La Junta Electoral de la DOP Garrigues confirma la victòria de la candidatura de la FCAC en les eleccions celebrades

garrigues10La Junta Electoral de les eleccions als òrgans de Govern del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Garrigues, presidida pel director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Ferran de Noguera, ha ratificat els resultats obtinguts en els comicis, celebrats el passat diumenge, 18 de setembre, i que donen la victòria a la candidatura de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que ha obtingut els cinc llocs en litigi corresponents a productors, davant de la candidatura integrada per Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Els altres cinc llocs a escollir, corresponents als elaboradors, ja eren per a la FCAC atès què es va presentar candidatura única.

Baixa participació

Així, mitjançant aquests comicis, que comptaven amb un cens de 3.225 electors i en els quals s’ha registrat una participació xifrada finalment en el 15,5%, el que equival a 499 vots, s’ha  escollit les deu persones que formaran part del Consell Regulador d’aquesta DOP, i en els propers dies s’elegirà el president.

Amb les eleccions al Consell regulador de la DOP Garrigues es tanca els processos electorals que han permès renovar enguany els òrgans de Govern de les següents DOP i IGP catalanes:

  • DOPs: Arròs del Delta de l’Ebre, Avellana de Reus, Clementines de les Terres de l’Ebre, Fesols de Santa Pau, Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya, Les Garrigues, Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, Oli de l’Empordà, Oli de Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià, i Siurana.
  • IGP: Calçot de Valls, Llonganissa de Vic, Patates de Prades, Pollastre i Capó del Prat, Poma de Girona, i Torró d’Agramunt.

UP exigeix la convocatòria urgent de la Comissió Territorial d’Assegurances per l’augment de la pòlissa d’animals morts

Unió de Pagesos (UP) exigeix la convocatòria urgent de la Comissió Territorial d’Assegurances per tal de demanar explicacions a Agroseguro a causa de l’elevat augment de l’import de la pòlissa de la retirada i destrucció d’animals morts en determinades zones i orientacions productives.

La causa d’aquest increment desmesurat de la pòlissa és la prima taxada per Agroseguro i el càlcul de penalitzacions que aplica, diferents segons la zona. En alguns casos, l’augment de l’assegurança por arribar a un 300%. Per això, Unió de Pagesos reclama una informació exhaustiva dels conceptes que fan incrementar la pòlissa, que s’identifiquin i es concretin, i que es trobi una solució per als ramaders afectats ja que aquest augment desmesurat de l’import pot fer perillar i trencar l’actual sistema d’assegurança solidària en el territori.

Bioseguretat i solidaritat en el preu

UP recorda que el servei de la retirada i destrucció d’animals morts s’ha basat durant anys en dues premisses: la bioseguretat i la solidaritat en el preu, és a dir, el preu pagat pel ramader era independent de la ubicació de la granja, però l’any passat Agroseguro ja va aplicar el cost de les penalitzacions segons les zones, i aquest any ha calculat un capital assegurat en funció del cost que paga a les empreses del servei de la retirada i destrucció animals morts; per tant, ha trencat el principi de la solidaritat entre ramaders.

Tot i que les propostes i canvis de l’assegurança de la retirada i destrucció dels animals morts es debaten anualment en comissions en les quals hi participen el Departament d’Agricultura, Agroseguro, ENESA, el sector productor i empreses que retiren i destrueixen els animals morts i en les que es presenten les millores i canvis, i s’hi exposen dades mitjanes, no és fins la renovació de l’assegurança que es detecten increments en el cost de les pòlisses que han de pagar els ramaders.

Una obra sobre aus rapinyaires guanya la 45a edició del premi del llibre agrari de la Fira de Sant Miquel de Lleida

Manual veterinario de las aves rapaces, de Alfonso Bañeres de la Torre (AEVA Veterinaria SL) ha estat l’obra guanyadora de la 45a edició del Premi del Llibre Agrari, mentre que Tratamiento de leptospirosis y brucelosis porcina, de Lorenzo Fraile, publicat a la revista Suis (Grupo Asis Biomedia) i La moniliosis del almedro, de A. Ollero, M. Llovera, L.F. Roca, O. Arquero i A. Trapero (Eumedia), s’han endut ex-aequo la 1a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari. Els jurat dels guardons, organitzats en el marc de la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel, ha destacat l’increment de les obres presentades i “un notable augment de la qualitat en el conjunt dels treballs que han entrat en concurs”.jurado-premio-1

Respecte a Manual veterinario de las aves rapaces, els membres del jurat han destacat que “representa una introducció molt completa al món de les aus rapinyaires i de la funció de cadascuna dins la cadena tròfica” i han remarcat que el llibre guanyador “és una obra molt tècnica, actualitzada, útil i pràctica”, destacant també la seva vessant ambientalista.

El treball repassa la funció ecològica dels rapinyaires com animals controladors de plagues, explica la seva importància en el món cinegètic i com activitat esportiva en exhibició de vols. També resulta un tractat molt complet de medicina d’aus i aprofundeix en els camps de l’etologia, nutrició, medicina interna, tècniques diagnòstiques, farmacologia, cirurgia i legislació. Es considera doncs un llibre de gran interès i de referència per als professionals del sector i per als veterinaris.

Alt nivell tècnic

Passant als articles tècnics, Tratamiento de leptospirosis y brucelosis porcina “aporta un alt nivell tècnic combinat amb exemples de casos pràctics que faciliten la comprensió de conceptes”, segons el jurat. El text fa una introducció a la farmacologia i explica la situació actual de la lluita contra les resistències antibiòtiques. Alhora, justifica la necessitat de l’ús racional dels antibiòtics quan és necessari i exposa diversos casos clínics reals, el diagnòstic i les propostes de tractament. El jurat ha considerat que el tema -escrit per un professor de la UdL molt vinculat a la producció porcina de Lleida- “és de molta actualitat i té força interès per al món ramader per la importància que ha assolit aquesta malaltia i les propostes innovadores de tractament que aporta”.

L’article La moniliosis del almendro, avalua la susceptibilitat (capacitat d’infectar-se) d’aquest arbre a la moniliosi, un fong que es transmet per via aèria i sol provocar grans pèrdues en la producció. Segons el jurat, “l’estudi, fet durant 10 anys i que ha implicat moltes dificultats, està ben dissenyat i organitzat, i els resultats i conclusions són específics i encertats”. També destaca que “és un excel·lent article de divulgació en un moment d’auge del cultiu de l’ametller (molt sensible a les malalties), per l’increment del regadiu, de la mecanització i, per tant, de la seva rendibilitat”.

Enguany han concorregut al guardó 23 obres, de les quals 19 són llibres (en paper i digitals) i 4 són articles tècnics agraris, una categoria que s’estrena enguany. El Premi del Llibre Agrari té una dotació econòmica de 4.000 euros i el de l’Article Tècnic, de 2.000 euros. El certamen és l’únic d’aquestes característiques que s’organitza a l’Estat.

Diversos àmbits

Els llibres i els articles presentats s’han centrat en àmbits agrícoles i ramaders com el coneixement dels arbres, l’antibioterapia en el porcí, els cultius de l’olivera i la magrana, el reg de l’arbre urbà, el control de les malalties de les plantes llenyoses, el cultiu sense terra i hidroponia, la biomassa energètica, les bones pràctiques energètiques en explotacions de vaca de llet, el manual del veterinari d’aus rapinyaires, la fertilitat de les terres i la nutrició vegetal en producció integrada, la gestió cinegètica, l’accés a la terra o el tractament de la leptospirosi i la brucel·losi porcina.

Fira de Lleida ha rebut també llibres sobre temàtiques més curioses o específiques, com la desarmortització forestal a la província de Sòria, l’herbari del País Valencià, el sector agro-mar-alimentari espanyol, els mercats d’aigua a Espanya, els vins dels Costers del Segre i l’economia social catalana als inicis del segle XX.

El Jurat d’aquesta edició, presidit per Carles Estaran, enginyer agrònom (Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya), està format per Juan Antonio Martín, enginyer agrònom; Carmen López, veterinària (Col·legi de Veterinaris de Lleida); Josep Torra, veterinari (Col·legi de Veterinaris de Lleida); Francesc Clarisó, enginyer tècnic agrícola (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles); Isabel Perea, enginyera tècnica agrícola (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles); Jesús Pemán, enginyer de forests (Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya); Maria Mercè Aniz, enginyera de forests (Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya), Carles Bernat, enginyer tècnic agrícola, i Santiago Planas, enginyer agrònom, com a secretari.

El lliurament dels Premis es durà a terme el 2 d’octubre, en el decurs de la cerimònia de cloenda de la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel.

La 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 31a del saló Eurofruit tindran lloc del 29 de setembre al 2 d’octubre de 2016 en el recinte de Fira de Lleida.

Serret creu que l’ordre d’ajuts excepcionals que prepara el Ministeri per al sector lleter será perjudicial per a Catalunya

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha qualificat “d’inacceptable i molt perjudicial per al sector lleter català” l’odre d’ajuts que està preparant el Ministeri d’Agricultura per a estabilitzar el mercat, fomentar el desenvolupament sostenible i millorar la liquiditat de les explotacions lleteres. Serret ha denunciat que, tal i com el planteja el Ministeri, “aquest ajut afavoreix les explotacions de la cornisa cantàbrica i penalitza les explotacions catalanes, més ben dimensionades i productives”.6bdcff76-f9b9-49e0-a6cc-80687b462ecb

Per a aquest ajut s’han previst 350 milions d’euros a nivell comunitari, dels quals a l’Estat espanyol li tocaran 14.665.680 euros i el Ministeri, per tal d’afavorir les petites explotacions, preveu que l’ajut només el cobrin les primeres 75 vaques de cada explotació. La consellera ja ha anunciat que des de Catalunya s’oposaran als criteris plantejats pel Ministeri. El Departament defensarà que s’estableixen criteris objectius, basats en la producció de les explotacions, amb el límits que assegurin el màxim suport al model d’explotació sostenible del país.

Visita a la granja Can Gel

La consellera ha realitzat aquestes declaracions en el decurs de la visita que ha fet al Maresme i al Vallès Oriental, en la qual ha tingut oportunitat de conèixer de primera mà les instal·lacions de la granja lletera Can Gel, de Dosrius. També a les Franqueses del Vallès, Serret, ha mantingut una trobada amb el sector agrari del Vallès Oriental.

Meritxell Serret ha explicat que a Catalunya el grup d’experts format per representants del sector lleter, l’Administració i especialistes en la matèria ha avançat de forma considerable el pla d’actuació que ha de servir per buscar solucions a la crisi actual que travessa el sector lleter.

En l’àmbit de la promoció, i fruit d’aquest pla de treball, la consellera ha volgut destacar l’elaboració per part del DARP d’una campanya de promoció del consum de la llet, que dóna a conèixer els beneficis dels làctics.

Un total de 94 explotacions porcines, 28 d’elles catalanes, opten aquest any als prestigiosos premis Porc d’Or

Un total de 94 explotacions porcines pertanyents a vuit comunitats autònomes opten a rebre un guardó Porc d’Or el proper 4 de novembre a Vic. Totes elles sumen 120 nominacions distribuïdes aquestes segons categories, en funció del nombre de truges reproductores de l’explotació, i atenent als criteris establerts: Nombre de Garrins Deslletats per Truja de Baixa (LDCB), Productivitat Numèrica (PN) i Taxa de Parts (TP).premios-porc-d-or_45521

Els tres primers llocs en el rànquing de nominats els ocupen Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. En el cas de Catalunya, un total de 28 granges opten a 41 nominacions, de les quals trenta están situades a la demarcació de Barcelona, cinc a la de Girona, cinc a la de Lleida i una a la de Tarragona.

Menys nominacions que l’any passat

Encara que continua ocupant el primer lloc, Catalunya ha disminuït les nominacions i granges respecte a l’edició passada. Al contrari del que passa amb Aragó que, en segon lloc, incrementa les seves xifres de l’any anterior amb un total de 35 nominacions per a 31 explotacions; 18 Saragossa, quinze Osca i dues Terol.

En la XXIII edició dels premis Castella i Lleó ha aconseguit recuperar el seu tercer lloc amb quinze granges que opten cadascuna a un guardó. Cinc nominacions són per a explotacions de Segòvia, dos per a Burgos, Palència, Sòria i Zamora, i una per a Salamanca i Valladolid.

Unió de Pagesos denuncia el model espanyol d’aplicació de la PAC per tercera vegada davant la Comissió Europea

Unió de Pagesos (UP) ha presentat denuncia davant la Comissió Europea, a la seu que té a Barcelona, contra el model de regionalització espanyol del pagament bàsic de la Política Agrària Comuna (PAC) per arbitrària i discriminatòria. El sindicat també ha denunciat que els ajuts associats a la producció en determinades regions incentiven la producció en lloc de ser un suport a productors que tenen dificultats, cosa que contravé la normativa europea.dscn6011

La denúncia posa de manifest, en primer lloc, que el pagament bàsic a l’Estat espanyol no se sustenta en criteris objectius i equànimes en utilitzar com a base les comarques agràries. Aquesta divisió, la darrera actualització del 1996, en 326 comarques de l’Estat espanyol, presa com a base per a l’aplicació del pagament bàsic, contravé l’article 21 del Reglament de la Comissió Europea 1307/2013, atès que es tracta d’una estructura administrativa que no té res a veure amb raons agronòmiques o de potencial agrari regional per conformar la integració dels municipis en cada comarca. Això fa que sota el criteri d’aquestes comarques agràries, l’Estat espanyol no s’assegura un repartiment proporcional d’avantatges i desavantatges per als agricultors actius.

Metodología qüestionada

A més, en la denúncia, Unió de Pagesos qüestiona la metodologia del model de regionalització de la intensitat d’ajuda per potencial productiu. Aquest basa l’assignació de drets del 2015 en les orientacions productives del 2013, sense tenir en compte les hectàrees admissibles que no havien generat pagaments directes ­-en cas que l’agricultor declari superfície en més d’una comarca agrària-, ni el flux dels imports provinents de la ramaderia -en les mitjanes dels quatre imports segons els quatre criteris que s’estableixen per comarca-. Això fa, per a UP, una assignació arbitrària i desproporcionada de les superfícies agràries en la regionalització final.

El resultat d’aquesta metodologia, en establir el model de regionalització espanyol, ha fet que comarques agràries i municipis amb condicions de producció similar estan integrats en diferents.

En segon lloc, Unió de Pagesos ha denunciat que pel que fa a les ajudes associades a la producció que la Unió Europea reserva per a determinats sectors o regions que afronten dificultats, i són especialment importants per motius econòmics, socials o ambientals, l’Estat espanyol ha optat per establir ajuts a sectors sencers (tot i que en alguns ha diferenciat els imports per la insularitat o zona de muntanya i, en el cas del boví de llet, per a les primeres 75 vaques i per a la resta).

El Departament d’Agricultura anuncia que destinarà 6,4 milions d’euros a la gestió sostenible dels boscos catalans

pinus_pinea_bayonneEl Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) destinarà 6.432.631 euros a la gestió forestal sostenible per al 2017. Aquests ajuts van destinats a actuacions silvícoles, prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos.

Els ajuts d’aquesta convocatòria, que es publicaran en breu al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), són cofinançats entre el Departament d’Agricultura, que aporta el 57%, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupalment Rural (FEADER).

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha confirmat aquesta inversió, avui durant la seva visita territorial a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. Serret ha explicat que aquests ajuts serviran per millorar la gestió forestal sostenible a Catalunya i que l’objectiu final és treballar conjuntament propietaris públics, privats, i administració per millorar la política forestal a Catalunya.

La consellera també ha assegurat que d’aquests nous ajuts es reservaran 100.000 euros que serviran per lluitar contra el decaïment del pi pinyer que afecta a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.

Fort decaïment dels pins  

El pi pinyer a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental ha patit un fort decaïment per la sequera acumulada els darrers anys i la insuficient gestió dels boscos que ha provocat una excessiva densitat de l’arbrat amb el conseqüent augment de la competència per l’aigua i els nutrients.

Existeixen també causes immediates que originen aquesta situació com ara els atacs per processionària, fongs (principalment Thyropsis halepensis), i diversos perforadors, sobre tot  Tomicus destruens.

Des del mes de maig hi ha una comissió tècnica formada per representants del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Maresme, del Centre de la Propietat Forestal i de les Associacions de Propietaris Forestals locals . Aquesta comissió es reuneix periòdicament per acordar actuacions dirigides a disminuir el decaïment del pi pinyer.  La comissió es coordina amb tots els ajuntaments per tal de detectar les zones d’afectació i localitzar-ne els propietaris forestals i també ha editat un tríptic informatiu en el que es donen recomanacions a la propietat forestal.

A banda d’aquestes actuacions de caràcter immediat, la comissió treballarà també a mig termini per definir els objectius de les pinedes de pinyer al Maresme, considerant tant els escenaris de canvi climàtic com les perspectives econòmiques. Es pretén potenciar la gestió conjunta de finques forestals per superar la manca de gestió deguda a l’atomització de la propietat, promoure la planificació de les finques forestals i buscar millor sortida comercial a la fusta de pinyer.