UP exigeix al ministeri que per al 2019 l’aplicació de la PAC reverteixi el favoritisme que tenien els grans terratinents

Unió de Pagesos (UP), a través de Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos, organització confederal estatal a la qual pertany, ha presentat observacions al projecte de Reial decret del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre l’aplicació dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) pel 2019.

L’observació més destacada és la de centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposa una part significativa de la seva economia, és a dir, adreçada a la figura de l’agricultor actiu, definida a l’Estat espanyol a partir del 2019, com aquell que l’activitat agropecuària li suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys del 25% dels ingressos totals, establint una franquícia de 1.250 euros d’ajuts directes (petit agricultor), per evitar l’exclusió dels sectors socials del món rural.

Aquesta mesura permetria revertir el favoritisme que l’anterior Govern de l’Estat va fer el 2014 als perceptors de més de 150.000 euros en ajuts directes de la PAC, així com superar les reiterades denuncies del sindicat davant la Comissió Europea sobre l’aplicació il·legal a l’Estat espanyol de la figura de l’agricultor actiu i de la creació de condicions artificials per percebre els ajuts directes de la PAC.

Aplicació de purins i l’obligació d’enterrar els fems sòlids

L’organització també ha demanat al Ministeri d’Agricultura que derogui els dos requisits introduïts enguany sobre les pràctiques admeses en l’aplicació de purins i l’obligació d’enterrar els fems sòlids, que són contraris als requisits mínims que els estats poden establir respecte al manteniment del nivell de matèria orgànica en el sòl mitjançant pràctiques adequades [paràgraf segon de l’article 94 del Reglament (UE) 1306/2017 del Parlament Europeu i del Consell en relació a la bona condició agrícola i mediambiental número BCAM 6 de l’annex II del mateix Reglament (UE) 1306/2017].

El sindicat agrari va interposar, el desembre de l’any passat, denúncia davant de la Comissió Europea contra el Govern d’Espanya per aquesta infracció de la normativa de la UE en l’aplicació de la PAC; a hores d’ara la Comissió Europea manté la investigació iniciada, i el passat 21 de març del 2018, el Congres dels Diputats, a proposta del Grup Parlamentari Socialista, va aprovar una Proposició no de llei que reclamava la derogació d’aquesta il·legalitat.

Anuncis

La consellera Jordà diu al Parlament que s’ha de continuar dotant el model alimentari català de fortalesa i excel·lència

Dotar de fortalesa i excel·lència el sector agroalimentari per a què pugui respondre als reptes climàtics, econòmics i socials als quals fem front per a garantir a la població catalana l’accés a una alimentació suficient i nutritiva, i un territori cohesionat, amb zones rurals que siguin font de riquesa i ocupació estable de qualitat, és el principal objectiu d’aquesta legislatura, segons ha manifestat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Teresa Jordà, davant de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya.

Per a fer-ho, ha dit Jordà, calen polítiques agroalimentàries basades en la sostenibilitat i que s’executin i es planifiquin amb una governança compartida amb els actors implicats. Per això, ha dit que “en un escenari en què la majoria de polítiques es fan des de dalt, impulsem un model de gestió de baix a dalt. Això no és altra cosa que fer república, i nosaltres, republicans, considerem imprescindible plantejar aquest nou sistema de governança horitzontal en la nostra acció de govern”.

Segons la consellera, aquests eixos d’actuació “tenen un cert aire de continuïtat” respecte de les actuacions i polítiques fruit de la planificació i el treball de la consellera Meritxell Serret i el seu equip durant la passada legislatura, que han representat un salt endavant en el sector agroalimentari català”.  Per assegurar que “aquestes polítiques tan necessàries per al sector necessiten un punt i seguit”.

En aquest sentit, seguint l’estela de la seva predecessora, Jordà ha incidit en la importància “d’una gestió regionalitzada de la Política Agrària Comuna (PAC) i del Programa operatiu del Fons Europeu Marítim de la Pesca (FEMP)”. D’aquesta manera, “aconseguiríem unes polítiques europees adaptades a les particularitats de l’agricultura, la ramaderia i la pesca del nostre país, que no són les mateixes que les d’altres regions de l’Estat”. A més, ha assenyalat que “sense dones no hi ha món rural ni relleu generacional”. Per aquest motiu, “tan els joves com les dones seguiran tenint prioritat en les línies d’ajuts del Programa de Desenvolupament Rural”.

Consell Català de l’Alimentació

D’altra banda, Jordà ha assegurat que en aquesta legislatura s’incidirà especialment en la relació amb els consumidors i la gastronomia amb la posada en marxa del Consell Català de l’Alimentació, que va constituir ara fa un any la consellera Meritxell Serret, el qual haurà de liderar els debats entre els representants de l’Administració i de la societat civil implicats en l’alimentació per definir un Pacte Nacional per la Política Alimentària de Catalunya. La consellera també ha anunciat la creació del Canal Aliments a la xarxa, amb l’objectiu que la ciutadania pugui informar-se sobre les tasques que desenvolupa el sector agroalimentari català i el desenvolupament del Pla de gastronomia de Catalunya, que ha de ser l’eina fonamental per definir el relat del sector agroalimentari català basat en tres eixos: productes, gastronomia i territori.

La titular d’Agricultura del Govern català també ha apostat per emprendre polítiques que continuïn garantint la qualitat del sistema agroalimentari català, amb l’impuls dels diferents distintius de qualitat, i ha afirmat que es planteja actualitzar i millorar el cos normatiu que regula aquests àmbits amb l’elaboració d’una bateria de decrets, com ara el de produccions agroalimentàries, el de llet crua de vaca, el de regulació de l’artesania alimentària, el de la producció agrària ecològica i de la producció integrada.

Pel que fa al control dels aliments produïts, subministrats i comercialitzats a Catalunya, la consellera ha explicat que cal encaminar-nos cap a l’Agència Catalana de Control Oficial de la Cadena Alimentària, un espai únic que integri els controls oficials de la cadena alimentària, facilitant les relacions entre l’Administració i els operadors econòmics. Per fer-ho, ha anunciat la creació d’un grup d’experts de laboratoris de sanitat animal, sanitat vegetal i agroalimentació encarregats de fer propostes de millora i de definir un model basat en la cooperació en xarxa dels laboratoris públics que donin servei als controls oficials de manera complementària i coordinada.

Mesures que fomentin una gestió sostenible

Durant la seva intervenció, Jordà també ha dit que “s’ha d’avançar cap a un model d’economia circular, capaç d’impulsar la competitivitat de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la gestió sostenible dels recursos naturals”. En aquest sentit, ha assegurat que ja s’ha presentat al Parlament la Proposició de llei d’espais agraris, que establirà la definició, planificació i gestió dels espais agraris catalans amb la finalitat que puguin complir el seu objectiu, que és la producció d’aliments de manera sostenible i respectuosa envers el medi.

Pel que fa a l’àmbit forestal, ha explicat que la conselleria que encapçala activarà actuacions que defineixin un model propi basat en la gestió forestal sostenible i la bioeconomia. I que es lluitarà contra els riscos forestals, especialment els incendis, també amb un model adaptat a especificitats del territori. La consellera ha anunciat que caldrà dissenyar el Pla multifuncional dels boscos 2019-2022, amb una visió integral de les diferents funcions dels boscos i usos complementaris.

Comercialització de la carn de caça

D’altra banda, la consellera també ha explicat que s’aprovarà el Decret de comercialització de carn de caça, el de comercialització de pesca professional i aqüicultura i el de Centres d’Immersió. També es treballarà en l’elaboració d’una nova Llei de caça que actualitzi la disposició normativa pre-constitucional i s’impulsarà el desplegament de la Llei de regulació de la pesca continental sostenible amb la redacció del seu reglament.

En relació amb la gestió de les dejeccions ramaderes, Jordà ha afirmat que “el Departament aposta clarament per una valorització de la fertilització orgànica” i ha anunciat que el decret s’aprovarà a finals d’any, amb l’objectiu “d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que garanteixi la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles”.

Seguint el model de gestió sostenible, la consellera afirma que “el Departament continuarà apostant per la modernització de les instal·lacions de regadiu tant per estalviar aigua com energia, i fomentarem la millora de la qualitat dels sòls agraris amb l’elaboració del Mapa de contingut de carboni orgànic dels sòls agrícoles de Catalunya”.

Model propi de governança pesquera

En l’àmbit de la pesca, Jordà ha subratllat que “volem un model propi de governança pesquera que delegui una part del poder de l’Administració. Perquè només des de la participació activa dels agents econòmics i de la ciutadania en la configuració de les noves polítiques garantirem un desenvolupament sostenible i farem realitat aspiracions republicanes de la nostra societat”. Algunes de les accions que el Departament tirarà endavant en aquest sector són la recentment aprovada Estratègia marítima de Catalunya a fi de donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible, i el Decret de governança de la Pesca Professional que regula un model basat en la gestió participativa i l’apoderament dels diferents actors (professionals, científics i tercer sector ambiental).

També s’està treballant en el disseny del Consell Català de la Cogestió Marítima, que serà l’organisme que ha de desenvolupar l’Estratègia, i en desenvolupament més ampli de la cogestió marítima, que permetrà consolidar en funcionament taules territorials de cogestió com ara la Taula de Cogestió del Baix Empordà o la Taula de Cogestió de l’Aqüicultura del Delta de l’Ebre.

La consellera també ha manifestat la seva voluntat de dissenyar i potenciar un sistema comercial just. “Continuarem impulsant eines que permetin reforçar la viabilitat del sector agrari, com és l’Observatori de Preus. Un instrument de coneixement i de transparència del mercat fructícola al qual afegirem les produccions de fruita seca i fruita de pinyol”.

Alt nivell tecnològic

La consellera també ha posat de manifest “la importància de la transferència tecnològica per aconseguir un sector agroalimentari més competitiu i més sostenible”. En aquest sentit, Jordà ha explicat que es redefinirà el contracte-programa amb l’IRTA per poder seguir capitalitzant els resultats de la recerca i que puguin tenir impacte en el sector agroalimentari, es posarà en funcionament l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i es continuarà potenciant la formació professional de qualitat dels sectors agroalimentari i forestal que duen a terme les Escoles Agràries, amb la implementació del Campus Empresarial Agrari de Catalunya. Finalment, i per ordenar i executar una millora de la internacionalització del sector, s’aprovarà el nou Pla estratègic de PRODECA 2019-2021.

Teresa Jordà ha finalitzat la seva intervenció referint-se a l’impuls i la consolidació del cos d’Agents Rurals per configurar-lo com “una autèntica estructura d’Estat al servei de la ciutadania” a través de l’aprovació del nou Pla estratègic 2018-2026 abans que finalitzi aquest any, i de l’aprovació del Decret sobre el reglament d’armes del cos i l’adquisició de nou armament, com ara defenses extensibles i arma curta, i la renovació de l’actual.

Josep Usall, nou director general de l’IRTA

El Consell d’Administració de l’IRTA en la seva darrera reunió del 10 de juliol ha proposat a Josep Usall com a nou director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), prenent el relleu de Josep M. Monfort i Bolívar, qui ha estat al capdavant de l’Institut des del setembre de 2008.

La selecció del nou director general de l’IRTA ha estat un llarg procés que es va iniciar l’agost de 2017 amb l’anunci de l’oferta del càrrec en diversos mitjans nacionals i internacionals per tal de donar-li la màxima difusió. En total es van rebre 49 candidatures dels cinc continents que van ser analitzades pel Comitè Científic Assessor de l’IRTA, que va prioritzar els que va considerar els sis millors candidats. Posteriorment, el Comitè de Selecció nomenat a tal efecte, on va estar representada l’administració i el teixit empresarial català, va seleccionar els dos candidats finalistes que avui han exposat les seves candidatures davant el Consell d’Administració de l’IRTA. Un cop finalitzat el procés de selecció, el candidat serà nomenat pel  Govern de la Generalitat de Catalunya a proposta de la Consellera del DARP i presidenta de l’IRTA, Teresa Jordà. Aquest procediment s’ha desenvolupat d’acord amb les directrius que estableix la Llei de l’IRTA 4/2009 i amb l’esperit que regeix els centres CERCA del sistema d’R+D+i català.

El nou director general de l’IRTA ha assenyalat que vol ajudar des de la recerca que es fa a l’IRTA als grans reptes amb els que s’haurà d’enfrontar el nostre sector agroalimentari i la societat en general, així com mantenir la Institució com un dels principals referents del sector de la recerca agroalimentària dins i fora del nostre país.

Josep Usall i Rodié va obtenir el títol d’Enginyer Agrònom per la UPC el 1991 i es va incorporar a l’IRTA com a investigador el 1992. El 1995 es va doctorar a la UdL. Ha estat director del Servei Tècnic de Postcollita de l’IRTA des de 2002 i Cap del programa de Postcollita des de 2012. El camp principal de la seva recerca ha estat el desenvolupament d’estratègies de control de les principals malalties de postcollita de fruita i dels patògens de transmissió alimentària en fruites i hortalisses per consum en fresc i mínimament processades. Ha participat en 37 projectes de recerca, dels quals 14 com a investigador principal i 5 pertanyents al Programa Marc Europeu, que han resultat en la publicació de més de 160 articles en revistes d’impacte indexades al SCI, 18 capítols de llibre i la col·laboració en l’edició de 9 llibres. Ha presentat més de 150 comunicacions a congressos, entre elles 12 ponències convidades. Ha dut a terme estades de recerca en diversos centres dels EUA, Portugal i Nova Zelanda. La seva interacció amb el sector privat l’ha portat a participar en més de 20 grans contractes amb empreses i és autor de 60 articles de divulgació i de tres patents. Ha estat director d’11 tesis doctorals i és professor en màsters de la UdL. També ha estat membre del comitè editorial de la revista Postharvest Biology and Technology.

Alguna cosa no funciona en el tema de la llet

Sabem consumir la millor llet? Espanya, també Catalunya, és un país deficitari en producció de llet de vaca. Va produir uns set milions de tones de llet el 2017, segons dades del FEGA i, tot i que, el consum de lactis mostra una caiguda continuada any rere any, de més del 20% en l’última dècada, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), no aconseguim cobrir el consum d’aquests productes. Revertir aquesta tendència és un dels principals reptes del sector lacti a curt termini. Aquest fet no sembla ser suficient per poder garantir un preu just al ramader.

El cost de produir un litre de llet està al voltant dels 0,32 euros/litre (font MAPA), però, el preu mitjà ponderat en 2017 va ser de 0,319 euros/litre, segons dades del FEGA. Les dades anteriors mostren que alguns productors no estarien guanyant diners mitjançant la seva activitat, sinó simplement cobrint els costos de producció o fins i tot perdent diners.

Davant aquesta situació els productors van optar per dues vies diferents: augmentar el volum, és a dir, produir més litres de llet per així diluir els costos fixos o optimitzar els recursos (benestar animal, genètica, instal·lacions, cultius), tot això encaminat a reduir al màxim els costos.

La llet produïda a Espanya és un aliment que passa per uns estrictes controls de qualitat higienicosanitària i traçabilitat al llarg de totes les baules de la cadena alimentària abans d’arribar al consumidor.

Malgrat que la llet es produeix i transforma en condicions de màxima qualitat i seguretat alimentària, els espanyols no aconseguim el consum de lactis recomanats en una dieta sana i equilibrada. Un estudi de Anibes reflecteix que un percentatge important de la població espanyola no arriba a les recomanacions d’ingesta de calci, magnesi i vitamina D. La principal font de calci és la llet, sent recomanable prendre tres gots de llet al dia o l’equivalent en altres productes lactis.

Aquest fet ve provocat, perquè els consumidors espanyols, en general, no tenen consciència de consumir productes làctics com a altres països de la UE. La llet sens porta presentant des de fa anys com un producte reclam i no estem acostumats a apreciar-la ni a pagar per ella el preu que es mereix. Produïm llet líquida per bric UHT, però no som experts en produir productes lactis de més valor afegit com pot ser el formatge.

D’altra banda, el descens del consum de llet està en les modes nutricionals relacionades amb les begudes vegetals que preocupen cada vegada més a metges i investigadors, ja que no hi ha estudis suficients que determinin que aquestes són millors que la llet de vaca.

Així la coses, costa entendre i molt que els ramaders de boví lleter en un país deficitari en consum i deficitari en producció tinguin problemes no només de rendibilitat sinó per assumir els costos de producció, que tot s’ha de dir, no són superiors als de països excedentaris. Per què els preus de venda en un país deficitari són inferiors als de la mitjana de la Unió Europea? Perceben els ramaders un preu just en un país deficitari? En el tema de la llet hi ha alguna cosa que no funciona.

Jesús Domingo, vicepresident primer d’Agroprés

L’anòmala precipitació acumulada al Baix Ebre i Montsià comportarà enguany greus pèrdues al conreu de l’olivera

Unió de Pagesos (UP) ha alertat que la majoria de mesos del 2018 les precipitacions a les zones productores d’oliva del Baix Ebre i Montsià estan molt per sota de la seva mitjana; només al febrer i al juny va haver-hi precipitacions iguals o entre un 10% i un 20% superiors a la mitjana climàtica. La pluja en aquestes zones està tenint un comportament invers al conjunt de Catalunya, i aquest 2018 està acumulant una pluviometria superior a la mitjana dels darrers anys.

Així les coses, fan preveure que el sector de l’olivera podria caure en una situació de danys per sequera al Baix Ebre i al Montsià la pròxima campanya i acumular una tercera temporada de pèrdues superiors al 30% de la producció mitjana en els darrers tres o cinc anys, tal com marquen les directives europees sobre l’articulació d’ajuts d’Estat.

La campanya passada, 2016/2017, Unió de Pagesos ja va estimar unes pèrdues de producció del 60% en aquestes dues comarques, fet que van representar unes pèrdues econòmiques de 21 milions d’euros. La campanya actual, 2017/2018, el sindicat ha estimat unes pèrdues del 50% de la producció al Baix Ebre i del 31% al Montsià, de mitjana. Tot i que, a l’àmbit local, els municipis del Montsià de la Galera, el Mas de Barberans i Santa Bàrbara han tingut unes pèrdues entre el 40 i el 50% i, al Baix Ebre, els municipis de l’Ampolla i Camarles han tingut unes pèrdues superiors al 60%.

Davant el fet que la situació de sequera en aquestes dues comarques persisteix, Unió de Pagesos demana a l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura del Baix Ebre i Montsià que continuï fent un acurat seguiment de la producció d’olives per la propera campanya, per tal que, com a mínim, s’asseguri una justa fiscalitat a la pagesia d’aquestes dues comarques. Els productors d’olives del Baix Ebre i Montsià han tributat en la declaració de la renda 2017 la meitat del que ho haurien fet si no s’haguessin comunicat danys climàtics per sequera, comunicació a la qual va contribuir el sindicat.

Amb vista a la futura campanya, la valoració dels danys al conreu de l’olivera a les dues comarques serà més important perquè l’Administració podria considerar que han patit fenòmens climàtics adversos, que poden assimilar-se a desastres naturals, cosa que permetria articular ajuts d’Estat: ajuts directes basats en les pèrdues de cada pagès, préstecs bonificats en els interessos i amb amortitzacions de capital a càrrec de l’Administració, exempcions fiscals en l’IBI de rústica i reduccions en les cotitzacions de la seguretat social.

D’altra banda, UP alerta de la urgència de modificar l’actual assegurança de l’olivera perquè sigui una eina útil. Des de fa tres anys que l’assegurança va passar de ser contractada anualment a biennalment i, tot i que es pot finançar a través de SAECA, ha esdevingut una assegurança cara per al pagès i amb un nivell de cobertura insuficient en cas de dany per sequera.

L’Informe de Contractació de l’Assegurança Agrària de desembre de 2017 del Ministeri, confirma un retrocés en l’ús d’aquesta assegurança, especialment a Catalunya, on la producció assegurada és inferior al 3% de la producció total.

Baixa la botiga tradicional i pugen els supermercats en la venda de fruites i hortalisses el 2017 en el conjunt de l’Estat

La botiga tradicional segueix sent el canal preferit per les llars espanyoles per adquirir fruites i hortalisses fresques en 2017, representant el 33,4% en el cas de les fruites i el 30,7% en el cas de les hortalisses, tot i que s’ha registrat un retrocés amb relació a l’any anterior, mentre que creix lleugerament la compra en supermercats/autoserveis i l’e-commerce no supera el 0,5% de la quota en volum, segons les dades de l’Informe del consum de l’Alimentació a Espanya en 2017, presentat  pel ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luís Planas.

Tot i ser el canal favorit per a la compra de fruita durant 2017, amb un 33,4% del volum, la botiga tradicional veu reduït el seu volum en un 8,7% amb relació a 2016. El supermercat /autoservei creix lleugerament, 1 0,4% i les botigues de descompte decreixen en el mateix percentatge, representant el 11,6%. Pel que fa al comerç electrònic, representa només el 0,4% de la quota per canals, amb un creixement del 3,9%.

En relació amb els preus pagats pels consumidors en 2017 segons el canal de compra, l ‘Informe del consum de l’Alimentació a Espanya el 2017 explica que excepte Internet, la resta de canals presenten un major preu mitjà respecte a l’any anterior, sent el súper i la botiga tradicional els canals amb un preu superior a la mitjana. El preu mitjà global ha estat el 2017 de 1,46 euros/quilos, amb un variació positiva del 2,6%. El preu mig a la botiga tradicional el 2017 ha estat de 1,50 euros/quilo de fruita; el de supermercats 1,49 euros/quilo, el del comerç electrònic 1,46 euros/quilo; el d’hipermercats 1,44 euros/quilo i el de botigues discounts 1,20 euros/quilo.

Pel que fa a hortalisses, la botiga tradicional representa el 30,7% de les compres de les llars, un 7,2% menys que el 2016, seguida dels supermercats / autoserveis, amb un 30,6% del volum total comercialitzat, 1 3,2% més que en 2016. Les compres d’hortalisses a través de botigues descomptes és del 11,3% (+ 0,1%), la d’hipermercats del 7,4% (-3,1%) i el comerç electrònic representa el 0,5%, amb un creixement del 21,8%.

El preu mitjà de la categoria d’hortalisses va tancar 2017 en 1,48 euros/quilos amb una variació positiva del 3,6%. Tant els hipermercats com els súpers i les vendes per internet, presenten un preu superior a la mitjana, amb 1,61 euros/quilos en el cas dels hipermercats, 1,60 euros/quilo en supermercats i autoserveis i 1,53 euros/quilos a la venda per internet. Mentre que les botigues de descompte és el canal més assequible de preu amb 1,35 euros/kg, sent a més el que més creix, amb un 5,1% més que el 2016, segons les dades del “Informe del consum de l’Alimentació a Espanya el 2017”, recollits per FEPEX. 

J.D.M.

Unió de Pagesos demana a Competència que investigui possibles pràctiques anticompetitives al mercat de la llet

Unió de Pagesos (UP) denuncia la greu situació de crisi de la ramaderia de llet catalana i exigeix mesures contundents per salvar el sector. Tenint en compte el baix valor dels preus de la llet a l’Estat espanyol registrat el darrer any, tot i ser-ne deficitaris, en relació als preus que s’han observat a la resta de la UE, que ha registrat grans oscil·lacions de preu i contrasta amb l’escassa variabilitat a Catalunya i a la resta de l’Estat, Unió de Pagesos demana a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que investigui si s’estan produint pràctiques anticompetitives.

Segons l’Observatori del mercat de la llet de la Comissió Europea, en els darrers 12 mesos, el preu a l’Estat espanyol s’ha mantingut poc variable, entre els 30,1 i els 31,94 euros els 100 quilos, tot i que puntualment ha arribat a 32,52 euros.

En canvi, els preus mitjans a la Unió Europea (UE) dels Vint-i-vuit el darrer any s’han situat entre els 33,34 i els 37,92 euros els 100 quilos. De la mateixa manera, els grans productors de llet de la UE han registrat preus molt més alts que els de l’Estat espanyol, en arribar a màxims de 39,24 euros a Dinamarca, 40,52 a Alemanya, 36,60 a França, i 41,75 a Holanda, tot i que són excedentaris, mentre que la producció espanyola és deficitària respecte el seu consum.

Cal recordar que la CNMC va imposar el 2015 una sanció de 88 milions d’euros al Gremi d’indústries làcties de Catalunya, un seguit d’empreses del sector, i a l’Associació d’empreses làcties de Galícia, per pràctiques anticompetitives entre el 2000 i el 2013. El 1997, com a resultat d’una altra resolució, es va multar amb 15 milions de pessetes la Federació Nacional d’Indústries Làcties i 48 empreses per les mateixes raons.

El sindicat agrari exigeix a la CNMC que investigui si la gran distribució ha incorregut en col·lusió tàcita en competir pel baix preu de la llet, que sovint utilitza com a producte reclam,  cosa que perjudica la resta de la cadena fins el productor: la pràctica de tenir en compte el preu dels competidors, a l’hora de fixar el preu al consumidor, pot portar, sense necessitat que hi hagi acord explícit de preus, a una situació equivalent.  

Nova fase de destrucció del teixit productor

Unió de Pagesos també adverteix que el sector es troba en una nova fase de destrucció del teixit productor a Catalunya: la implantació de grans granges lleteres amb el vist-i-plau de l’Administració. Aquest nou model amenaça la subsistència de centenars d’explotacions punteres que produeixen una llet de màxima qualitat higiènico-sanitària reconeguda, l’activitat de les quals fa de motor econòmic a moltes comarques i puntal social al territori.

Per al sindicat, autoritzar aquest model productiu, en benefici de pocs inversors, suposa malbaratar els esforços privats i públics que s’hi han destinat, així com atacar directament l’economia rural del país, i assumir uns majors riscos en aspectes mediambientals i de sanitat animal, entre d’altres. Per això, Unió de Pagesos demana a l’Administració que paralitzi l’avenç d’aquest model a Catalunya, tal com han fet altres governs com el francès i el basc.

Aquest març les dades de l’Observatori del boví de llet i carn del Departament d’Agricultura han posat de manifest la caiguda del boví de llet a Catalunya, només en queden 499 granges, mentre que al 2001 n’hi havia 1.754, i el 1992, 4.329, fet que situa en el 88,1% les granges que han plegat en els últims 26 anys, i en el 71% les que ho han fet en els últims 17 anys.

Els resultats econòmics del sector lleter a Catalunya entre el 2006 i el 2016 mostren que el benefici empresarial, inclòs el cost d’oportunitat, ha estat negatiu pràcticament en tot el període. Per al sindicat, aquests resultats no tan sols no permeten als ramaders invertir per innovar, sinó que posen en risc la supervivència de les granges.

Una altra causa de l’abandonament de la producció es troba en el fet que les empreses deixen de recollir la llet als ramaders i aquests tenen dificultats per trobar altres compradors. Aquesta situació, que ja es dona de manera reiterada a Catalunya, la protagonitzen, darrerament, Lactalis i Corporació Alimentària Peñasanta, empreses de demostrada solvència, d’àmbit transnacional o bé amb seu a l’Estat espanyol. 

Tot i que algunes empreses argumenten que el motiu que les porta a deixar de recollir llet és la caiguda de consum de la llet líquida, el sindicat considera que no expliquen, ni traslladen al productor, l’alt valor afegit de la resta de productes que obtenen a partir de la llet crua.