Presidència romanesa al Consell de la UE

Des de l’1 de gener de 2019 a part d’un nou any, les mirades a Brussel·les estan posades a Romania. Aquest país, adherit l’any 2014 a la Unió Europea (UE), ha assumit per primera vegada la Presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea, substituint a Aústria que l’havia presidit el darrer mig any. Aquesta Presidència vol dir que durant els propers sis mesos, el ministre d’Agricultura de Romania i el seu equip hauran de planificar i presidir les reunions dels seus òrgans preparatoris, representar al Consell en les relacions amb les altres institucions de la Unió Europea (UE). La Presidència treballa amb estreta col·laboració del President del Consell Europeu i l’alta representant de la Unió pels Afers Exteriors i la Política de seguretat.

L’equip de Romania, però, no treballarà sol. En aquest semestre treballarà amb coordinació amb l’equip finès i croata en l’anomenat ‘trio de Presidències’ (aquests dos països, assumiran la Presidència de torn la segona meitat de 2019 i el primer semestre de 2020 correlativament) per impulsar un programa comú entre 2019 i 2020.

Les prioritats d’aquest trio de Presidències seran: l’Europa de la convergència: creixement, competitivitat i connectivitat; una Europa segura, Europa un actor global, i Europa dels valors compartits.

Malgrat que la Presidència de Romania encara no ha presentat el seu programa de Presidència és a dir, aquells dossiers legislatius i no legislatius que prioritzarà, l’equip de Romania haurà de fer front no només al repte de dirigir l’ UE i fer avançar els debats de les propostes legislatives que queden pendents de concloure sinó que a més, els propers 6 mesos hi haurà una sèrie d’esdeveniments que podrien alterar l’status quo actual a la Unió Europea. Aquests esdeveniments seran d’una banda, eleccions nacionals a varis Estats membres (Estònia, Finlàndia, Bèlgica, Dinamarca), i a Ucraïna (un estat que no és de la UE però que és geopolíticament rellevant), eleccions europees (que podrien alterar les majories al Parlament Europeu) i d’altra banda, la sortida del Regne Unit de la UE amb les incerteses que, en el moment de concloure aquest article resten (ratificació (o no) de l’acord de sortida, l’inici de les negociacions per l’establiment d’un acord comercial, etc..).

Enmig d’aquest context, i amb la vista posada (llegir pressió) a les eleccions europees (i el canvi de col·legi de comissaris) del mes de maig, Romania impulsarà els debats iniciats per la Presidència austríaca sobre la principal proposta legislativa presentada per la Comissió Europea (CE) els darrers mesos, és a dir, el paquet legislatiu relatiu a la  política agrària comuna post 2020.

En l’àmbit de l’agricultura, Romania prendrà el relleu dels treballs impulsats i dirigits per Àustria. Durant els darrers sis mesos de 2018, la Presidència austríaca ha avançat en varis dels dossiers que es va fixar com prioritaris; en primer lloc, (malgrat fer-ho els darrers dies) va aconseguir concloure les negociacions a tres bandes sobre la proposta de directiva per combatre les pràctiques deslleials a la cadena de subministrament d’aliments. Aquesta conclusió, suposa un gran pas en la codificació d’aquestes pràctiques i suposa un gran èxit per la Presidència austríaca ja que des de fa anys, varis països de la UE demanaven un marc per combatre aquestes pràctiques.

En segon lloc, també va avançar en els debats tècnics sobre la proposta de reglament sobre la transparència i la durabilitat de la avaluació dels riscos en la cadena alimentària. Aquesta proposta de reglament modifica el reglament sobre la legislació alimentària general, la directiva sobre la alliberació intencional en el medi de organismes modificats genèticament, el reglament sobre els aliments i pinsos modificats genèticament, el reglament sobre additius per pinsos, el reglament sobre aromes de fum, el reglament sobre materials en contacte per aliments, el reglament sobre el procediment d’autorització comú per additius d’aliments, enzims alimentaris i aromes i els reglaments sobre productes fitosanitaris i sobre els nous aliments. En fi, només amb el títol i l’àmbit objectiu de la proposta, és clar els complexos treballs que la Presidència austríaca ha hagut de dur a terme per aconseguir presentar en el curs de la última reunió ministerial l’enfocament del Consell de Ministres sobre aquesta iniciativa, serà doncs, durant en aquest proper semestre quan, la Presidència romanesa haurà de facilitar els diàlegs interinstitucionals per concloure un acord sobre aquesta proposta legislativa.

Finalment, el tercer (segon) gran dossier que “heretarà” la Presidència romanesa serà el (potser) també molt complexa de les propostes legislatives de la PAC. La Comissió Europea, va presentar el mes de juny un paquet legislatiu amb tres propostes legislatives sobre el futur de la política agrícola comuna (PAC) més enllà de 2020.

La Presidència austríaca ha impulsat i dirigit els grups de treball del Consell de Ministres i va concloure el seu mandat de sis mesos presentant un document que recollia els debats i proposant, un document (no jurídicament vinculant) amb uns suggeriments d’esmenes basades en els debats als grups de treball que hi ha hagut al Consell durant la seva Presidència de torn. Així doncs, els responsables de la Presidència Romanesa hauran de recollir aquest llegat i seguir treballant per poder aconseguir un enfocament general del Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca.

Per la seva part, els debats també s’intensificaran al Parlament Europeu. En l’àmbit d’agricultura, en el curs de les poques reunions que queden de la comissió i d’Agricultura i desenvolupament rural del Parlament Europeu (per 2019 ja està previst, a part de les sessions ordinàries alguna d’extraordinària) que es  pugui adoptar els informes d’aquesta assembla sobre les tres propostes legislatives abans de les eleccions europees del mes de maig de 2019.

Altres seran els principals dossiers legislatius en curs de debat en l’àmbit agrari que Romania s’esforçarà a concloure. Tanmateix, hi ha altres aspectes que la Presidència no podrà obviar. Alguns d’aquestes qüestions seran les pròpies d’aquest sector econòmic: la situació dels mercats agraris i ramaders, l’evolució dels brots de malalties animals, les negociacions agrícoles en les vàries negociacions internacionals que duu a terme la Unió Europea (varis països asiàtics, Nova Zelanda, etc. ) o com afectarà l’entrada en vigor dels Acords comercials ratificats a l’economia i a la agricultura europea. Alguns d’aquests acords són, per exemple, l’Acord amb Japó).

A l’espera doncs que Romania presenti el proper dia 15 de gener el Programa de la seva Presidència espero que aquest article els hagi estat útil per tenir una visió general de l’estat del procediment de presa de decisions de les principals propostes legislatives en l’àmbit agrícola a la Unió Europea pel proper semestre.

Elisenda Fatjó-Vilas March

*Les opinions donades en aquest article són estrictament personals de l’autor i no representen les de la institució a on treballa.  

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: