Comença la tramitació de la Llei d’Espais Agraris

S’ha presentat al Parlament de Catalunya la Proposició de Llei d’Espais Agraris impulsada pel grup Junts pel Si, amb la qual es dóna resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes del mateix Parlament, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’una llei d’espais agraris. El text que ha iniciat la seva tramitació parlamentària té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, amb l’objectiu de dotar el país d’una Llei que permeti planificar i actuar tenint en compte el sector agrari, com a productor d’aliments, equilibrador del territori i cohesionador social.

Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són aquests espais i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres en desús, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i afavorir el relleu generacional facilitant que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.

Tal i com recull el Preàmbul de la proposició de Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície de les qual el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, el que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.

Un altre aspecte que destaca el text és la necessitat de “reconèixer que la multifuncionalitat i la sostenibilitat de l’activitat agrària vénen donades per la capacitat d’assegurar satisfactòriament el vincle entre la producció, la qualitat i la seguretat alimentària, l’equilibri territorial i la preservació del món rural i els seus habitants, el manteniment del paisatge i el respecte per les condicions mediambientals i la conservació de la biodiversitat; així com la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic”.

Sis títols i un de preliminar

El text que ha entrat avui al Parlament es divideix en un Títol preliminar i sis títols. En el Títol preliminar es delimita l’objecte i les finalitats de la llei que no és una altra que la planificació i la gestió dels espais agraris, determinant-ne el seu règim jurídic i la regulació dels supòsits i modalitats d’intervenció pública.

En el títol primer es determinen i desenvolupen els instruments de planificació territorial sectorial agrària, establint els criteris que cal tenir en compte perquè  pugui ser realitat el Pla Territorial Agrari de Catalunya i els Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats.

El títol segon regula l’Anàlisi d’afeccions agràries com a instrument preceptiu de les relacions entre la planificació territorial, el planejament urbanístic i la protecció de l’espai agrari que el territori identifiqui, ja sigui per la qualitat productiva com des del punt de vista mediambiental.

El títol tercer esmenta els sistemes d’informació per la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls.

El títol quart fa la delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, programació i execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.

El títol cinquè es dedica a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.

El títol sisè defineix l’establiment i les funcions del registre de finques agràries en desús que ha de gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, tenint en compte aspectes com la declaració, la transparència i les garanties per les parts i per afavorir l’accessibilitat als professionals o joves que vulguin incorporar-se al sector.

Anuncis

El Port de Tarragona assoleix la xifra d’1 milió de caps de bestiar d’oví i de boví de carn exportats des del 2012

El Port de Tarragona ha informat que assolit el milió de caps de bestiar d’exportació d’oví i i vaquí de carn, des de que va començar aquest tràfic fa cinc anys. El juliol de l’any 2012, la infraestructura portuària va iniciar un nou tràfic d’exportació d’animals vius amb l’objectiu d’afavorir la dinamització de l’economia de la ramaderia de la seva àrea d’influència. Des de la primera operativa el creixement ha estat exponencial.

Així mateix, aquest tipus de tràfic atorga al Port de Tarragona una distinció d’alta qualitat ja que no tots els ports estan adequats per treballar amb aquest tipus de mercaderia. D’aquesta manera, el Port de Tarragona és el segon port d’Espanya i el tercer d’Europa en donar aquest servei. La terminal de bestiar viu del Port de Tarragona disposa de serveis duaners, veterinaris i d’estibadors duana i d’estibadors preparats professionalment per rebre aquest tràfic, i és un bon exemple de la diversificació de mercaderies que el Port de Tarragona està impulsant per ser més competitiu.

Exportació a països del nord d’Àfrica

El principal país receptor de l’oví i boví exportats a través del Port de Tarragona és Líbia, seguit d’Egipte, el Líban, Algèria i , finalment, Turquia, país en el que s’ha obert mercat des d’aquest 2017. Els animals vius provenen de la ramaderia catalana, d’Aragó, zona centre de Madrid i també del sud de França i Bèlgica.

Pel que fa a operatives destacades, el passat 13 de juny va atracar el ‘Victory’ el vaixell de bestiar més gran, fins al moment, que ha realitzat operativa al Port de Tarragona. En total, 25.460 caps de bestiar es van carregar al ‘Victory’ amb destinació Líbia. L’empresa consignatària va ser Euromarco i l’estibadora Euroports Iberica TPS.

La Unió Europea i el Japó conclouen els principals aspectes que tindrà l’important Acord d’Associació Econòmica

La Unió Europea (UE) i el Japó han arribat a un acord de principi sobre els elements fonamentals de l’Acord d’Associació Econòmica. Serà l’acord comercial bilateral més important que hagi tancat mai la UE i, com a tal, inclourà per primera vegada un compromís específic relatiu a l’acord de París sobre el canvi climàtic.

Per la UE i els seus Estats membres, l’Acord d’Associació Econòmica eliminarà la gran majoria dels drets que paguen les empreses de la UE (que pugen a 1.000 milions d’euros l’any), obrirà el mercat japonès a exportacions agrícoles clau de la UE i augmentarà les oportunitats en diversos sectors. Aquest acord estableix les normes més estrictes sobre drets dels treballadors, seguretat i protecció del medi ambient i dels consumidors, protegeix plenament els serveis públics i inclou un capítol específic sobre el desenvolupament sostenible. També es basa en les normes estrictes de protecció de dades personals -les reforça, de fet- que tant la UE com el Japó han afegit recentment a la seva legislació sobre protecció de dades.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; el president del Consell Europeu, Donald Tusk; i el primer ministre japonès, Shinzo Abe, han anunciat el principi d’acord durant la cimera entre la UE i el Japó.

En paraules del president Juncker, “hem arribat a un acord de principi sobre l’Acord d’Associació Econòmica, els efectes del qual van molt més enllà de les nostres fronteres. A través d’aquest acord, la UE i el Japó defensen els seus valors compartits i es comprometen a les normes més estrictes en els àmbits dels drets dels treballadors, la seguretat i la protecció del medi ambient i dels consumidors”.

Per part seva, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström ha afegit que “aquest acord té una importància econòmica enorme, però també és una manera d’apropar-nos entre nosaltres. Estem demostrant que la UE i el Japó són socis democràtics i oberts a escala mundial; que creuen en el lliure comerç. Tenint en compte que el Japó és la quarta econòmica del món per les seves dimensions; amb una gran demanda de productes europeus, és un acord que ofereix un gran potencial per a Europa. Esperem un fort impuls de les exportacions en molts sectors de l’economia de la UE”.

El comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, ha declarat que “l’Acord d’associació econòmica de la UE i el Japó és l’acord més important i de més gran abast que s’hagi celebrat mai en agricultura. Avui estem establint una nova referència per al comerç en el sector agrícola. Els aranzels aplicats a les exportacions de vi desapareixeran des del primer dia d’entrada en vigor de l’acord. Per als productors de vi, això significa un estalvi de 134 milions d’euros l’any. Així mateix, productes com el  Tiroler Speck austríac, la Münchener Bier alemanya, el pernil de les Ardenes belga, el vodka polonès (Polska Wódka) i 200 indicacions geogràfiques més de la UE tindran des d’aquest moment la mateixa protecció que tenen a Europa”.

L’Acord d’Associació Econòmica incrementarà les exportacions de la UE i crearà noves oportunitats per a les empreses europees, tant les grans com les més petites; així com per als seus treballadors i els consumidors. El valor de les exportacions de la UE podria augmentar fins a 20.000 milions de euros i això vol dir més possibilitats i llocs de treball en molts sectors de la UE com ara l’agricultura, els productes alimentaris, el cuir i les peces de vestir i calçat, els productes farmacèutics, els dispositius mèdics i d’altres.

Pel que fa a les exportacions agrícoles de la UE, l’acord:

  • Elimina els drets que s’apliquen a molts dels formatges, com el Gouda i el Cheddar (que actualment son del 29,8 %), com també a les exportacions de vi (ara d’un 15 % de mitjana).
  • Permetrà a la UE augmentar de manera substancial les exportacions de carn de boví al Japó i, pel que fa a la carn de porc, hi haurà un comerç lliure de drets per a la carn transformada i gairebé lliure de drets per a la carn fresca.
  • Garanteix la protecció de més de 200 productes agrícoles europeus d’alta qualitat, el que es coneix com a indicacions geogràfiques.

Així mateix, obre els mercats de serveis, de manera particular els serveis financers, el comerç electrònic, les telecomunicacions i el transport; garanteix a les empreses de la UE l’accés als grans mercats de contractació pública del Japó en 48 grans ciutats, i elimina els obstacles a la contractació en el sector ferroviari, que té una gran importància econòmica, a nivell nacional, i protegeix sectors econòmics sensibles de la UE, per exemple el sector de l’automòbil, amb períodes de transició abans de l’obertura dels mercats.

L’acord també reforçarà el lideratge d’Europa en la configuració de la globalització i les normes del comerç mundial en línia amb els nostres valors fonamentals, i protegirà els interessos i les sensibilitats de la UE. En fer-ho, contribueix a afrontar alguns dels reptes marcats al document de reflexió sobre  la gestió de la globalització presentat per la Comissió com a part del procés del Llibre Blanc.

Properes passes

En alguns capítols encara s’hauran de resoldre detalls tècnics. A més, hi ha capítols que han quedat fora de l’àmbit d’aplicació del principi d’acord. Per exemple, en matèria de protecció de les inversions. La UE ha posat damunt la taula el seu Sistema de Tribunals d’Inversions reformat i es posarà en contacte amb tots els socis, el Japó inclòs, per treballar a favor de la creació d’un Tribunal Multilateral d’Inversions. D’altres àmbits en els que cal seguir treballant inclouen la cooperació en matèria de regulació i els capítols generals i institucionals.

A partir de l’acord, els negociadors de les dues parts seguiran treballant per resoldre tots els aspectes tècnics que han quedat pendents i ultimar un text definitiu de l’acord abans de final d’any. Tot seguit, la Comissió procedirà a la verificació jurídica i la traducció de l’acord a totes les llengües oficials de la UE i el sotmetrà a l’aprovació dels Estats membres i del Parlament Europeu. 

S’amplien els mètodes per controlar la processionària

Nous mètodes naturals per controlar la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) es complementaran amb els tractaments aeris que porta a terme habitualment cada tardor el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Aquests nous sistemes en fase de prova  pilot es concreten en la instal·lació de caixes niu per incrementar la presència de determinades espècies depredadores de la processionària  i una sèrie de tècniques silvícoles que facin les pinedes més resistents a aquesta plaga.

Des de fa unes setmanes, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, per encàrrec de la propia conselleria, està instal·lant caixes niu per a ratpenats (140) i per a ocells insectívors (200) i està fent un seguiment de la població d’aquestes espècies i avaluant-ne l’eficàcia en el control de la processionària. Aquestes caixes niu estan ubicades principalment al Berguedà i al Solsonès, i tenen com a objectiu incrementar l’abundància de determinades espècies que puguin actuar com a depredadors i minimitzar els efectes d’aquesta plaga.

Pinedes més resistents a la plaga

A banda, i com a alternativa  per evitar que les poblacions de processionària augmentin considerablement, des del departament d’Agricultura s’estan avaluant tècniques silvícoles que facin les pinedes més resistents a aquesta plaga, afavorint la proliferació de depredadors naturals. Calen mesures preventives, com afavorir que els ecosistemes forestals tinguin més diversitat i, per tant, més capacitat per a reaccionar front pertorbacions. Aquestes mesures són efectives a mig i llarg termini.

La processionària del pi és un lepidòpter defoliador que, a més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudicis importants a les economies locals (ramaderia, treballs silvícoles, caça, turisme rural…).

Totes aquestes actuacions que s’estan estudiant de manera experimental són compatibles amb altres mesures de control (retirades de bosses, trampes amb feromones, endoteràpia…) i no substitueixen els tractaments aeris amb productes biològics que, quan les afectacions són molt importants i en grans extensions, s’han demostrat com l’única mesura de control eficient.

Gran efectivitat dels tractaments aeris

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va tractar la tardor de l’any passat 20.000 hectàrees de bosc per controlar-ne la processionària. D’aquesta manera, el DARP va triplicar el tractament en relació a la campanya anterior. Es va actuar en 43 municipis de 12 comarques amb l’objectiu de rebaixar les poblacions d’aquesta plaga.

Els resultats de la campanya de la tardor 2016 va ser molt positius, ja que, d’acord amb un treball extern realitzat, la mortalitat a les zones tractades va ser del 95,5%.

Els tractaments es realitzen a ultra-baix-volum (<3l de producte per hectàrea) i amb un producte biològic (Bacillus thuringiensis kurstaki) compatible amb l’agricultura ecològica.

Criteris per prioritzar les zones a tractar

L’hivern passat els danys que va produir la processionària van tornar a ser molt considerables en diferents indrets de Catalunya. D’acord amb les prospeccions efectuades pel departament, a través del Cos d’Agents Rurals, abans de la primavera, de les 725.000 ha de pinedes que hi ha a Catalunya, unes 160.000 estan afectades en diferents graus i 18.000 tenen el nivell més elevat.

La selecció de les zones a tractar es prioritza considerant diferents paràmetres com el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions, la susceptibilitat de les masses o l’impacte socioeconòmic, entre d’altres. El fet  que un hivern hi hagi hagut un nivell d’afectació important en una zona concreta no vol dir necessàriament que l’any següent el nivell hagi de ser també elevat.

Per a la tardor d’enguany, el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha previst una campanya de tractaments aeris de control en una superfície de 20.000 ha.

Detectat un nou focus de cargol poma al riu Ebre a Miravet

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha detectat un nou focus de cargol poma (Pomacea sp.) al riu Ebre, concretament al terme municipal de Miravet, a la comarca de la Ribera de l’Ebre. Aquest nou focus es troba fora de la zona demarcada, que fins ara incloïa les comarques del Baix Ebre i Montsià, i, per tant, el DARP procedirà  a l’ampliació oficial de la zona demarcada, que agafarà també els municipis de Miravet i Ginestar, de la Ribera d’Ebre.

La detecció de 150 postes de cargol poma s’ha produït a un tram de 200 metres del marge esquerra del riu, a l’alçada del municipi de Miravet, 40 kilòmetres aigües amunt de la població de Tortosa. El lloc on s’han trobat s’ha prospectat intensament i s’ha procedit a  prendre accions immediates per a la seva eradicació.

El cargol poma està present al riu Ebre des de l’any 2010 i actualment es troba àmpliament distribuït entre el pont d’Amposta i la desembocadura. També s’han detectat focus puntuals aquests darrers anys en el tram entre Amposta i Tortosa. 

Aclariment de competències

El departament d’Agricultura fa temps que reclama aclarir qui té les competències en cada tram del riu Ebre per poder actuar i frenar la proliferació del cargol. Fa més d’un any que la Generalitat va reclamar al Ministeri aquest aclariment sobre les competències per poder ser més eficients en la lluita del cargol poma a les Terres de l’Ebre, i encara no ha obtingut resposta.

El DARP, des que es va tenir constància de la presència del cargol poma al delta de l’Ebre, ha estat treballant conjuntament amb el departament de Territori i Sostenibilitat, amb la participació activa de les diferents entitats implicades en el cultiu de l’arròs del delta de l’Ebre, com l’Agrupació de Defensa Vegetal, les cooperatives, les OPAs, les Comunitats de Regants, el Parc Natural, SEO/Birdlife i l’IRTA, en l’elaboració dels diferents Plans de lluita anuals i en la seva execució activa amb l’objectiu d’eradicar i evitar la propagació de la plaga.  En el cas de les actuacions al riu Ebre també es compta amb la col·laboració, en les prospeccions, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i pel que fa els  controls, amb el Cos d’Agents Rurals, el Cos de Mossos d’Esquadra i policies locals.

Actualment, el departament d’Agricultura està aplicant  les mesures del Pla de lluita contra el cargol poma 2017, previstes fins al mes d’octubre, i està treballant en determinar les accions d’un nou pla per a la propera campanya.

Cal recordar que el cargol poma és un mol·lusc aquàtic d’aigua dolça procedent d’una extensa àrea de Sud Amèrica. Està considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món i ha causat estralls en cultius de zones humides, sobretot en arrossars, arreu dels llocs del món que ha colonitzat. 

Agricultura ha pagat 138.000 euros corresponents als ajuts al foment de les races autòctones de l’any 2016 als ramaders

El departament d’Agricultura (DARP) ha pagat més de 138.000 euros corresponents als ajuts al foment de les races autòctones de l’any 2016. Amb aquest  pagament, l’Administració catalana assumeix el compromís contret amb els beneficiaris de l’ajut i es fa càrrec del pagament de la totalitat de l’import amb fons procedents del seu pressupost, atès que recentment el ministeri d’Agricultura ha comunicat que no farà la transferència dels fons corresponents a aquests ajuts, aprovats en conferència sectorial de juny de 2016.

A més, avui el DARP també ha convocat els ajuts al foment de les races autòctones per al 2017, per un import de 80.972,49 euros, ampliable d’acord amb l’aprovació per part del ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) dels fons corresponents a Catalunya per aquest any.

Conservació del patrimoni genètic

L’objecte d’aquest ajut és el foment de les races autòctones de Catalunya, i l’impuls al manteniment i la conservació del patrimoni genètic que suposen aquestes races.

Les despeses subvencionables d’aquesta línia d’ajuts són les ocasionades per  la creació i manteniment del llibre genealògic de races autòctones i les derivades de la gestió del programa de millora oficialment reconegut per a la raça.

Les persones que poden ser beneficiàries d’aquests ajuts són les organitzacions o associacions ramaderes reconegudes oficialment per a la gestió del llibre genealògic a l’àmbit territorial de Catalunya.

Preservar el patrimoni genètic de les races ramaders autòctones és un objectiu important a assolir davant les dificultats a què es poden veure sotmeses per la introducció de races foranes que poden fer-ne perillar la  presència. Per aquest motiu, el DARP considera molt necessari continuar donant suport a les races autòctones mitjançant els ajuts destinats a les entitats o associacions oficialment reconegudes per a la conservació d’aquestes races.

L’ase català i la cabra blanca de Rasquera

D’altra banda, el DARP dóna suport a la conservació de les races autòctones catalanes en col·laboració amb el centre de genètica animal de la Facultat de Veterinària de la UAB.

Exemples de les actuacions promogudes pel DARP són el  manteniment dels programes de conservació de determinades races, com l’Ase Català i la Cabra Blanca de Rasquera, l’obtenció de la informació científica necessària per poder incloure al Catàleg Nacional aquelles races que encara no hi figuren i que estan en greu perill d’extinció, com ara la cabra catalana, o el control de rendiments en races menys amenaçades.

Gràcies a aquest conjunt d’accions, el passat febrer es va publicar el reconeixement oficial de l’Associació de ramaders de cabra blanca de Rasquera per a la gestió del seu llibre genealògic, cosa que els permet accedir per primera vegada als ajuts.

La Comisió Europea amplia fins als 70 milions d’euros els ajuts als productors europeus de fruita afectats pel veto rus

A partir de l’1 de juliol s’han ampliat un any més, fins a final de juny del 2018, les mesures excepcionals vigents per ajudar els productors de fruita perible afectats per la prohibició d’importar fruita a Rússia imposada per les autoritats d’aquest país. Aquestes mesures van ser introduïdes per primera vegada per la Comissió Europea arran del veto rus del mes d’agost del 2014.

S’amplien fins als 70 milions d’euros els ajuts destinats als productors europeus de fruita, uns ajuts que constitueixen una xarxa de seguretat per a aquells productors que, arran de la prohibició russa, no aconsegueixen trobar cap mercat per als seus productes. Aquests ajuts compensen els agricultors europeus que, per exemple, trien distribuir els seus productes excedentaris a organitzacions benèfiques, escoles, etc. o els destinen a d’altres finalitats, com ara el compostatge, el pinso o el processament.

«La Comissió ha fet tots els possibles per ajudar els productors europeus afectats per la prohibició russa. Aquesta pròrroga dels ajuts és una mostra claríssima del fet que sempre farem costat als nostres agricultors. Aquestes mesures de suport, però, han d’anar acompanyades d’una modernització i simplificació de la PAC que beneficiï els agricultors i la societat europea en general», ha declarat el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan.

Mesures excepcionals

La pròrroga dels ajuts se suma al seguit de mesures excepcionals de suport al mercat agrícola relacionades amb la prohibició russa. La supervisió i avaluació del mercat que fa la Comissió amb caràcter regular palesen que aquestes mesures han millorat la situació del mercat de conreus no permanents (hortalisses). La majoria de la producció afectada per la prohibició russa ha estat reorientada cap a mercats alternatius i se n’han estabilitzat els preus de mercat. Tot i així, com que els conreus permanents (arbres fruiters) són menys capaços d’adaptar-se a situacions inestables, les noves mesures han estat dissenyades específicament per a aquest sector.

Gràcies a aquestes mesures excepcionals els productors individuals es beneficien de percentatges de cofinançament més elevats del que rebrien en una situació normal. Els agricultors reben un 100 % de finançament europeu per distribuir gratuïtament els seus productes a organitzacions caritatives, per exemple, i evitar així el malbaratament d’aliments. En aquest sentit, val la pena recordar que la fruita que es retira del mercat sense ser consumida i, per exemple, es fa servir per fer-ne compost, que es cull abans de ser madura (collita en verd) o que directament no es cull rep uns ajuts inferiors.

També s’hi inclouen ajuts per a un màxim de 165 835 de tones de fruita de quatre tipus d’arbres: pomes i peres, prunes, cítrics, i préssecs i nectarines. Els beneficiaris d’aquestes mesures són agricultors de dotze estats membres. A més, també s’ha previst d’enretirar del mercat diversos volums de producció per garantir que l’ajuda financera arribi als productors que més ho necessiten.

A més de poder-se acollir a la pròrroga d’aquestes mesures excepcionals, els productors de fruita i hortalisses es continuen beneficiant d’altres mesures de la política agrícola comuna, com ara els pagaments directes, el finançament del desenvolupament rural o els ajuts destinats a les organitzacions de productors; tot plegat puja fins a un total d’uns 700 milions d’euros l’any.