Prioritats de la Presidència austríaca de torn en aquest semestre del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE)

Àustria va assumir, el passat 1 de juliol, per tercera vegada des de la seva adhesió a la Unió Europea, la Presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE). En altres paraules, els ministres sectorials d’aquest país seran els responsables (juntament amb el seu equip) de donar un nou impuls als dossiers legislatius que presenti la Comissió Europea (CE) durant aquest semestre, prendre el relleu dels debats iniciats en les Presidències precedents i presidir les negociacions a tres bandes (Comissió Europea-Parlament Europeu-Consell) de les propostes legislatives aprovades pel Parlament Europeu.

La Presidència austríaca ha anunciat que treballarà entorn a tres eixos: 1) la seguretat, concretament la lluita contra la immigració il·legal i la seguretat de les fronteres externes de la Unió Europea (UE), 2) el manteniment de la competitivitat de la UE a través de la digitalització, i 3) la estabilitat dels països veïns a Àustria. Sense deixar de banda aquestes tres prioritats, els esforços de l’equip meravella (així es coneix la seva selecció nacional de futbol) haurà de fer meravelles per dirigir els debats que marcaran el pressupost pels propers sis anys (2021-2027) i el rumb que haurà de prendre la política agrària comuna (PAC) en els propers anys.

El primer gran debat estratègic que Àustria haurà de dirigir és el debat del marc financer plurianual (MFP). Es tracta del debat de com es distribuirà el pressupost comunitari entre les diferents polítiques comunitàries. És a dir, seran els debats a on es negociaran les dotacions pressupostàries de les polítiques europees pels propers sis anys. En la proposta presentada, a la Comissió Europea ja va anunciar que el nou pressupost comunitari venia condicionat pels nous reptes als que tenia que fer front la Unió Europea i pel BREXIT (és a dir, per la sortida del Regne Unit de la UE que suposava, també, un contribuent menys al pressupost comunitari). En la proposta de MFP la CE ja també anunciava la reducció del pressupost destinat a la PAC (un 5% menys respecte el període financer anterior) i de la política de cohesió (un 7% menys ).

El segon gran debat serà els debats sobre ‘l’evolució de la PAC’. La CE va adoptar l’1 de juny un paquet legislatiu per ‘reformar’ la PAC. Es tracta de tres propostes legislatives per adaptar la PAC als compromisos internacionals en qüestió de medi ambient, mitigació i lluita contra el canvi climàtic i sostenibilitat.  Per contribuir a aconseguir aquests objectius internacionals de desenvolupament i sostenibilitat durable, la CE ha considerat convenient de presentar un nou marc legislatiu que ha presentat com ‘l’evolució’ (i no revolució) de la reforma de 2013.

L’evolució presentada per la CE planteja un nou model de governança per la PAC, un nou ‘element verd’ (greening) de la PAC així com varis dels elements de les reformes precedents. es tractarà doncs, de reobrir vells debats i de anar, poc a poc reequilibrant situacions (sobretot de distribució pressupostària, anomenada convergència interna) considerades en molts casos, injustes. A nivell del Consell de Ministres, la Presidència ha anunciat que intensificarà les reunions tana nivell polític com tècnic per fer avançar aquests debats. La CE desitjaria que aquests debats finalitzin l’any 2019. Per la seva banda, els membres de la comissió d’Agricultura i Desenvolupament rural hauran d’accelerar les discussions sobre aquestes propostes ja que l’actual composició del Parlament Europeu expira el seu mandat el mes de maig de 2019.

Finalment, el tercer debat més rellevant en l’àmbit agro-alimentaria serà el debat de les propostes legislatives sobre les pràctiques comercials deslleials en la cadena alimentària. Es tracta d’una de les propostes més rellevants presentades en aquest aspecte i, en certa mesura ‘una assignatura pendent’ de la Comissió Europea. Des feia anys, la CE intentava analitzar el perquè els agricultors seguien essent la baula més dèbil de la cadena alimentària. Així doncs, aquesta proposta legislativa establirà un primer marc comú a la Unió Europea perquè almenys, algunes pràctiques no es puguin reproduir. En aquest sentit, seria molt probable que els debats d’aquesta proposta de directiva poguessin concloure abans de final d’any donat que a nivell institucional, sobretot al Parlament Europeu hi ha una àmplia majoria per tirar-lo endavant.

En altres paraules, durant el mandat de torn de la Presidència austríaca del Consell de Ministres de la Unió Europea es preveuen tres grans debats que afectaran a la política agrària comuna  (PAC). El primer, més general, els debats (a alt nivell) del marc financer plurianual, és a dir, els diners del pressupost comunitari destinat a cada una de les polítiques comunitàries. El segon, el debat pròpiament substancial de ‘l’evolució’ de la reforma de 2013 de la política agrària comuna. Aquest debat portarà, sense cap dubte, a reobrir el debat de l’ estructura del greeening, la regressivitat dels ajuts, la limitació dels ajuts, etc..  En tercer lloc, i amb un debat més suau que els anteriors, es debatrà la proposta legislativa sobre les pràctiques comercials deslleials a la cadena alimentària a on caldrà veure la influència del Parlament Europeu per introduir i ampliar l’àmbit d’aquesta proposta legislativa.

Elisenda Fatjó-Vilas March

*Les opinions donades en aquest article són estrictament personals de l’autor i no representen les de la institució a on treballa.  

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: