Aprovada la Llei d’Espais Agraris de Catalunya

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Espais Agraris, amb la qual es dona resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes de la mateixa cambra, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’aquesta normativa. El text, que té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, pretén dotar el país d’una Llei que permeti planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social.

Durant la seva intervenció en el debat de la Llei, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha manifestat que “és de vital necessitat protegir els espais agraris, perquè tal i com hem dit i repetit milions de vegades ‘no hi ha aliments sense espais agraris’. Per tant, de la manera com hi arribem i com hi fem front a aquest repte ens marcarà, sens dubte, l’esdevenir de moltes generacions”.

Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.

Tal i com recull el Preàmbul de la nova normativa, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.

En aquest sentit, la consellera ha afirmat que “ara ja no es podrà condicionar l’activitat agrària. No es podran partir finques que un cop partides quedin inviables, no es podran tallar camins rurals, amb la qual cosa es dificultava la comunicació entre finques i es condicionava la circulació de la maquinària agrícola, etc.”.

Tres eines bàsiques

Per assolir aquests objectius, la Llei preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, és un instrument de planificació territorial sectorial agrària. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori.

La segona eina és l’Anàlisi d’afectacions agràries, com a  instrument d’avaluació de l’afectació sobre l’espai agrari derivada de les intervencions que es facin en el territori, i que ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’Anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.

El tercer dels instruments que planteja la nova norma és un Registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.

Altres continguts

La Llei aprovada, que es divideix en un Títol preliminar i sis títols, també fa esmena als sistemes d’informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls.

A més, la nova disposició fa una delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, la programació i l’execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.

El text també dedica un apartat a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.

Pel que fa al sector, Unió de Pagesos (UP) ha celebrat l’aprovació d’aquesta nova normativa. Segons ha comentat en un comunicat, “Catalunya disposarà d’un marc legal de protecció de la terra”, una demanda històrica del sindicat agrari, contemplada en la Llei de política territorial del 1983. Ara, UP reclama el desplegament de la llei sense dilació, de tal manera que “Catalunya protegeixi el sòl agrari com a recurs bàsic per garantir la continuïtat de l’activitat agrària, que proveeix aliments de proximitat i de qualitat i és una font de l’equilibri territorial, amb funcions de gestió ambiental i de preservació de la biodiversitat”.

Per la seva part, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha considerat que “aquesta normativa és imprescindible per protegir l’activitat agrària i el valor de l’espai agrari en la planificació territorial”, mentre que JARC ha assenyalat que una de les millores que introdueix aquesta llei és que a partir d’ara “serà necessària una anàlisi d’afeccions agràries en el moment de realitzar determinades intervencions urbanístiques que afectin terrenys rústics o agrícoles i que es valorà la productivitat de l’explotació”.

Anuncis

La pèrdua d’abelles, una amenaça per al planeta

Segons destacava la FAO en el Dia Mundial de l’Abella, “la pèrdua d’abelles és una amenaça a la seguretat alimentària”. I és que el declivi mundial en les poblacions d’abelles suposa una seriosa amenaça per a una gran varietat de plantes crítiques per al benestar humà i els mitjans de vida, i els països haurien de fer més per salvaguardar unes aliades fonamentals en la lluita contra la fam i la malnutrició.

La quantitat d’abelles i altres pol·linitzadors s’està reduint en moltes parts del món a causa, en bona part, a les pràctiques agrícoles intensives, el monocultiu, l’ús excessiu de productes químics agrícoles i a unes temperatures més altes associades al canvi climàtic, que afecten no només als rendiments dels cultius sinó també la nutrició. Si aquesta tendència continua, cada vegada amb més freqüències dels cultius nutritius com fruites, nous i moltes verdures seran substituïts per cultius bàsics com l’arròs, el blat de moro i les patates, el que podria derivar en una dieta desequilibrada.

Graziano da Silva, director general de la FAO, va instar a tots a prendre decisions respectuoses i amigables cap als pol·linitzadors. “Fins i tot cultivar flors a casa per alimentar les abelles és una manera de contribuir a aquest esforç”, ha afegit.

Eslovènia, juntament amb la FAO, va contribuir a l’establiment del dia internacional a través d’una resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2017, amb el suport de Apimondia, la Federació Internacional d’Associacions d’Apicultors.

És important recordar que les abelles i altres pol·linitzadors, com les aus i els ratpenats, afecten el 35% de la producció mundial de cultius, augmentant la producció de 87 dels principals cultius alimentaris del món, a més de molts medicaments derivats de plantes. Aproximadament dos terços de les plantes de cultiu que alimenten al món depenen de la pol·linització dels insectes o d’altres animals per produir fruits i llavors saludables per al consum humà. La pol·linització beneficia la nutrició humana: no només permet la producció d’una gran quantitat de fruites (verdes i seques) i llavors, sinó també una major varietat i una millor qualitat.

J.D.M.

La Fira del Vi Solidari de Reus arriba a la 9a edició

La 9a edició de la Fira del Vi Solidari 2019 començarà divendres 31 de maig amb la presentació al Teatre Bravium de Reus. A les 18:00h l’entitat que aquest any apadrina, Els Xiquets de Reus, aixecaran un pilar per mostrar el seu suport amb el Masroig Vi Solidari i la investigació del càncer infantil.

L’acte comptarà amb la presència dels padrins, la cantant i actriu Núria Feliu, el cantautor Pau de Ponts i la presidenta dels Xiquets de Reus, Eva Oliva. També hi assistiran les investigadores postdoctorals de l’Hospital Sant Joan de Déu, Soledad Gómez González i Sara Sánchez Molina. L’acte estarà conduit per Cristina Beltran.

El dissabte 8 de juny se celebrarà a El Masroig (Priorat) la novena edició d’El Masroig Vi Solidari pròpiament dita. Els cellers participants oferiran 2.650 ampolles de vi solidari, que es vendran a 10 euros la unitat durant la IX Fira del Vi Solidari. Per a aquells qui no puguin assistir-hi, hi haurà ampolles disponibles per a comprar-ne on-line: www.vilaviniteca.es/shop; www.enterwine.com; www.totvi.com.

Cal destacar que un any més hi haurà un celler convidat, enguany serà Tolo de Xisto, de la DO Ribera Sacra.

El Masroig Vi Solidari És una iniciativa que neix l’any 2011 fruit de la implicació de set cellers del Masroig de la DO Montsant, que decideixen unir part de la seva producció per elaborar una sèrie d’ampolles solidàries, enguany 2.650, que es posen a la venda dins el marc de la Fira del Vi Solidari. Actualment continuen en el projecte cinc dels set cellers inicials que són Orto Vins, Celler Masroig, Cellers Can Blau, Coca i Fitó, i Dit Celler. En les vuit edicions anteriors, la iniciativa ja ha aportat més de 200.000 euros per seguir avançant cap a teràpies personalitzades pels nens que pateixen càncer i que no han respost als tractaments estàndard.

Etiqueta Vi Solidari 2019

Aquest any, trenta-una escoles, amb 2.900 alumnes han participat en la il·lustració de les etiquetes seguint la idea plantejada el 2013 des de l’estudi gràfic Atipus. Els nens de les escoles del Priorat, de la Ribera d’Ebre, de la Terra Alta i del Col·legi Marià Fortuny de Reus han estat els encarregats de pintar-les. L’objectiu és implicar-los i sensibilitzar-los en els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió.

Unió de Pagesos assenyala que les eleccions europees 2019 de diumenge 26 de maig posen en joc el model agrari

De cara a les eleccions europees de diumenge26 de maig, Unió de Pagesos (UP) ha explicat en roda de premsa a Lleida que ha demanat a les forces polítiques que siguin conscients dels interessos de l’agricultura familiar, un model que reclama una Política Agrària Comuna (PAC) adreçada als professionals, un reforç de la presència dels productes agroalimentaris de la Unió Europea a través de l’etiquetatge i una revisió dels acords comercials per lluitar contra la competència deslleial.

El sindicat defensa que la PAC reservi els pagaments directes per a l’agricultor genuí, és a dir, els ingressos agraris del qual suposen almenys un 25% del total de la seva activitat econòmica, amb l’excepció d’aquells perceptors de 1.250 euros o menys anuals. El sindicat també defensa que els estats membres estableixin un pagament complementari per als agricultors i ramaders les rendes dels quals depenguin més d’un 50% de l’activitat agrària. Per acabar, vol que les referències històriques per fer els pagaments siguin substituïdes pel potencial agroeconòmic.

A més a més, Unió de Pagesos reclama que la condicionalitat de la futura PAC sigui ajustada a les actuals pràctiques beneficioses per al medi ambient i que les noves exigències siguin voluntàries i compensades. També vol que la PAC estabilitzi els mercats i contempli reserves estratègiques, així com que desencadeni de manera objectiva les pertorbacions de mercat.

D’altra banda, el sindicat reclama que els estats puguin diferenciar els pagaments per a les explotacions en zones amb limitacions naturals. També demana respecte a la governança del desenvolupament rural, que és competència de les comunitats autònomes a l’Estat espanyol sobre la base de la seva Constitució.

Per reforçar la posició dels productors agraris a la cadena alimentària, el sindicat persevera en què cal establir un percentatge del 8% de la quota de mercat a la indústria agroalimentària, la distribució i el comerç minorista per sobre del qual sigui considerada la posició de domini. Un cop aquesta sigui regulada, es podrien perseguir i sancionar les pràctiques abusives. En la mateixa línia, el sindicat malda perquè la Unió Europea (UE) reguli la prohibició de la venda a pèrdues tenint en compte tots els costos directes i indirectes, per determinar un ús il·lícit dels productes agraris com a reclam comercial.

Unió de Pagesos reclama universalitzar l’etiquetatge d’origen dels productes alimentaris. Això permetria oferir als consumidors una informació comprensible perquè puguin apostar per un consum responsable que posi en relleu el model productiu i la tasca dels agricultors i ramaders europeus. D’altra banda, el sindicat llança la proposta que la Unió Europea creï observatoris de preus i de costos de producció i promogui estudis sobre la cadena de valor dels productes agraris.

Unió de Pagesos reclama una política comercial que preservi el model productiu europeu a través de tres principis: la preferència comunitària, la reciprocitat i la precaució. En primer lloc, en la lluita contra la caiguda de preus a causa de la competència deslleial de productes de països tercers, el sindicat reclama a la Unió Europea que recuperi el principi de preferència comunitària en les negociacions comercials amb països tercers en matèria agroalimentària.

En segon lloc, reclama la consolidació del principi de reciprocitat: els acords haurien d’abastar tota la cadena alimentària i incloure el respecte a les normes tècniques europees i la identificació geogràfica. En aquest sentit, caldria universalitzar l’etiquetatge d’origen i caldria regular l’obligació d’informar els consumidors de l’origen i dels processos de producció dels països tercers i les matèries actives no autoritzades emprades a la UE.

En tercer lloc, el sindicat voldria que la UE adoptés el principi de precaució en la política de tractats comercials internacionals, de tal manera que abans de signar-ne cap compti amb l’anàlisi d’impacte sobre els sectors afectats i la disposició d’instruments compensatoris quan els acords assumeixin impactes negatius per interessos més generals.

La gran festa dels vins del Penedès retorna a la ciutat de Vilafranca després d’uns anys de fer-se a Barcelona

Vilafranca del Penedès ha tornat a acollir el liurament de medalles del Concurs Tastavins DO Penedès, considerada com la gran festa dels vins d’aquesta denominació d’origen. L’Auditori Municipal de la Capital del Vi –ple a vessar– ha estat l’escenari de la 53a edició dels premis que reconeixen la qualitat dels vins elaborats dins de la DO Penedès. El president de l’Acadèmia Tastavins Penedès, Max Margalef, s’ha mostrat molt satisfet perquè els premis tornessin a donar-se a Vilafranca del Penedès i en el marc de les Fires de Maig. El nou president de l’entitat ha remarcat la importància de treballar conjuntament amb el territori: “L’excel·lència dels nostres vins es mostra en actes com aquests, i és molt important fer-ho a casa”.

Sota la direcció tècnica de la DO Penedès, enguany també s’ha renovat el jurat, que ha estat format per un panell de tastadors amb una gran representació de sommeliers, enòlegs, periodistes especialitzats i winelovers. Amb les seves puntuacions s’ha aconseguit una visió molt transversal de cadascun dels vins presentats a concurs.

Amb un auditori amb més de 320 persones, i un escenari decorat amb els 35 vins guanyadors, l’Acadèmia Tastavins Penedès ha tornat a portar l’entrega de premis del concurs a Vilafranca del Penedès després de molts anys de fer l’acte a Barcelona. Durant la cerimònia, s’han entregat 5 medalles –3 de bronze, 1 d’argent i 1 d’or– en cadascuna de les 7 categories del concurs.

Els presentadors de l’acte, Judith Cortina i David Jové, tastadors del concurs i propietaris del portal enoturista.cat, s’han encarregat de dinamitzar l’acte d’una manera molt divertida i de donar pas al Francesc Olivella, director de la DO Penedès, que ha anat anunciant els guanyadors de cada categoria. El panell de tastadors també han tingut presència a la cerimònia, amb unes reflexions prèvies de cada categoria fetes per diferents representants del panell com Zoltan Nagy, Joffre Tarrida, Josep Sucarrats, Montserrat Nadal, Bruno Tannino, Jordi Raventós i Ramon Francàs.

L’acte ha conclòs amb els parlaments del president sortint de la DO Penedès, Josep Maria Albet, que ha volgut agrair el suport rebut en els seus 8 anys de mandat, ha felicitat als guanyadors i ha esperonat als cellers a presentar mostres al concurs indicant que “el concurs Tastavins DO Penedès és una gran eina de promoció per els nostres vins”. Ha continuat el director general de l’INCAVI, Salvador Puig, que ha destacat “el dinamisme del Penedès, i el gran nombre d’activitats i actes que s’hi fan per promocionar el món del vi”.

Per la seva part, l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha felicitat als guanyadors i ha encoratjat als cellers i a Tastavins a seguir treballant pel Penedès destacant que “el Penedès ha de continuar essent terra de vinyes i vins i que actes com aquest reforcen aquest objectiu”. Una vegada acabat l’acte de lliurament de premis, tots els assistents han pogut degustar els vins guanyadors.

Premis molt repartits

Les 35 medalles de les 7 categories s’han repartit entre 21 cellers diferents. En la categoria de vins blancs, les medalles de bronze han estat pel Cepell d’Eudald Massana Noya, Nàiada de Caves J. Hill i Curiós Xarel·lo d’Albet i Noya. La medalla d’argent per Vinyes Blanques de Jané Ventura i l’or per Mireia de Pinord. Entre els vins blancs criança, les medalles de bronze han anat a parar a Fusta de Boix de Can Marlès, El Fanio d’Albet i Noya i Macabeu 2016 de Mas Rodó. La medalla d’argent ha estat per Gran Clot dels Oms de Bodega Ca n’Estella, mentre que la d’or per Àtica 3×3 de Parató Vinícola.

La categoria de vins rosats ha premiat amb la medalla de bronze els vins Curiosa d’Albet i Noya, Parató Rosat de Parató Vinícola i Els Capricis de Vilarnau. La medalla d’argent ha estat pel Duc de Foix Cabernet Rosat de Covides i l’or per La Sala Rosat de Vallformosa. En la categoria de vins negres, les medalles de bronze han reconegut Vinya Anaïs Tempranillo Syrah de 1+1=3, Terra Terrae Negre de Covides i Mas Uberni Negre Selecció 2018 de Ros Marina Viticultors. La medalla d’argent ha recaigut en Vinya Santa Clara de Parató Vinícola i l’or en Curiós d’Albet i Noya. En la categoria de vins negres criança les medalles de bronze han estat per Freyé Syrah Tempranillo 2016 de Vallformosa, Gran Clot dels Oms 2016 de Bodegas Ca n’Estella i Bru de Tardor de Rovellats. La medalla d’argent ha estat pel Gran Prínceps 2015 de Canals & Munné i la medalla d’or per La Milana 2015 d’Albet i Noya.

Finalment, la categoria de vins escumosos Clàssic Penedès, les medalles de bronze han estat per Argila Rosé de Mas Bertran i l’AT Roca i l’Esparter d’AT Roca. La medalla d’argent ha estat per Brut 21 d’Albet i Noya i l’or per Marta de Torre del Veguer. La darrera categoria del concurs, la de vins Xarel·lo, ha premiat amb la medalla de bronze Virolet d’Oriol Rossell, Gran Blanc Prínceps Xarel·lo 100% de Canals & Munné i el Vinya Anaïs d’1+1=3. La medalla d’argent ha estat pel Clot del Roure de Vins El Cep i l’or per l’Avi Ton d’Eudald Massana Noya.

La DOQ Priorat presenta a nivell mundial ‘Els noms de la terra’, la nova classificació dels vins d’aquesta denominació

Un gran vi és el fruit estricte i pur d’un lloc privilegiat. Si tanquem l’angle, més precisa és la identitat, factor essencial de la definició d’un gran vi. Amb aquest objectiu, la DOQ Priorat ha impulsat la nova classificació dels vins elaborats als seus cellers, posant l’accent en tres valors primordials: la transparència, la humilitat i la recuperació d’allò que un dia va ser.

“És el moment de respectar l’origen més concret. Es tracta d’anomenar el vi per el seu nom per el lloc d’on prové. Com més responsabilitat tenim amb el territori, guanyem amb credibilitat, confiança i serietat davant el món del gran vi”, ha assenyalat Álvaro Palacios, viticultor i propietari d’un celler de la DOQ Priorat, durant la presentació mundial de la nova classificació que s’ha celebrat a la Cartoixa d’Escaladei. Un acte que ha comptat amb la participació de una seixantena de professionals destacats del món del vi de tot el món (entre sommeliers, restauradors, crítics gastronòmics, etc.), que a més han fet diversos tastos i visites a cellers de la zona, i la presència de mitjans de comunicació de casa nostra.

“Aquest projecte posa en valor la singularitat d’un territori, la DOQ Priorat, destacant 459 paratges, a més de les vinyes singulars i velles” ha indicat Sal·lustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat.

‘Els noms de la terra’ presenta la següent classificació:

Vi de la DOQ Priorat

Reflex de la personalitat vinícola genèrica i de la tipicitat de la DOQ Priorat.

Vi de Vila

Transmet la tipicitat privativa del mosaic paisatgístic d’una vila, la suma de la diversitat dels seus paratges vitícoles.

Vi de Paratge

Mostra l’essència encara més pura, un caràcter lligat a l’orografia, a la geologia i a un microclima més delimitat.

Vinya Classificada

Neix d’una producció vitícola individual de virtuts excepcionals, que ha de ser embotellada a part.

Gran vinya classificada

Representa mostres molt escasses de talent natural i històric: una commovedora aliança del caprici de la natura i una tradició que ha sabut interpretar i salvaguardar fins al present les joies vitícoles més exclusives, inalterades en el temps.

Traçabilitat

El Consell Regulador de la DOQ Priorat ha identificat totes les parcel·les vinícoles del Priorat. L’objectiu ha estat garantir l’origen del raïm procedent de cada vinya y de cada vi segons la classificació atorgada. Els tècnics del Consell Regulador de la DOQ Priorat constaten, d’aquesta manera, a través d’un rigorós control de traçabilitat que l’origen i les normes establertes en l’actual classificació són aplicades en tots els vins. Actualment, la DOQ Priorat compta amb poc més de 2.000 hectàrees de vinyes, cultivades per 532 viticultors i 109 cellers. El cultiu de la vinya i l’elaboració de vi és la principal activitat econòmica a les viles de la DOQ Priorat.

UP proposa l’establiment de franges de protecció a boscos, carreteres i línies elèctriques per a prevenir focs forestals

Unió de Pagesos (UP) va proposar, durant la reunió anual per a la prevenció d’incendis forestals relacionats amb activitats agrícoles, el 13 de maig, fomentar, a través de les mesures de la Política Agrària Comuna (PAC), l’establiment de franges de protecció a boscos, carreteres i línies elèctriques, una vegada acabada la sega. El sindicat agrari va insistir en l’eficàcia comprovada d’aquesta mesura, que serveix per evitar l’extensió de l’incendi als camps.

UP també va demanar a l’Administració que faciliti a la pagesia l’accés a les zones calentes (en les quals ja hi ha un incendi), ja que s’ha demostrat que l’entrada amb maquinària agrícola per realitzar llaurades que estableixin franges de protecció facilita el control de l’incendi. El sindicat va proposar que en els cursos d’incorporació de joves a l’activitat agrícola s’introdueixi la formació requerida per poder realitzar tasques d’extinció. Així mateix, considera que cal diferenciar en la normativa els incendis forestals dels que s’originen en camps de conreu, a fi i efecte de facilitar l’entrada de la pagesia amb maquinària a aquestes zones calentes.

Així mateix, i amb l’objectiu de prevenir l’entrada de la pesta porcina africana (PPA) que poden propagar els senglars a les explotacions porcines a Catalunya, el sindicat va demanar que es puguin fer cremes controlades de les zones d’esbarzers properes a les granges en zones d’alta densitat ramadera i ubicades en congostos i àrees de difícil accés, on la maquinària agrícola no pot entrar a desbrossar-ho i els caçadors no poden accedir-hi.

Per últim, en aquesta trobada anual per la prevenció d’incendis forestals relacionats amb activitats agrícoles, en la qual hi participen la Direcció General d’Agricultura, responsables del cos d’Agents Rurals, de les Associacions de Defensa Forestal i del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals, es va fer una valoració positiva de les campanyes informatives del cos d’Agents Rurals per explicar als pagesos com s’ha d’actuar en cas d’incendi forestal.