La consellera Jordà lliura els premis PITA de 2017 i 2018

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Teresa Jordà, ha lliurat, en el marc del Dia de la Innovació Alimentària, els Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA), que han celebrat la 17a edició a Girona. Enguany, el lliurament dels PITA ha estat doble, ja que, a banda dels guardons corresponents al 2018, també s’han lliurat els de 2017, que l’any passat no es van poder lliurar perquè la cerimònia va quedar suspesa degut a la situació política de Catalunya.

La consellera ha destacat “la qualitat de les candidatures presentades en aquestes dues edicions. Sabem que tenim un sector innovador, potent, professional, tecnificat i molt emprenedor. Amb actes com aquest ho demostrem”. 

Amb els premis PITA, el Departament d’Agricultura pretén aconseguir referents per al sector agrari pel que fa al procés d’innovació tecnològica i, alhora, incentivar aquestes actuacions entre les empreses agroalimentàries, a fi que Catalunya disposi d’un sector agroalimentari cada vegada més enfortit, capaç de competir en els mercats i de contribuir a la generació d’ocupació, benestar i equilibri territorial.

Els primers premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros cadascun, i els finalistes, amb 2.000 euros cadascun, i els premiats en aquesta XVII edició dels PITA, en la qual es van presentar 19 candidatures, han estat:

XVII edició dels premis PITA:

  • Modalitat agroindústria

Guanyador: Kensho Sake – L’Ampolla (Baix Ebre). Per l’elaboració de  sake i ferments derivats de l’arròs amb varietats locals.

Finalista: Castanya de Viladrau, SCP – Viladrau (Osona). Per comercialitzar castanya torrada durant tot l’any.

  • Modalitat empresa agrària

Guanyador: VerdCamp Fruits, SAT- Cambrils (Baix Camp). Pel desenvolupament d’un model d’associació i sincronització de plantes florals refugi per al control biològic de pugó en síndria.

Finalista: Parc de les Olors – Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Pel seu model de desenvolupament rural basat en la valorització de les plantes aromàtiques i medicinals.

  • Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador: Francesc Ribas Borràs, de Can Puxic – Premià de Dalt (Maresme). Per la producció de tomàquet de qualitat i proximitat tot l’any segons el Model 365, un procés de treball integral que permet allargar el cicle i augmentar la qualitat del cultiu convencional.

Finalista: Henri Philippe Alegria Gregori, de Henri Mor, SL – Juncosa (Les Garrigues). Pel seu model  4.0 de negoci de producció i comercialització d’oli d’oliva verge extra que ofereix al consumidor local i internacional un producte d’alta qualitat i una experiència de compra innovadora.

I els guanyadors dels PITA 2017, en la qual es van presentar un total de 23 candidatures, han estat:

  • Modalitat a l’empresa agrària:

Guanyador: Pau Frigola Coll d’Agroalimentària Mas Saulot, SL (MOOMA) – Gualta (Baix Empordà). Per la implantació en una explotació agrària d’un nou model de negoci basat a donar un valor afegit a les pomes de segones categories mitjançant la transformació a productes elaborats innovadors en concepte forma i qualitat, implantant un model integrador a la zona rural que fomenta l’economia local, col·laborativa, circular i sostenible.

Finalista: Mas la Coromina 2010 SL – La Vall d’en Bas (Garrotxa). Per la implementació en l’explotació lletera d’un projecte de diversificació que permet visitar la granja, convertida en un espai pedagògic orientat a col·legis i famílies i on es divulguen i mostren les bones pràctiques ramaderes, i es posa en valor el producte i la feina a pagès.

  • Modalitat a l’agroindústria:

Guanyadora: Quiònia Pujol Sabaté – Almacelles (Segrià). Per la creació d’una indústria agroalimentària cervesera, des de la producció i recol·lecció de matèries primeres com són l’ordi, blat o llúpol de diferents varietats, en producció ecològica, i llevat, passant pels processos de malteria i pel·letització del llúpol, fins a l’elaboració de diverses varietats de cervesa artesana de qualitat i una d’elles sense gluten.

Finalista: Boadas 1880, SA – Girona (Gironès). Per la implementació, en una empresa de xarcuteria amb 137 anys d’història, d’innovacions en els diferents processos d’elaboració (instal·lacions, maquinària, controls o vida útil)  per  tal d’obtenir, amb noves formulacions i mantenint la seguretat alimentària, uns productes saludables amb característiques sensorials com els convencionals.

  • Modalitat Jove Emprenedor Innovador:

Guanyador: Albert Sala Martínez, de Sala Graupera i Fills – Sant Andreu de Llavaneres (Maresme). Per la creació d’un jardí de demostració en el propi viver on els professionals del paisatge poden veure les diferents especies botàniques, colors i formes a utilitzar en el marc d’una jardineria sostenible.

Finalista: Albert Vilardell Bartino – Girona (Gironès). Per la introducció del cultiu i producció de flor de llúpol, amb una gestió acurada i respectuosa amb el patrimoni natural,  propagant  i seleccionant noves varietats.

Premis Ruralapp 2018

D’altra banda, en el decurs d’aquest mateix acte s’han lliurat els Premis Ruralapp 2018, que també atorga el Departament d’Agricultura. Les apps guanyadores d’aquesta cinquena edició d’aquests guardons han estat Myhealthwatcher i Waatic.

La primera, creada per Cube Technology Innovation, SL, de Mataró, ha estat la guanyadora de la modalitat Ruralapps-ciutadania, dotada amb 3.000 euros. És una aplicació que interpreta les etiquetes dels productes d’alimentació envasats en funció del perfil personal de salut de l’usuari. És un algoritme que analitza, qualitativament i quantitativa, la composició dels productes d’alimentació envasats i els valora en funció d’un perfil de salut de l’usuari i recomana en quina mesura hauria de consumir un producte determinat i per què, oferint alternatives més adequades al perfil, si n’hi ha.

La segona app guardonada, ideada per l’empresa ESTEL, SL, d’Abrera, ha estat la premiada de la modalitat Ruralapps-professional del sector, dotada amb 3.000 euros. Està dissenyada per a l’aplicació intel·ligent de productes fitosanitaris i traçabilitat en cultius especials. Aquesta eina permet dosificar de forma automàtica el realment necessari i introduir la dosificació variable en una mateixa parcel·la a través dels mapes de vigorositat i garanteix la complerta traçabilitat de cada aplicació.

En aquesta convocatòria, que ha comptat amb un total de 31 candidatures, també ha quedat finalista l’app Bas de Màgia, de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, en la modalitat Ruralapp-ciutadania. Es tracta d’una aplicació que permet el coneixement d’un entorn rural, com és la Vall d’en Bas, d’una manera integral i des de múltiples vessants.

En la modalitat Ruralapp-professional del sector, la finalista ha estat l’app VP-SUIS, de OnClick Solucions, SL, de Vic, per donar suport a la gestió de les explotacions porcines, i amb la qual qualsevol productor pot dur una  traçabilitat  real  de  la  seva  explotació  d’una  manera  senzilla,  fàcil  i  segura.

Anuncis

Jordà reitera davant la comissió d’Agricultura del Parlament la defensa d’un pla estratègic propi de la PAC per Catalunya

“Seguirem reclamant i defensant que Catalunya pugui definir el seu Pla Estratègic, ja que el nostre sector, per les seves característiques, necessita que les polítiques agrícoles de la PAC es defineixin com més a prop seu millor”. Així ho ha manifestat la consellera d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació,  Teresa Jordà, a la Comissió d’Agricultura del Parlament, on ha comparegut per explicar la proposta que defensarà el Govern de la Generalitat en relació a la nova Política Agrària Comuna (PAC).

Per aconseguir-ho, ha dit Jordà, “si convé obrirem la via del recurs, per resoldre un tema que entenem que és competencial i que ha de tenir en compte la singularitat territorial, enlloc de plantejar-lo des de la uniformització”.

Segons la consellera d’Agricultura, “és necessari també, i en això treballem, defensar una PAC més mediterrània, que tingui molt en compte el nostre sector i les característiques de la nostra agricultura, els conreus, el clima, la necessitat del regadiu, etc., i per això ens hem reunit amb les Conselleries homònimes dels Governs del País Valencià i, properament, de les Balears i Euskadi. Perquè a interessos comuns, plantejaments comuns”.

D’altra banda, Jordà ha denunciat la reducció de fons de la PAC destinats al desenvolupament rural que es preveu per al període 2021/2027: per això, “defensem disposar d’un pressupost suficient, tant per part de la Comissió Europea com de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya, perquè creiem fermament que és necessari assegurar la continuïtat del sector primari en les seves vessants més importants: la de producció d’aliments sans, bons i segurs per a tota la societat i la de de gestió del territori, element vertebrador clau per tenir un país modern i equilibrat”.

En el marc de la compareixença, Jordà ha elogiat l’acord assolit amb les organitzacions  professionals agràries: Unió de Pagesos de Catalunya (UP),  Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). “Un acord que és de sector, però també un acord de país, que avala aquest posicionament i que ens anima a seguir insistint en aquesta línia i en aquesta manera de treballar conjuntament amb el sector, implicant-lo en la presa de decisions”, ha afirmat la consellera.

La titular del Departament d’Agricultura ha finalitzat la intervenció recordant que “la PAC és una eina fonamental per al sector i el seu futur, que necessita millores i adaptacions, i així ho defensarem en tots àmbits o escenaris on hi tinguem veu, ja que només així assegurarem el nostre proveïment alimentari, la totalitat de la gestió del territori i l’orientació del nostre país cap al futur”.

600 fructicultors catalans, interessats en el Pla d’arrencada

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya ha rebut 600 peticions de fructicultors, corresponents a 1.381 hectàrees, per a les quals sol·liciten ajudes per poder arrencar arbres fruiters d’os, amb l’objectiu d’evitar una nova campanya amb sobreproducció i baixos preus.

Amb aquest nombre d’hectàrees, s’ha arribat a una xifra propera al 70% de la superfície total a arrencar per al primer dels dos anys en què el pla d’arrencada hauria d’estar operatiu. També certifica aquesta dada, el fet que més de 600 titulars d’explotació es vulguin acollir ja el primer any.

Les dades s’han obtingut a partir d’una enquesta realitzada durant 10 dies (del 8 al 18 de gener), per quantificar el nombre de productors i hectàrees que podrien adherir-se a la mesura. Aquesta consistiria en una possible ajuda d’estat per arrencar arbres de fruita d’os (préssec, nectarina, paraguaià) per reduir la producció i treure del mercat quantitats significatives d’aquests productes.

El Departament d’Agricultura està impulsant aquest Pla, des de fa més d’un any, a petició de les organitzacions agràries, davant la situació de crisi estructural que afecta el sector del préssec i la nectarina. Si finalment l’Estat accedeix a donar suport a la mesura, cofinanciant-la, s’espera que la seva aplicació influeixi positivament sobre els preus percebuts pels productors d’aquestes fruites en les pròximes campanyes.

La mesura tindria aquestes característiques:

-Indemnització de 5.000 € per hectàrea arrencada

-Superfície màxima a indemnitzar per titular d’explotació: 3 hectàrees.

-Compromís del titular de l’explotació de no plantar arbres de les espècies de presseguer, nectarines i paraguaià durant 4 anys a partir de l’accés a l’ajuda.

-Període per produir l’arrencada: anys 2.019 i 2020.

J.D.M.

Campanya dels joves de COAG per a millorar la imatge del sector agrari i potenciar la incorporació d’aquest col·lectiu

COAG, organització a la qual pertany JARC, ha presentat el projecte “#SomosNuestraTierra” al Ministeri d’Agricultura per a revertir l’envelliment del camp. Ambdues organitzacions agràries han alertat que, durant la pròxima dècada, 6 de cada 10 agricultors de l’estat espanyol arribaran a l’edat de jubilació.

Els joves entenen que per frenar aquest escenari cal que la societat tingui una imatge més verídica del que és la vida al camp. Actualment, creuen que aquesta imatge està del tot desdibuixada i injustament deteriorada, fet que pot estar frenant incorporacions de joves. S’estima que durant el període 2020-2030 l’estat espanyol necessitaria incorporar 20.000 joves a l’activitat agrària l’any quan les dades actuals es situen en 8.500.

A més, tenen clar que cal posar en marxa noves mesures per a potenciar la incorporació de joves. Un missatge que han transmès al ministre d’Agricultura, Luis Planas, encarregat de cloure la jornada.

Pla d’acció per desenvolupar el sector tofoner a Catalunya

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha promogut la redacció del Pla d’Acció pel desenvolupament del sector tofoner a Catalunya per dinamitzar-lo i millorar-ne la competitivitat i el desenvolupament. Amb un horitzó temporal de 15 anys (2019-2034), el pla, que ha estat presentat vespre en el marc del congrés internacional Trufforum 2019 a Vic, se centra en la dinamització de l’espècie de major interès econòmic per al sector, la tòfona negra (Tuber melanosporum Vitt.).

Així mateix, aquest pla respon a la necessitat d’ordenar un sector encara incipient que ha anat creixent any rere any degut a l’alt rendiment econòmic d’aquest conreu. El document sorgeix d’una anàlisi del conjunt del sector que es concreta en una diagnosi social i econòmica que serveix de punt de partida per assentar les bases estratègiques i el pla d’acció del sector tofoner. L’estratègia de futur per al sector de la tòfona negra a Catalunya i les seves accions associades es plantegen amb la voluntat de fer possible l’increment de la producció de tòfona negra, dinamitzar el consum del producte, i articular i estructurar un sector fort i competitiu.

Es tracta d’un document participat que ha comptat amb la visió dels agents del territori amb l’objectiu de buscar la implicació i complicitat de tots els actors que hi intervenen. En aquest marc de treball, entre els agents de la cadena de valor que s’han involucrat, hi trobem els productors de tòfona (tubericultors), els buscadors de tòfona silvestre, les empreses comercialitzadores i agents de diferents administracions públiques.

Així doncs, el treball presentat recull les accions que els diferents actors han acordat dur a terme; el calendari d’actuació; els actors responsables i els destinataris i  les possibles fonts de finançament. També inclou els resultats esperats i els indicadors de seguiment que s’hauran d’utilitzar per valorar la implementació de les mesures i, si és necessari, poder introduir-hi les millores oportunes.

El Pla ha estat redactat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el Departament d’Agricultura, amb les intervencions  de l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya, les associacions de tofonaires del Berguedà i d’Osona, la Federación Española d’Empresarios de Setas y Trufas i el Centre de la Propietat Forestal.

L’anàlisi interna del sector de la tòfona detecta bàsicament algunes problemàtiques actuals del sector, com són una producció insuficient i irregular per cobrir la demanada actual, un mercat interior poc desenvolupat i una manca de vertebració del sector tofoner. L’actuació estratègica se centra en 3 eixos: el foment de la producció de tòfona negra, la dinamització del mercat interior i exterior i la contribució a la governança i la vertebració sectorials.

Foment de la producció de la tòfona negra:

  • Actuacions per a la innovació (R+D+I) en la gestió del reg en les plantacions i en la gestió forestal per a la producció de tòfona silvestre.
  • Potenciar les línies d’ajuts actuals per al foment de la producció de tòfona negra.
  • Establiment d’un segell de qualitat de planta inoculada amb vivers especialitzats.

Dinamització del mercat interior i exterior

  • Formació a joves restauradors en escoles d’hoteleria.
  • Realització d’un esdeveniment internacional relacionat amb la tòfona negra “EuroTruffleMarkets”, com és el Trufforum 2019.
  • Promoció i dinamització de fires.

Contribució a la governança i la vertebració sectorials

  • Fomentar l’associacionisme i la interrelació sectorials.
  • Actualització del marc normatiu en l’àmbit tofoner.
  • Seguiment del pla d’Acció mitjançant la creació d’un Grup de treball.

Del 15 de novembre al 15 de març

La temporada de recol·lecció de la tòfona negra (Tuber melanosporum) va del 15 de novembre al 15 de març. És indispensable estar en possessió de la llicència de tofonaire i demanar autorització a la persona titular del terreny en el cas de la recol·lecció de tòfona silvestre. El Departament d’Agricultura és l’encarregat d’atorgar aquesta llicència que aquesta temporada han rebut 417 tofonaires a Catalunya. Enguany, es preveu una temporada més bona que la de l’any passat, ja que les precipitacions han estat molt més abundants i més ben distribuïdes.

Catalunya té un gran potencial per a la producció de tòfona silvestre i, a més, actualment disposa d’unes 1.500 hectàrees destinades al conreu de la tòfona a diferents zones de Catalunya. En la campanya actual es calcula que es podrien recollir uns 1.000 kg de tòfona de plantació i junt amb la tòfona silvestre es podrien arribar a les 3-4 tones. La temporada passada va ser molt dolenta i només es van recol·lectar en total uns 850 kg de tòfona, dels quals 500 kg provenien de plantacions. El preu de la tòfona negra és d’entre 180 i 250 €/kg al mercat del 19 de gener a la Llotja de Vic.

Clau per al desenvolupament rural

El tofoner és un sector clau per al desenvolupament rural que genera valor a les produccions en moltes zones de mitja muntanya del sector primari on no es poden desenvolupar altres cultius de zones de regadiu d’alta productivitat. Pot arribar a ser estratègic per a l’economia i el desenvolupament social de moltes d’aquestes zones. El territori apte per a la tubericultura coincideix principalment amb la franja prepirinenca, que és una de les zones amb majors dificultats de trobar sortides viables al medi rural, i que no tenen els atributs turístics dels Pirineus ni la topografia ni els mitjans necessaris per a desenvolupar una agricultura competitiva com a la plana.

Èxit de participació en el Trufforum 2019 a Vic

La festa de la tòfona i la gastronomia ha reunit aquest cap de setmana a Vic unes 3.500 persones. El congrés internacional Trufforum 2019 ha posat en contacte el sector professional de la tòfona divulgant-ne els seus valors i cultura. L’edifici del Sucre de Vic ha sigut l’escenari on s’han portat a terme tallers demostratius de cuina amb xefs de renom internacional i ponències d’experts nacionals i internacionals i d’associacions de recol·lectors de tòfona. També s’ha disposat d’un espai on tastar i aprendre els secrets de la tòfona, un mercat únic on comprar tòfona de qualitat i un altre on empreses han pogut presentar els seus productes. A més, la plaça de Vic ha acollit aquest migdia el primer campionat de gossos de tofonaires de Catalunya.

El Congrés ha estat rebut amb un alt grau de satisfacció per part dels expositors i ha tingut una bona valoració dels assistents a les activitats professionals programades i totes aquelles obertes a la ciutadania. Trufforum 2019 ha estat organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Vic, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació, la Diputació de Barcelona, la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic vinculat a la Cambra de Comerç de Barcelona,  l’European Mycologiocal Institute (EMI) i  el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

Trufforum 2019 ha servit per consolidar la segona edició d’aquest congrés mundial convertint-lo en un punt de trobada vertebrador i dinamitzador del sector agroalimentari i agrari emergent de la tòfona.

2.100 tapes

Osona Cuina i la tòfona s’han reafirmat com a binomi d’èxit en aquest congrés. Aquest col·lectiu ha realitzat 2.100 tapes per poder degustar i gaudir de la gastronomia de la tòfona. La part professional del congrés internacional es tanca amb una molt bona acollida per part dels ponents i participants de diferents nacionalitats i amb una valoració molt positiva del conjunt sector tofoner.

La cuina de la tòfona en directe, amb 6 tallers demostratius de la mà d’especialistes, ha reunit una mitjana 150 persones per sessió. L’Aula de la tòfona, el lloc ideal per aprendre, tocar i tastar la tòfona ha tingut un 100% d’ocupació. La quantitat total de tòfona negra venuda pels diferents productors d’orígens diversos, classificada i garantida ha estat de 20 kg.

Un jove de 15 anys campió en el campionat de gossos tofonaires

En Nil Camps, de 15 anys, i el seu gos Dai de Cabrils (Maresme) s’han proclamat guanyadors del primer campionat de gossos tofonaires de Catalunya. El segon classificat ha estat l’equip de Juan Alfonso Magaña i Zac de Bigues i Riells ( Vallès Oriental) i el tercer Hector de Abril amb Packun d’Alcover (Alt Camp).

L’espectacle tenia per objectiu divulgar i reconèixer el treball de persones i gossos que es dediquen a la recol·lecció de tòfona, així com donar visibilitat a un sector agroalimentari i forestal estratègic a Catalunya. Al campionat de Catalunya de gossos tofonaires hi han participat deu equips provinents d’arreu del país. A cada equip se li ha assignat per sorteig una de les deu parcel·les on prèviament l’organització havia amagat quatre exemplars de tòfona negra. Els equips han disposat de quatre minuts per buscar les tòfones en la seva parcel·la. L’equip guanyador ha estat el que ha aconseguit trobar totes les tòfones en el menor temps. Concretament, el guanyador ha trigat un minut i tres segons a localitzar les quatre tòfones.

El lliurament de premis ha anat a càrrec de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol i el president de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, Josep Puigdollers. El Campionat de Catalunya de Gossos Tofonaires ha estat coorganitzat per l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya (Protocat), amb la direcció tècnica de Dídac Espasa.

Quins són els beneficis econòmics que pot oferir la diversificació de cultius en una explotació agrària?

El canvi de paradigma plantejat pel projecte europeu H2020 Diverfarming se sosté sobre les eines que la diversificació de cultius i les pràctiques de maneig de baixos ensums aporten al sector agrícola europeu en la lluita contra els efectes negatius que posen la seva estabilitat en escac: degradació i pèrdua de sòls, descens de la biodiversitat o baix rendiment de les collites i les seves repercussions socioeconòmiques en el sector.

La necessitat de rendibilitzar i valoritzar la diversificació de cultius en termes econòmics és crucial per a la sostenibilitat del sector i dels agricultors que el conformen. Per aquest motiu un grup de treball de Diverfarming (WP8) s’encarregui de l’avaluació econòmica a nivell de finca i de cadena de valor, a la recerca d’aconseguir l’augment d’ingressos i la millor organització de la cadena de valor amb la intenció de rendibilitzar econòmicament el sistema de cultiu triat.

El grup de treball, compost per personal de les universitats Politècnica de Cartagena, Tucsia (Itàlia) i Portsmouth (Anglaterra); i liderat per l’institut d’investigació finlandès Luke ha desenvolupat una metodologia d’investigació que permet avaluar econòmicament els diferents casos d’estudi que s’assagen en el marc del projecte i els futurs dissenys de sistemes diversificats que els agricultors adoptin en les seves finques.

Aquest document inclou una sèrie de pautes que, a partir de les dades recollides per altres grups de treball en els assajos de camp, permetran la integració dels resultats obtinguts de l’anàlisi de les parts interessades, l’anàlisi econòmica a nivell de granja i a nivell de la cadena de valor i l’¡’estudi dels costos i beneficis de ‘no mercat’.

Buscant respondre a la qüestió sobre què aporten els sistemes diversificats de cultiu, a nivell de finca s’estudia l’eficiència de la diversificació tenint en compte paràmetres com els de collita, ús de fertilitzants, fitosanitaris, maquinària, tasca i marge brut. S’utilitza com a unitat de mesura la quantitat de recursos usada per hectàrea i s’obté la informació a través de fulles de recol·lecció completades per agricultors i investigadors. A més de l’ús total d’inputs a nivell de finca, es tindran en compte les eleccions de cultiu, tipus de diversificació i maneig per parcel·la. Finalment, a nivell de cultiu es recullen dades de rendiments de cultiu segons quantitat i qualitat.

A nivell de cadena de valor es mesurarà el increment del valor afegit relacionat amb el cultiu, la logística i les fases de processament en les diferents vies a través de les quals es dóna sortida als cultius: alimentació, pinso per animals o productes industrials. Així, es podrà conèixer en quins casos les pràctiques de diversificació contribueixen a canvis en el valor del producte o en la quota de mercat, aparició de nous mercats o formes de vendre més sostenibles.

Finalment, pel que fa a la valoració dels elements de ‘no mercat’ implica quantificar diversos valors socials que no estan directament involucrats en la finca o en la cadena de valor. Es tracta de paràmetres socials i mediambientals que afecten tant al mercat com al benestar humà. A través de l’aproximació als serveis ecosistèmics es mesuren els beneficis que la població obté de la natura, com és l’aliment, les matèries primeres, el segrest de carboni, la pol·linització o el turisme i com la diversificació de cultius augmentaria la quantitat de aquests beneficis, tenint en compte que la biodiversitat és essencial per a la sostenibilitat dels ecosistemes.

Entendre el valor econòmic d’aquests serveis, igual que posar en el centre del debat la comparació econòmica entre els sistemes de monocultiu convencional i els diversificats ajudarà els encarregats de gestionar les polítiques agrícoles i mediambientals a prendre decisions més adequades a la situació actual. En aquest àmbit és en el qual espera incidir aquesta nova metodologia.

Diverfarming és un projecte finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, dins el repte de ‘Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, investigació marina, marítima i d’aigües interiors i bioeconomia’ en el qual participen les universitats Politècnica de Cartagena i Còrdova (Espanya), Tuscia (Itàlia), Exeter i Portsmouth (Regne Unit), Wageningen (Països Baixos), Trier (Alemanya), Pécs (Hongria) i ETH Zuric (Suïssa), els centres de recerca Consiglio per la ricerca in Agricoltura i l’analisi dell’economia agrària (Itàlia), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (Espanya) i l’Institut de Recursos Naturals LUKE (Finlàndia), l’organització agrària ASAJA i les empreses Casalasco i Barilla (Itàlia), Arento, Disfrimur Logística i indústries David (Espanya), Nieuw Brom Van Tilburg i Ekoboerdeij de Lingehof (Països Baixos), Weingut Dr. Frey (Alemanya), Nedel-Market KFT i Gere (Hongria) i Paavolan Kotijuusto la i Polven Juustola (Finlàndia).

J.D.M.