Agricultura abona prop d’1,2 MEUR per a l’execució d’un projecte mediambiental de lluita contra el cargol poma

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha abonat l’ajut concedit l’any passat al grup seleccionat, a l’empara de l’Ordre ARP/296/2015, de 17 de setembre, per a l’execució d’un projecte mediambiental de lluita contra el cargol poma i millora de la biodiversitat al Delta de l’Ebre, en el marc de l’operació sobre Conservació de la biodiversitat i lluita contra espècies invasores contemplada en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya. Es tracta del tercer pagament realitzat en un període de cinc anys (2015 a 2020), dins del qual, cada any s’ha d’anar executant actuacions lligades a memòries i convenis anuals emmarcats dins d’aquest projecte quinquennal.

La concessió de l’ajut es va formalitzar mitjançant la signatura del tercer conveni entre l’esmentat grup i el DARP, el 6 d’agost de 2018,  i l’encàrrec de gestió amb Forestal Catalana. El conveni i l’encàrrec de gestió contemplaven l’execució de diverses actuacions dutes a terme des del 16 d’octubre de 2017 fins al 15 d’octubre de 2018. Es tracta d’actuacions de control i eradicació com l’aplicació de saponines, els tractaments amb aigua de mar, neteja de maquinària, l’eliminació d’adults i postes de cargol poma, i recerca aplicada; i d’actuacions de prevenció i protecció de la biodiversitat, com l’alimentació d’aigua dolça al canal vell del Penal, prospecció de nàiades i establiment d’un programa de manteniment d’espècies protegides, entre moltes altres.

L’import total a pagar en el marc d’aquest conveni és d’1.195.124,82 euros cofinançats entre el DARP i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), dels quals 463.720,16 euros s’han destinat al pagament de l’encàrrec de gestió realitzat a Forestal Catalana SA, en tant que mitjà propi de la Generalitat de Catalunya, per a l’execució d’una part de les actuacions, i els 731.404,66 euros restants s’han distribuït entre els diferents membres del grup que executaven actuacions, la Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre, la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre, la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Birdlife), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), i l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de l’arròs i altres cultius al Delta de l’Ebre.

Enguany, ja s’està treballant per a la formalització del quart conveni entre el DARP i el grup, que en aquesta ocasió serà un conveni bianual que cobrirà les anualitats 2019 i 2020 que ha de permetre continuar lluitant contra aquesta plaga i contribuir a la millora de la biodiversitat del Delta de l’Ebre.

Anuncis

El Trufforum 2019 divulgarà els valors i cultura de la tòfona

Tallers demostratius de cuina amb xefs de renom internacional, activitats a l’Aula de la Tòfona, el campionat de Catalunya de gossos tofonaires, un centenar d’inscrits al Congrés Internacional de la Tòfona, ponències d’experts nacionals i internacionals, associacions de recol·lectors de tòfona i empreses que presenten els seus productes en un mercat de la tòfona únic. Aquestes i  moltes altres activitats faran que la tòfona sigui la protagonista del 25 al 27 de gener a Vic durant la celebració del congrés internacional Trufforum 2019 que posarà en contacte el sector professional d’aquest producte per divulgar-ne els seus valors i cultura.

Trufforum 2019, que promocionarà l’ús responsable de la tòfona europea a les llars i restaurants,  vol dinamitzar el sector agroalimentari i agrari emergent com és el conreu de la tòfona.

La presentació del congrés duta a terme a la capital d’Osona ha comptat amb les intervencions de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra; de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Montse Barniol; del president de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, Josep Puigdollers, i del cuiner i prescriptor de la tòfona, Ignasi Camps.

D’altra banda, el divendres 25 de gener, per la tarda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació donarà a conèixer el Pla d’Acció per al Desenvolupament del sector de la tòfona a Catalunya que servirà per dinamitzar-lo, ordenar-lo  i millorar-ne la competitivitat. Aquest pla se centra en la dinamització de l’espècie de major interès econòmic per al sector, la tòfona negra, i per a un horitzó temporal del 2019 a 2034.

Que no sigui la PAC qui pagui els efectes del ‘Brexit’

El secretari general d’Agricultura i Alimentació del Ministeri d’Agricultura, Fernando Miranda, ha assegurat que Espanya defensarà que no sigui la Política Agrària Comuna (PAC) la que “hagi de pagar” els efectes del ‘Brexit’, motiu pel qual “liderarà la defensa del pressupost actual”.

Miranda, que ha participat en una trobada amb agricultors de l’organització professional Assaja a Ciudad Real, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació que “Espanya farà un dura defensa” del pressupost per a la PAC.

“Hi ha espai suficient perquè la PAC mantingui el seu pressupost”, perquè, d’aquesta manera, “els agricultors i ramaders segueixin exercint un paper important com a conservadors del medi ambient i del clima”.

Fins 2022 o 2023 no serà efectiva la nova PAC, ha apuntat Miranda, que ha subratllat que durant aquest temps no es van a interrompre els pagaments als agricultors i ramaders, tot i que ha advertit que en aquest temps “Espanya i les comunitats autònomes hauran de realitzar un important treball per adaptar-se a les novetats que es produeixin”. En aquest sentit, ha considerat que l’Estat espanyol té “temps per adaptar-se” a aquests canvis, malgrat que el ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha començat a convocar a partir del 21 de gener a les comunitats autònomes per tractar aquest assumpte.

Miranda ha indicat que caldrà la cooperació de tots “perquè Espanya sigui capaç de presentar el seu pla estratègic, entre els primers països d’Europa”.

D’altra banda, ha fet un repàs de la situació actual del sector agrari al país i ha recordat que està en un moment “ascendent” com ho demostra el fet “que som la vuitena potència a nivell mundial, amb una balança exportadora de 50.000 milions d’euros”.

A més, ha indicat que recentment s’ha anunciat que la renda agrària ha pujat un 3,4% el darrer any i situa a l’agricultor ocupat amb una renda aproximada als 35.000 euros. Una situació que pot millorar en el futur, “ja que s’acosta un creixement de la població mundial, que farà que creixi la demanda d’aliments al món, el que pot ser una oportunitat per al sector”, ha dit Fernando Miranda.

Jesús Domingo

El 2018 va donar beneficis al sector porcí català, tot i que menys que els anteriors dos exercicis, segons JARC

L’any 2018 ha estat un bon any pel sector ramader, especialment per al porcí, que ha tancat l’exercici amb xifres positives que han suposat un benefici mitjà de 4,45€/animal, segons ha assenyalat JARC. Tot i això, aquesta dada dista molt dels 21€ que es van obtenir el 201t, que va ser un any excepcional de beneficis en què, entre les raons principals, hi havia uns preus baixos de les matèries primeres. En el 2018, però aquestes han augmentat un 8%. En el cas del pinso, que suposa a l’odre dels 70% dels costos de producció, l’augment ha estat del 3%. Tot plegat ha situat el global dels costos de producció a l’ordre del +4%.

Aquest fet, sumat a unes cotitzacions més baixes en els primers mesos de l’any, ha fet que en algunes setmanes els marges de beneficis hagin estat molt justos o inclús negatius. De fet, els mesos d’estiu han estat la clau per entendre aquest tancament de l’any amb beneficis. Jaume Bernis, cap sectorial del porcí de JARC, ha explicat que aquesta situació recorda la fragilitat de l’economia agrària. No poder controlar aquests augments i, sobretot, no poder-ho repercutir automàticament al preu de venda fan que, una vegada més, JARC reclami a les diferents administracions que treballin per establir mecanismes de mercat justos. Aquesta realitat, afegia amb un augment de la producció global, ha comportat que els marges de beneficis per al ramader hagi baixat un 81% respecte el 2017.

Una altra de les claus per entendre el que ha suposat el 2018 són les exportacions.  A nivell espanyol han augmentat un 7,9% en volum de tones en el període de gener a octubre, però han descendit un 1,6% en matèria econòmica. Aquesta situació, a Catalunya s’ha traduït en un creixement respecte el 2017 del 3,7% en volum, però una reducció d’un 6% en valor (dades de gener a octubre). El 2018 les exportacions catalanes d’aquest sector van suposar 2.195 milions d’euros. Aquestes dades tenen una afectació important pel conjunt del sector, ja que l’exportació porcina estatal representa més del 60% de la producció sectorial.

Els 5 principals mercats de destí de l’estat han estat, en aquest ordre, Xina (15,3%), França (14,5%), Itàlia (8%), Portugal (6,3%) i Japó (5,9%). Aquests superen la meitat de les exportacions espanyoles, però els mercats de destí de la nostra carn té una vintena de destinacions. Entre aquestes destaquen els creixements que han tingut mercats com els de Corea (47,3%), República Txeca (46%), Romania (36%), Filipines (25,3%) i Hongria (21%). En el cas d’aquests països europeus, la raó la trobem en estar afectats per la Pesta Porcina Africana (PPA) i tenir, per tant necessitat de producte.

Per això, sabent que aquesta és una qüestió conjuntural, Jaume Bernis, ha animat a que se segueixen obrint nous mercats. En aquest sentit ha celebrat l’entrada a Mèxic, un important destí pel volum de població i el seu consum de carn. Però ha recordat que la situació d’aquell país pot modificar-se, ja que si canvies l’actual complicada relació amb el seu veí, els Estats Units (el segon productor mundial), l’oferta de carn de porcí espanyola no seria tan atractiva. Per aquestes qüestions, i pel paper que juga l’exportació del porcí al conjunt de Catalunya, Bernis ha recordat la importància de tenir una xarxa diversificada de mercats de destí. En això, ha assegurat que s’està fent bona feina, però ha afegit que cal seguir-hi treballant des de les administracions i organitzacions empresarials.

Sobre la incidència que la PPA ha tingut en els mercats mundials, Bernis ha tornat a recordar que cal seguir extremant els controls de bioseguretat en tots els àmbits que afecten el sector porcí. I ha recordat que la qualitat que se certifica des de Catalunya, ha estat la principal valedora per seguir liderant les exportacions. En aquest sentit, Catalunya continua sent el principal valedor de les exportacions porcines espanyoles, on representa més del 50% del comerç internacional, tant en volum de quilos com en moviment econòmic.

Així les coses, seguir treballant per augmentar l’excel•lència en la producció i mantenir-se ferms en la lluita contra la PPA seran un dels principals reptes del conjunt del sector, segons  JARC. A més, el cap sectorial d’aquesta organització agrària ha dit que en l’any nou també caldrà incidir en la gestió de les dejeccions i en l’apropament del sector al conjunt de la societat.

Caixabank i la FEV renoven el seu acord de col·laboració

CaixaBank i la Federació Espanyola del Vi (FEV) han renovat la seva col·laboració per promoure la competitivitat al sector del vi a l’Estat espanyol. En el marc d’aquest acord, l’entitat financera ajudarà a impulsar la internacionalització dels vins espanyols i posarà a la seva disposició una cartera exclusiva de productes i serveis. A més, els membres de la FEV podran assistir a les jornades AgroBank que periòdicament organitza CaixaBank per analitzar i debatre temes d’interès per al sector vitivinícola.

L’acord, signat entre el director general de CaixaBank, Juan Alcaraz, i el president de la FEV, Miguel A. Torres, aprofundeix a més en l’objectiu compartit de contribuir a crear i generar noves oportunitats per al conjunt del sector.

El director general de CaixaBank, Juan Alcaraz, ha assenyalat que amb l’esmentat acord “es dota de continuïtat al suport de l’entitat al sector vinícola, sobretot a través de la seva línia de negoci AgroBank, especialistes en el negoci agrari, així com des dels serveis de Comerç Exterior i Internacionalització, que impulsaran la seva sortida a l’exterior”. Al respecte, Alcaraz ha afegit que el sector vinícola a l’Estat és “d’una qualitat altíssima i aspira a un major reconeixement internacional, un objectiu que des de CaixaBank volem ajudar a aconseguir”.

Per la seva part, Miguel A. Torres, ha ressaltat que amb la renovació del conveni, ambdues entitats es converteixen en aliats estratègics per continuar treballant en la millora de la competitivitat dels cellers espanyols. En aquest sentit, Torres ha subratllat que “la FEV té com una de les seves prioritats garantir un entorn favorable i competitiu en el qual les empreses desenvolupin la seva activitat exterior i incrementin el valor de les seves exportacions, i això inclou comptar amb socis de confiança que comparteixin la visió internacional del negoci, com CaixaBank”.

Presidència romanesa al Consell de la UE

Des de l’1 de gener de 2019 a part d’un nou any, les mirades a Brussel·les estan posades a Romania. Aquest país, adherit l’any 2014 a la Unió Europea (UE), ha assumit per primera vegada la Presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea, substituint a Aústria que l’havia presidit el darrer mig any. Aquesta Presidència vol dir que durant els propers sis mesos, el ministre d’Agricultura de Romania i el seu equip hauran de planificar i presidir les reunions dels seus òrgans preparatoris, representar al Consell en les relacions amb les altres institucions de la Unió Europea (UE). La Presidència treballa amb estreta col·laboració del President del Consell Europeu i l’alta representant de la Unió pels Afers Exteriors i la Política de seguretat.

L’equip de Romania, però, no treballarà sol. En aquest semestre treballarà amb coordinació amb l’equip finès i croata en l’anomenat ‘trio de Presidències’ (aquests dos països, assumiran la Presidència de torn la segona meitat de 2019 i el primer semestre de 2020 correlativament) per impulsar un programa comú entre 2019 i 2020.

Les prioritats d’aquest trio de Presidències seran: l’Europa de la convergència: creixement, competitivitat i connectivitat; una Europa segura, Europa un actor global, i Europa dels valors compartits.

Malgrat que la Presidència de Romania encara no ha presentat el seu programa de Presidència és a dir, aquells dossiers legislatius i no legislatius que prioritzarà, l’equip de Romania haurà de fer front no només al repte de dirigir l’ UE i fer avançar els debats de les propostes legislatives que queden pendents de concloure sinó que a més, els propers 6 mesos hi haurà una sèrie d’esdeveniments que podrien alterar l’status quo actual a la Unió Europea. Aquests esdeveniments seran d’una banda, eleccions nacionals a varis Estats membres (Estònia, Finlàndia, Bèlgica, Dinamarca), i a Ucraïna (un estat que no és de la UE però que és geopolíticament rellevant), eleccions europees (que podrien alterar les majories al Parlament Europeu) i d’altra banda, la sortida del Regne Unit de la UE amb les incerteses que, en el moment de concloure aquest article resten (ratificació (o no) de l’acord de sortida, l’inici de les negociacions per l’establiment d’un acord comercial, etc..).

Enmig d’aquest context, i amb la vista posada (llegir pressió) a les eleccions europees (i el canvi de col·legi de comissaris) del mes de maig, Romania impulsarà els debats iniciats per la Presidència austríaca sobre la principal proposta legislativa presentada per la Comissió Europea (CE) els darrers mesos, és a dir, el paquet legislatiu relatiu a la  política agrària comuna post 2020.

En l’àmbit de l’agricultura, Romania prendrà el relleu dels treballs impulsats i dirigits per Àustria. Durant els darrers sis mesos de 2018, la Presidència austríaca ha avançat en varis dels dossiers que es va fixar com prioritaris; en primer lloc, (malgrat fer-ho els darrers dies) va aconseguir concloure les negociacions a tres bandes sobre la proposta de directiva per combatre les pràctiques deslleials a la cadena de subministrament d’aliments. Aquesta conclusió, suposa un gran pas en la codificació d’aquestes pràctiques i suposa un gran èxit per la Presidència austríaca ja que des de fa anys, varis països de la UE demanaven un marc per combatre aquestes pràctiques.

En segon lloc, també va avançar en els debats tècnics sobre la proposta de reglament sobre la transparència i la durabilitat de la avaluació dels riscos en la cadena alimentària. Aquesta proposta de reglament modifica el reglament sobre la legislació alimentària general, la directiva sobre la alliberació intencional en el medi de organismes modificats genèticament, el reglament sobre els aliments i pinsos modificats genèticament, el reglament sobre additius per pinsos, el reglament sobre aromes de fum, el reglament sobre materials en contacte per aliments, el reglament sobre el procediment d’autorització comú per additius d’aliments, enzims alimentaris i aromes i els reglaments sobre productes fitosanitaris i sobre els nous aliments. En fi, només amb el títol i l’àmbit objectiu de la proposta, és clar els complexos treballs que la Presidència austríaca ha hagut de dur a terme per aconseguir presentar en el curs de la última reunió ministerial l’enfocament del Consell de Ministres sobre aquesta iniciativa, serà doncs, durant en aquest proper semestre quan, la Presidència romanesa haurà de facilitar els diàlegs interinstitucionals per concloure un acord sobre aquesta proposta legislativa.

Finalment, el tercer (segon) gran dossier que “heretarà” la Presidència romanesa serà el (potser) també molt complexa de les propostes legislatives de la PAC. La Comissió Europea, va presentar el mes de juny un paquet legislatiu amb tres propostes legislatives sobre el futur de la política agrícola comuna (PAC) més enllà de 2020.

La Presidència austríaca ha impulsat i dirigit els grups de treball del Consell de Ministres i va concloure el seu mandat de sis mesos presentant un document que recollia els debats i proposant, un document (no jurídicament vinculant) amb uns suggeriments d’esmenes basades en els debats als grups de treball que hi ha hagut al Consell durant la seva Presidència de torn. Així doncs, els responsables de la Presidència Romanesa hauran de recollir aquest llegat i seguir treballant per poder aconseguir un enfocament general del Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca.

Per la seva part, els debats també s’intensificaran al Parlament Europeu. En l’àmbit d’agricultura, en el curs de les poques reunions que queden de la comissió i d’Agricultura i desenvolupament rural del Parlament Europeu (per 2019 ja està previst, a part de les sessions ordinàries alguna d’extraordinària) que es  pugui adoptar els informes d’aquesta assembla sobre les tres propostes legislatives abans de les eleccions europees del mes de maig de 2019.

Altres seran els principals dossiers legislatius en curs de debat en l’àmbit agrari que Romania s’esforçarà a concloure. Tanmateix, hi ha altres aspectes que la Presidència no podrà obviar. Alguns d’aquestes qüestions seran les pròpies d’aquest sector econòmic: la situació dels mercats agraris i ramaders, l’evolució dels brots de malalties animals, les negociacions agrícoles en les vàries negociacions internacionals que duu a terme la Unió Europea (varis països asiàtics, Nova Zelanda, etc. ) o com afectarà l’entrada en vigor dels Acords comercials ratificats a l’economia i a la agricultura europea. Alguns d’aquests acords són, per exemple, l’Acord amb Japó).

A l’espera doncs que Romania presenti el proper dia 15 de gener el Programa de la seva Presidència espero que aquest article els hagi estat útil per tenir una visió general de l’estat del procediment de presa de decisions de les principals propostes legislatives en l’àmbit agrícola a la Unió Europea pel proper semestre.

Elisenda Fatjó-Vilas March

*Les opinions donades en aquest article són estrictament personals de l’autor i no representen les de la institució a on treballa.