Èxit de participació en el Trufforum 2019 a Vic

La festa de la tòfona i la gastronomia ha reunit aquest cap de setmana a Vic unes 3.500 persones. El congrés internacional Trufforum 2019 ha posat en contacte el sector professional de la tòfona divulgant-ne els seus valors i cultura. L’edifici del Sucre de Vic ha sigut l’escenari on s’han portat a terme tallers demostratius de cuina amb xefs de renom internacional i ponències d’experts nacionals i internacionals i d’associacions de recol·lectors de tòfona. També s’ha disposat d’un espai on tastar i aprendre els secrets de la tòfona, un mercat únic on comprar tòfona de qualitat i un altre on empreses han pogut presentar els seus productes. A més, la plaça de Vic ha acollit aquest migdia el primer campionat de gossos de tofonaires de Catalunya.

El Congrés ha estat rebut amb un alt grau de satisfacció per part dels expositors i ha tingut una bona valoració dels assistents a les activitats professionals programades i totes aquelles obertes a la ciutadania. Trufforum 2019 ha estat organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Vic, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació, la Diputació de Barcelona, la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic vinculat a la Cambra de Comerç de Barcelona,  l’European Mycologiocal Institute (EMI) i  el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

Trufforum 2019 ha servit per consolidar la segona edició d’aquest congrés mundial convertint-lo en un punt de trobada vertebrador i dinamitzador del sector agroalimentari i agrari emergent de la tòfona.

2.100 tapes

Osona Cuina i la tòfona s’han reafirmat com a binomi d’èxit en aquest congrés. Aquest col·lectiu ha realitzat 2.100 tapes per poder degustar i gaudir de la gastronomia de la tòfona. La part professional del congrés internacional es tanca amb una molt bona acollida per part dels ponents i participants de diferents nacionalitats i amb una valoració molt positiva del conjunt sector tofoner.

La cuina de la tòfona en directe, amb 6 tallers demostratius de la mà d’especialistes, ha reunit una mitjana 150 persones per sessió. L’Aula de la tòfona, el lloc ideal per aprendre, tocar i tastar la tòfona ha tingut un 100% d’ocupació. La quantitat total de tòfona negra venuda pels diferents productors d’orígens diversos, classificada i garantida ha estat de 20 kg.

Un jove de 15 anys campió en el campionat de gossos tofonaires

En Nil Camps, de 15 anys, i el seu gos Dai de Cabrils (Maresme) s’han proclamat guanyadors del primer campionat de gossos tofonaires de Catalunya. El segon classificat ha estat l’equip de Juan Alfonso Magaña i Zac de Bigues i Riells ( Vallès Oriental) i el tercer Hector de Abril amb Packun d’Alcover (Alt Camp).

L’espectacle tenia per objectiu divulgar i reconèixer el treball de persones i gossos que es dediquen a la recol·lecció de tòfona, així com donar visibilitat a un sector agroalimentari i forestal estratègic a Catalunya. Al campionat de Catalunya de gossos tofonaires hi han participat deu equips provinents d’arreu del país. A cada equip se li ha assignat per sorteig una de les deu parcel·les on prèviament l’organització havia amagat quatre exemplars de tòfona negra. Els equips han disposat de quatre minuts per buscar les tòfones en la seva parcel·la. L’equip guanyador ha estat el que ha aconseguit trobar totes les tòfones en el menor temps. Concretament, el guanyador ha trigat un minut i tres segons a localitzar les quatre tòfones.

El lliurament de premis ha anat a càrrec de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol i el president de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, Josep Puigdollers. El Campionat de Catalunya de Gossos Tofonaires ha estat coorganitzat per l’Associació de Productors de Tòfona de Catalunya (Protocat), amb la direcció tècnica de Dídac Espasa.

Anuncis

Quins són els beneficis econòmics que pot oferir la diversificació de cultius en una explotació agrària?

El canvi de paradigma plantejat pel projecte europeu H2020 Diverfarming se sosté sobre les eines que la diversificació de cultius i les pràctiques de maneig de baixos ensums aporten al sector agrícola europeu en la lluita contra els efectes negatius que posen la seva estabilitat en escac: degradació i pèrdua de sòls, descens de la biodiversitat o baix rendiment de les collites i les seves repercussions socioeconòmiques en el sector.

La necessitat de rendibilitzar i valoritzar la diversificació de cultius en termes econòmics és crucial per a la sostenibilitat del sector i dels agricultors que el conformen. Per aquest motiu un grup de treball de Diverfarming (WP8) s’encarregui de l’avaluació econòmica a nivell de finca i de cadena de valor, a la recerca d’aconseguir l’augment d’ingressos i la millor organització de la cadena de valor amb la intenció de rendibilitzar econòmicament el sistema de cultiu triat.

El grup de treball, compost per personal de les universitats Politècnica de Cartagena, Tucsia (Itàlia) i Portsmouth (Anglaterra); i liderat per l’institut d’investigació finlandès Luke ha desenvolupat una metodologia d’investigació que permet avaluar econòmicament els diferents casos d’estudi que s’assagen en el marc del projecte i els futurs dissenys de sistemes diversificats que els agricultors adoptin en les seves finques.

Aquest document inclou una sèrie de pautes que, a partir de les dades recollides per altres grups de treball en els assajos de camp, permetran la integració dels resultats obtinguts de l’anàlisi de les parts interessades, l’anàlisi econòmica a nivell de granja i a nivell de la cadena de valor i l’¡’estudi dels costos i beneficis de ‘no mercat’.

Buscant respondre a la qüestió sobre què aporten els sistemes diversificats de cultiu, a nivell de finca s’estudia l’eficiència de la diversificació tenint en compte paràmetres com els de collita, ús de fertilitzants, fitosanitaris, maquinària, tasca i marge brut. S’utilitza com a unitat de mesura la quantitat de recursos usada per hectàrea i s’obté la informació a través de fulles de recol·lecció completades per agricultors i investigadors. A més de l’ús total d’inputs a nivell de finca, es tindran en compte les eleccions de cultiu, tipus de diversificació i maneig per parcel·la. Finalment, a nivell de cultiu es recullen dades de rendiments de cultiu segons quantitat i qualitat.

A nivell de cadena de valor es mesurarà el increment del valor afegit relacionat amb el cultiu, la logística i les fases de processament en les diferents vies a través de les quals es dóna sortida als cultius: alimentació, pinso per animals o productes industrials. Així, es podrà conèixer en quins casos les pràctiques de diversificació contribueixen a canvis en el valor del producte o en la quota de mercat, aparició de nous mercats o formes de vendre més sostenibles.

Finalment, pel que fa a la valoració dels elements de ‘no mercat’ implica quantificar diversos valors socials que no estan directament involucrats en la finca o en la cadena de valor. Es tracta de paràmetres socials i mediambientals que afecten tant al mercat com al benestar humà. A través de l’aproximació als serveis ecosistèmics es mesuren els beneficis que la població obté de la natura, com és l’aliment, les matèries primeres, el segrest de carboni, la pol·linització o el turisme i com la diversificació de cultius augmentaria la quantitat de aquests beneficis, tenint en compte que la biodiversitat és essencial per a la sostenibilitat dels ecosistemes.

Entendre el valor econòmic d’aquests serveis, igual que posar en el centre del debat la comparació econòmica entre els sistemes de monocultiu convencional i els diversificats ajudarà els encarregats de gestionar les polítiques agrícoles i mediambientals a prendre decisions més adequades a la situació actual. En aquest àmbit és en el qual espera incidir aquesta nova metodologia.

Diverfarming és un projecte finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, dins el repte de ‘Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, investigació marina, marítima i d’aigües interiors i bioeconomia’ en el qual participen les universitats Politècnica de Cartagena i Còrdova (Espanya), Tuscia (Itàlia), Exeter i Portsmouth (Regne Unit), Wageningen (Països Baixos), Trier (Alemanya), Pécs (Hongria) i ETH Zuric (Suïssa), els centres de recerca Consiglio per la ricerca in Agricoltura i l’analisi dell’economia agrària (Itàlia), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (Espanya) i l’Institut de Recursos Naturals LUKE (Finlàndia), l’organització agrària ASAJA i les empreses Casalasco i Barilla (Itàlia), Arento, Disfrimur Logística i indústries David (Espanya), Nieuw Brom Van Tilburg i Ekoboerdeij de Lingehof (Països Baixos), Weingut Dr. Frey (Alemanya), Nedel-Market KFT i Gere (Hongria) i Paavolan Kotijuusto la i Polven Juustola (Finlàndia).

J.D.M.

Els europarlamentaris avancen en la reforma de la Política Agrària Comuna consensuant esmenes de compromís

La Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu votarà l’informe definitiu sobre el Reglament de Plans Estratègics de la Política Agrària Comuna (PAC), que recull la seva opinió sobre la proposta legislativa de la Comissió Europea, el proper mes de març, segons les previsions de la ponent d’aquest informe, la espanyola Esther Herranz, de manera que ara s’està treballant en elaborar esmenes de compromís que redueixi el nombre d’esmenes rebudes inicialment i que van ascendir a 5.000.

L’eurodiputada espanyola planteja presentar el primer paquet d’esmenes de compromisos sobre la proposta de Reglament de Plans Estratègics quan més aviat millor i començar aquest mes les reunions amb els ‘Shadows Rapporteurs’ o ponents a l’ombra, els responsables del tema dins de cada grup polític que tenen un paper important per facilitar el compromís sobre la proposta legislativa.

En l’àmbit del sector de fruites i hortalisses un dels principals canvis de la proposta de reforma de la PAC de la Comissió Europea és la inclusió de la regulació relativa als programes operatius de les organitzacions de productors, ara denominades ‘intervencions en el sector de fruites i hortalisses’, que actualment estan inclosos en el Reglament de l’OCM, dins el Reglament sobre plans Estratègics, que ha d’elaborar cada Estat.

Fepex ha presentat propostes d’esmenes al Reglament de Plans Estratègics centrades principalment en les intervencions en el sector de fruites i hortalisses i en la inclusió de la patata, i pel que fa als pagaments directes, l’establiment de condicions d’igualtat i no discriminació entre productes dels mateixos sectors i iguals condicions agronòmiques. També s’han presentat esmenes a les excepcions a les normes de competència, amb la finalitat que les associacions d’organitzacions de productors puguin desenvolupar plenament les seves funcions de regular i planificar la producció en funció de la demanda.

Tot i que la tramitació al Parlament Europeu de les proposta de Reglament de la Comissió Europea sobre Plans Estratègics de la PAC i dels Reglaments de OCM i de finançament, gestió i seguiment, continuaran al llarg de l’any, les perspectives d’aprovació de la PAC, són molt limitades, segons totes les fonts. Fepex ha assenyalat que, previsiblement, el procés d’aprovació es limiti als informes sobre els tres reglaments de la PAC a la Comissió d’Agricultura, el que no vincularia al nou Parlament Europeu que es constitueixi després de les eleccions de maig de 2019.

J.D.M.

Debats ‘Què mengem?’: Els mercats de la llet. Eduard Gelpi

Tercer Debat-tertúlia

Organitza: Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Títol: ELS MERCATS DE LA LLET

Presenta: Sr. Francesc Reguant (soci d’Agropres)

Ponent: Sr Eduard Gelpí (Responsable de proveïments agropecuaris lactis de Calidad Pascual i membre de la junta d’Agropres)

Data i hora: Divendres dia 1 de març 2019, a les 14 h (el debat tancarà a les 16 h)

Lloc: Restaurant Pomarada, Passeig de Gràcia 78, Pral

Preu: La participació al debat és gratuïta, tot i que cal inscriure’s abans del dia 22 de febrer en aquest enllaç  

El dinar té un cost aproximat  de 25 € (a pagar individualment al restaurant). El cost inclou el dinar del ponent.

El Brèxit i els nous hàbits de consum són els principals reptes als quals s’enfronta el sector avícola aquest 2019

La Federació Avícola Catalana (FAC), com a representant del sector avícola a Catalunya, que agrupa més de 350 productors d’ous i carn d’aviram, assenyala en un comunicat que el Brèxit i l’adaptació als nous hàbits de consum són els principals reptes a què haurà de fer front el sector durant aquest 2019.

L’evolució de preus l’any passat va ser irregular pels dos subsectors que representa l’entitat. Pel que fa als ous, durant el 2018 es van estabilitzar, després del fort increment experimentat durant la segona meitat del 2017, degut a la manca d’oferta a la UE motivada per la ‘crisi del fipronil’. Pel que fa a la carn d’aviram, els preus s’han situat per sota dels del 2017, degut a una producció insuficientment ajustada a la demanda. El consum de carn, en general, també ha disminuït a les llars degut als nous hàbits dels consumidors, tot i que el pollastre no ha patit tant aquesta caiguda com altres tipus de carn perquè és molt valorada pels consumidors, considerada una carn magra, amb poc greix i cardiosaludable, i també compensada per l’augment en la restauració.

Amb aquests preus a la baixa, les integradores de dimensió més gran han patit menys que les de dimensió inferior ja que la major part del seu pollastre es ven a preu fix i tenen una estructura de costos més ajustada per efecte de l’economia d’escala. Resulta difícil preveure l’evolució dels preus d’aquest any, ja que està íntimament lligada a les produccions que es facin i, tot i que el pollastre és un producte de cicle molt curt, depenen d’una cadena productiva que comença a generar-se un any abans del seu naixement. A Catalunya el grau d’integració en la carn d’aviram és molt elevat (pràcticament la totalitat del pollastre estàndard). Segons comenta el president de la FAC, Joan Anton Rafecas  “es tracta d’un sector molt madur, ben estructurat i que pot adaptar-se a situacions conjunturals mitjançant solucions també puntuals sense necessitats de grans canvis estructurals”.

El sector avícola català encara el 2019 amb bones perspectives malgrat que haurà de fer front a alguns reptes, com ara la incògnita que representa el ‘Brèxit’. “En un mercat global, on el Regne Unit és un gran productor i consumidor, tant d’ous com de carn d’aviram, a més d’un gran proveïdor de genètica en avicultura de carn, caldrà estar expectants a les conseqüències comercials, impossibles de preveure encara, ja que no sabem en quines condicions es portarà a terme”, afirma el president de la FAC.

Per a aquesta entitat, l’altre gran repte a què haurà de fer front el sector és l’adaptació progressiva al canvi d’hàbits dels consumidors. Les empreses segueixen treballant per adaptar-se a les demandes comercials que reclamen el model de cria de gallines ponedores sense gàbia, quan la majoria encara avui estan amortitzant les inversions que van realitzar fa poc més de 6 anys. En l’àmbit de la carn, el consumidor també demanda cada vegada més un producte diferenciat com el pollastre de creixement lent o el criat a l’aire lliure. “Estem convençuts que els productors donaran resposta a aquests requisits, com ho han fet sempre, però des de la FAC apostem per una adaptació progressiva i flexible, que garanteixi una convivència entre tots els sistemes de producció actuals, per a la qual s’han de tenir en compte aspectes primordials com els requeriments d’espai i matèries primeres, l’augment de costos que repercutirà al preu final i la garantia de disponibilitat per satisfer la demanda nutricional de la població actual i futura”, assenyala Rafecas.

I per això, conclou, que “continuarem treballant per prestigiar la feina de tot un conjunt de professionals que des de diferents àmbits d’expertesa fan possible obtenir uns productes d’alta qualitat amb processos sostenibles i curosos amb la sanitat i el benestar animal, divulgant entre els consumidors els valors nutricionals dels nostres productes i el seu paper primordial en el conjunt d’una dieta equilibrada i defensant la tradició culinària lligada a uns productes que formen part del corpus gastronòmic català”.

ASAJA ha presentat en el Parlament de Catalunya les seves propostes per a la futura Llei d’Espais Agraris catalana

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA, ha anat al Parlament de Catalunya per presentar propostes per a la futura Llei d’Espais Agraris catalana. Una de les propostes que va presentar va ser que les terres agrícoles del Vallès Oriental que estan afectades pel quart cinturó, siguin declarades d’alt valor agrícola, per evitar el pas d’aquesta infraestructura i d’altres vies.

El pressupost que presenta el Govern de l’Estat, segueix posant diners per continuar amb l’estudi d’aquest quart cinturó, provocant un gran impacte en l’agricultura de la comarca. Per aquest motiu ASAJA demana al Govern de la Generalitat que tant la Conselleria d’Agricultura com la de Territori i Sostenibilitat actuïn conjuntament per dir NO a aquesta infraestructura viaria.

Fons europeus contra el despoblament

La investigadora de l’Associació Institut de Recerca i Desenvolupament Rural, experta en SIG i anàlisis demogràfiques, Pilar Burillo Quadrat, va presentar el passat desembre a Maranchón, Guadalajara, les claus perquè Espanya pugui rebre fons europeus per al període 2021- 2027 contra el despoblament, en el marc de les jornades ‘Emprèn i Viu’, organitzades per l’associació la Migaña.

L’estudi realitzat per l’experta en anàlisi demogràfics, i que ja s’ha fet arribar al Defensor del Poble, ha consistit en la delimitació de les ‘Àrees Escassament Poblades’ que, fins ara, ningú havia realitzat. I tot això malgrat que un reglament de 2016 de la Comissió Europea assenyalava la necessitat d’incorporar a les NUTs 2 i 3 les noves tipologies territorials: zones i regions rurals, urbanes i costaneres, perquè siguin reconegudes per Eurostat i, per tant , faciliti informació tan important com el PIB o l’ocupació.

No obstant això, fins al moment, només s’havien delimitat les ‘Àrees urbanes funcionals’. En el cas d’Espanya, destaca com la més extensa la de Madrid, que es perllonga per les províncies veïnes de Castella-la Manxa amb un total de 6.771.713 persones, és a dir, 267.724 més que la seva pròpia comunitat.

Amb la delimitació realitzada per Pilar Burillo, el Govern d’Espanya pot sol·licitar ja a Eurostat que proporcioni informació, com en el cas de les ‘Àrees urbanes funcionals’, sobre 171 variables que permetran mostrar la situació real de la despoblació d’Espanya i, per tant, la possibilitat que el nostre país es beneficiï dels futurs fons europeus. A data d’avui, si no es té en compte aquesta situació, es reduiran els fons per a les regions més desenvolupades, com són Madrid, País Basc, Catalunya i Aragó tot, al fet que com succeeix en aquest últim cas, sigui la més despoblada de Espanya amb un 84% per sota de 12,5 hab/km2.

Estem en un moment crucial en què s’estan establint els criteris per al repartiment dels diferents fons de cohesió post 2020. Sabem que Espanya els incrementa fins a 34.000 milions d’euros, tot i que el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, ja ha anunciat que la seva comunitat autónoma no rebrà 1.141 milions, i que, en conjunt, l’Estat podria perdre 2.500 milions d’euros de la PAC i una mica més de 1.200 milions en desenvolupament rural.

Jesús Domingo