Tècnics i administració afronten el repte de la digitalització d’arribar de manera efectiva als agricultors i ramaders

La digitalització en el sector agrícola comença a presentar una realitat, i és que tots els desenvolupaments i inversions no estan arribant amb fluïdesa als veritables protagonistes: agricultors i ramaders. Aquesta qüestió crítica és la que ja estan afrontant tècnics, investigadors i administració, i així ha quedat palesa en la jornada ‘Impacte en l’agricultura 4.0 en el marc de la PAC’, organitzada pel Consell d’Enginyers Tècnics Agrícoles, la Institució d’Estudis Catalans i de demarcació de Barcelona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya.

“Existeixen barreres que podem agrupar en quatre tipus, tècniques, econòmiques, econòmic, legals i de formació, que dificulten l’adopció de l’agricultura 4.0 per part dels agricultors i ramaders”, ha comentat Agustí Fonts, responsable de Valoracions i Projectes Estratègics del IRTA, en la seva ponència.

En aquesta línia, Javier Lorén, president del Consell d’Enginyers Tècnics Agrícoles, ha posat en valor la figura d’aquests professionals com a enllaç entre els desenvolupaments i la seva aplicació real sobre el terreny. “És un dels papers primordials dels Enginyers Agrícoles, tenim aquesta responsabilitat d’ajudar l’agricultor a interpretar les dades que ens aporten les TIC per a aplicar les mesures apropiades als seus cultius. El camí és llarg i complex, però ho estem caminant”, ha comentat Lorén.

En aquesta mateixa línia s’ha manifestat Albert Massot, investigador del Departament d’Estudis per a l’Agricultura i el Desenvolupament Rural del Parlament Europeu: “Els Estats membres han d’integrar assessors dins el sistema de coneixements i innovació agrícoles, a fi de poder proporcionar informació tecnològica i científica actualitzada desenvolupada per la recerca i la innovació”.

Des de l’àmbit de la recerca també s’estan prenent mesures. Emilio Gil, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya en el Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, ha presentat el projecte Innoseta, una plataforma web que aglutina tota la informació que ja existeix sobre nous desenvolupaments, aplicacions de productes, desenvolupaments de maquinària, dispers per la xarxa i a la qual és difícil accedir. “L’objectiu primordial és que tota la informació estigui organitzada i classificada de manera que sigui útil per a l’agricultor de qualsevol país de la Unió Europea, ja que a més la informació es presenta en diversos idiomes”, ha assenyalat.

El que sembla clar és que solucionar aquestes dificultats és prioritari, pels beneficis que la digitalització pot portar al sector agroalimentari. Per a Fernando Quero, director de desenvolupament de mercat en Tecnalia: “La digitalització incrementaria en un 50% la producció, un 35% l’eficiència i tot això repercutiria en la qualitat dels nostres productes”, aspecte prioritari per a competir en un mercat exigent i global.

En aquesta mateixa línia, Rocío Wojski, subdirectora general d’Innovació i Digitalització del MAPA, ha comentat que per a crear un sector agroalimentari fort i revitalitzar el medi rural “cal comptar amb la innovació, la digitalització, la bioeconomía i sistemes de coneixement que guanyaran molt de pes en l’apoderament del sector agroalimentari”. Des de l’administració són conscients de la bretxa digital, i de nou es recorre a un adequat assessorament a l’agricultor per a posar-li remei.

Roberto Rodríguez, subdirector general d’Ajudes Directes del FEGA, ha mostrat una altra perspectiva de les TIC aplicades al sector agroalimentari, com a eines de monitoratge que ajudaran una millor gestió dels fons europeus: “Des de l’administració ens recolzem en aquestes noves tecnologies per a fer un seguiment exhaustiu del compliment de les condicions d’admissibilitat de les ajudes de la PAC, incloent, on i quan sigui necessari, accions complementàries apropiades, i entre les quals es trobaria com a últim recurs les visites sobre el terreny”, ha comentat.

La jornada ha comptat també amb Joaquín Olona, conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat del Govern d’Aragó, que ha posat l’accent en un altre aspecte crític, ja que, segons la seva visió, la digitalització, que d’una banda és imprescindible, agreujarà un dels principals problemes que té el sector i que la PAC no ha pogut resoldre en 50 anys: la renda agrària. “Això serà així tret que l’agricultura 4.0, emmarcada en una PAC més eficaç a favor de l’agricultura familiar i dels agricultors que més contribueixen a la seva millora, els ajudi a reduir els seus costos econòmics, socials i ambientals, no a augmentar-los, al mateix temps que els garanteix unes rendes dignes i suficients”, ha afirmat el conseller. Olona ha reforçat al seu torn que les ajudes no poden convertir-se en drets històrics ni heretar-se, sinó que han de distribuir-se sobre la base de l’activitat real dels agricultors i les seves explotacions.

La jornada ha conclòs amb una taula rodona en la qual a més del ponent Albert Massot, han participat Roger Palau, membre de la Comissió d’Innovació FCAC, Miquel Aran, gerent del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i Martí Tarres, de Oleum Flumen. També ha comptat amb la participació de Joandomènec Ros, president del Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: