Com funciona l’Europa de la Unió Europea (UE)

Parlament Europeu

Composició:
751 eurodiputats escollits pels habitants de la UE amb dret a vot.
Funcions:
Legislatives (procediment de codecisió amb el Consell)
Elabora i controla el pressupost.
Control polìtic i supervisiódeles activitats de laComissió.

Consell de la UE
Composició:
Ministres de cada estat en funció del tema a tractar.
Funcions:
Representar els governs de cada estat membre.
Adoptar la legislació europea. Té la màxima atribuciçolegislativa i política.
Aprovar el pressupost juntament amb el Parlament Europeu.
Coordinar les polítiques europees.
Sistema de vots:
Majoria qualificada (majoriade vots, d’estats i de població ).
Unanimitat en alguns casos, com les noves incorporacions d’altres estats, les polítiques fiscals…

Comissió Europea
Composició:
Un comissari per cada estat membre. Un president ( J.C. Juncker ) i 27 comissaris escollits per 5 anys.
Funcions:
Govern de la UE. Institució supranacional que vetlla pels interessos de la UE.
Iniciativa legislativa.
Salvaguarda dels tractats i de la legislació.
Gestiona les polítiques comunes.
Executar el pressupost.
Representa la UE davant OMC.
Negocia acords internacionals.

Consell Europeu
Composició:
Caps d’ estat o govern, president de la Comisió i cap PESC.
Funcions:
Definir l’ orientació i les prioritats polítiques generals de la UE.

Les prioritats, resumides, de l’actual Comissió Europea s’ agrupen en deu apartats

  1. Ocupació, creixement e inversió. Es tracta d’un pla per tal de fomentar l’ inversió i crear llocs de treball. Existeix un fons (EFSI,  Fons Europeu per a les Inversions Estratègiques ) que juntament amb el Banc d’ Inversions Europeu (BEI) financen i donen garantia a capital privat per tal de realitzar inversions que puguin generar ocupació, recolzats per un centre d’ assessorament, donant visibilitat i eliminant obstacles reglamentaris; per exemple, a data d’ octubre de 2017, segons es desprèn de la informació de  la Comissió, s’han finançat projectes per un valor de 46.545 milions d’ euros, entre els quals Espanya n’ha rebut uns 4.500 milions per finançar 46 projectes. En general el 30% dels fons es destinen a finançar projectes per a PIMES.
  2. Mercat únic digital. L’ objectiu és adaptar el mercat únic de la UE a l’ era digital per aprofitar les avantatges de les TIC i així poder augmentar les sinèrgies i negocis entre empreses, estats i persones de la UE. Concretament el pla pretén impulsar el comerç electrònic, augmentar la seguretat digital, aconseguir que tothom tingui connectivitat a internet, millorar les competències digitals a les empreses, fomentar la lliure circulació de dades no personals, modernitzar i actualitzar les normes de drets d’ autor, audiovisuals i sobre la privacitat, i en general es tracta de garantir que l’ economia, les industries i l’ empleo es pugui beneficiar de la digitalització de la societat i de les seves avantatges, eliminant els obstacles que suposen les diferents legislacions al respecte.
  3. Unió de l’ energia i clima. Pretén fer l’ energia més segura, assequible, sostenible i lluitar contra el canvi climàtic. Es tracta de un conjunt d’ accions encaminades a la reducció de les emissions de gasos fins un mínim del 40% pel 2030, a la disminució del consum energètic un mínim del 27% pel 2030, al foment de les energies renovables i a la I+D en aquest sector, a aconseguir un mercat interior energètic integrat i lliure i a diversificar i garantir la seguretat energètica amb solidaritat i cooperació entre els estats membres.
  4. Mercat interior. Es tracta d’ alliberar tot el potencial que té de per si el mercat interior; és a dir, fer més just i més profund la lliure circulació de factors productius i mercaderies, possibilitant oportunitats a tots els agents econòmics. Es plantegen quatre línies d’ actuació; en primer lloc es defineix una estratègia de mercat únic, entesa com aquella que allibera tot el seu potencial. Les altres tres línies es concreten en la unió del mercat dels capitals, el pla fiscal per a les empreses i el pla de mobilitat laboral.
  5. Unió Econòmica i Monetaria més justa i profunda. Els tres objectius són l’ estabilitat, equitat i responsabilitat democràtica. Busca la unió econòmica, financera, pressupostària, política i drets socials.
  6. Una política comercial equilibrada i progressiva per encaminar cap la globalització. El comerç és fonamental pel creixement, l’ empleo i la competitivitat, i en aquest sentit la Comissió assumeix el compromís de mantenir un sistema comercial obert i regulat, per tal d’ eliminar al màxim les barreres comercials amb altres països, evitar el “dumping”, …i per aquest motiu estableix convenis amb altres països, com Japó, o el més recent acord UE-Canadà.
  7. Justícia i drets fonamentals. Mantenir i assegurar els drets fonamentals d’ igualtat, no discriminació, inclusió, dignitat de la persona, llibertat i democràcia, tals que permetin, als ciutadans de la UE, creuar fronteres sense dificultats, viure, treballar, estudiar, casar-se,…en qualsevol país de la UE, i, contribuir i asegurar a la pau en tot el seu territori, establint una agència europea per a la seguretat, una forta cooperació judicial i protecció dels consumidors.
  8. Migració. Pretén combinar polítiques internes i externes per tal d’aprofitar al màxim els organismes i les eines que té la UE, involucrant-hi tots els països, institucions, organismes internacionals, societat civil i socis internacionals i, així, aconseguir reduir la migració il·legal, salvar vides, definir la qüestió de l’ asil i definir una nova política migratòria.
  9. Ésser un interlocutor amb més pes al món. Això implica mantenir bones relacions diplomàtiques, cooperant internacionalment, amb ajuda humanitària, protecció civil i buscant una estabilitat política amb noves adhesions. Tot per front a les crisis i desafiaments globals, per mantenir un ordre i pau.
  10. Canvi democràtic, basat en la millora de les relacions entre les institucions, especialment entre el Parlament i la Comissió, i en la millora de la legislació per tal de fer-la més eficaç i eficient.

Brexit

Arran del referèndum sobre el Brexit, el Regne Unit queda dividit en dos bàndols, aquells que volen marxar de la UE (Anglaterra i Gales, representant el 52% dels vots ) i aquells que volen quedar-se (Escòcia, Irlanda del nord i Gibraltar, representant el 48% dels vots).  Els conservadors de la primera ministre May, en les últimes eleccions del juny de 2017, han perdut la majoria absoluta i han hagut de pactar amb els unionistes irlandesos per tal de poder fer front a la sortida; el parlament britànic ja ha donat el seu vist-i-plau i, ara, només cal esperar un procés de 2 anys per acomiadar als anglesos de la UE. El més important serà veure com queda la relació dels anglesos amb la UE. Els efectes dependran de la relació que s’estableixi amb la UE.

En aquest sentit, a curt termini, i estudiant l’ índex d’ incerteza, segons dades de CaixaBanc Research, queda clar que a partir del referèndum ha augmentat considerablement, situant-se per sobre de 800; i la relació de l’ índex d’ incertesa amb el PIB britànic mostra una baixada important als primers mesos després del referèndum. Això reforça la tesis de què el temps de negociació no pot ser excessivament llarg, ja que perjudica a l’ economia britànica.

Un primer efecte de caire social és l’ augment de la xenofòbia ( s’ha registrat un augment de més del 58 % d’ incidents de racisme amb atacs a comunitats musulmanes i polaques), efecte que sembla estendre`s a altres països europeus, com per exemple a França, amb el Front Nacional, tot i que la victòria de Macron reafirma el compromís amb el procés europeu. Per altre part, la canceller Merkel haurà de batallar amb un grup en alça que per primera vegada entra a formar part del parlament, Alternativa per Alemanya,  clarament xenòfob i contrari al euro. En general  l’ efecte euro escepticisme es fa més visible que fa uns anys.

El Regne Unit té 73 eurodiputats a la cambra europea, 20 d’aquests formen part del grup de l’Aliança progressista de socialista i demòcrates, 21 del grup dels conservadors i reformistes, 20 al grup europeu de la llibertat i democràcia i 6 al grup dels verds. El Parlament Europeu té 751 diputat: amb la retirada dels anglesos caldrà fer un repartiment dels escons britànics i el poder polític europeu quedarà lleugerament modificat.

El Regne Unit ven molt a Alemanya, compra molt a USA i només set països de la UE es troben entre els 10 primers en volum en el comerç exterior britànic. De les dades d’ Eurostat es desprèn que el Regne Unit representa el 9,6 % en valor de les compres intracomunitàries i el 5,6 % en valor de les vendes intracomunitàries; mentre que el 44 % de les seves vendes es fan en territori de la UE i el 56 % a la resta del món. En canvi el 53 % de les compres les fa a la UE .El Regne Unit realitza el 16,6 %  i el 11,2 % en valor de les importacions  i exportacions, respectivament, de la UE.  La balança comercial és, doncs, negativa en els últims anys, i actualment està al voltant dels 114.994,5 milions d’ euros, segons Eurostat.

No forma part de la zona euro, i el negoci financer de la city podria desplaçar-se a altres places molt atractives, com per exemple Luxemburg. Pot donar-se un efecte de desviació de comerç financer i no financer. I els efectes dinàmics poden veure’s disminuïts, ja que desapareix la competència financera anglesa.

És l’ Estat, juntament amb Alemanya,  que té més migració; segons dades Eurostat hi ha més de 5,6 milions d’ immigrants. De fet aquest és possiblement el fet que ha desencadenat el procés del Brexit. Amb la sortida el control del flux migratori recau sobre el govern britànic.

Actualment té 65.808.573 habitants, el que representa gairebé el 12 % de la població UE28. Considerant que el pressupost de la UE està al voltant dels 155.000 milions d’€, i amb 500 milions de habitants a la UE, ens toca a 0,86 €/habitant i dia, aproximadament.  Segons el pressupost de la UE per al 2016 el Regne Unit aportava 12.759 milions € i en rebia 7.051,6 milions d’€.  Segons les dades del pressupost 2016, Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit són els estats que més diners aporten a les arques comunitàries, mentre que Espanya, França, Itàlia i Polònia son els que més diners reben. La UE en sortirà perdent, ja que deixarà d’ anotar un saldo a favor de uns 6.000 milions d’ euros.

Referent  a la seguretat i lluita contra el terrorisme,  la sortida trenca, a priori, amb l’ idea d’ assolir un espai de pau i seguretat  i el poder polític internacional queda un xic més diluït. De totes maneres la seguretat estarà garantia, si més no en l’ emparo de la OTAN.

Segons CaixaBank Research, es considera que Espanya no es veurà gaire afectada per la sortida dels anglesos, ja que té una economia forta. Menciona una certa volatilitat financera que deixa en entredit segons les respostes polítiques el Brexit i la relació futura amb la UE. Si que afirma que el Regne Unit tindrà una recessió transitòria, deguda a la incertesa com ja s’ha exposat abans,  que pot frenar tan les inversions com el consum ( retard en comprar una vivenda, per exemple ).  Per l’Eurozona, l’efecte previst serà una “moderada desacceleració” del creixement, mentre que a la resta del món l’ efecte serà més petit. L’ informe de Caixabanc diu: “En el caso de España, la afectación del ‘Brexit’ debería ser bastante leve, ya que más allá del turismo (un 23 % de los turistas que recibe el país son británicos) los vínculos directos con el mercado británico no son excesivos”.

Des de l’ òptica política, possiblement hi hagi més integració política,  ja que el Regne Unit  és qui més s’ hi oposa i també es podria arribar a definir una política exterior més coherent. La capacitat militar i diplomàtica anglesa podria debilitar les relacions de la UE amb USA, però no podem oblidar que de les deu prioritats de la Comissió, una de elles és l’ enfortiment envers el món, per convertir-se en un interlocutor de pes.

Juridicament, el Regne Unit haurà d’incorporar a la seva legislació la normativa transferida a la UE ( per exemple les normes de qualitat per les importacions de tercers països), i haurà de veure com regula  als treballadors estrangers. També haurà d’ arribar a un acord per decidir la quantitat de diners que caldrà pagar a la UE per la seva sortida, cosa que, evidentment, no serà gens fàcil, tot i que la proposta de què es mantingui en el pressupost fins el 2020 sembla atenuar aquesta discussió.

Segons la OCDE, en un article a la revista Capital, cada família britànica serà 4.000 euros més pobre al 2030, estaran menys protegits contra el terrorisme, Europa serà més vulnerable cara possibles conflictes, els preus augmentaran, el medi ambient se’n veurà afectat i els jugadors de futbol no podran jugar a la Premiar League britànica.

La duresa europea envers el Brexit pot enfortir molt el procés d’integració europeu futur, fent costós el preu de sortida, i evitant nous intents de referèndum de sortida;  tot i ser l’ anglès una llengua molt utilitzada a la UE, els estats membres poden arreglar-se molt bé sense els britànics. Si el Regne Unit i la UE confeccionen una zona de lliure canvi de mercaderies, o bé una unió duanera, o bé un mercat comú de factors productius, marcarà molt la seva situació futura,  i també pot condicionar la de la Unió; per exemple, si els britànics estableixen aranzels amb tercers més atractius que els europeus, això podria provocar una certa desviació del comerç.

De totes maneres, en un món globalitzat seguirem en contacte amb el país  veí,  tan per la lluita contra el terrorisme com per  l’ús d’una llengua que ha imposat la seva hegemonia arreu del món.

És un càlcul que es realitza basant-se en el nombre de vegades que surt la paraula “incertesa” als mitjans de comunicació.

Els tres principals ingressos per al 2016 han estat RNB en un 66,6 %, IVA amb un 11,11% i tradicionals amb el 14 %, gastant el 46,4 % (54.732,6milions €) amb creixement natural, un 44,2 % (52.095,5 mili €) en creixement, un 6,8 % en administració i un 2,5 en seguretat.

Mercat Interior

Actualment el mercat interior de la UE permet la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis, havent harmonitzat polítiques fiscals i monetàries i adoptat uns aranzels comuns envers les importacions de països tercers.  L’ acta única europea completa el mercat interior, eliminant  les barreres tècniques a la circulació de mercaderies, realitzant una harmonització tècnica a través d’ organismes de normalització per tal d’assegurar la salut dels consumidors europeus, reforçant la lliure circulació de capitals, …És una de les actuacions prioritàries de la Comissió, encaminades a definir una estratègia de mercat únic (entesa com aquella que allibera tot el seu potencial de mercat lliure), en la unió del mercat dels capitals, en un pla fiscal per a les empreses i en el pla de mobilitat laboral. L’ Acta del mercat únic II afegeix, com a prioritat per a la Comissió, la mobilitat d’ empreses, el foment de l’ economia digital ( e-commerce,..) i la millora de la confiança dels consumidors ( transparència, comparativa preus,..)

Aquestes llibertats de moviment encara no s`han completat del tot, ja que el nombre de països és elevat, i els processos de transició son llargs.

Per regular el mercat, la Comissió ha desenvolupat aplicacions digitals, entre les que cal destacar el sistema SOLVIT (per buscar solucions als ciutadans o empreses que consideren que les administracions públiques els han vulnerat drets ),  el sistema IMI, com a recurs per proporcionar informació del mercat interior entre estats;..

El mercat únic ha proporcionat un augment del PIBUE del 1,5%, ha creat entre 300.000 i 900.000 llocs de treball i ha aconseguit disminuir l’ inflació al 1,5% ( dades 1995, envers 1993); L’ informe Cecchini va pronosticar un augment del PIBUE entre un 5% i un 7%, una reducció dels costos de producció en un 2% i la creació de dos a cinc milions de llocs de treball. Son dades superiors, degut a que encara no s’ha acabat el procés de mercat únic, la crisi financera dels últims anys i els costos de la reunificació d’ Alemanya.

Segons el PE si s’ eliminen totes les barreres es podria incrementar en 23.000 milions anuals el PIBUE; en aquest sentit, la comissió IMCO del parlament europeu afirma: “El mercado interior ha contribuido considerablemente a la prosperidad e integración de la economía europea. Ha aumentado los intercambios comerciales dentro de la Unión alrededor de Fichas técnicas sobre la Unión Europea – 2017 3 un 15 % anual durante diez años; ha impulsado la productividad y reducido los costes mediante la supresión de las formalidades aduaneras, la armonización o el reconocimiento mutuo de las normas técnicas, y la disminución de los precios debida a la competencia; ha generado un crecimiento adicional de un 1,8 % en los últimos diez años, y ha creado unos 2,5 millones de puestos de trabajo más, al tiempo que ha acercado los niveles de ingresos de los distintos Estados miembros”.

El que és evident es que l’objectiu és eliminar totes les barreres, ja siguin físiques, tècniques o fiscals. En aquest sentit s’ havia parlat de barreres tècniques a les normes d’ estandardització que serveixen per harmonitzar i normalitzar productes, processos, serveis, mètodes,…més lluny d’ això aquestes normes milloren la competitivitat, el funcionament del mercat únic, la protecció del medi ambient i la innovació; de fet cara l’ estratègia Europa 2020 han de servir per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.

Queda pendent la coordinació de polítiques fiscals ( cas de l’ IVA i dels IIEE i els seus procediments, de vegades excessivament burocràtics i lents ).

El comerç intracomunitari ha crescut considerablement, sobretot gracies a la supressió de les barreres físiques, l’ eliminació de formalitats duaneres i els endarreriments a les fronteres, la liberalització del transport i l’ eliminació de barreres tècniques gracies a les normalització. Segons l’ enquesta Eurostat de 1995, a 13.500 empresaris, els sectors més afavorits han estat el químic, l’ enginyeria mecànica, la maquinaria d’ oficina, l’ alimentació i els vehicles a motor.

Pel que fa referència al mercat laboral existeix la xarxa EURES que facilita la recerca d’ ofertes a qualsevol estat membre, alhora que els règims de la seguretat social estan coordinats amb normes comunes.

El mercat de capitals i els acords de doble imposició, han augmentat considerablement, ja que el diner és molt sensible als tipus d’ interès. Cal una harmonització de la càrrega impositiva del capital.

La contractació pública ha millorat, doncs les licitacions en el DOCE han augmentat considerablement, les compres del sector públic també.

S’han incrementat a diversos estats els serveis oferts a través de filials i agències, excepte el sector de l’ hostaleria i les agències immobiliàries, ja que aquestes els ofereixen en un entorn més local.

El mercat únic disposa d’ ajuts a certs sectors/activitats, entre els que cal destacar els ajuts de la PAC ( Politica agrària comunitària). En aquest sentit aquests ajuts han sofert diverses variacions i la pròpia política comuna també s’ha vist abocada a varies reformes, la ultima presenta una línia de sostenibilitat ambiental, ja que condiciona l’ ajut a espais sense conreuar de manera intensiva ( greening ). Hi ha diferencies significatives entre estats, i alguns reben menys del que aporten. Més de la meitat dels ajuts son per desenvolupament econòmic de regions amb baix nivell de vida, i nun 30 % es destinen a I+D, recerca, medi ambient, PIMES i exportació, mentre que un 12% van a sectors concrets (  Naval, siderúrgica, carbó, automòbil ) , cosa que pot distorsionar els respectius mercats.

La transposició de les normes europees a cada estat membre està millorant considerablement, tot i que encara no és absoluta; en aquest sentit els estats membres han de cooperar i col·laborar per la ràpida i eficaç adopció legislativa.

Les polítiques de defensa de la competència presten especial atenció als acords tipus càrtel, a les posicions dominants de certes empreses, a les fusions i a les aliances internacionals, sense oblidar la liberalització de les telecomunicacions, el transport i l’ energia. Les liberalitzacions poden portar a reduccions importants de preus pels consumidors, al augmentar la competència, i aquestes actuacions haurien de ser prioritàries per tal de incrementar el poder adquisitiu dels ciutadans i fomentar el consum.

En aquest sentit el mercat haurà de regular i/o fomentar la nova economia del coneixement, com a factor productiu i alhora com a producte de consum. Davant les prioritats de la Comissió en aquest aspecte, caldrà introduir dins el mercat únic el comerç electrònic, la seguretat digital, la protecció de dades personals, el comerç del coneixement.

El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, en el discurs sobre l’estat de la UE 2017, afirma que el creixement de la UE es situa per sobre del 2%, superior al creixement dels Estats Units d’Amèrica,  que la taxa d’atur és la més baixa endels últims nou anys, que hi ha més de 235 milions de persones treballant, que s’han concedit préstecs a PIMES,fet inversions, que s’han reduït els dèficits públics del 6,6 % al 1,6 %, …i demana mantenir i mirar cara al futur, amb una Europa més unida, més forta i més democràtica cara el 2025.

Miquel Rusiñol, president d’Agroprés

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: