Abadal 3.9 obté el prestigiós reconeixement “vi de finca”

Abadal 3.9  ha estat reconegut amb la distinció de “vi de finca”. És el sisè celler de Catalunya que se li concedeix aquesta prestigiosa qualificació.  El títol de “vi de finca” és un reconeixement, concedit pel Departament d’Agricultura, a proposta de l’INCAVI, que a més de les  característiques singulars i climàtiques,  distingeix els vins de raïms procedents  d’una mateixa finca en propietat, que segueix  uns protocols més exigents per part de la DO, quant a producció, rendiments i puntuacions per a la seva qualificació  i que tenen una categoria i un prestigi tant nacional com internacional al llarg de deu anys.83d01d47-fe4f-46a9-81ff-0b7e43718e6c

El celler Abadal és un dels pioners de la DO Pla de Bages, amb una llarga història i reconegut prestigi des dels seus inicis. La superfície de vinya reconeguda és de 6,10 hectàrees, ubicades al terme municipal d’Avinyó, que van ser plantades entre les campanyes 1983/1984 i 1996/1997. Aquesta zona del Pla de Bages, poc plujosa, es caracteritza per ser el fons d’una conca d’erosió excavada per les aigües del Llobregat i afluents en les argiles, margues rogenques i gresos que hi ha en aquest indret.

Un vi amg el mateix nom de la fica

Abadal 3.9 és un vi negre elaborat amb Cabernet Sauvignon d’una sola parcel·la, que porta per nom precisament 3.9. Una  parcel·la que es troba envoltada d’un paisatge boscós, amb plantes aromàtiques i balsàmiques, ubicada en un terreny mineral, de pedra calcària sobre argila vermella. Tot plegat és el que ha permès aquestes vinyes complir amb els requisits exigits per obtenir aquest important reconeixement.

D’aquesta manera, el 3.9 s’afegeix a l’elit dels vins catalans amb Clos Mogador, del celler amb el mateix nom,  Mas de la Rosa de Vall Llach, Teixar de Vinyes Domènech, Arnau Oller d’Heretat Oller del Mas i Vinya Gigi, Vinya Le Havre, Vinya Palau i Vinya La Scala de Jean Leon.

Anuncis

La consellera Meritxell Serret lliura els premis PITA 2016, que reconeixen la innovació tecnològica agroalimentària

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, va lliurar el dijous 15 de desembre els Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA 2016), que han celebrat la 15a edició al Monestir de Poblet, en el marc de la jornada ‘Diada de la innovació agrària i agroalimentària’.dscn1140

El Departament d’Agricultura convoca anualment aquests premis amb l’objectiu de distingir i reconèixer les empreses agràries o les seves entitats associatives, les agroindústries i les persones joves emprenedores i amb esperit innovador, que hagin incorporat en el procés productiu noves tecnologies, processos que assoleixin millores rellevants en la competitivitat, preservació ambiental i les bones pràctiques, i que alhora suposin l’obtenció i la garantia de resultats beneficiosos pel que fa a l’economia, l’ergonomia, la qualitat, la seguretat o la sostenibilitat de les produccions.

En l’acte del dia 15, la consellera ha destacat que aquests premis mostren que “el sector agroalimentari és innovador, amb una capacitat d’adaptació constant, que el fa cada vegada més competitiu i sostenible arreu del territori”. Serret ha reconegut el compromís i determinació dels premiats, “i de tots aquells que s’hi han presentat”. Per afegir que “els vostres èxits són èxits del país, que contribueixen al creixement econòmic, a la sostenibilitat i a fer una societat més justa, equilibrada i pròspera”.

Amb els premis PITA, el Departament d’Agricultura pretén aconseguir referents per al sector agrari pel que fa al procés d’innovació tecnològica i, alhora, incentivar aquests actuacions entre les empreses agroalimentàries, a fi que Catalunya disposi d’un sector agroalimentari cada vegada més enfortit, capaç de competir en els mercats i de contribuir a la generació d’ocupació, benestar i equilibri territorial.

Els primers premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros cadascun, i els finalistes, amb 2.000 euros cadascun, i els premiats en aquesta XV edició dels PITA, en la qual es van presentar un total de 23 candidatures, han estat:

  • Modalitat d’Agroindústria

Guanyador

Agrienergia, SA – Banyoles (Pla de l’Estany)

Pel desenvolupament d’una nova farina de sègol que millora la qualitat del pa de sègol, controlant des del conreu del sègol, la recepció i la mòlta fins a la seva barreja.

Finalista

Pescadors de Roses, SLU – Roses (Alt Empordà)

Per la implementació d’innovacions sobre la tipologia del producte elaborat com són el fumet de peix o el carpaccio de gambes i la seva comercialització.

  • Modalitat Empresa Agrària

Guanyador

Agropecuaria Montgai, SL – Balaguer (Noguera)

Per la implantació, en una explotació de vedells d’engreix, d’una menjadora eficient, dissenyada per reduir el malbaratament del pinso i millorar-ne l’eficiència alimentària.

Finalista

Associació Agrària Ecològica de Muntanya- Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)

Per la introducció del cultiu de poma a zones de muntanya en producció agrària ecològica, creant una marca pròpia i comercialitzant en comú.

  • Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador

Maurici Cot Borràs – Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

Per la creació d’un producte de pastisseria de qualitat lliure de gluten i lactosa, artesà i inclusiu, apte per a tothom.

Finalista

Gerard Garreta Argerich de Cal Gravet, SCP – Saga (Cerdanya)

Per la implementació en una explotació de carn de vacum, ecològica i de qualitat, una granja de gallines ponedores, en llibertat i amb alimentació ecològica, comercialitzant els ous al mercat local en botigues, restaurants i particulars.

JARC-COAG denuncia que el Ministeri facilita que la plantació de vinyes quedi en mans de les grans explotacions

L’organització agrària JARC-COAG reclama al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient uns criteris justos en les autoritzacions de plantacions de vinya. Durant una reunió del grup de treball en seu ministerial, els representants de JARC-COAG han reiterat que és necessari canviar els criteris d’adjudicació de vinya, ja que els actuals beneficien els grans grups d’inversió, aliens al sector agrari, suposant una clara discriminació per als joves agricultors i pels petits viticultors professionals. veremadora

Malgrat les aportacions i advertiments fetes per JARC-COAG, ignorades pel Ministeri, l’aplicació de l’actual règim de concessió d’autoritzacions de plantació de vinya ha estat causa de greuges que no s’haurien de permetre.

  • Atès que un dels requisits és no tenir cap hectàrea de vinya, s’han quedat sense autorització de plantació els joves viticultors donats d’alta en els últims anys, i que tenien alguna vinya al seu nom, però amb una superfície vitícola insuficient. De forma semblant, d’altres explotacions professionals que requerien ampliar la seva explotació vitícola per a assolir major viabilitat i competitivitat resten per darrere de qualsevol nou sol·licitant de fora del sector.
  • Com que no existeix limitació a la quantitat de superfície concedida, s’ha beneficiat a qui més hectàrees ha sol·licitat. A més, en algunes Comunitats Autònomes hi ha sol·licitants que han rebut més superfície que les de qualsevol explotació professional mitjana, fet que suposa que comencin l’activitat amb un avantatge de dimensionament i sense haver pagat cap dret de plantació. Alhora, aquests mateixos sol·licitants, si no planten fins a 2019, poden seguir demanant més plantacions els pròxims dos anys, sense  acreditar que estan fent la feina ni consolidar el projecte d’explotació.
  • Alguns dels beneficiats ni són ni seran mai viticultors, ja que els criteris per ser considerat Cap d’Explotació permeten gairebé a qualsevol poder sol·licitar les autoritzacions. Determinades sol·licituds s’han realitzat per joves utilitzats com a testaferros, que d’aquí a uns anys passaran les vinyes als veritables beneficiaris.

Davant d’aquesta situació injusta, els representants de JARC-COAG han proposat novament els següents criteris d’adjudicació:

  • En primer lloc, la prioritat en les adjudicacions hauria de ser per als joves viticultors, tant nous com petits que requereixen ampliar la superfície vitícola.
  • En segon lloc, per a viticultors professionals que siguin Explotació Prioritària i  requereixin ampliar la superfície vitícola per millorar la viabilitat i la competitivitat.
  • Tots els sol·licitants haurien de demostrar la capacitat i competència professionals com a agricultors, pel que hauria de definir-se més clarament la figura de “Cap d’Explotació”.
  • En qualsevol cas, hauria de limitar-se la concessió a un màxim d’hectàrees per sol·licitant en la totalitat de les adjudicacions per evitar concentracions de superfícies en mans de grans grups d’inversió aliens al sector agrari.

La consellera Serret comparteix amb el sector les principals actuacions que s’estan duent a terme en política agrària

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha presidit la reunió de la Taula Sectorial Agrària, que s’ha reunit a Barcelona i que ha aplegat l’equip directiu del Departament, els representants de la Unió de Pagesos de Catalunya, de JARC i de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.26882dd4-49f5-4c96-9381-300f27fe20c1

Les mesures impulsades i activades per als sectors de producció en situació més crítica i per afavorir la transparència en els mercats; les actuacions realitzades i previstes en el marc del Pla de prevenció i control de danys de la fauna cinegètica que impulsa Agricultura i l’estratègia integral de la gestió de les dejeccions ramaderes que s’està implantant són alguns dels punts que s’han analitzat  amb els representants del sector agrari i que donen resposta a les seves reivindicacions.

Increment dels recursos un 13,5%

El projecte de pressupostos previst per al sector agroalimentari per al 2017, que contempla un increment del 13,5% dels recursos del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha estat valorat pels representants del sector. De la mateixa manera, en la reunió també s’ha posat en comú la proposta, treballada amb el sector, d’ajuts del Contracte Global d’Explotació per al 2017. En aquesta qüestió, Departament i representants del sector s’han instat a treballar conjuntament per orientar de la forma més efectiva els recursos destinats al sector.

El DARP impulsa diverses actuacions per donar solució als sectors de producció més afectats per la crisi de preus, com és la declaració d’interès estadístic dels preus dels productes agraris a partir del 2017 per tal d’obligar als operadors a facilitar els preus a l’Observatori de preus i així fer mes transparent el mercat. 

El Departament està últimant la tramitació de la circumscripció econòmica de la fruita a l’Estat, per a la posterior aprovació per part de la Unió Europea. Aquest és un dels instruments que ha de permetre millorar la comercialització de la fruita dolça, ja que estableix normes sobre les característiques del producte que va al mercat, acordades per tot el sector i d’obligat compliment en tot el territori, en aquest cas Catalunya. Aquesta extensió de norma s’està estudiant també per a altres sectors, com ara el conill.

Plataformes de comercialització

La creació de plataformes de comercialització per agrupar l’oferta i poder defensar millor els preus percebuts és una altra de la les línies d’actuació en què s’està treballant. Com a exemple, s’ha parlat de la línia de suport a la competitivitat de les cooperatives, que permetrà la creació d’aquestes plataformes.

En el decurs de la reunió també s’ha informat sobre la tramitació del decret que regularà la creació de les organitzacions interprofessionals agràries catalanes i el que regula la creació del Consell Català de l’Alimentació amb l’objectiu de dissenyar polítiques coordinades amb tots els actors que intervenen en l’alimentació.

30 anys de l’Associació Femenina del Medi Rural

El 13 de desembre, dia de Santa Llúcia a la tarda, ha fet 30 anys que vam fer la presentació de l’Associació Femenina del Medi Rural, al Fòrum Verges (avui Universitat Pompeu Fabra), que vam crear a resultes de l’entrada al Mercat Comú i jo com a delegada a la Comissió Femenina del COPA, tot i que no estava massa d’acord en viatjar a Brussel·les, ja que tenia altra feina; però el 27 de juny d’aquell 1986 vaig assistir a la primera reunió i vaig veure la necessitat de crear una associació per implementar les normatives europees que no teníem aquí, en informació, formació, reconeixement de drets, projectes d’agroturisme, fons europeus, etc.dscn1126

Així va néixer la nostra associació dins de Joves Agricultors, més tard ASAJA i AMFAR l’any 2.000. Què s’ha aconseguit en aquests 30 anys? Si parlem del canvi que s’ha experimentat amb les millores per a les dones, socials, jurídiques, de seguretat en el treball, de formació i d’igualtat en son moltíssimes. El primer i més important, la Directiva 86/613 amb el principi d’igualtat entre homes i dones, que treballin com autònoms, inclosa l’agricultura; al 1998 em va tocar defensar-la al Parlament Europeu, va ser una experiència molt forta quan tots els països la van aprovar, menys el Regne Unit que era contrari a aquesta Directiva. Finalment va ser aprovada el 1992 i a l’Estat Espanyol al 1995 amb el Govern de Felipe González, vaig anar a explicar-la per tot l’Estat, des de Galicia fins a Balears. Abans d’aquesta Directiva les dones agricultores no podien cotitzar sinó eren propietàries, el seu treball invisible i, tant tampoc votar a les cambres agràries, ni fer formació contínua, ni tenien reconeguts els seus drets, ni formar part de societats limitades.

Modificació de la jubilació anticipada

L’any 2000 vaig presentar esmenes al Reglament del FEOGA demanant que es modifiqués la jubilació anticipada dels pagesos, tant titulars com assalariats i conjugues col·laboradors. És gràcies a aquesta esmena que les dones agricultores d’Europa es poden acollir a la jubilació anticipada. També que es tingués en compte la igualtat d’oportunitats per obtenir els Fons Europeus.

Aquí la nostra associació tenia molta feina portant tota aquesta informació, realitzant jornades de salut i seguretat en el treball, conciliar treball i família, seguretat alimentària, defensar les beques pels fills dels agricultors, etc. Si la Universitat no va al camp, que el camp pugui anar a la Universitat.

Hem fet concursos per escoles rurals, projectes Force de formació, d’agroturisme, Equal Urba Rural per emprendre. Publicacions com la d’en Jordi i la Rosa, un conte infantil de prevenció dels riscos a les explotacions agràries, de l’Esther Casals, que ha estat secretaria general de l’associació, i els dibuixos de la Pilarín Bayés. També, el llibre Passant el sedàs 10 anys de la nostra agricultura a Europa. Han estat anys de molta activitat; ara, la situació ha canviat, la majoria de les dones formen part de les empreses familiars tant en societats, SATS o cooperatives, tenim l’agroturisme consolidat, la seguretat social, …. És a dir la nostra entrada a la Unió Europea ha estat molt bona per aconseguir el que no teníem com a dones i famílies.

Però, per la nostra agricultura i ramaderia podem dir que molt poc hem aconseguit, més aviat s’han perdut moltes explotacions, ens deien que per ser més competitius, doncs ni així; avui tenim unes explotacions molt ben preparades, amb noves tecnologies i son per perdre diners, especialment la ramaderia que al cap de 30 anys encara paguem la mala negociació de la nostra entrada. Jo era la més fervent Europea, ara la Unió Europea que no sap gaire cap on va, esperem que això no sigui més que un mal moment. Necessitem una Europa forta i més coherent.

Felicitats a les dones que ho han fet possible. Moltes gràcies.

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA, ex presidenta de l’Associació Femenina del Medi Rural

UP organitza una marxa pagesa per defensar la dignitat del camp català que recorrerà tot el país i arribarà a Barcelona

Unió de Pagesos (UP) ha convocat la pagesia a una mobilització general del 26 al 28 de gener del 2017 en defensa de la dignitat del camp català i pel reconeixement social de l’activitat agrària. Amb el lema Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia, aquesta acció es porta a terme per la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi polític i social que viu Catalunya. fotopremsa_lleida

El sindicat fa una crida a tots els pagesos i pageses a lluitar perquè les institucions del país respectin el mandat de les eleccions sindicals al camp, les quals estableixen un grau de representativitat que cal respectar a l’hora de buscar interlocutors i agents socials en tot allò que ateny tant a les branques sectorials com a la gestió del territori.

En les darreres eleccions celebrades el març del 2016, Unió de Pagesos va obtenir les 2/3 parts de la representativitat de la pagesia, i aquesta confiança obtinguda és un instrument de validació democràtica de les negociacions, els acords i les iniciatives empreses sobre el camp català. Per això, el sindicat denuncia que càrrecs polítics no fan complir aquesta representativitat en el conjunt dels organismes, que van dels òrgans sectorials del Departament d’Agricultura fins a les juntes rectores dels parcs naturals, com seria pertinent.

D’altra banda, les prioritats de les polítiques agràries establertes en diferents ocasions pel Parlament de Catalunya, la darrera en el debat de política general del 6 d’octubre, són menystingudes. El cas més clar és que actualment el Govern no ha respectat les prioritats de programació i execució del Programa de Desenvolupament Rural, cosa que ha comportat retallades injustificables en la modernització de les explotacions, en mesures socialment sensibles com les d’agroambient i clima, les adreçades a les produccions ecològiques i les compensatòries de l’activat agrària en zones desafavorides i de muntanya.

Transparència dels mercats

Per a Unió de Pagesos urgeix un paquet legislatiu que garanteixi la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes alimentaris. Això passa, entre altres, per l’actualització de les llotges i els mecanismes estadístics públics, per tal que assegurin la transparència dels mercats. A més, cal una administració decidida a fer complir les normes actuals que ja regulen el mercat, la competència i el comerç alimentari. Cal recordar que del 2001 al 2015 la pagesia ha suportat una davallada del 39 % de la renda agrària per dos factors essencialment, per una Política Agrària Comuna (PAC) que ha deixat de sostenir els preus, tenallada per la liberalització deslleial en l’accés al mercat interior de la UE, i pels oligopolis agroindustrials i comercials que rebaixen, fins i tot sota costos, els preus pagats als productors.

UP considera que l’Administració ha de garantir que l’accés de la població al medi rural i natural tingui en compte la convivència amb les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. D’altra banda, l’increment de l’impacte de la fauna cinegètica, protegida i salvatge any rere any provoca importants pèrdues a els explotacions agràries.

Per al sindicat, és del tot imprescindible un replantejament urgent en la gestió de la fauna salvatge a tot el territori, començant per dotar-se d’una legislació específica de caça —l’actual llei espanyola vigent és del 1970—, i de gestió de la fauna. La pagesia també necessita una legislació que garanteixi uns espais agraris protegits i productius, estudis d’impacte agrari que minimitzin i corregeixin els impactes de les infraestructures, l’homogeneïtzació de les normatives que regulen el sòl no urbanitzable i l’establiment del Pla sectorial agrari.

La marxa de tractors sortirà el 26 de gener de les comarques de Muntanya, les de Lleida, les de la Catalunya Central, les de Girona, les del Camp Tarragona, les de les Terres de l’Ebre, i les de l’Àrea Metropolitana cap a la capital.

JARC-COAG creu que la nova taxa per tramitar els Plans de Gestió de les dejeccions ramaderes és injustificada

JARC-COAG qualifica d’injustificada la nova taxa proposada pel Govern per a la tramitació o la modificació dels Plans de Gestió de les dejeccions ramaderes, inclosa en Llei d’Acompanyament del Pressupost presentada el passat dimarts al Parlament.per-tot-el

L’organització agrària critica que “la mesura s’hagi presentat sense cap tipus de debat amb els representants dels productors, utilitzant, com ja és massa comú, la porta de darrere de la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos”.

El Cap Sectorial del porcí de JARC-COAG, Jaume Bernis, comenta que “la Generalitat ha volgut justificar la creació de la taxa adduint una major càrrega administrativa, quan en realitat fa molt de temps que els ramaders presentem els plans de gestió de les dejeccions”.  A més, l’entitat recorda que enguany per facilitar la gestió d’aquest tema s’ha introduït una eina telemàtica que hauria de reduir els tràmits administratius.

Nova càrrega al productor

Bernis destaca que la taxa afegiria una nova càrrega al productor, estigui o no integrat, el qual sempre acaba sent l’únic agent de la cadena penalitzat en l’àmbit de la gestió de les dejeccions. Així, les inversions necessàries després del tancament de les plantes de tractament de purins, el cost d’elaboració dels plans de gestió i ara la taxa per la seva tramitació, “tot sempre recau sobre el ramader, que és qui ho té més difícil per repercutir el sobrecost en el preu de venda del seu producte”.

La mesura preveu que els ramaders hagin d’abonar entre 15 i 200 € per tramitar o modificar el pla en funció de les dimensions de l’explotació. El major gravamen recauria sobre les explotacions de porcí i aviram. Així, una granja de porcí de més de 2.000 places d’engreix amb animals de més de 30 quilos hauria de pagar una taxa de 200 euros per presentar o modificar el pla de dejeccions, aquest darrer aspecte tindria una afectació recurrent donat que les variacions són un fet habitual.