Fires d’abril de 2017

CATALUNYA

  • Mostra Gastronòmica del Conill i de l’Artesania, a Vilafant. Dia 2
  • Fira de l’Embotit, a Bescanó. Dia 2
  • Mercat del Ram, a Vic. Des del 7 al 9
  • Fira-Mercat del Ram, a Tordera. Del 7 al 9
  • Tastaverd, a Riudecanyes, el dia 8
  • Lactium, el Món del Formatge, a Vic, els dies 8 i 9
  • Firabril. Fira de la Mel i l’Oli, a  El Perelló. Dies 8 i 9     
  • AUTOTRAC’2017, Fira de la Maquinària, Tractor i Automòbil d’Ocasió, a Mollerussa, del 7 al 9
  • Mercat del Bunyol, a  Sant Feliu de Guíxols, del 14 al 16
  • Fira de la Garnatxa i del Bunyol, a Garriguella. Dies 14 i 15
  • Fira d’Abril i Mostres de Formatges Artesanals, a Sort, els dies 14 i 15
  • Fira Formatgera de la Vall  de Ribes, a Ribes de Freser. Dia 16
  • Fira de Primavera, a Santa Coloma de Farners. El 16 i 17
  • Fira de l’Arròs i el Comerç, a L’Aldea, 21 al 23 .
  • Fira Comarcal de Primavera, a Campllong. Dies 22 i 23
  • Fira de Primavera, a Artés. Dies 22 i 23
  • Fira de la Pasqüeta, a Esterri d’Àneu. Dia 23
  • Fira d’Espàrrecs, a Gavà, del 28 al 30
  • Ebreambient. Saló de medi ambient, sostenibilitat i nova cultura de l’aigua, a Tortosa, del 28 d’abril a l’1 de maig
  • Fira de Primavera, a Navàs, els dies 29 i 30
  • Fira Q, a Balaguer, del 29 d’abril a l’1 de maig
  • Fira de la Cervesa Artesana, a Begues, el 30 d’abril i l’1 de maig
  • Fira de la Maduixa, a Sant Cebrià de Vallalta. Dia 30

RESTA DE L’ESTAT

  • Subhasta d’ovelles de races selectes, a Zafra (Badajoz), els dies 1 i 2
  • Fira Ramadera, a Piedrahita (Àvila), el dia 2
  • SALÓN DE GOURMET. Del 4 al 7 a MADRID
  • Fira de l’Ovella de Raça Xurra, a Allende del Rio (Palència), del 7 al 9
  • Concurs-Subhasta d’Ovelles de Raça Xurra, a Palència, dies 8 i 9
  • *-EQUIMUR. Salón Nacional de Caballos de Razas Puras. Del 10 al 13, a Torre-Pacheco (MÚRCIA)
  • Fira de la Ovella Castellana i Concurs-Subasta d’Ovelles de la mateixa raça, a Zamora. Del 13 al 16
  • Del 14 al 16, Fira del Valle de los Pedroches, a Pozoblanco. El dia 15, Subhasta Nacional de Races de Ovelles Selectes i el dia 16 de Vaques i de Porc Ibèric
  • Fira de les Flors. Dia 16 a MIRANDA D’EBRE (BURGOS)
  • Subhasta Nacional de Bovins, a Arkaute (Alaba), del 21 al 23. El dia 22 tindrà lloc la Subhasta de races Pirineca, Llimusina, Xarolesa i Bruna.
  • EUROAGRO FRUITS. Feria internacional de las frutas, hortalizas, tecnologías y servicios, a  Valencia. Del 21 al 23
  • FERIA DE CAZA, PESCA Y MEDIO AMBIENTE, a VELILLA DEL RÍO CARRIÓN (PALÈNCIA). El 22 i 23
  • FERIA DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y AUTOMOCIÓN DEL CAMINO DE SANTIAGO, dies 25 i 26 a CARRIÓN DE LOS CONDES (PALÈNCIA)
  • XIX Feria de Muestras, a Tineo (Asturias). Del 26 del 4 a l’1 del 5
  • Fira Ramadera i Concurs-Subhasta de vaques de raça Asturiana de los Valles, a Cangas de Narcea (Asturias). Del 27 al 30
  • Fira-Mercat de Vaquí i Equí, a Soncillo (Burgos). Dia 28
  • FERIA DEL CHORIZO DE CANTIMPALOS. El 29 i 30
  • FERIA DEL VINO, a CACABELOS (LLEÓ), del 29 d’abril a l’1 de maig
  • Fira del XORIÇO, a LA BAÑEZA (LLEÓ), del 29 d’abril a l’1 de maig
  • Fira NACIONAL DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, a LERMA (BURGOS), del 29 d’abril a l’1 de maig
  • FERIA INTERNACIONAL DEL QUESO, a HINOJOSA DE DUERO (SALAMANCA). El 30 d’abril i l’1 de maig

ESTRANGER

  • ProFoodTech. The Foood & Beverage Processing Event, en Chicago (Estados Unidos), del 4 al 6
  • ZooVetExpo IEC, Kiev International Exhibition Center, a Kiev (Ucraïna), del 4 al 6
  • Expo Agro Sinaloa, a Culiacán, Sinaloa (México), del 5 al 7
  • Forum Végétable, el dia 6 a Paris (Francia)
  • IV International Conference on Postharvest and Quality Management of Horticultural Products of Interest for Tropical Regions, a Kandi (Sri Lanka), del 6 al 8
  • OGRÓD I TY. Targi Kielce, a Kielce (Polonia). Del 7 al 9
  • FORST live, a Offenburg (Alemania). Del 7 al 9
  • MACFRUT. 32ena Feria internacional de instalaciones, tecnologías y servicios para la producción, el acondicionamiento, la comercialización y el transporte de fruta y hortalizas, en CESENA (ITALIA). El 8 y 9
  • AgraME. Dubai International Convention, a Dubai (Emiratos Arabes Unidos). Del 10 al 12
  • AgriChina 2017, a Pekín (Xina). Del 12 a 14
  • Astana Flor Expo, del 12 al 14 a Astana (Kazakhstan)
  • China (Beijing) International Organic & Green Food Industry Expo Agrícola, a Beijing (China). Del 17 al 19
  • Fexpocruz, a Santa Cruz de la Sierra (Bolivia). Del 17 al 22
  • SIAM. Salon International de l’Agriculture au Maroc. Del 18 al 23
  • Viva Fresh, del 20 al 22, a Austin, Texas (Estados Unidos)
  • Rassegna Suinícola International Pig Show, a Reggio Emilia (Itàlia). Del 20 al 22
  • Messe Stuttgart, del 20 al 23, en Stuttgart (Alemania)
  • 3rd Food Fair, BUDVA (Montenegro), del 20 al 23
  • Tampere Exhibition and Sports Centre. Del 21 al 23, a Tampere (Finlandia)
  • Norway Trade Fairs, del 21 al 23, a Lillestrom (Noruega)
  • MAC FRUIT ATTRACTION. The World’s International Fresh Produce Trade Show Brand. El Cairo (Egipto). Dies 22 al 24
  • ICSC European Conference, a Warsaw (Polonia). Dies 24 i 25
  • Iran green trade fair, a Teheran (Irán), del 24 al 26
  • Exponut, el dia 25 a Santiago de Chile (Chile)
  • Medfel, a Perpignan (Francia), dies 25 al 27
  • NPO Brussels Expo, a Bruselas (Bélgica). Del 25 al 27
  • Medfel, Santiago de Chile (Chile). Dies 26 al 28
  • FPA, Fresh Produce Africa, del 26 al 28, a Nairobi (Kenya)
  • Fresh Produce India, dies 27 i 28, a Mumbai (India)
  • Freskon, International Trade Show for Fruits and Vegetables, del 27 al 29, a THESSALONIKI (Grecia)

La millora vegetal ens fa més sostenibles

La millora genètica ha impulsat a Europa en el seu camí per aconseguir la sostenibilitat del sector agrícola. Gràcies a la millora vegetal, els agricultors europeus han aconseguit des de l’any 2000 alimentar 160 milions de persones, el que es tradueix en alimentar la població de França i Alemanya durant els últims 15 anys. L’obtenció vegetal permet a Europa alimentar-se per si mateixa.

Sense la obtenció vegetal, Europa necessitaria 19 milions d’hectàrees més per produir la mateixa quantitat de menjar que produeix avui dia. Aquestes hectàrees avui poden ser boscos, aiguamolls o un altre tipus d’hàbitat que si fossin cultius aportarien a l’atmosfera 3,4 mil milions de tones de CO2. Aquestes tones serien equiparables a les produïdes pel trànsit a Alemanya o les emissions anuals de CO2 d’un país de la mida d’Holanda. La utilització d’aquests hàbitats com a cultiu, tindria el mateix efecte que si es destrueix una àrea de la mida de Letònia, amb la riquesa en fauna i biodiversitat de l’Amazones.

33% de reducció

La reducció, gràcies a la millora vegetal, d’aquests 3,4 mil milions d’emissions de gasos efecte hivernacle en els últims 15 anys representa un 33% de reducció dels gasos equivalents CO2 emesos per la Unió Europea. Mantenir l’agricultura europea ajuda a complir els objectius per al 2030 sobre Canvi Climàtic. Aquesta reducció suposa anualment 160 milions de tones. Això equival al 34% del total emès per l’agricultura europea el 1990, el doble dels proposats per al 2020 i a només un 6% de distància de l’objectiu 2030.

La millora vegetal no només ha permès la reducció de les hectàrees utilitzades per a cultiu i les emissions de gasos hivernacle, també ha permès als agricultors reduir el seu consum d’aigua. Els agricultors europeus han estalviat 54 milions de m3 d’aigua des de l’any 2000 gràcies a les millores obtingudes, això equival a 22 milions de piscines olímpiques.

Per tot això, les noves varietats vegetals ha ajudat a la Unió Europea a complir els seus objectius enfront del canvi climàtic i a lluitar contra les sequeres. Font: Anove

Jesús Domingo

L’IRTA posa en marxa un centre per a la investigació en llet

El passat 29 de març es va inaugurar a l’IRTA de Monells (Girona) la nova Estació de Vacum de Monells (EVAM). Es tracta d’una eina al servei del sector i de la societat catalana, una plataforma d’investigació, experimentació i transferència, única a Catalunya i al sud d’Europa. En aquesta estació es poden integrar els coneixements de climatologia, agronomia, producció vegetal, gestió de l’aigua i de les dejeccions, el maneig, la millora genètica i reproductiva, el benestar i la salut dels animals amb una visió transversal, circular i sostenible, per millorar la competitivitat i sostenibilitat del conjunt del sector de la llet i satisfer les necessitats dels consumidors del nostre país.

L’objectiu d’EVAM és que el sector de la llet es beneficiï de l’aplicació de les noves eines per a la millora genètica i la sanitat, i els nous models d’alimentació i de maneig dels animals per millorar la seva eficiència productiva i reduir l’impacte ambiental. També es treballarà amb el sector en el desenvolupament de noves tecnologies que ajudin en l’obtenció i comercialització de productes lactis diferenciats de qualitat, proximitat i alt valor afegit. El sector pot ser encara més eficient i més competitiu, i l’Estació de Boví de Monells vol ser una eina per contribuir-hi.

El projecte de EVAM es va iniciar formalment a mitjans de l’any 2014 amb la signatura d’un acord de col·laboració entre la Diputació de Girona i l’IRTA per al traspàs de la gestió de la finca Agroramadera Camps i Armet de Monells i la construcció de la nova granja.

El projecte ha suposat una inversió de 2,4 milions d’euros en edificacions i equipaments que han aportat a parts iguals la Diputació de Girona, FEDER regional, el Ministeri d’Economia i Competitivitat i l’IRTA.

L’Estació de Vacum de Monells: un projecte integrador i sostenible

EVAM vol consolidar-se de forma progressiva com a centre de referència en investigació, experimentació i divulgació de la producció, la transformació i el consum de llet a Catalunya, aprofitant les capacitats humanes, equipaments, laboratoris i plantes pilot que l’IRTA té en altres instal·lacions del centre de Monells de l’Estació Experimental de Mas Badia. La Granja compta actualment amb 60 vaques, però en un futur albergarà fins a 120 animals.

Es pretén aconseguir 3 reptes paral·lels:

  1. La investigació orientada per a la generació de nou coneixement que ajudi a resoldre els reptes tecnològics i d’innovació del sector.
  2. La transferència de resultats per contribuir a millorar la competitivitat del sector buscant una major eficiència en la producció, la salut i el benestar dels animals, així com la qualitat i el valor diferencial i afegit dels productes derivats lactis.
  3. Donar a conèixer al ciutadà el procés de producció de la llet i el seu tractament fins al consum, mitjançant la implementació d’accions proactives de divulgació i interpretació.

EVAM part d’un concepte de recerca complet ja que busca integrar tots els elements que influeixen en la producció de llet, des de la producció de farratge fins a la gestió de les dejeccions, passant per la divulgació als ciutadans i consumidors.

La concepció de l’estació part d’un compromís entre les institucions i el sector productor amb una visió:

  • Transversal i interdisciplinària: que permetrà una anàlisi integrada i global de les relacions entre el clima, l’aigua, els cultius, els farratges, els animals i els seus productes.
  • Circular: de la terra a la terra a través de l’ús racional de l’aigua, la producció eficient d’aliments, el maneig respectuós dels animals i la gestió adequada de les seves dejeccions.
  • Cíclica: per aprofitar tots els recursos (naturals i humans) de manera racional i garantir la continuïtat de l’activitat reduint les dependències exteriors.
  • Integral: l’agricultor al consumidor i viceversa. Per poder garantir la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental dels ramaders en un entorn agrari humanitzat i assumint com a propi pels ciutadans.

Els serveis de l’Estació de Vacum de Monells ajudaran al conjunt del sector a:

  • Avaluar, provar i aplicar noves eines, estratègies, tècniques i productes per millorar l’eficiència productiva i la sostenibilitat de les explotacions.
  • Donar a conèixer les novetats de millora en la gestió dels camps, el maneig dels animals i les dejeccions i també les últimes tecnologies aplicades a l’obtenció dels productes derivats de la llet.
  • Tenir un punt de trobada i diàleg dels diferents actors per impulsar projectes de recerca, desenvolupament i transferència des de l’agricultor fins al consumidor.
  • Formar els nous ramaders i empresaris del sector de la llet en els aspectes tècnics de la producció agrícola i en el procés de producció de la llet.
  • Explicar a la societat els elements clau de la producció de llet: les tasques del camp i el maneig precís dels animals i la seva contribució a la salut dels consumidors i l’assoliment d’un entorn rural humanitzat, amb un esperit integrador, constructiu i amb un diàleg bidireccional i transparent.

JDM