Plantes com a fàbriques de antifúngics

Investigadors de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb el Centre d’Investigació Agrigenòmica del CSIC, la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, i de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments del CSIC, han aconseguit produir, de manera eficient, proteïnes antifúngiques en plantes, basant-se en una modificació del virus del mosaic del tabac. Els resultats d’aquesta investigació, que podrien tenir un gran impacte en el sector agroalimentari, han aparegut publicats a la revista Plant Biotechnology Journal.

Els fongs causants de malalties en plantes, animals i éssers humans representen una greu amenaça per a la salut, la seguretat alimentària i els ecosistemes. Cada any moren més persones per infeccions fúngiques que per malària. A més, les infeccions per fongs poden tenir conseqüències fatals per als pacients immunodeprimits per malalties com la SIDA o per les quimioteràpies amb què es tracta el càncer. Els fongs suposen també un desafiament per a la seguretat alimentària perquè destrueixen els principals cultius a nivell mundial i contaminen els aliments i els pinsos amb micotoxines que són perjudicials per a la salut animal i humana.

Maria Coca, investigadora del CSIC al Centre d’Investigació Agrigenòmica, ha explicat que “actualment només disposem d’unes poques classes d’agents antifúngics, i fins i tot aquests no són completament efectius a causa del desenvolupament de resistències per part dels clients i a possibles efectes secundaris indesitjables. Per això, hi ha una necessitat urgent de desenvolupar nous antifúngics que millorin els existents i que es puguin aplicar en diversos camps, incloent-hi la protecció dels cultius, la postcollita, la preservació de materials i aliments, i la salut humana i animal”.

L’investigador del CSIC, José Antonio Darós, que treballa a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, ha afegit que “en aquest treball ens hem fixat en les proteïnes antifúngiques secretades pels fongs filamentosos, que són unes petites proteïnes altament estables amb una potent activitat específica contra patògens fúngics, i que podrien usar-se per desenvolupar noves teràpies antifúngiques en medicina i agricultura. El problema és que la seva explotació requereix sistemes de producció eficients, sostenibles i segurs”.

Els investigadors han emprat un virus modificat basat en el virus del mosaic del tabac per produir aquestes petites proteïnes antifúngiques a la Nicotiana benthamiana, una planta de la família del tabac molt emprada en investigació. “Mitjançant aquest mètode, hem aconseguit produir grans quantitats de proteïnes antifúngiques contra els fongs Aspergillus giganteus i Penicillium digitatum. També, hem comprovat que aquestes proteïnes antifúngiques són completament actives contra aquests patògens, i que un fluid que contingui aquestes proteïnes pot protegir la planta del tomàquet del fong Botrytis cinérea, més conegut com floridura grisa”, han assenayalat Maria Coca i José Antonio Darós.

El treball dels investigadors demostra que les plantes poden ser utilitzades com a biofactories de proteïnes antifúngiques amb fins comercials.

J.D.M.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: