Economia del coneixement i agricultura

L’agricultura i la ramaderia (sector primari) són l’origen de la nostra alimentació i s’ubiquen al món rural. Tot i que en aquest assaig ens centrarem en l’ activitat econòmica agrícola i ramadera i no en el món rural, és important saber que la ruralitat es defineix per la baixa densitat demogràfica i pels espais dominats pels camps de conreu, boscos, granges, pastures, rius, muntanyes,…i podríem pensar que aquest entorn pot limitar l’accés a certes tecnologies, i a certs coneixements, a diferència de les zones urbanes o ciutats; però avui en dia la diferència entre camp i ciutat cada vegada s’escurça més.

Al primer terç del segle XX, amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines), l’agricultura espanyola i catalana, sofreixen un retruc important, que es veurà alleugerit per l’incorporació dels adobs (Superfosfat, Potassi i Nitrogen), la maquinària i la intervenció estatal (política de regadius, foment cooperatives, la llei de sindicats agrícoles, les caixes rurals…).

La revista d’Agricultura de l’IACSI, a l’any 1871 començava a parlar dels adobs químics, i anys més tard, l’empresa Cros, fundada a Barcelona, inicià una tasca divulgativa a favor dels seus productes (adobs químics).

En 50 anys s’ha passat de treballar la terra amb mules a fer-ho amb tractors d’última generació, de regar a manta a reg per goter que es pot engegar amb el mòbil… El sector ha millorat molt la productivitat amb la substitució de mà d’obra per capital, s’ha establert una forta indústria agroalimentària i la societat agrària s’ha identificat molt més amb les formes de fer de les societats  industrials i urbanes.

“El campo està abocado a adptarse a un nuevo ecosistema de Trabajo: la agricultura de los macrodatos o Big Data. Se basa en la recogida, el almacenamiento y la gestión automatitzada de grandes volúmenes de información sobre causes que afectan a los cultivos y al ganado para ganar más eficiència y productividad”, afirma Larrazabal, M. i desenvolupa en el seu article una sèrie d’exemples aplicats a l’ agricultura com els drons per diagnosticar l’estat de les vinyes, les estacions meteorològiques connectades, els sensors i la seva connexió,…

En general l’agricultura catalana s’està acostant força a l’economia del coneixement; per exemple, el portals de tràmits, formació, avisos, etc… RuralCat, n’és un clar exemple de la bona transició.

Catalunya té una balança comercial de productes agroalimentaris positiva, és a dir, el valor de les exportacions supera al de les importacions. Disposa de les institucions adequades per millorar la innovació i competitivitat sectorial (IRTA,…), té el recolzament de l’administració catalana (pla estratègic de recerca), bona connexió a Internet a tot el territori i eines TIC per a disposar d’informació i coneixement a l’instant i actualitzat.

Es diferencien les empreses agrícoles i ramaderes de les empreses agroalimentàries, però el procés d’innovació és transversal i afecta als dos tipus, és a dir, hi ha una relació molt directa entre el pagès o ramader i la indústria que transforma el seu producte, mentre que, en la venda, en el canal de comercialització, la gran distribució, en ocasions, exigeix unes condicions molt ajustades a l’agricultor, cooperativa/agroindústria, i, alhora compra productes estrangers amb preus per sota dels locals, i fins i tot realitza vendes sota cost.

Pel que fa a la productivitat, creixement i desenvolupament, tot i que la producció final agrària ha disminuït un 2% respecte a l’any 2012, el valor afegit i la renda agrària (renda dels factors) han augmentat força, el que explica un augment de la productivitat en general. Es pot observar una lleugera disminució de la producció final, amb alguns subsectors que han augmentat de forma considerables, com els serveis a l’agricultura, l’equí, els bovins, els altres productes vegetals i la majoria de productes agrícoles, exceptuant els farratges i els cereals.

El factor humà ha estat substituït per màquines, ordinadors i aplicacions, i les tasques menys qualificades les realitzen majoritàriament immigrants, mentre que la direcció la realitzen persones cada vegada més ben formades tan tècnicament com empresarialment, que utilitzen fluxos d’informació tècnica, comercial, empresarial, de mercat, que estan permanentment connectats a la xarxa, disposats a viatjar i negociar amb proveïdors i l’administració.

Diferenciació geogràfica important

Les activitats econòmiques i l’estructura social tenen una diferenciació geogràfica important; les activitats agrícoles de la zona del Maresme es centralitzen en les flors i plantes ornamentals, la zona del Penedès en la viticultura, Osona en bestiar, etc,… el que denota una variabilitat geogràfica important i a la vegada una concentració que té, en alguns casos, efectes negatius, per exemple la comarca osonenca i els purins dels porcs. L’estructura cooperativista s’ha mantingut i modernitzat als darrers anys, consolidant cooperatives de segon grau i algunes d’elles entrant a la distribució directament (Cellers Domenys, CORMA, etc..).

Quant a l’avantatge competitiu destaca l’àmplia oferta educativa de diferents nivells i àmbits (tècnic, econòmic, turístic, paisatgístic,..), els portals de coneixement (avisos, formació, informació, tràmits…), els clústers, les bones infraestructures (port, aeroport, autopistes, autovies i fires sectorials) dels voltants de Barcelona, tot i que certes comarques encara tenen algunes mancances de vies de comunicació i transport. L’ús de xarxes per fer tràmits s’ha generalitzat i és molt eficaç i eficient. És també un avantatge la robotització i automatització i mecanització de les explotacions. Per contra, la manca de disponibilitat  total i general d’aigua desafavoreix certes zones catalanes.

L’agricultura catalana és complexa i té molts subsectors ben diferenciats, i en general mostra una capacitat d’ adaptació no igual per totes les explotacions, tot i que el nombre d’explotacions sembla que, després d’una forta davallada, actualment s’està estabilitzant al voltant de les 59.000 explotacions, que ocupen un lleuger 2% de la població activa total i que contribueixen  amb un tímid 0,8% al PIB català.

El Pla estratègic de recerca, innovació i transferència de Catalunya 2013-2020 és un clar exemple de la implicació de l’administració catalana per tal d’acostar l’agricultura a l’economia del coneixement, a la competitivitat i al benestar dels agricultors i ramaders.

L’aigua és un recurs molt important per a la productivitat agrícola, i per això les polítiques públiques i accions privades que s’encaminin a fer-ne un ús eficient hauran de ser prioritàries.

Amb l’ augment de biomassa a Catalunya s’ha millorat la gestió dels boscos i la seva sostenibilitat, alhora que redueix el risc d’incendis.

En general, la transició de l’agricultura catalana cap l’economia del coneixement s’està desenvolupant amb una dinàmica molt positiva i amb un recolzament institucional gens menyspreable.

Miquel Rusiñol i Tarrés, president d’Agroprés

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: