El projecte català de cooperació Leader ‘Cowocat_Rural’, ha estat nominat als premis europeus Rural Inspiration

El projecte català de cooperació Leader ‘Cowocat_Rural – Xarxa d’espais de coworking a la Catalunya rural’ és un dels 25 nominats als premis europeus Rural Inspiration, de reconeixement a iniciatives inspiradores finançades pel Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER), que demostren la contribució de la política de desenvolupament rural cap a una Europa rural més competitiva, sostenible, i inclusiva.

El projecte de cooperació ‘Cowocat_Rural’ té com a objectiu impulsar la creació d’activitats laborals i econòmiques en les zones rurals i promoure els valors del coworking i del teletreball en els territoris participants. El seu concepte es basa en la necessitat de promoure l’emprenedoria mitjançant l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquest projecte intenta traslladar l’experiència pionera del coworking en les zones rurals de Catalunya a Espanya. ‘Cowocat_Rural’ treballa per a atraure professionals joves i qualificats a les zones rurals i per a fer front a la migració. Ha desenvolupat una metodologia per a configurar i donar suport a una xarxa d’espais de coworking i propugna la col·laboració entre actors professionals i locals que puguin estar interessats a unir-se a la xarxa creant els seus propis espais de coworking.

El promotor del projecte és el Grup d’Acció Local Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques, un dels 11 Grups d’Acció Local (GAL) seleccionats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya per a aplicar el desenvolupament local participatiu Leader en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020.

Els premis Rural Inspiration, que són una iniciativa de la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural (ENRD – European Network for Rural Development), de la UE, reconeixeran projectes inspiradors en cinc categories temàtiques:

• Millorar la competitivitat de les zones rurals;

• Medi ambient i acció climàtica;

• Revitalització rural;

• Inclusió social; i

• LEADER / CLLD (comunitat de desenvolupament local).

Un jurat d’experts seleccionarà un projecte guanyador en cada categoria temàtica a partir de la llista global de 25 nominats. Els candidats han estat seleccionats per l’ENRD a partir d’un total de 176 entrades proposades per les unitats de suport de la Xarxes Rurals estatals.

La votació popular d’aquests premis és oberta fins a l’11 d’abril, en el següent enllaç: https://enrd.ec.europa.eu/news-events/news/rural-inspiration-awards-public-vote-open_en.

Els guanyadors es lliuraran en una cerimònia que se celebrarà a Brussel·les el mateix 11 d’abril, en el marc del ‘networX – Inspiring Rural Europe’, que té com a objectiu reconèixer el valor del treball en xarxa per al desenvolupament rural, demostrar els resultats dels darrers deu anys de la creació de xarxes rurals, i mirar de manera proactiva el seu futur.

Anuncis

Importància d’una adequada fertilització

En aquests moments en què s’està en plena campanya d’abonats, d’una banda en els secans, rebent el adobament de cobertora, i en els regadius, aplicant l’abonat de fons, la pregunta que es podria fer l’agricultor seria com vaig planificar la meva abonat?

La fertilització, com qualsevol altra activitat que l’agricultor realitza, necessita planificar per ser el més precisa possible. Igual que l’agricultor planifica la rotació dels seus cultius, o selecciona amb temps les llavors que van a sembrar en funció de la qualitat de les mateixes, o estudia amb anticipació la maquinària necessita i, a més, les regula abans de la seva utilització, i planifica els tractaments fitosanitaris necessaris, ha de definir la seva estratègia de fertilització amb l’anticipació necessària.

Per què l’abonat no es planifica ?, Per què la fertilització de la meva cultiu la condicionen les disponibilitats puntuals en el distribuïdor més proper al meu explotació?

L’estratègia de fertilització dels cultius s’ha de planificar considerant els següents aspectes fonamentals:

  • La qualitat química i física del sòl, definida a través de l’anàlisi de sòl
  • El historial agronòmic de la parcel·la
  • Les necessitats nutricionals totals i puntuals del cultiu implantat o que es va a implantar.
  • La producció esperada en funció dels rendiments mitjans històrics de la parcel·la.

Aquestes dades bàsiques van a permetre l’establiment d’una estratègia de fertilització en la qual es defineixin, com a mínim, les dosis a aplicar en cada moment, els productes més adequats a terra i al moment vegetatiu del cultiu, la forma d’aplicació més adequada.

Cada vegada són més els agricultors que disposen d’una anàlisi del sòl, però cal extreure convenientment tota la informació que els paràmetres determinats ens proporcionen respecte a la qualitat química i física del suport del cultiu. Cal una bona interpretació d’un tècnic.

En l’era de l’agricultura 4.0, que molts consideren una realitat al camp, hem de posar tots els esforços en una cosa tan fonamental, com és la definició de la nostra estratègia de fertilització, i això amb el doble objectiu de rendibilitzar al màxim el potencial de nostre cultiu i també, de preservar el medi ambient de pèrdues evitables.

Jesús Domingo

Un únic portal a Internet aplegarà tota la informació que s’ha anat generant sobre boscos i canvi climàtic a Catalunya

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha inaugurat la jornada que s’ha fet a Barcelona en el marc del Dia Internacional dels Boscos, i que ha comptat amb un centenar d’assistents. A la Jornada també hi ha assistit la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, Mercè Rius, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol, el  director del Centre de Ciència i Tecnologia de Catalunya (CTFC), Antoni Trasobares i el director del  Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino.

Durant la jornada s’ha presentat el futur portal de Boscos i Canvi Climàtic de Catalunya, una pàgina on s’hi podrà trobar tota la informació sobre boscos que s’ha anat generant a Catalunya, i les eines per a poder-la utilitzar. S’espera que estigui disponible en els propers dos anys. Per poder fer front a la situació de context de canvi climàtic dels nostres boscos (risc d’incendis, sequeres, malalties,…), és bàsic disposar en un format entenedor i ben estructurat de la millor informació sectorial i la més rellevant obtinguda des de la recerca.

El CTFC i el CREAF seran els dos centres de referència que nodriran i coordinaran aquesta plataforma. La base d’aquest portal seran dos projectes interconnectats en un marc conjunt: l’Observatori Forestal Català i el nou Laboratori Forestal Català. Dues peces, cadascuna amb objectius i públics diferents, però que tindran un objectiu comú: unificar, difondre i posar a disposició dels usuaris  la informació existent sobre els boscos catalans per millorar-ne el seu coneixement i la seva gestió i conservació. Aquesta informació serà útil per a les futures polítiques del sector, per a la recerca i a la societat en general.

La consellera Teresa Jordà en la seva intervenció ha lloat la importància del treball conjunt d’aquests dos centres de transferència de coneixement cap al món social i econòmic de la recerca. Jordà ha explicat que tenim al costat de casa la major central de producció d’energia sostenible, la fusta i “que hem de ser capaços de transformar aquesta energia, no només en calor sinó també en llocs de treball, en gestió sostenible, en preservació de biodiversitat i en acció rural”. També s’ha referit a la importància de l’educació ambiental i sobretot forestal perquè cal “més conscienciació sobre el paper importantíssim i els beneficis que exerceixen els boscos al nostre país”.

Per la seva banda, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha posat en valor la col·laboració entre l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el CREAF per ampliar el coneixement de la interrelació entre boscos i canvi climàtic. Rius ha celebrat que es “posi a disposició de personal dedicat a la recerca i gestió informació que estava dispersa i poc accessible”, i ha assegurat que la iniciativa servirà per “generar més coneixement que ens servirà per intentar mitigar els impactes del canvi climàtic, protegir més els boscos i estar més preparats per al futur”. “Hem de tenir una visió més global i considerar boscos, aigua i canvi climàtic com aspectes interrelacionats”, ha apuntat.

Observatori i Laboratori Forestal Català

L’Observatori Forestal Català és una plataforma web gestionada des del CTFC, amb el suport del DARP, que des de fa més de 10 anys treballa en la difusió d’informació relacionada amb el sector forestal.  Els darrers anys, després d’una transformació d’imatge i de format en com presentar les dades, ha esdevingut un referent per a la consulta d’informació relacionada amb el sector forestal català.   La informació general sobre el medi, els productes forestals o l’economia en el sector conformen les 65 pàgines temàtiques que hi podem trobar en l’actualitat, aquestes alimentades per 72 taules amb dades que recullen la informació del sector i 75 gràfiques que en deriven permanentment actualitzades segons publicació oficial de les dades.

D’altra banda, el CREAF i el CTFC desenvoluparan el Laboratori Forestal Català, un espai de consulta, anàlisi i descàrrega de dades que permetrà a tècnics i investigadors accedir a la informació forestal de base. Un lloc interactiu que ha de permetre als investigadors i les persones que gestionen els ecosistemes forestals jugar amb les dades i crear nova informació per la gestió i la presa de decisions. Aquest laboratori contindrà, per exemple, treballs, dades i cartografia  obtingudes durant d’anys de col·laboració entre el CREAF, el CTFC i les dues direccions generals de la Generalitat. Així, en el portal s’hi trobarà l’IFNapp, la nova versió del MIRABOSC, el CANVIBOSC, el CatDrought (sistema de modelització per al monitoreig de l’estrès per sequera dels boscos a Catalunya), els FORESMAP, Indicadors de biodiversitat forestal, la cartografia LIDAR en alta resolució i el DeBosCat.

Els boscos frenen el ritme d’absorció de CO2 

En la jornada s’ha presentat la primera part del Laboratori que s’inclourà al futur portal: l’IFN app, un visualitzador de mapes que permet bolcar, filtrar i creuar totes les dades dels inventaris forestals catalans. Aquest sistema estarà disponible on-line en aquesta direcció web.

IFN app posa a diposició des d’avui les dades del quart inventari forestal, les últimes disponibles. Aquestes dades fan pal·les que, tot i que els boscos catalans segueixen absorbint més CO2 del que emeten, el ritme amb el que ho fan ha disminuït un 17% els darrers 15 anys. En el període 1990-2000 i el període 2001-2015 els boscos de Catalunya han passat d’absorbir 4,3 tones de CO2 per hectàrea i any a absorbir-ne 3,5.

Aquesta reducció en la capacitat d’embornal es deu en bona part al propi desenvolupament dels boscos, molts dels quals ja no són tan joves i vigorosos com a finals del segle passat, a la manca de gestió sostenible d’una part important dels boscos més densos, i als efectes negatius directes del canvi climàtic (sequera, malalties i plagues, risc d’incendis).

Cal tenir en compte que aquest balanç correspon només als boscos vius en peu. La valoració integrada de la mitigació del canvi climàtic haurà d’incloure també altres aspectes com el cicle de vida dels productes fusters resultants de les tallades, o la substitució de combustibles fòssils per biomassa forestal en la generació d’energia.

Els coordinadors del Laboratori del CREAF i del CTFC han pogut comprovar també que les alzines són l’espècie que més contribueix a l’absorció de CO2 a Catalunya, amb una mica més d’un milió de  tones de CO2  cada any, seguida pel pi roig, amb 860.000 tones i el pi blanc, amb 770.000 tones. En aquest sentit, la informació es pot calcular també per comarques i veure, per exemple, quines són les 10 comarques catalanes que més CO2 absorbeixen cada any gràcies als seus boscos. Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa, Osona i Berguedà encapçalen aquesta llista amb valors que van entre les 258.000 tones del Berguedà i les 406.000 tones de l’Alt Urgell.

‘Volem la vida’

‘Volem la vida’ era la frase que resumeix el sentir dels milers de joves que es van sumar divendres 15 de març en més de 40 ciutats espanyoles a les mobilitzacions pel planeta, adherint-se al moviment internacional #FridaysForFuture. Amb aquesta petició conclou de fet el manifest llegit per Koro López de Uralde i Luisa Ripoll, portaveus d’aquesta ‘nova onada ecologista’ que va desencadenar el 2018 l’adolescent sueca Greta Thunberg i que ha aconseguit unir protestes en unes 1.800 ciutats d’un centenar de països .

Thunberg va ser la primera que va decidir no anar a classe els divendres per anar a seure davant del Riksdag (Parlament suec) amb diferents pancartes demanant l’aplicació de l’Acord de París signat el 2015 durant el desenvolupament de la COP21, així com altres accions contra el deteriorament mediambiental.

Els ‘Divendres per al futur’ van arribar a Espanya fa un parell de mesos: primer a Girona, després a Barcelona i, amb ajuda de les xarxes socials, finalment a Madrid i a la resta del territori hispà. La seva crida està dirigit als estudiants perquè “les elits polítiques i econòmiques en el poder estan robant el nostre futur”.

La lectura del ‘Manifest de la joventut pel clima’ ha estat el punt culminant d’una concentració que va començar en la mateixa Puerta del Sol i es va desplaçar després fins al Congrés dels Diputats, amb una participació de 4.500 persones segons dades facilitades per la Policia Nacional a la Delegació del Govern i de 10.000 segons els organitzadors. El document del #FridaysForFuture, impulsat per les autodenominades ‘Generacions sense futur’, fa referència a la ‘emergència climàtica innegable’ que descriu l’últim informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, segons el qual “ens queden només onze anys per evitar la catàstrofe climàtica i limitar la pujada de la temperatura mitjana mundial a 1,5 graus centígrads”.

Per això, joves de tot el món han decidit “sortir als carrers cada divendres per exigir el dret de tots els éssers vius a la vida digna” i desenvolupar un projecte de vida “sense imaginar-nos fugint d’onades de calor extremes, huracans o inundacions”.

“D’ara endavant”, adverteix el text, #FridaysForFuture organitzarà “des de Suècia fins a Madrid” successius “divendres de desobediència, d’esperança, de justícia climàtica i de revolució per la vida per rebel·lar-se contra el sistema”.

Així, a Sevilla un miler d’estudiants es concentrava davant l’Ajuntament de la capital andalusa i després es va manifestar fins a la plaça del Bolet, mentre a València el lloc escollit era la plaça de la Verge, on fonts de l’organització calculen que “van assistir quatre vegades més persones” que la primera convocatòria del passat divendres 1 de març, quan van sumar 150. En el cas de la capital valenciana, la concentració del #FridaysForFuture va començar amb nou cops de bombo, una per cada espècie que, segons alguns estudis, desapareix cada hora a la Terra.

“No hi ha planeta B”, “Ni un grau més, ni una espècie menys”, “Hi ha més plàstic que sentit comú” o “Si el planeta fos un banc, ja l’haurien rescatat” són alguns dels textos de les pancartes emprades en els diferents recorreguts.

En altres punts d’Espanya, el desembarcament de #FutureForFriday ha estat tan recent que ha limitat el nombre de participants i fins i tot de convocatòries per manca d’organitzadors suficients. A Múrcia han estat unes desenes els estudiants universitaris i d’institut que s’han congregat a la plaça de la Mercè, pròxima a la Universitat, i després han marxat fins a la Glorieta d’Espanya, davant l’Ajuntament.

A Aragó, aquesta falta de mitjans també ha portat a una participació reduïda en el #FridaysForFuture però, com ha advertit el seu portaveu Maria Pardillos, les accions d’aquesta jornada “són només el principi” del que ja es coneix com “el 15M climàtic”.

UP demana a l’Administració que actuï contra els que van entrar a una granja de porcs de Sant Pere de Vilamajor

Unió de Pagesos (UP) ha demanat a l’Administració que prengui mesures contra el grup de persones que va entrar el diumenge en una granja de porcs de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) i en la qual s’hi va estar diverses hores, i que sancioni aquest fet, ja que la presència de persones no autoritzades i sense cap control dins d’una granja representa un alt risc per a la salut dels animals.

El sindicat agrari recorda que els ramaders catalans, com els de la resta dels de la Unió Europea, han de complir unes normes estrictes de benestar animal per assegurar una producció respectable i segura i que, d’altra banda, ha suposat per al sector un gran esforç d’adaptació tant en l’àmbit econòmic com en el de gestió de les granges i en la cura dels animals.

A més, les granges de porcí, per complir les normes de benestar animal, han ampliat l’espai en el qual es troben els animals, han modificat els revestiments de terra, han agrupat verres i truges joves per millorar el seu benestar, i els ramaders mantenen els garrins amb les mares entre tres i quatre setmanes perquè es puguin alimentar de llet materna. Les granges també poden disposar de material d’enriquiment perquè els animals s’entretinguin.

Unió de Pagesos també recorda que les granges s’han adaptat per disposar d’un aïllament de l’exterior i protegir-se de possibles malalties, amb tanques exteriors a les naus i les finestres, a més d’estar prohibida l’entrada a tot el personal no autoritzat.

‘Sentim la nutrició’ cerca al consumidor

El grup dedicat a la nutrició, Tradecorp, ha posat en marxa el projecte ‘Sentim la nutrició’ com una eina que cerca dos objectius principals: donar poder a l’agricultor i que sigui conscient de la seva importància per a alimentar tots els consumidors; i de l’altra, conscienciar el consumidor, perquè busqui productes de qualitat, que no només atipin, sinó que siguin nutritius i saludables. Aquesta iniciativa considera la nutrició com una eina estratègica per als agricultors i un aspecte diferenciador que es pot traslladar al consumidor final, perquè aquest valori aquesta nutrició com una característica fonamental dels aliments de qualitat.

‘Sentim la nutrició’ té com a novetat la incorporació del consumidor en l’estratègia de Tradecorp, com a origen de la demanda d’aliments funcionals i atractius. No obstant això, l’objectiu principal d’aquesta iniciativa és donar poder als agricultors i que siguin conscients del seu valor per fer arribar al consumidor final tota una experiència basada en els sentits, en la nutrició i en la vida dels aliments.

Tradecorp basa aquesta estratègia en el valor de la nutrició com una eina fonamental per abordar els reptes de la nutrició. En aquest marc de treball, també hi ha un lloc per als distribuïdors que són els agents principals per aconseguir aquest canvi.

Fet diferenciador

‘Sentim la nutrició’ respon al compromís que la companyia té amb la societat i amb les persones que l’ajuden a créixer, i es materialitza amb un conjunt de solucions de nutrició integrades que proporcionen productes amb característiques nutracèutiques diferenciades, que fan la vida més fàcil al agricultor i que aporten valor al seu collita. Es tracta de solucions que milloren propietats sensorials, nutracèutiques dels productes i que fins i tot poden allargar la seva vida postcollita.

Però ‘Sentim la nutrició’ és, també, el conjunt d’activitats de formació, suport professional empresarial i personal per al conjunt de les persones que integren la cadena de valor del sector agrari. Amb tot, la finalitat és millorar la qualitat de vida de tots els membres del sector.

En aquest sentit, l’empresa busca treballar en equip amb totes les persones que intervenen en la producció d’aliments, en la seva distribució i en el seu consum final. Per a Jorge Aguilar, director de màrqueting de Tradecorp Nutricionals “es tracta d’un projecte molt ambiciós a través del qual volem liderar aquest moviment on la nutrició és un factor fonamental per a l’augment del valor dels productes agrícoles”. “Per aconseguir-ho ens mouen els nostres principis basat en la innovació, en el compromís i en la integració. I com a resultat posem en el centre a les persones, incorporant a distribuïdors i agricultors en el disseny dels nostres productes perquè siguin exactament el que necessiten, i implementem metodologies d’innovació dins de l’organització per estar preparats i capacitats per afrontar aquest repte”, ha afegit Aguilar.

J.D.M.

El juliol pot ser realitat el decret de dejeccions ramaderes

La consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, ha avançat que el decret català de gestió de dejeccions ramaderes podria aprovar-se al Consell de Govern del 2 de juliol. El projecte de decret es troba en el tram final del procés previ a l’aprovació. Actualment està sobre la taula de Territori, que resoldrà sobre les qüestions ambientals del document i el tornarà a Agricultura. A partir d’aquí, el document passarà pel consell tècnic i la comissió jurídica pertinents i està previst que torni al consell tècnic a finals del mes de juny, segons ha assenyalat la consellera.

L’associació Porcat ha celebrat la notícia de la propera aprovació però sol·licita que es faciliti la seva aplicació i que no s’incrementi la càrrega burocràtica que normalment suposa. Considera que és important que Catalunya no perdi el lideratge espanyol en producció porcina. La correcta gestió de les dejeccions ramaderes hauria de ser una oportunitat per als ramaders catalans i no una càrrega burocràtica; d’una altra manera, la producció porcina catalana anirà deslocalitzant lentament cap a altres comunitats autònomes.

El projecte de Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació en les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries es va posar en consulta pública al setembre de 2017.

El decret es basa en tres grans línies d’actuació:

  • La millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent el seu tractament;
  • La innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència,
  • El control i seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments.

Es tracta d’un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan sigui necessari, en l’exportació dels excedents de nutrients.

J.D.M.