Visita a una explotació lletera i Assemblea General, a Osona

Agroprés va celebrar la seva assemblea general el dissabte 19 de maig a Les Viles, al terme municipal de Rupit i Pruit (Osona). Abans, els socis de l’entitat van visitar una explotació lletera al mateix terme, el Pinós Nou, on van rebre les oportunes explicacions per part del seu propietari Sebastià Juanola, amb qui van recórrer les instal·lacions.

Juanola va comentar que tot i que estava jubilat seguia col·laborant amb els seus dos fills que també tenen l’ajut d’un net, motiu pel qual ens va assenyalar que “es podria dir que som tres generacions treballant aquí”.

Entre vaques de llet i vedells més vaques ‘eixutes’ i els animals d’una altra explotació tenen un total de 450 caps de bestiar vaquí de llet i munyen cada dia entre 180 i 200 animals. Aquests tenen una mitjana d’edat de 50 mesos; una mitja de lactacions de 2,3; uns 176 dies mitjans de lactacions; 110 dies de inseminació mitja; 2,3 inseminacions mitges per vaca prenyada.

A més de ser una explotació que es troba a 1.000 metres d’alçada, que implica que l’alimentació sigui a base d’herba natural, el Pinós Nou esta situada en primer lloc de Catalunya pel que fa a les que realitzen dues munyides diàries. Un altre aspecte destacat és que han guanyat molts premis en els diversos concursos morfològics que han participat representant a la Associació de Frisona d’Osona (AFO).

Després d’aquesta interessant visita es va tornar a les Viles on es va celebrar l’Assemblea General Ordinària amb el següent ordre del dia:

  1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’Acta anterior
  2. Informe del president
  3. Estat de comptes, quotes i pressupost 2018
  4. Activitats Agroprés
  5. Precs i preguntes

El president, Miquel Rusiñol, i la resta de la junta d’Agroprés agraeixen les atencions rebudes per part dels propietaris de Les Viles i socis de l’entitat, Josep Fatjó-Vilas i Rosa March. Per cert, aquesta darrera va preparar un deliciós menjar, que va incloure dues de les seves receptes preferides que figuren al seu llibre ‘El xai a taula. Receptes per quedar bé i fàcils de fer’.

Les previsions de collita de préssec i nectarina d’enguany a Catalunya apunten un descens del 17% en relació a 2017

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol, acompanyat del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, ha presentat a Lleida les previsions de collita de préssec i nectarina a Catalunya aquest 2018, juntament amb el president i amb el director general de l’Associació empresarial de la fruita de Catalunya (Afrucat), Francesc Torres i Manel Simon, respectivament.

Així, les primeres dades apunten un descens global de la producció d’aquesta fruita de pinyol del 17% en relació a 2017, situant-se en les 471.430 tones, si bé cal tenir en compte que la campanya 2017 es va caracteritzar per volums elevats gràcies a registrar una plena producció; i -com s’ha coincidit a assenyalar en la presentació- l’esmentada reducció de la producció enguany hauria de significar un augment del preu i, en general, una millora de la situació en els mercats.

Per grups, les previsions presentades avui indiquen que el préssec rodó disminuirà un 13% (114.250 t), el préssec pla un 18% (127.560 t), la nectarina baixarà un 19% (207.310 t), i la pavia un 12% (22.310t). A Lleida es preveu una afectació restringida a les varietats primerenques mentre que a Tarragona i a Barcelona l’afectació és més general essent, però, les varietats primerenques les més afectades.

Segons s’ha explicat en la presentació, aquest descens productiu ve donat per la confluència de diferents factors com ara una floració escassa, irregular i llarga, seguida d’un baix quallat. La futura producció també es veurà disminuïda per les gelades de finals de febrer i març (sobretot en les varietats primerenques) i les darreres pedregades dels mesos d’abril i maig. D’altra banda, el baix quallat fa preveure fruits de més calibre i ha disminuït les necessitats d’aclarida. A més, la campanya es preveu que registri uns 8-10 dies de retard respecte l’any passat.

Pel que fa a tendències, hom pot destacar la davallada, per primer cop, de la superfície de plantació en préssecs i nectarines, que se xifra en un 2%. Aquesta davallada/estancament depèn de les espècies i s’ha de contemplar en la seva totalitat atès que en totes les espècies hi ha reconversió varietal. Per varietats, les nectarines planes són les que més retrocedeixen mentre que el préssec rodó recupera superfície.

Taula: Previsió de collita de préssec i nectarina a Catalunya 2018 (DARP i Afrucat)

  GRUP PROD.
2017
PREV. COLLITA

 2018 (t)

Var (%)
2018-17
CATALUNYA Préssec rodó 131.313 114.250 -13%
  Préssec pla 155.137 127.560 -18%
  Pavia 25.485 22.310 -12%
  Nectarina 255.873 207.310 -19%
  TOTAL 567.808 471.430 -17%

 

Davallada general en la collita de fruita de pinyol

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) preveu un descens de l’11% en la producció de fruita de pinyol (préssec, paraguaià, pavia, nectarina, albercoc i pruna). La previsió se situa en unes 510.278 tones enfront les 575.359 de la campanya anterior.

Albert Capdevila, responsable de fruita de la FCAC, ha explicat que “les incidències climatològiques que es venen produint des de principi d’any han impedit un quallat normal de la fruita i han afectat el rendiment de l’arbre, provocant una davallada de la producció. A més, estem pendents d’acabar d’avaluar els danys causats per les pedregades de les últimes setmanes”.

Aquest descens coincideix amb el que s’ha donat en el conjunt de l’Estat espanyol, on la davallada és del 9% i la producció se situaria en unes 1.802.709 tones enfront 1.980.203 tones de 2017. La mateixa tendència a la baixa es produiria en grans països productors com Itàlia i França, mentre que l’únic estat comunitari on es preveu un increment de la collita és Grècia.

Després d’una campanya rècord de producció, com va ser l’any passat, la FCAC confia que el descens de la producció d’enguany podria afavorir una certa recuperació dels preus en el mercat.

Els enginyers tècnics agrícoles i forestals de la demarcació de Girona celebren Sant Isidre amb un dinar de germanor

El dissabte 12 de maig la comarca de l’Alt Empordà va acollir els col·legiats de la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya que van celebrar un dinar de germanor en el que es va retre homenatge als companys que han assolit els 25 i els 50 anys de col·legiació.

Com cada any, abans del dinar vam gaudir d’una activitat. Enguany vam visitar la Granja-Escola de Fortianell (Fortià). Es tracta de una de les primeres escoles d’ensenyament professional de l’agricultura del país. Va funcionar des de 1854 fins 1875, i, posteriorment, del 1909 al 1918 amb els Germans de la Doctrina Cristiana. Actualment és una explotació particular, de la família Rahola-Estrada, besnéts del fundador. El nostre company Josep Rahola ens va explicar el funcionament i la història de l’Escola del Fortianell amb una visita guiada per la finca.

La celebració del dinar es va dur a terme al Restaurant Can Carola de Vila-sacra on després d’unes paraules del president de la demarcació, Jesús Domingo, sobre la fusió dels Col·legis d’Enginyers Tècnics Agrícoles amb el de Forestals i la marxa del Col·legi durant l’any, es va passar a lliurar les insígnies d’or a Miquel De Puig i Viader, Francesc Massaguer de Planell i Joaquim Mundet de Pol en reconeixement als seus 50 anys de col·legiació i les plaques als companys Pere Cañigueral i Barnés, Maria Carbó i Grassot i Joaquim Casellas Trilla en reconeixement als 25 anys de col·legiació i agraint la seva permanència a la institució.

J. D.

Francesc Xavier Vela, nou president de JARC

Durant l’Assemblea General Extraordinària de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), celebrada a La Casa de l’Agricultura a Barcelona, els associats han ratificat Francesc Xavier Vela com a president. La seva candidatura ha estat presentada pel Comitè Executiu, òrgan de representació de tots els territoris. Vela ha substituït en el càrrec a Francesc Boronat, que era president des de març del 2013.

El nou màxim representant no és cap nouvingut, membre de la Junta territorial de JARC a Tarragona des de fa 8 anys, sent vicepresident i representant de les Terres de l’Ebre des del 2015, i president de Tarragona des del juliol de l’any passat.

“Sóc pagès. Treballo la terra des de ben jove, i actualment em dedico al cultiu d’ametllers, oliveres, vinya i cirerers a Corbera d’Ebre, el meu poble, situat a la Terra Alta”. Així es defineix el propi Francesc Xavier Vela, nascut a Corbera d’Ebre, i que treballa 120 hectàrees de terra, ofereix serveis de plantació a tercers i es membre de la Junta de Reg, la Cooperativa del seu municipi i la Unió Agrària de Reus.

“El meu compromís és defensar millors condicions per als productors professionals: preus de venda que ens permetin viure del camp, evitar retallades en els ajuts clau, facilitar el relleu generacional, reduir els danys produïts per la fauna salvatge, entre d’altres. Però, per tirar endavant aquests reptes caldrà voluntat política per destinar-hi més pressupost i no mirar cap a una altra banda mentre la pagesia va desapareixent” ha afirma el nou president de l’entitat.

Joan Biosca, al capdavant de Tarragona

El nou càrrec de Vela ha deixat lliure la presidència a Tarragona. Durant l’Assemblea territorial, els associats d’aquesta zona van escollir Joan Biosca per encapçalar-los.

Biosca, ha estat fortament vinculat a JARC des dels seus inicis. Havent ocupat anys enrere el càrrec de president a Tarragona, és productor d’olives, garrofes, taronges i caquis a Ulldecona (Montsià), i es defineix com un pagès vocacional, dels que parlen igual de clar als despatxos que al tros.

Assemblea General Ordinària 2018

En nom del President, i segons el que es va acordar a la darrera Assemblea del 2017, et convoquem a l’Assemblea General Ordinària  que tindrà lloc el proper dia 19 de MAIG de 2018 a Les Viles (Rupit).

Per aquells que hi estiguessiu interessats, ens trobaríem a les Viles sobre les 10:30 h del matí, per anar a visitar una granja de vaques molt especial el MAS EL PINÓS de Rupit i Pruit.

Durant la visita tindrem l’ocasió de conèixer un ramader, campió del món de tir amb Arc. Sebastià Juanola i Codina es va proclamar el 2015 per segona vegada campió del món de tir amb arc al vèncer en la modalitat de tir de bosc 3 D, en la categoria d’arc nu.

Posteriorment a les 13.00 h en primera convocatòria i a les 13:30 hores en segona i definitiva, celebraríem l’Assemblea sota,

L’ORDRE DEL DIA :

  1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’Acta anterior
  2. Informe del president
  3. Estat de comptes, quotes i pressupost 2018
  4. Activitats Agroprés
  5. Precs i preguntes

A les 14:00 h aniríem a dinar a Les Viles, a casa els Srs.Fatjó-March a Rupit.

Atentament,

Eduard Gelpí, Secretari

Què entenem per ‘macrogranges’?

Arran de la presentació de diferents projectes ramaders al llarg i ample de Castella i Lleó, han sorgit veus crítiques dels que s’oposen a tot, o gairebé tot, i anteposen el que és el seu concepte de benestar i tranquil·litat al que seria una activitat ramadera o una indústria que pogués portar activitat econòmica i ocupació als pobles. Els detractors d’aquests projectes utilitzen amb sentit pejoratiu el terme de ‘macrogranges’, sabedors ells que l’etiqueta de macro, que sembla sinònim de rics, automàticament els fa mereixedores de crítiques i retrets. Sense entrar en els tràmits administratius de concessió de llicències i autoritzacions, que això ja té el seu curs legal establert -per cert car, llarg, molest i garantista-, les organitzacions agràries i els seus representants tenim l’obligació de posar ‘negre sobre blanc’ en pel que fa al disseny de la política agroramadera del present i del futur.

En primer lloc, el de la mida no és un caprici, ja que la dimensió de les explotacions, en un món globalitzat, ve marcada per criteris d’eficiència, i una inversió que es triga a amortitzar no menys de quinze anys -i comptablement més del doble-, cal fer-la amb la vista posada en el futur, no en el passat que van viure els nostres avis. Afirmo amb rotunditat que totes les explotacions ramaderes projectades en l’actualitat, o que es projectaran en els propers anys, van ser grans, o almenys grans als ulls dels jubilats que viuen als nostres pobles o dels de fora del sector que desconeixen la realitat del camp.

Si ser grans significa ser més competitius, significa generar més recursos econòmics, significa crear ocupació en els nuclis rurals, i significa aprovisionar de manera més eficient a una indústria agroalimentària que tracta de competir en els mercats internacionals, benvingut sigui la mida.

D’altra banda, ens sentim perjudicats quan s’etiqueta un projecte de grans granges sense que en realitat ho sigui, i m’explico. Una granja de producció de porcs de 3.500 mares, si fos en un sistema productiu de ‘cicle tancat’, es tractaria d’un gran complex ramader, ja que al costat de les 3.500 mares s’encebarien diàriament altres 42.000 porcs, per al que es requeririen naus de superfície equivalent a quatre camps de futbol. Però en el que no ha reparat qui s’oposa a aquests projectes, i alegrement qualifica de grans granges, és que ja no es construeixen explotacions porcines de ‘cicle tancat’, sinó que els porcs se separen de les mares, en pocs dies, finalitzada la lactància, i s’engreixen en naus integrades, d’una dimensió mitjana d’unes dues mil places -dos mil metres quadrats construïts-, repartides per l’ampli territori de Castella i Lleó, i en cap cas pròximes al nucli de reproductores.

Aquest sistema productiu del qual Espanya és pionera a nivell mundial, i que ens ha situat en el tercer lloc del rànquing de països productors i exportadors de porcí del continent, és també el més sostenible, el que dóna més participació a l’explotació familiar, el més encertat des del punt de vista de la sanitat animal, i el menys agressiu des del punt de vista mediambiental. I si posem moltes pegues, aquestes empreses se n’aniran a un altre lloc.

Jesús Domingo, vicepresident d’Agroprés