La crisi del PSOE i l’agricultura

Avui mateix, 29 de setembre, parlant amb uns amics, tècnics agraris, tot assistint a la Fira de Sant Miquel de Lleida, després d’una jornada sobre comercialització externa de fruites fresques, ens preguntàvem: Com afectarà la crisi interna del PSOE a l’agricultura nacional?

Hem arribat a la conclusió que d’una manera directa, de cap manera, però el fet que jo escrigui aquesta nota i vostè l’estigui llegint-la revela la morbositat política que ha despertat la crisi interna del PSOE a tot el país.

No obstant això, el que sí va a tenir molta repercussió en l’agricultura espanyola no és qui es quedarà al final al capdavant del PSOE, sinó que s’accentua la crisi política nacional amb aquest nou conflicte. Ningú sap què passarà ara, si la guerra interna provocarà un possible suport al Govern de Rajoy o unes terceres eleccions o un Govern d’esquerres. El que sí se sap és que aquest país, i en concret el sector agrícola-ramader, no pot seguir esperant que els polítics es decideixin.

Fins ara, amb més o menys fons i cintura política, cal reconèixer que tenim una ministra que ha sabut estar, des del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) s’ha pogut anar capejant el temporal perquè els Pressupostos estaven aprovats i les principals partides per al sector estaven garantides, però els Comptes de l’Estat s’acaben i ningú sap què passarà i ni tan sols com afectarà una pròrroga de les mateixes.

I bona prova d’això és que ja s’està parlant que el MAGRAMA podria retallar un 10% les ajudes a les assegurances agràries. I ja se sap que, en temps convulsos, Montoro i De Guindos són capaços de retallar d’allà on puguin per estalviar diners per a Europa, que certament els està pressionant.

La crisi interna del PSOE, com abans ho ha estat la corrupció, és molt més que morbo, és un reflex d’un país on la política no és un exercici de responsabilitat cap als ciutadans, sinó d’irresponsabilitat cap a tots els espanyols. Això si que afecta directament l’agricultura de l’Estat.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés

L’agricultura tecnológica, compromesa amb la capa d’Ozó

La Plataforma Tecnològica d’Agricultura Sostenible, en la seva visió d’enfrontar-se als reptes del futur reduint l’impacta mediambiental de l’agricultura, celebra el Dia Mundial de la Capa d’Ozó, destacant els èxits assolits fins a la data i es compromet a seguir treballant per la sostenibilitat en l’agricultura.

La capa d’ozó, situada a l’estratosfera amb una alta concentració d’aquest gas, és fonamental per a la preservació de la vida a la terra, filtrant la radiació nociva que prové del sol. El 1986 la investigadora nord-americana Susan Solomon va demostrar que l’ozó estava sent destruït per la presència de Clor i Brom a l’estratosfera. Aquests elements provenien dels clorofluorocarbonis, coneguts com CFC, l’ús es va prohibir en el Protocol de Montreal (1987).

A més dels ja coneguts efectes de la desaparició de la capa d’ozó en la salut humana i mediambiental, també hi ha efectes indesitjables per a l’agricultura que afectarien a tota la població en alterar el proveïment d’aliments.

La radiació ultraviolada B, filtrada majoritàriament per la capa d’ozó, afecta el creixement de les plantes disminuint la productivitat dels cultius. A més produeix un augment de ceres, fenols i flavonoides per impedir la penetració d’aquesta radiació, el que alteraria la cadena tròfica, en ser compostos antiherbívors. Aquesta radiació també afecta en gran mesura a les comunitats de microorganismes com fongs i bacteris, que són fonamentals per a molts cultius, com les lleguminoses.

Però l’agricultura no és només víctima de la desaparició de la capa d’ozó. Com molts altres sectors i degut al desconeixement del problema, en el passat també va contribuir al seu deteriorament. Amb el pas dels anys es van descobrir nous gasos involucrats en la desaparició de la capa d’ozó. Gràcies a la millora dels mètodes d’anàlisi científica es van detectar alguns fitosanitaris que impactaven negativament en la capa d’ozó i van ser retirats del mercat, com el tetraclorur de carboni o el bromur de metil. El sector agrícola va assumir la seva responsabilitat i, va prendre difícils decisions per al sector, que asseguraven un futur millor per a tothom.

A causa de totes les mesures preses des de tots els sectors el forat de la capa d’ozó ha anat reduint la seva grandària. El 2015 s’havia reduït aproximadament 4 milions de quilòmetres quadrats. El compromís de la societat, els governs i les empreses ha estat fonamental per aconseguir-ho i l’agricultura mundial va demostrar estar a l’altura del problema reafirmant el seu compromís d’alimentar una població creixent sense destruir el planeta.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés

El senglar i la societat

Són coneguts per tothom els problemes que la fauna salvatge causa ja no tant sols als ramaders i als agricultors, sinó també l’ensurt quan aquests es veuen en les poblacions o es troben a la carretera amb els conseqüents danys als vehicles.

Associacions pro-defensa dels drets dels animals

La seva feina es important per tal de conscienciar per que no s’abandonin gossos per que al cap de poc temps aquests obliden el tracte amb les persones i, abandonats al camp, es converteixen en gossos assilvestrats i causen danys a les explotacions ramaderes. Una vegada dit això, es difícil entendre que la seva feina consisteixi en “defensar els drets del essers vivents no humans”. Mirin al seu voltant i dirigeixin els seus esforços en millorar l’existència de nombroses famílies que viuen en dificultats i que fins i tot no tenen ni per menjar, i  aquest si que és un dret de tota persona.

Quan difonguin el seu missatge, preguem que ho facin ben informats sobre els danys que causa la fauna salvatge i no es dediquin a defensar el que es indefensable i, especialment, quan la tecnologia i la societat busca solucions per controlar determinada fauna, diguin la veritat.

Fixat el tema social cal ara que estudiar quina es la situació: Catalunya te una població que triplica la capacitat del territori. Tanmateix els cabirols i els cérvols son un suplici pels danys que causen.

Centrem-nos en el senglar. Com enfrontar la superpoblació?

Caça i caçadors: Des de temps immemorial la caça va ser la forma d’obtenir carn per la subsistència i d’aquesta manera es controlava la quantitat d’animals, tenint en compte que la població rural era molt més nombrosa que en l’actualitat.

Donat que els humans tenen recursos per alimentar-se i que el món rural està despoblant-se, la funció que fan en aquests moments els caçadors es esportiva i social. Si no fos per la seva actuació  serien molt més. Malgrat considerar la caça com un esport, sovint tenim que demanar-los-hi actuacions extraordinàries si es te en compta els danys que causen en els sembrats i les morts que causen en la ramaderia extensiva. Aquí es on esdevé la caça una funció social: la protecció dels bens dels qui encara mantenen el camp viu.

Control de la població de senglars en zones urbanes i periurbanes

Quan aquests animals són presents en zones superpoblades, el seu control es difícil per raons obvies. La cacera es difícil per no dir impossible en llocs en que els humans tenen una presència important.

Es per això que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), conjuntament amb la Diputació de Barcelona i municipis del Vallés Occidental han iniciat un projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes. Aquest és un projecte pioner a mig i llarg termini. Està en fase d’estudi i proves i, mitjançant l’aplicació d’una vacuna per que no es puguin reproduir, que està previst posar-la en marxa a finals del mes setembre. Caldrà temps per veure l’efectivitat de la vacuna, però, en tot cas, i desitgem que sigui eficaç, pot permetre controlar la població. Es preveu una durada de quatre anys d’estudi per tal de saber si aquesta vacuna es efectiva.

Això representa un esforç immens, però pot contribuir a la disminució de senglars en les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment.

Totes les iniciatives són benvingudes. Aquest projecte, en cap cas, intervindrà en zones rurals, allunyades de zones urbanes i boscoses en les que els caçadors continuaran sent l’únic mitja  per controlar l’espècie. Aquests continuaran essent els conservadors i garants de la convivència entre l’home i la fauna salvatge.

Els senglars i l’home han conviscut des  de temps immemorial. Els homes i la seva activitat han desaparegut del hàbitat del senglar i aquest, s’ha convertit en un depredador dels conreus i de la ramaderia extensiva. Cal retornar l’equilibri i desitjar que gent jove, amant de la natura i del seu equilibri, s’incorpori com a caçador per tal de garantir un relleu generacional en aquesta activitat esportiva i social.

Cal retrobar l’equilibri entre el  senglar, la societat i l’activitat productiva que garanteixi la viabilitat de moltes explotacions agrícoles.

Rosa March Pàmpols, sòcia d’Agroprés

Compartint tot guanyant diners

Els qui som de poble, sabem molt bé,  què vol dir que un veí ens deixi un carretó per anar a buscar uns sacs a casa d’un altre amic, i així, estalviar-nos comprar una eina que la farem servir tres vegades, com a molt, a l’any. Aquesta col·laboració és fàcil perquè estem a prop del veí, ens coneixem i,  hi ha certa confiança i gratuïtat.

La comunicació amb el veí també és fàcil; anem a casa seva, el trobem pel carrer, al bar, a la botiga,….i li demanem, o el truquem per telèfon, o, avui dia, li enviem un whatsApp.

La globalització d’ Internet ha provocat que el relat anterior entre veïns d’un petit poblet, s’hagi estès i es pugui fer des de  qualsevol lloc  on hi hagi una connexió i un dispositiu mòbil.

La situació de recessió i la preocupació pel entorn ambiental han contribuït a fomentar aquest  model de consum més econòmic i més sostenible, sense perjudicar excessivament als models tradicionals.

Han aparegut aplicacions que ens permeten llogar un tallador,una habitació a New York per un cap de setmana sense anar a un hotel  (i fent vida amb autòctons), un cotxe a un particular mentre som a New York,i, això preparar-ho des de Vilafranca del Penedès, amb un mòbil, saber qui és i on és el nostre amfitrió i quant ens cobrarà. A més a més, serà més barat  per a nosaltres i ell guanyarà $.

Això és l’ economia col·laborativa, organitzada al voltant de la mobilitat que ens proporciona Internet i els aplicatius que fàcilment podem instal·lar als nostres equips. En anglès es pot definir com “ peer-to-peer”  on tots podem sortir guanyant. Es basa en què allò que jo tinc, pots utilitzar-ho tu a canvi d’un preu o gratuïtament.

Principals característiques de l’economia col·laborativa

Les  principals  característiques són:

  1. Qui produeix els serveis ( compra i/o venda d’un producte, prestació d’un servei ) són les persones de manera individual.
  2. Internet és el factor clau :
        • Els productes s’escullen, es compren i es paguen a través d’ Internet.
        • Es disposa de més informació de les persones. És molt fàcil saber els gustos i les preferències de la gent: la marca personal que deixem en les xarxes socials dóna molta informació de nosaltres.

Imaginaris que reflecteix sobre la vida econòmica

Es pot entendre com una mena de socialisme digital on les interaccions són múltiples.

S’enfoca en una creença en el determinisme tecnològic on hi ha una fusió i fe en les TIC’s, optimisme, ecotopia i un cert esperit hippie.Basat en una ideologia californiana que combina simultàniament la disciplina de l’economia de mercat amb les llibertats de l’artesania hippie.

Es crearà una nova democràcia on tothom podrà expressar-se lliurement al ciberespai.

Apareix un nou poder social derivat de les comunitats d’ús col·laboratiu que pot disminuir el poder a les nacions.

Reptes i oportunitats que genera

Els avantatges i les oportunitats són:

      • Més barat: el preu que ha de pagar el consumidor és més baix degut a la reducció costos de transacció i altres.
      • Increment dels emprenedors particulars: s’obté un ingrés extra que rentabilitza la compra d’un actiu car, convertint –lo en un servei.
      • Social: en el sentit, per exemple, que pot ajudar a pagar l’ hipoteca i evitar alguns desnonaments.
      • Fàcil accés: mitjançant apps i pàgines webs és ràpid i fàcil accedir-hi.
      • Respecte al medi ambient, ja que fa que el consum d’un be s’adapti a les necessitats.
      • Coneixement de nova gent: noves amistats.
      • Transparència –informació : el bon / mal ús és conegut ràpidament per les xarxes socials.
      • És un model més eficient, ja que al compartir evita la despesa/inversió de la compra i en conseqüència hi ha un estalvi de recursos.

Els principals problemes i reptes que es plantegen són :

      • La regulació: dificultat per a la recaptació dels impostos corresponents i també a la dificultat que té l’administració per garantir un bon ús .
      • La seguretat: actualment es basa en un component humà de confiança, tot i que hi ha sistemes que fan que cada vegada sigui més segur (GPS..)
      • Fa competència a les empreses tradicionals i aquestes s’hi oposen ja que poden veure disminuïts els seus ingressos o bé apuntar-se a aquest model.
      • L’apatia pròpia del ser humà: la mandra i el mal comportament inherent a les persones que dificulta les relacions humanes.

Exemples específics d’empreses que han desenvolupat aquest tipus d’economia

Alguns exemples d’empreses que treballen aquest model són:

          • Airbnb, Inc[1]. Lloguer d’ habitació a practicament qualsevol part del món.. Està a més de 190 païssos i factura més de deu mil mil·lions de dollars.
          • RelayRides[2]. Permet llogar un cotxe a particulars des de 45 €/dia.
          • SnapGoods[3]. Qualsevol eina domèstica.
          • UBER[4], particulars que transporten a persones a diferents ciutats del món.
          • Wallapop[5],compra i venda de coses que ens sobren a casa, entre particulars i propers geograficament.
          • Blabacar[6]. Aprofita qui fa un viatge a un lloc concret per oferir una o mésplaces a altres persones amb el mateix itinerari a canvi d’un preu baix.
          • Altres: Helping.network, Ouishare, Eurofreelancers,…

Un posicionament personal sobre l’economia col·laborativa 

L’ economia col·laborativa és un model amb molts aspectes positius, tot i que encara cal estudiar la seva evolució i definir la seva regulació.

El model funciona bé per compartir coses d’alt valor de compra, i amb semblances amb els models tradicionals. Per intercanvis de outputs de baix cost només funcionarà si la distància entre les persones implicades és relativament curta i no suposa un cost excessiu anar a buscar-la.

Miquel Rusiñol, president d’Agroprés

Passen consellers però els mateixos problemes es mantenen (1a part)

El 8 d’abril el Departament d’Agricultura ha publicat l’Ordre dels ajuts associats al contracte global d’explotació 2016. Aquest fet, que d’entrada pot passar desapercebut, és una mostra més de la mala gestió que fa el DARP d’uns ajuts molt importants per als pagesos i ramaders de Catalunya. Dic això, perquè teòricament el període per sol·licitar aquest recolzament econòmic s’inicià el passat 1 de febrer i finalitza el 30 d’abril, i com a molt es perllongarà fins el 15 de maig si ho determina el Ministeri d’Agricultura. Per tant, als pagesos i ramaders catalans ens deixen 15 dies hàbils per analitzar i decidir quins podem o volem sol·licitar.

De tota manera, aquesta mostra d’ineficàcia en la gestió d’un tema que es repeteix any rere any, i que per tant, ja podrien tenir més per la mà, no és ni de bon tros el més greu.

El que realment ens preocupa als de JARC-COAG és que la conselleria no sigui capaç d’esmenar els importants errors de base, i els repeteixi sense més.

El DARP continua sense assegurar els diners que cal per donar resposta a les línies de suport més importants pels agricultors i ramaders professionals de Catalunya. Ens referim a la incorporacions de joves, les inversions productives, els ajuts a l’agricultura i la ramaderia ecològica, les Indemnitzacions compensatòries per zones amb majors dificultats productives i els ajuts agroambientals. Històricament, per exemple, el pressupost per inversions o competitivitat s’esgota en les primeres dues o tres convocatòries i es deixa penjats molts productors durant anys (entre el 2012 i el 2013 es van denegar 1.440 sol·licituds d’aquest ajut i el 2014 no es va poder ni convocar).

Senyors, ha arribat l’hora de fer les coses be, i si realment creuen que s’ha de recolzar el necessari rejoveniment del nostre sector, potenciar la competitivitat de les nostres explotacions, contribuir a la sostenibilitat del model i mantenir l’activitat agrària en zones on qualsevol altra activitat econòmica és difícil o inviable, han de treure diners d’altres ajuts menys importants i posar-los aquí.

No donaran més diners

No poden seguir enganyant-nos a tots! l’Estat no ens donarà més diners, Brussel·les tampoc no està per la labor i la Generalitat només dedica l’1% del seu pressupost al nostre sector en general. Per tant, considerem que el Departament d’Agricultura te l’obligació de gestionar de forma molt eficient els recursos econòmics disponibles, i més en la situació actual. Nosaltres tornem a reclamar que és prioritari assegurar els ajuts que arriben realment al camp, a la vena dels productors i ramaders professionals.

En segon lloc, demanem que no es deixi penjats els joves que s’han incorporat fa més de 5 anys quan demanen recolzament econòmic per fer inversions productives per la millora de les seves explotacions. Ells son la sàvia nova, han de poder ser els emprenedors que empenyin el sector endavant i el facin més competitiu. Els que ara es queden sense ajut segueixen sent joves, malgrat fer més de cinc anys que han iniciat l’activitat agrària. Ells son els que amb moltes dificultats treballen per mantenir el seu projecte professional, per millorar-lo, per fer-lo més rendible. Està bé pensar amb els que comencen, però no podem oblidar els que ja s’hi estan deixant el llom. No és una bona decisió estratègica de futur.

A JARC-COAG estem oberts a tractar una altra vegada aquest tema amb el nou equip de la Conselleria, tal i com ho hem fet amb els seus predecessors, però si ens asseiem a parlar no és per perdre el temps. Obrin la fitxa financera de tots els ajuts inclosos en el PDR 2014-2020 i parlem seriosament de quines partides es poden reduir per blindar el suport als temes que realment contribueixen a la millora de les explotacions professionals agràries!

Francesc Boronat, president de JARC-COAG Catalunya

Cadascú al seu lloc. Eleccions agràries a Catalunya 2016

Arran dels resultats de les eleccions agràries del dia 28 de febrer, des d’ASAJA volem fer diverses consideracions i deixar a cadascú al seu lloc.

Pensem que es va anar amb presses per convocar aquests comicis, i es van publicar decrets ‘express’ per poder celebrar eleccions agràries sense cambres agràries, sense publicitat i que passessin ben desapercebudes. Creiem que hi havia una sola finalitat, fer-nos fora a ASAJA, que no tinguéssim representativitat.

Sinó, per què s’ha passat del 10% dels vots necessaris en les darreres eleccions de fa cinc anys (llavors a cambres agràries) per ser reconeguts com a organització agrària a un 15%, que és el que és demana en les eleccions a nivell estatal, mentre que a nivell autonòmic és un 10%? Tot aquest enrenou s’ha degut a que la Unió de Pagesos (UP) va voler tenir representativitat a nivell estatal, formant part de la Unión de Uniones, però el ministeri d’Agricultura els hi va demanar un 15% dels vots, amb la pega que solament van treure un 8%.

Gran enrabiada

La gran enrabiada que va tenir el sindicat agrari l’hem pagat ASAJA; així a pocs dies de les eleccions agràries catalanes, els seus dirigents ens van comentar que nosaltres prendríem de la nostra pròpia medicina. Aquesta és la seva medicina, demanar un 15% a Catalunya com si ja fóssim un Estat quan s’ha perdut la meitat dels cens de votants els darrers vint anys.

ASAJA és l’organització més gran a nivell estatal i amb una important presència al comitè professional agrari a Brussel·les, on UP no pot estar al no tenir representació a l’Estat; a Catalunya, des del 2002 que vam presentar-nos a les eleccions, llavors a cambres agràries, ens hem arrelat amb rigor i una feina ben feta, sense demagògia, ni padrins polítics; ASAJA representa a Catalunya a tots els sectors productius, sense haver de dependre de cap color polític. Això no ho poden dir tots. Per exemple, els diferents governs convergents l’hi han donat tot i més a la Unió de Pagesos, i sinó reflexionem quines organitzacions agràries tenen tres fundacions, tenen convenis amb totes les conselleries per rebre ajuts més els de les Diputacions; així sí que es pot tenir una xarxa d’oficines per tot Catalunya.

Greuge amb la resta de l’Estat

A nivell d’Estat i d’altres autonomies no es paga per vots, reben un ajut anual i per a tots igual, mentre que a Catalunya si es paga pels vots. Aquest és un altre greuge que vam patir i perdre més de 300 vots de societats, persones físiques que no van poder votar; la raó és que els van treure del cens de SATS, societats i cooperatives familiars sense informació prèvia, van quedar fora, quan sempre havien votat. No solament els propietaris podien votar, sinó tothom que estes donat d’alta a la Seguretat Social d’autònoms o agraris, fossin o no masovers o propietaris. Malauradament, el 28 de febrer molts votants d’ASAJA es van trobar que no van poder votar, perquè els havien tret del cens. L’obligació de l’Administració era informar als 26.000 electors que anessin a revisar el cens, i això no es va fer en el cas de les SATS i les societats.

En canvi, si que ens van enviar cartes per a que anéssim a votar a les eleccions agràries; això no calia, les organitzacions ja ho vam fer. Demanar el 15% és una exigència innecessària per ser representatius i ara quedar fora quan som l’organització agrària més representativa a tot l’Estat. Els fèiem nosa, fa cinc anys vam treure a UP quatre vocals a les eleccions a cambres. A més, hem estat capdavanters en diferents sectors quan aquests ho han necessitat com la llet, la carn, la ramaderia de muntanya, la fruita dolça, i en promoure els petits empresaris emprenedors per transformar i comercialitzar la venda directa en botigues on line km-0, etc…, sense demagògies.

Des d’ASAJA seguirem treballant com sempre hem fet. Amb tots els impediments i entrebancs hem tret un 13,30% a les eleccions agràries, i no el 8% d’Unió de Pagesos a nivell estatal. Segons el coordinador nacional de la Unió de Pagesos, Joan Caball, la ministra els ha d’acceptar a Madrid, ja que són la força més votada a Catalunya; doncs aquí, la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, ja sap que nosaltres, ASAJA, som la força mes votada a l’Estat.

Rosa Pruna Esteve, presidenta d’ASAJA

Es tracta d’una paròdia

El passat 10 de gener llegíem el titular “Monsanto serà portada fins al Tribunal de l’Haia acusada de crims contra la humanitat”. Segú la nota: “Organitzacions de tot el món donen suport a la querella contra la multinacional”.

Sembla que als problemes econòmics que arrossega Monsanto, de la nota de premsa, que han provocat ja l’anunci de l’acomiadament del 16% de la seva plantilla a nivell mundial, la multinacional es troba ara amb un altre front obert, ja que diverses organitzacions de tot el món han decidit dur-lo davant el ‘Tribunal de l’Haia’. Així, l’Associació de Consumidors Orgànica (OCA), la Federació internacional IFOAM, Navdanya, Regeneration International (RI), i Milions contra Monsanto, al costat de dotzenes d’organitzacions d’alimentació global, de productors i grups socioambientals, van anunciar que portaran a Monsanto, una societat transnacional establerta a Estats Units, a judici per crims contra la Naturalesa (ecocidi) i la Humanitat, al tribunal de l’Haia aquest 2016 per al Dia Global de l’Alimentació, el 16 d’octubre 2016, segons recull Bio Eco actual.

Mal entès

Això sembla, potser ho es, una pantomima, ja que justos dos dies després, la multinacional aclareix la informació, que reconeix que es tracta d’un mal entès. La multinacional Monsanto ha assegurat que “fa més d’un mes, una organització formada per activistes va anunciar, a través d’un comunicat de premsa a Paris, que Monsanto seria ‘jutjada a l’Haia’, acusada de crims contra la humanitat. Aquestes notícies han provocat confusió en els mitjans ja que Monsanto no serà jutjada pel conegut Tribunal Internacional que tenen seu a la ciutat holandesa. Aquest anunci es refereix a un “Tribunal contra Monsanto” creat “ad hoc” per aquesta organització i sense cap competència jurídica al respecte “, segons ha assenyalat a agroinformacion.com el director de Sostenibilitat de Monsanto per a Europa i Orient Mitjà, Carlos Vicente Albert.

El responsable de la multinacional assenyala que “desafortunadament, Monsanto, igual que altres empreses del sector, ha estat escollida amb regularitat per diverses organitzacions que busquen atacar i oposar-se a la intensificació sostenible de l’agricultura. No obstant això, la creació d’aquest fals tribunal i el judici pels suposats crims de Monsanto no té cap base legal i és un intent d’enganyar al públic. Si els seus defensors haguessin tingut un cas real, l’haurien portat a un sistema judicial real “.

Així mateix, aclareix que aquestes acusacions, “a més de ser falses, no reflecteixen la realitat del grup Monsanto, la missió és ajudar els agricultors a millorar la qualitat dels seus aliments i a produir més amb menys recursos”.

La seguretat, una prioritat

prioritatEn aquest sentit, esmenta, per exemple, que a França, on es va emetre el referit comunicat de premsa, “els nostres 600 treballadors ofereixen solucions que són molt apreciades pels més de 200.000 agricultors amb els que col·laborem. La seguretat és una prioritat per a Monsanto , per això, la majoria dels productes que comercialitzem estan regulats i subjectes a nombrosos estudis científics per tal de garantir que són segurs per a ser venuts “.

Finalment, destaca que “per a nosaltres, la transparència és una part vital del nostre enfocament i ens agradaria que el públic ens jutjarà per la realitat de les nostres activitats, no d’acord a una caricatura de la mateixa, de manera que sempre estem disposats a respondre a totes les preguntes sobre les nostres activitats i productes “.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Prefereixen mirar “el dia a dia”

L’acord a Catalunya que evita noves eleccions i que propicia la creació d’una Generalitat que advocarà per seguir la via independentista ha agafat de sorpresa a tot el món, inclòs al sector agrari que, a través de les seves organitzacions agràries, reconeix que prefereix advocar “pel dia a dia”i solucionar els problemes pendents en aquesta Comunitat abans que posicionar-se sobre una hipotètica independència que, reconeixen, també divideix els seus propis afiliats. Per això, coincideixen que el primer pas és centrar-se en parlar amb el futur conseller o consellera de les qüestions pendents i que s’ha de solucionar a curt termini abans que plantejar-se un posicionament sobre “les decisions polítiques” que representa apostar o no per la independència. Una declaració que, a més, també coincideixen que “no serà una qüestió de mesos, sinó de molt més temps”.

Des de la Unió de Pagesos (UP) reconeixen que no s’esperava aquest acord i que els ha agafat per “sorpresa“, encara que també assumeixen que donen suport “a un pacte que obre la governabilitat de Catalunya” i del sentir majoritari dels ciutadans, entre els quals es troben els agricultors i ramaders.

No obstant això, aclareixen que “el mateix que és legítim recolzar aquesta acord, amb el que representa de cara a un possible independentisme, també és legítim que el dia a dia funcioni”. Per això, per sobre d’altres interpretacions, la seva primera obligació serà centrar-se en el que serà futur conseller d’Agricultura i seure amb ell per tractar els temes pendents que hi ha sobre la taula i als que se’ls ha de donar una solució immediata.

Cal solucionar el problema dels expedients de modernització

En aquest sentit, les seves prioritats se centraran en solucionar el problema dels expedients de modernització que segueixen sense aprovar-ne i que estan paralitzant l’activitat de molts agricultors i ramaders catalans. “S’han de tancar i als expedients oberts i aquesta ha de ser una prioritat per al nou conseller”.

De cara a la PAC, confien que el nou responsable “doni suport les nostres pretensions que cal reformar i canviar la Reforma Agrària”. Pel que fa a com podria afectar una aposta per l’independentisme als fons de la PAC, Unió de Pagesos té clar que, “com a organització”, no es posiciona a favor o en contra d’aquesta possibilitat, “ja que entre els nostres afiliats hi ha diferents sensibilitats sobre aquesta qüestió”, però també assenyalen que “només es perdrien aquests ajuts” si deixem de ser europeus. Però en aquest cas també “deixaríem de pagar impostos, de manera que d’aquests 2.500 o 3.000 milions que Catalunya paga a la UE es podria treure els diners de les ajudes de la PAC que es perdrien“.

Per la seva banda, des del JARC-COAG reconeixen que la notícia de l’acord els ha agafat “per sorpresa” i que fins que no es reuneixi el Consell Nacional no va a valorar res sobre aquest acord, tot i que sí aclareixen que sobre la qüestió de l’independentisme no es posicionarà “perquè nosaltres som una organització agrària no política i perquè de nosaltres forma part molta gent de totes les tendències”, alhora que reconeixen que es tractaria d’un debat i una qüestió “molt complexa que no hem entrat a valorar“.

Situació crítica

En qualsevol cas, valoren que l’acord permeti conformar un nou Govern, a qui demana “que es posi ja a treballar” en els temes agraris que estan sobre la taula. Respecte a això, les seves peticions de cara a una primera trobada amb el futur conseller del ram se centraran especialment en la cadena alimentària i, en concret, “en la situació de venda a pèrdues que està deixant el sector en una situació crítica”.

Per això, confien que tant la nova Generalitat com des del nou Govern de Madrid es treballi en aquest sentit, “perquè considerem que s’han fet passos, però cal donar alguns més perquè, a Catalunya, hi ha sectors com la fruita, el porcí o el conill que arrosseguen unes pèrdues en origen que ja no es poden suportar per molt temps“.

Pel que fa a Catalunya confien que poder avançar en el Codi de Bones Pràctiques aprovat en aquesta CCAA “perquè el primer per fer un pas endavant és que el agricultors no hagi de vendre a pèrdues, més quan la renda agrària ha baixat un 15% en els últims anys i això és una cosa que s’ha d’abordar de manera clara”.

Sobre la PAC i el PDR, no entren a valorar el que podria representar per al sector primari una aposta per l’independentisme i prefereixen centrar-se en que “la PAC s’ha de canviar perquè realment es centri en l’agricultor professional, mentre que en els PDR el que fa mal és que a Catalunya es neguin ajudes per falta de fons mentre que en altres CCAA s’hagi de tornar diners per falta de despesa”.

Fortes pèrdues als sectors lleter i porcí

D’altra banda, la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha manifestat que en el 2015 els sectors ramaders a Catalunya ho han passat “molt malament”, sobretot el lleter i el porcí, amb unes pèrdues de 27,6 milions i 23,8 milions d’euros, respectivament.

El preu de la llet ha disminuït un 11,43% respecte al 2014, amb unes pèrdues de 4 cèntims per litre (s’ha passat de 35 a 31 cèntims), mentre que en el porcí el preu ha baixat un 9,59%, o el que és el mateix 14 euros per porc d’engreix. En el porcí, Rosa Pruna ha criticat la passivitat de la Unió Europea davant el veto rus i el seu escàs poder de reacció, que “ha provocat grans pèrdues sobretot en l’últim trimestre del 2015”. Preocupa també el sector del conill que passa per greus problemes, “amb el tancament d’un gran nombre de granges“.

Per a aquest 2016, ASAJA demana a les diferents administracions que es pugui produir més llet a Catalunya, que és deficitària; que es potenciï la venda de proximitat; que s’estableixin unes assegurances pels danys que causa la fauna salvatge i que disminueixin les importacions per reduir les emissions de C02. Pel que fa al possible nou govern i l’independentisme no es pronuncien.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Quatre possibles escenaris agrícoles l’any 2025

Acabo de llegir una informació Agrodigital.com en la qual es parla dels possibles escenari agrícoles que tindran lloc a mig termini. Com m’ha semblat que des del punt de vista informatiu té un cert interès, adjunt i comento.

En els últims anys s’ha anat cap a una concentració de l’agricultura. Ha anat disminuint el nombre d’explotacions però les que han anat quedant tenen cada vegada més superfície, mentre que l’àrea conreada total no ha sofert grans canvis. Aquesta és una tònica a la Unió Europea (UE).

La incògnita és el que passarà en el futur. Un estudi presentat a França i elaborat pel Consell General de l’Agricultura i l’Alimentació, que és un òrgan assessor del Ministeri francès d’Agricultura, presenta quatre possibles escenaris de les explotacions agrícoles el 2025, a les quals van a estendre les actuals:

-Una Primera tendència és l’anomenada “Agricultura heretada”, constituïda per explotacions de tipus familiar que s’han d’adaptar al que vagi passant i a la vida dura de l’agricultor.

-Una Segona tendència és “l’Agricultura de contractualització” formada per explotacions que adopten la fórmula del contracte per protegir-se contra les fluctuacions del mercat.

-Una Tercera tendència és “l’Agricultura de signatura”; es tracta d’explotacions que recorren a capital extern i a les noves tecnologies. Els agricultors són reemplaçats per executius.

-Una Quarta tendència és l’anomenada “Agricultura territorialitzada”, en la qual el desenvolupament rural i el medi ambient tenen un gran pes, es tracta d’explotacions amb pluriactivitat per permetre un desenvolupament territorial de les zones amb handicap natural.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

L’informe de l’OMS va enfonsar les vendes de carn fresca i de xarcuteria gairebé un 10% la setmana posterior a l’anunci

L’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que vinculava la carn processada amb el desenvolupament de càncer va tenir un impacte a curt termini en la venda de carns fredes, embotits i carn de boví, que van caure fins a un 10% la setmana posterior a l’anunci. La d’salsitxes va arribar a cedir un 21,4%. Així ho revelen les dades recopilades per la consultora Nielsen als quals ha tingut accés EL MÓN.

L’estudi analitza les vendes en valor de carn als supermercats i hipermercats de tot Espanya abans de l’anunci i durant les setmanes posteriors. Les dades revelen que l’informe de l’OMS va espantar, almenys a curt termini, als consumidors, que durant aquests dies van evitar comprar carns vermelles i les seves variants processades i es van decantar per altres varietats teòricament menys greixos.

Les vendes d’embotits van baixar un 4,8% la setmana de publicació de l’informe i les d’elaborats carnis (hamburgueses, carn picada, etc.), un 9,8%. La caiguda més el van patir les salsitxes, amb un retrocés del 13,8% durant aquests dies, segons recull Raquel Villaécija.

Els consumidors van comprar menys carns vermelles però més blanques

“No hi ha hagut un gran impacte a nivell de consum global gràcies a que hi ha hagut un transvasament a un altre tipus de varietats blanques”, explica Olga Gómez, experta de Nielsen. Va ser el passat 26 d’octubre quan l’OMS va desencadenar l’alarma entre els carnívors en posar en el seu punt de mira hamburgueses, salsitxes i altres productes elaborats a partir de la carn vermella. El pernil, producte patri, va quedar tacat i la seva indústria, amenaçada.

El sector va advertir de l’impacte que podria generar l’alarma en una indústria que representa el 2% del Producte Interior Brut (PIB) i que està formada per més de 3.000 empreses de mida petita. “No hi ha hagut una caiguda general en el consum, sinó un retraïment que es fa més cridaner per les xifres de creixement de les que veníem”, diuen a Nielsen.

Al setembre i octubre les vendes de carn havien repuntat un 2,3% i un 2,9%, respectivament, incloent els productes envasats. Cap varietat queia, excepte el conill i, en menor mesura, els embotits.

La setmana de l’anunci de l’OMS ja van cedir els elaborats (un 9%) i els embotits (un 4,8%), tot i que les vendes globals van seguir en positiu (8%) gràcies, en part, al fet que el gall dindi es va vendre un 17% més i el conill també va pujar un 9,9% més, una mica atípic tenint en compte que el seu consum havia caigut en els mesos precedents…

Caiguda de les salsitxes després d’un període de creixement

Segons Olga Gómez, l’alarma va provocar “un descens de les carns més grasses” i en les elaborades. És el cas, per exemple, de les salsitxes, “doncs, a l’alerta de l’OMS, s’uneix que sempre han tingut pitjor fama que altres varietats”, reconeix l’experta. Les seves vendes havien crescut al setembre i octubre i, però, es van desplomar un 13,8% la setmana de l’alerta de l’OMS i fins a un 21% en la de després.

L’impacte de la notícia s’aprecia sobretot en els quinze dies posteriors: la carn fresca va arribar a cedir un 8,8%; la xarcuteria, un 9,4%; els carns fredes, embotits i elaborats, més d’un 10%. La setmana després de l’anunci les vendes globals de carn van cedir un 3,6%, encara que en la següent es van recuperar un 2,7%.

A l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas) reconeixen que l’última setmana d’octubre “sol ser dolenta” de cara a les vendes i admeten que la interpretació que la societat ha fet l’informe pot “haver tingut cert reflex en un curt període de temps en els hàbits de consum”.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés