceptibles les varietats chardonnay i pinot noir. En canvi, altres espècies americanes del gènere Vitis poden presentar-hi resistència natural.[4]

La malaltia es transmet pels insectes que van de planta a planta.[6] Els insectes que s’alimenten del xilema d’una planta infectada es converteixen en portadors (vectors), i són capaços d’infectar altres plantes quan se n’alimentin. Actualment no existeix cap tractament de la malaltia i l’única solució que s’està aplicant és la destrucció dels cultius infectats. Tot i així és difícil d’erradicar la malaltia completament ja que els insectes poden sobreviure i infectar nous organismes.

Història de l’expansió

Des del 2000, la Xilel·la és considerada a la Unió Europea una bactèria de quarantena.[7]

L’any 2013 es va observar l’afectació per X. fastidiosa en 8.000 hectàrees d’oliveres de la Pulla (Itàlia)[8] i el 2016 va arribar a Mallorca i Eivissa.[9] El 2017 la Generalitat de Catalunya va posar en marxa un protocol de seguiment per fer controls continuats en conreus i vivers.[10]

El País Valencià suposa un lloc de major risc perquè facilita la vida d’aquest bacteri. El juny de 2017 el Institut Valencià d’Investigacions Agràries avisà de la presència del bacteri a uns ametlers situats al terreny del Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. El febrer de 2018 el bacteri es trobava repartit per la província d’Alacant.[11] La subespècie que havia entrat al territori valencià era la xilel·la multiplex.[6] L’arribada de la xilel·la suposà una gran preocupació al sector agrari valencià, que reaccionà demanant el 2017 al Ministeri d’Hisenda d’Espanya exempcions fiscals per als afectats.[12]

El 2018 a El Ejido (Almeria) fou detectada a un viver.[13] La Junta d’Andalusia declarà en quarantena l’hivernacle.[14]

Subespècies

S’han descrit fins a sis subespècies fins ara:[6]

  1. fastidiosa
  2. multiplex
  3. pauca
  4. sandyi
  5. morus
  6. taskhe

Prevenció i control

No s’ha trobat encara una mesura de control directe però sí hi ha mesures de prevenció que consisteixen en gestió del sòl, gestió del reg i fertilització, poda i gestió de les restes de la poda i control dels insectes vectors amb productes efectius contra cicadèl·lids i cercòpids.[6]

Referències

1.↑ Martín, Daniel «La xilel·la continua propagant-se sense control». Ara, 28-04-2018, pàg. 29.

2.↑ Séguin, Béatrice; Hardy, BJ; Singer, PA; Daar, AS «Genomic medicine and developing countries: creating a room of their own». Nature Reviews Genetics, 9, 6, pàg. 487–493. DOI: 10.1038/nrg2379. PMID: 18487990.

3.↑ «Xylella fastidiosa». Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaciócat/ca/.

4.↑ Anar a : 4,0 4,1 winepros.com.au. Oxford Companion to Wine. «Pierce’s disease».

5.↑ Pierce’s Disease website. «Pierce’s disease».

6.↑ Anar a : 6,0 6,1 6,2 6,3 «¿Qué es la Xylella fastidiosa?». camp valencià, 239, juliol-agost 2017, pàg. 12. DL V-3260-1991

7.↑ Marco-Noales, 2017, p. 19.

8.↑ La EFSA hace recomendaciones per tal d’evitar la propagació de el bacteri que afecta a les oliveres en el sur d’Itàlia 29/11/2013

9.↑ Elcacho, Joaquim «La plaga vegetal más peligrosa de Europa invade las Baleares» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-2017 [Consulta: 29 gener 2017].

10.↑ Freixa, Elena «Alerta per la pesta negra de l’olivera». Ara, 24-02-2017, pàg. 16.

11.↑ Melero, Xavier «La batalla pel futur de l’agricultura espanyola es lliura en els ametlers d’Alacant». À Punt, 11-04-2018 [Consulta: 12 abril 2018].

12.↑ «El sector agrario valenciano solicita exenciones fiscales para los afectados por la Xylella fastidiosa». Agrodigital, 12-12-2017 [Consulta: 1r maig 2018].

13.↑ «Detectada la Xylella fastidiosa en tres plantas ornamentales en un vivero de Almería». EFE, 17-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].

14.↑ «La Junta declara plaga de cuarentena de Xylella en Andalucía». Andalucía Información, 27-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xilel·la Modifica l’enllaç a Wikidata

«Pierce’s Disease Website» (en anglès).

«Glassy-winged Sharpshooter and Pierce’s Disease in California» (en anglès). United States Department of Agriculture Animal and Plant Health Inspection Service (APHIS), 2002.

CDFA PD/GWSS Board Website PD/GWSS Interactive Forum.

«Oleander leaf scorch» (en anglès). University of Arizona, 2006.

Wells, J. M.; Raju, B. C.; Hung, H. Y.; Weisburg, W. G.; Parl, L. M. «Xylella fastidiosa gen. nov., sp. nov.: Gram-negative, xylem-limited, fastidious plant bacteria related to Xanthomonas». International Journal of Systematic Bacteriology, 37, 2, 1987, pàg. 136–143. DOI: 10.1099/00207713-37-2-136.

Marco-Noales, Ester; López, Maria Milagros (coord.). Enfermedades causadas por la bacteria Xylella fastidiosa. Cajamar Caja Rural, 2017. ISBN 978-84-95531-86-5. Marco-Noales, Ester; [et al.]. «Capítulo 1. Xylella fastidiosa y las enfermedades que causa: Un problema global». A: Íbid, 2017, p. 19-46.

Jornada ‘Assecador comunitari de l’Empordà. 30 aniversari’

El dijous 6 de juny es realitzarà la jornada tècnica ‘Assecador comunitari de l’Empordà. 30 aniversari’, a Fortià (Alt Empordà).

Serà una sessió matinal en la que es tractaran els següents temes:

·         La gestió dels regadius i les necessitats dels ecosistemes: una oportunitat de futur.

·         Reg i futur. Reflexions: situació actual i problemàtica.

·         Pagesos? No, empresaris agrícoles.

 La inscripció a la jornada, organitzada per la Fundació Mas Badia i l’Assecador comunitari de l’Empordà, és gratuïta, però es prega confirmar assistència a través de:

-Tel.: 644 135 117 – A/e: 30anviersariassecadoremporda@gmail.com 

-El servei de Preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt

Fortià_Assecador comunitari_060619_199050

La Fira del Vi Solidari de Reus arriba a la 9a edició

La 9a edició de la Fira del Vi Solidari 2019 començarà divendres 31 de maig amb la presentació al Teatre Bravium de Reus. A les 18:00h l’entitat que aquest any apadrina, Els Xiquets de Reus, aixecaran un pilar per mostrar el seu suport amb el Masroig Vi Solidari i la investigació del càncer infantil.

L’acte comptarà amb la presència dels padrins, la cantant i actriu Núria Feliu, el cantautor Pau de Ponts i la presidenta dels Xiquets de Reus, Eva Oliva. També hi assistiran les investigadores postdoctorals de l’Hospital Sant Joan de Déu, Soledad Gómez González i Sara Sánchez Molina. L’acte estarà conduit per Cristina Beltran.

El dissabte 8 de juny se celebrarà a El Masroig (Priorat) la novena edició d’El Masroig Vi Solidari pròpiament dita. Els cellers participants oferiran 2.650 ampolles de vi solidari, que es vendran a 10 euros la unitat durant la IX Fira del Vi Solidari. Per a aquells qui no puguin assistir-hi, hi haurà ampolles disponibles per a comprar-ne on-line: www.vilaviniteca.es/shop; www.enterwine.com; www.totvi.com.

Cal destacar que un any més hi haurà un celler convidat, enguany serà Tolo de Xisto, de la DO Ribera Sacra.

El Masroig Vi Solidari És una iniciativa que neix l’any 2011 fruit de la implicació de set cellers del Masroig de la DO Montsant, que decideixen unir part de la seva producció per elaborar una sèrie d’ampolles solidàries, enguany 2.650, que es posen a la venda dins el marc de la Fira del Vi Solidari. Actualment continuen en el projecte cinc dels set cellers inicials que són Orto Vins, Celler Masroig, Cellers Can Blau, Coca i Fitó, i Dit Celler. En les vuit edicions anteriors, la iniciativa ja ha aportat més de 200.000 euros per seguir avançant cap a teràpies personalitzades pels nens que pateixen càncer i que no han respost als tractaments estàndard.

Etiqueta Vi Solidari 2019

Aquest any, trenta-una escoles, amb 2.900 alumnes han participat en la il·lustració de les etiquetes seguint la idea plantejada el 2013 des de l’estudi gràfic Atipus. Els nens de les escoles del Priorat, de la Ribera d’Ebre, de la Terra Alta i del Col·legi Marià Fortuny de Reus han estat els encarregats de pintar-les. L’objectiu és implicar-los i sensibilitzar-los en els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió.

Unió de Pagesos assenyala que les eleccions europees 2019 de diumenge 26 de maig posen en joc el model agrari

De cara a les eleccions europees de diumenge26 de maig, Unió de Pagesos (UP) ha explicat en roda de premsa a Lleida que ha demanat a les forces polítiques que siguin conscients dels interessos de l’agricultura familiar, un model que reclama una Política Agrària Comuna (PAC) adreçada als professionals, un reforç de la presència dels productes agroalimentaris de la Unió Europea a través de l’etiquetatge i una revisió dels acords comercials per lluitar contra la competència deslleial.

El sindicat defensa que la PAC reservi els pagaments directes per a l’agricultor genuí, és a dir, els ingressos agraris del qual suposen almenys un 25% del total de la seva activitat econòmica, amb l’excepció d’aquells perceptors de 1.250 euros o menys anuals. El sindicat també defensa que els estats membres estableixin un pagament complementari per als agricultors i ramaders les rendes dels quals depenguin més d’un 50% de l’activitat agrària. Per acabar, vol que les referències històriques per fer els pagaments siguin substituïdes pel potencial agroeconòmic.

A més a més, Unió de Pagesos reclama que la condicionalitat de la futura PAC sigui ajustada a les actuals pràctiques beneficioses per al medi ambient i que les noves exigències siguin voluntàries i compensades. També vol que la PAC estabilitzi els mercats i contempli reserves estratègiques, així com que desencadeni de manera objectiva les pertorbacions de mercat.

D’altra banda, el sindicat reclama que els estats puguin diferenciar els pagaments per a les explotacions en zones amb limitacions naturals. També demana respecte a la governança del desenvolupament rural, que és competència de les comunitats autònomes a l’Estat espanyol sobre la base de la seva Constitució.

Per reforçar la posició dels productors agraris a la cadena alimentària, el sindicat persevera en què cal establir un percentatge del 8% de la quota de mercat a la indústria agroalimentària, la distribució i el comerç minorista per sobre del qual sigui considerada la posició de domini. Un cop aquesta sigui regulada, es podrien perseguir i sancionar les pràctiques abusives. En la mateixa línia, el sindicat malda perquè la Unió Europea (UE) reguli la prohibició de la venda a pèrdues tenint en compte tots els costos directes i indirectes, per determinar un ús il·lícit dels productes agraris com a reclam comercial.

Unió de Pagesos reclama universalitzar l’etiquetatge d’origen dels productes alimentaris. Això permetria oferir als consumidors una informació comprensible perquè puguin apostar per un consum responsable que posi en relleu el model productiu i la tasca dels agricultors i ramaders europeus. D’altra banda, el sindicat llança la proposta que la Unió Europea creï observatoris de preus i de costos de producció i promogui estudis sobre la cadena de valor dels productes agraris.

Unió de Pagesos reclama una política comercial que preservi el model productiu europeu a través de tres principis: la preferència comunitària, la reciprocitat i la precaució. En primer lloc, en la lluita contra la caiguda de preus a causa de la competència deslleial de productes de països tercers, el sindicat reclama a la Unió Europea que recuperi el principi de preferència comunitària en les negociacions comercials amb països tercers en matèria agroalimentària.

En segon lloc, reclama la consolidació del principi de reciprocitat: els acords haurien d’abastar tota la cadena alimentària i incloure el respecte a les normes tècniques europees i la identificació geogràfica. En aquest sentit, caldria universalitzar l’etiquetatge d’origen i caldria regular l’obligació d’informar els consumidors de l’origen i dels processos de producció dels països tercers i les matèries actives no autoritzades emprades a la UE.

En tercer lloc, el sindicat voldria que la UE adoptés el principi de precaució en la política de tractats comercials internacionals, de tal manera que abans de signar-ne cap compti amb l’anàlisi d’impacte sobre els sectors afectats i la disposició d’instruments compensatoris quan els acords assumeixin impactes negatius per interessos més generals.