La granja gironina Can Ballau s’endú el Porc d’Or a la màxima productivitat d’aquests prestigiosos guardons

La granja Can Ballau, situada a Corts (Girona), de l’empresa Can Ballau SCP (Pinsos Sant Antoni), ha rebut el guardó a la màxima productivitat en la XXV gala de lliurament dels premis Porc d’Or, celebrada a Lleida. Aquesta explotació compta a l’actualitat amb un cens de 165 truges. El gran nivell productiu i el bon ritme de reproducció d’aquesta granja  han estat possibles gràcies a les bones mesures de bioseguretat, però també per l’excel·lent mentalitat organitzativa de la plantilla i la seva constància diària, que ha permès assolir excel·lents resultats tècnics i d’eficiència.

Pel que fa al Porc d’Or amb diamant, aquest s’ha lliurat a l’explotació considerada com la millor en termes generals, en concret a la granja Peculo – Agropecuaria del Isábena, de l’empresa Mazana Piensos Compuestos, situada a Capella (Osca). El Grup Mazana ja va guanyar fa dos anys el Porc d’Or a la Màxima Productivitat amb un altre de les seves granges, la Puebla. Es tracta d’un grup empresarial de caràcter familiar amb seu a Capella, de la comarca aragonesa de la Ribagorça, que aplica un mètode de gestió que garanteix en tot moment la seguretat i la qualitat alimentària.

El tercer premi especial, el Porc d’Or del MAPA  a ‘Sanitat, benestar animal i medi ambient’ ha anat a parar a Pontevedra, concretament a la localitat de Nudesa, on se situa la Granja Sueiro.

En termes d’innovació s’ha premiat l’empresa Explotacions Pellicer Sorolla S.L, situada a Terol, que s’ha endut el Porc d’Or Zoetis a la Innovació pel seu nou projecte dirigit a reduir les baixes per aixafament en la maternitat porcina mitjançant l’ús d’un sistema d’aire comprimit per dissuadir els garrins de situar-se sota de la seva mare quan aquesta s’aixeca. A més dels quatre premis especials també s’han lliurat 45 estatuetes d’or, plata i bronze, segons categories

Els premis Porc d’Or estan organitzats per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, juntament amb l’empresa de salut animal Zoetis i la Interprofessional del Porcí de Capa Blanca (Interporc), i amb el suport de La Paeria – Ajuntament de Lleida i Mercolleida.

Empat a 13 estatuetes entre Catalunya i Aragó

Catalunya es posiciona, juntament amb Aragó, en el primer lloc de la classificació de premiats, amb tretze estatuetes (7 ors, 3 plates i 3 bronzes), de les quals vuit corresponen a granges de la demarcació de Barcelona, ​​dues de Lleida i tres de Girona. A continuació, se situen Castella i Lleó, Navarra, Castella la Manxa i La Rioja. En total, han estat premiades 49 granges de les 127 que optaven de partida aquest any als premis Porc d’Or.

En l’acte celebrat a Lleida, que ha aplegat prop d’un miler de professionals del sector porcí de tot l’Estat,  i que ha presidit la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà també han assistit l’alcalde de Lleida, Félix Larrosa; el secretari general d’Agricultura i Alimentació del MAPA, Fernando Miranda; la directora general d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes; el president de l’Organització Interprofessional Agroalimentària del Porcí de Capa Blanca (Interporc), Manuel García; el director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), Josep Usall; i el director general de Zoetis, empresa co-organitzadora dels premis, Félix Hernáez.

Anuncis

El Trilogo arriba a un acord sobre la nova proposta de normativa relativa al límit de cadmi en els fertilitzants

A finals del passat mes d’octubre els negociadors del Parlament Europeu i del Consell van arribar a un acord provisional en el Trilogo relativa a la nova proposta de normativa sobre fertilitzants. Un dels punts més preocupants era el referent al límit de cadmi en els fertilitzants fosfatats. Així, s’ha acordat baixar dels actuals 90 mg de cadmi/kg d’e P2O5 a 60 mg/kg a partir de la data d’aplicació del reglament (és a dir, tres anys després de la seva entrada en vigor) en els fertilitzants fosfatats amb el marcatge CE. Inicialment, el Parlament Europeu volia una reducció progressiva del límit per arribar als 20 mg/kg en setze anys.

També s’ha acordat incloure una clàusula de revisió, per tal que la Comissió Europea revisi els valors límit per avaluar la viabilitat de reduir-los, quatre anys després de la data d’aplicació de les noves normes (és a dir, set anys després de la entrada en vigor).

Així mateix, s’ha decidit una etiqueta voluntària de “Baix contingut de cadmi (Cd)” o similar o una representació visual a aquest efecte per al producte fertilitzant que té un contingut de cadmi inferior a 20 mg/kg. Així mateix, es recolzen els incentius suficients per desenvolupar tecnologies per treure el cadmi i per manejar les deixalles perilloses rics en cadmi per mitjà de recursos financers rellevants.

Impulsar l’ús de fertilitzants orgànics i basats en residus.

Les normes vigents de la Unió Europea (UE) sobre fertilitzants cobreixen principalment els fertilitzants convencionals, normalment extrets de mines o produïts químicament. El Trílogo ha acordat que es promogui un major ús de materials reciclats per produir fertilitzants, el que ajudaria a desenvolupar l’economia circular i redueix la dependència de nutrients importats.

A més, es vol que es faciliti l’accés al mercat per fertilitzants orgànics innovadors, que donarien als agricultors i consumidors una opció més àmplia i promourien la innovació verda i que s’establissin criteris de qualitat, seguretat i mediambientals a nivell de la Unió Europea per als fertilitzants ‘UE’ (és a dir, aquells que es poden comercialitzar a tot el mercat únic de la UE).

Propers passos

L’acord provisional encara ha de ser confirmat pels ambaixadors dels estats membres de la UE (COREPER) i per la Comissió de Mercat Interior del Parlament. El projecte de reglament serà després sotmès a votació per tota la cambra europea en una propera sessió plenària i serà aprovat formalment pel Consell de Ministres de la UE.

J.D.M.

JARC i la UPC donen a conèixer una APP gratuïta que redueix un 30% el volum de fitosanitaris aplicats en vinya

La pagesia segueix treballant en reduir l’aplicació de fitosanitaris. És una qüestió que cada vegada  és més demandada a nivell social i que la nova PAC sembla que continuarà recollint en aquesta línia. Així ho ha apuntat el cap sectorial de fitosanitaris de JARC, Josep Olivella. Per tot plegat ha afegit que i per l’estalvi econòmic i els beneficis mediambientals que suposa, JARC i la UPC han organitzat una jornada anomenada ‘DOSAVIÑA: una eina per la correcta aplicació dels fitosanitaris en vinya’, que se celebrarà el dijous, 29 de novembre al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès).

Es tracta d’una APP que és fruit del treball d’investigació de més de 15 anys de la Universitat Politècnica de Barcelona. Aquesta aplicació per a dispositius mòbils, tenint en compte determinats paràmetres i aplicant els resultats de les investigacions en la matèria, diu a l’agricultor com aplicar de manera més precisa els fitosanitaris. I això inclou, des de com fer la mescla a com tenir regulada la maquinària d’aplicació.

L’aplicació atén diferents variables que acaben determinant la recomanació final. Aquestes van des de l’alçada de les vinyes, als metres entre carrers, la maquina en concret que un té, el producte fitosanitari que s’utilitza o la diagnosi de la superfície foliar, entre altres. Tot plegat ha portat de mitjana, a una reducció del 30% en reducció de fitosanitaris, cosa que suposa un important descens dels costos de producció d’una explotació. A més, com explica Emilio Gil, una de les persones responsables de la investigació, aquesta davallada d’ús de producte, no va en detriment de l’efectivitat d’aquest. I és que la clau, com afegeix aquest professor de la UPC, és que, senzillament, s’és més eficient.

Gil ha explicat que per aconseguir aquesta reducció s’ha incidit en dos grans eixos: el tipus de vinya i el tipus de maquinària. I és que en aquest darrer aspecte, ha explicat l’investigador, hi havia un camí important a recórrer. Assegura que és molt important ajustar correctament els equips.

Tant és així, que la jornada del proper dijous atendrà específicament aquesta qüestió. En aquesta matèria, ha explicat, que el que s’exposarà és vàlid per a la resta de conreus arbrats, cosa que fa de la jornada, interessant per a molts més sectors.

De fet, que l’eina pugui ser aplicable a sectors com fruita, cítrics, olivera, ametllers o avellaners, fa que es plantegin seguir la recerca per a què aquesta APP tingui les versions específiques per aquests cultius.

Enllaços de l’aplicació: https://goo.gl/VxRai8 (IOS) i https://goo.gl/Km6qTm (ANDROID)

El projecte de la Llei Vitivinícola de Catalunya ha superat el debat a la totalitat, sense cap esmena, al Parlament

“Volem seguir aprofundint en les garanties de qualitat que caracteritzen els vins catalans, emparats en les 12 Denominacions d’Origen catalanes, i que han estat la clau per augmentar la seva quota de mercat”. Són paraules de la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que ha presentat al Parlament de Catalunya el projecte de la Llei Vitivinícola de Catalunya, que ha superat el debat a la totalitat, sense cap esmena, i ara seguirà la tramitació parlamentària habitual per culminar la seva aprovació definitiva.

Jordà ha recordat que el conjunt dels vins catalans són els més consumits a Catalunya per sobre del vi procedent de la primera DO de l’Estat espanyol. A més, són motor d’exportació agroalimentària a Catalunya, on més del 45% dels vins  i més del 65 % del cava s’exporten.

En aquest sentit, la consellera d’Agricultura ha destacat que “garantir l’origen, qualitat i traçabilitat dels vins ens enforteix a nivell internacional. Per això, és molt important que avui presentem aquesta llei i avancem. Tenim grans reptes al davant, i estem al costat del sector per acompanyar-lo i reforçar-lo en aquest camí cap a la competitivitat, però també cap a l’excel·lència”.

Així mateix, Jordà ha explicat que l’objecte d’aquesta norma, que substituirà l’actual del 2002, és la posada al dia de la normativa vitivinícola catalana d’acord amb la legislació europea. “Som conscients que ens trobem davant d’un sector hiperregulat a escala europeu, i fins i tot internacionalment, però és responsabilitat del Govern afrontar-ho i adaptar el marc normatiu català als canvis que ens arriben, cosa que governs anteriors no van arribar a fer”, ha afirmat.

La consellera ha indicat que “la nova regulació europea ens ofereix una oportunitat per renovar la legislació catalana del sector vitivinícola augmentant la seguretat jurídica dels productors i elaboradors de vins de Catalunya. Catalunya necessita una llei més adaptada a la realitat actual del sector i que reforci i acompanyi millor la vitivinicultura catalana de cara als reptes de futur”.

Amb la nova normativa, s’actualitzen aspectes de la regulació del potencial vitivinícola català com ara les autoritzacions de vinya, especialment tenint en compte les situacions que planteja la normativa europea a partir de 2016, el registre vitícola o les varietats de vinya de vinificació que es podran plantar, replantar o empeltar a Catalunya.

L’aprovació d’aquest avantprojecte de llei pel Govern va quedar aturada la passada legislatura en la fase final, després d’haver-se debatut i consensuat amb el sector, en diverses reunions amb les organitzacions representatives i empresarials, a la Taula sectorial de la Vinya i el Vi, i d’haver tingut el vistiplau del Consell de Treball Econòmic i Social. Per aquest motiu, Jordà ha volgut agrair a la consellera Meritxell Serret i al seu equip, la feina feta per impulsar l’actualització d’aquesta llei.

Jornada tècnica a Girona sobre el maneig del sòl

El dijous 29 de novembre es du a a terme a la Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona la jornada técnica ‘El maneig del sòl: el gran oblidat de l’agricultura intensiva?’. La mateixa està organitzada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, i compta amb la col·laboració d’Agroprés i la Universitat de Girona.

PROGRAMA

9.00 h Inscripcions i lliurament de la documentació

9.15 h Presentació de la jornada

Sra. Elisabet Sanchez, directora territorial del DARP a Girona.

9.30 h Restaurar la biodiversidad del suelo para restaurar la agricultura

Sra. Pilar Andrés, doctora en ciències i investigadora del CREAF.

10.30 h Agricultura orgànica com a eina de millora del sòl: de Catalunya fins a Austràlia

Sra. Nuri Madeo, enginyera tècnica agrícola de Agroassessor Consultors Tècnics SL.

11.00 h Efectes en el sòl i el cultiu de les aplicacions de dejeccions ramaderes en cultius extensius; estudis a les comarques gironines

Sr. Francesc Domingo, investigador de Fundació IRTA-Mas Badia.

11.30 h Lliurament del Premi al millor PFC de Grau en Enginyeria Agroalimentària i cloenda de la jornada

Sra. Ma. Àngels Pèlach, directora de l’Escola Politècnica Superior de la UdG.

Sr. Jesús Domingo, president del CETAFC Demarcació de Girona.

11.45 h Cafè final de jornada

 

LLOC DE REALITZACIÓ

Universitat de Girona Escola Politècnica Superior (Campus Montilivi)

Edifici P1. Sala d’Actes

Carrer Mª Aurèlia Capmany, 61

17003 – GIRONA

 

INSCRIPCIONS

La jornada és gratuïta, es pot inscriure a través de: la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals (Tel.: 972 24 00 47 – A/e: girona@agrifor.org)

També us podeu inscriure a través del servei de Preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt

El Pla pilot de prevenció i mitigació dels danys produïts pel conill al Segrià s’ampliarà a tota la plana de Lleida

El director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Ferran de Noguera, s’ha mostrat “moderadament satisfet” amb la marxa del Pla pilot de prevenció i mitigació dels danys produïts pel conill a la comarca del Segrià atès que les dades del cens de tardor constaten una davallada general de les poblacions de conill en la plana de Lleida respecte la tardor de 2017, registrant-se precisament les més pronunciades en la comarca del Segrià (-37%) i en el Pla d’Urgell (-30%), les zones més castigades i on el Pla s’està aplicant amb més intensitat.

“Anem pel bon camí, hem baixat d’una densitat de 138 exemplars per quilòmetre quadrat a 86, però la població de conill continua sent molt alta, si tenim en compte que la densitat que marca la legislació per a la declaració d’emergència cinegètica és de 50. Per això, hem de continuar treballant plegats per a reduir la densitat; i atès els bons resultats hem plantejat que el pla deixi de ser pilot i les mesures que hem anat aplicant s’estenguin a tots els espais d’alta densitat de la plana de Lleida“, ha manifestat de Noguera.

Altres mesures proposades i aprovades per unanimitat durant la reunió de la Comissió de seguiment del Pla contemplen, a més de continuar aplicant les de caire cinegètic que ja estan en funcionament, les següents: declaració d’emergència cinegètica d’acord al que preveu la Resolució de vedes de caça (afectarà 59 zones de caça de la Plana de Lleida amb un total de 98.600 hectàrees, en les quals es prohibirà la caça de la guineu); noves reunions informatives adreçades a pagesos i caçadors per tal d’informar-los sobre com actuar davant de la problemàtica dels danys produïts pels conills a l’agricultura; continuar amb les actuacions de caça amb recorreguts nocturns per part del Cos d’Agents Rurals (CAR) –ampliant la flota d’1 a 2 vehicles-.

També hi ha previst: elaborar un cens d’hivern abans del mes de març de 2019 per a fer el seguiment; i, si les circumstàncies ho aconsellen, es convocarà el Consell Territorial de Caça de Lleida amb caràcter extraordinari per a valorar la situació i implementar les mesures adients.

L’esmentat Pla pilot s’emmarca en el Pla de prevenció de danys impulsat pel DARP. Es tracta d’una sèrie de mesures i accions que s’estan duent a terme per a establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per tal de fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals assolits per diverses espècies cinegètiques.

La DO Empordà tanca la verema del 2018 amb un augment de producció del 12% respecte a la de l’any passat

La DO Empordà ha tancat una de les millors veremes de la dècada. Els cellers empordanesos han collit durant els darrers mesos un total de 9,7 milions de quilograms de raïm. Aquesta quantitat representa un augment de 12% respecte la verema del 2017 i un increment del 13% en comparació a la mitjana de la darrera dècada.

Les abundants pluges de la primavera, la bona climatologia de l’estiu i la manca de fenòmens meteorològics o sanitaris que hagin afectat negativament les vinyes són els factors que han propiciat aquest augment de producció durant la verema d’enguany. Aquestes mateixes condicions han afavorit que l’estat sanitari de les vinyes hagi estat excel·lent i que pràcticament el 100% del raïm hagi entrat sa als cellers. 

Els bons resultats d’aquesta campanya permeten ser molt optimista respecte a les bones aptituds enològiques del raïm, que s’espera repercuteixen en una molt bona qualitat dels vins de l’anyada.

Les garnatxes, les més majoritàries

Com ja és habitual, les varietats autòctones han estat les més abundants amb més del 70% de la producció total. Les garnatxes negra, blanca i roja han estat les més majoritàries i representen el 33,9% de tota la producció, mentre que la carinyena o samsó suposa el 18% del total collit aquest any.

Els cellers de la DO Empordà van iniciar la verema a les dates tradicionals, entre mitjans i finals d’agost, i van finalitzar els treballs a finals del mes passat.