Les escoles de formació agrària catalanes engeguen un nou curs acadèmic amb gairebé uns 10.000 alumnes inscrits

Divendres 23 de setembre es va  inaugurar oficialment un nou curs de les escoles agràries amb gairebé 10.000 alumnes, 830 joves inscrits als cicles formatius de grau mitjà i superior i vora 9.000 a la formació contínua, en totes les seves modalitats. La consellera Meritxell Serret, que va ser l’encarregada d’inaugurar-lo, es va mostrar molt satisfeta amb aquestes xifres, pràcticament idèntiques a les de 2015, any en què es va batre el rècord de matriculats de tota la història de les escoles agràries. Aquest curs 2016-2017, ha dit la consellera, “es consolida el nombre d’alumnes en els cicles formatius i preveiem que les dades d’alumnes en formació contínua estiguin una mica per damunt, tenint en compte que encara no s’ha acabat l’any”.ec58c727-62b5-4be1-aaa3-d648a699a09f

En la presentació d’aquest nou curs, Mertixell Serret ha destacat la quantitat de joves inscrits per rebre formació a fi d’incorporar-se al sector agrari. En aquests darrers dos anys s’han rebut més de 1.300 sol·licituds, quan en tot el darrer període PDR (2007-2015) en van ser 1.673. “Aquest col·lectiu de joves empresaris agraris que s’està formant en aquest moments amb el suport de les escoles agràries perquè tinguin la capacitació professional suficient per a fer-se càrrec d’una explotació agrària és un fet únic en els darrers anys”, ha assegurat la consellera.

La consellera també s’ha referit als 180 joves de diferents sectors inscrits als cursos i seminaris d’emprenedoria, als 20 que fan el seminari d’especialització sobre processat de fruites i hortalisses de IV i V gamma que s’està realitzat a Lleida, gestionat per l’EA de Tàrrega, i els 25 alumnes que estan fent l’estada de formació en centres de treball de diferents països europeus.

Escola d’empresaris  agroalimentaris

Una altra de les novetats d’aquest curs que tot just s’inicia serà la posada en marxa d’una escola d’empresaris agroalimentaris. “Davant la necessitat del sector i l’experiència acumulada en aquest àmbit per les escoles agràries, el Departament d’Agricultura ha desenvolupat un nou model de formació de gestió empresarial que s’impartirà a partir del curs vinent”, ha explicat Meritxell Serret.

El projecte està en la seva fase inicial; tanmateix, es preveu que al mes de juny del 2017 estigui definida la ubicació d’aquesta escola de negocis agrària i el seu projecte formatiu, que anirà enfocat a donar una formació de major nivell en gestió d’empresa a tots els professionals que la necessitin.

Aquesta iniciativa, que s’està treballant des de fa més de tres anys des del Servei de Formació Agrària del DARP, parteix d’un estudi de les necessitats que té de gestió empresarial un professional que porti una empresa agrària, i es va determinar un total d’11 tasques i 8 habilitats que havia de conèixer un empresari agrari. S’han treballat els materials per a poder oferir els cursos a través de la plataforma formativa de Ruralcat (www.ruralcat.net) i s’acabaran de tenir tots durant aquest any 2016.

Se segueix apostant per la formació  Dual

Una altra novetat és el Cicle Formatiu de Grau Superior  (CFGS) de Vitivinicultura que comença aquest curs 2016-17 a l’EA de Sant Sadurní d’Anoia.  Es tracta del tercer que es farà en modalitat DUAL a les escoles agràries. La modalitat dual permet fer una part important de la formació a la mateixa empresa, i es diferencia de les pràctiques en empreses perquè són els tutors que l’alumne té a l’empresa els qui fan de formadors directament, amb el seguiment del programa formatiu preparat amb els professors de l’escola agraria.

Fins ara, s’està fent modalitat dual a l’EA de Vallfogona de Balaguer (CFGS de ramaderia i assistència en sanitat ramadera) i a l’EA de l’Empordà (CFGS de processos i qualitat en la indústria alimentària).

La consellera ha aprofitat l’acte per lliurar diplomes de reconeixement a sis empreses adscrites al programa de formació dual de l’Escola Agrària de l’Empordà.

La Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida i el saló Eurofruit afronten l’edició d’enguany amb excel·lents perspectives

presentacio-sant-miquel-2016-1La 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 31a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), certàmens que tindran lloc del 29 de setembre al 2 d’octubre al recinte firal lleidatà, es presenten amb molt bones expectatives d’èxit, segons els seus organitzadors.

Enguany, cal destacar l’aposta per la internacionalització dels esdeveniments, amb la presència de més expositors estrangers procedents d’Itàlia, França, Portugal, el Regne Unit, Holanda i Alemanya; l’augment de l’àrea bruta d’exposició fins aconseguir el rècord de 74.000 metres quadrats (un creixement del 15% i 10.000 metres quadrats més que l’edició anterior), l’increment del 3% del nombre d’expositors directes, fins a un total de 336 (11 més que l’any passat), i la consolidació dels sectors de la maquinària agrícola, la maquinària industrial, l’automoció, els tractors i l’agricultura de precisió, amb un augment dels metres quadrats.

Espai específic de Drons

La Zona de Drons “Lleidadron Arena” tindrà una nova ubicació i serà especialment espectacular la zona de vols, protegida amb una gran xarxa de seguretat que delimitarà una gran espai de 5.000 metres cúbics, i que recrearà una explotació agrícola (amb diversos tipus de plantes), on les empreses faran demostracions contínues de vol de drons, captura de dades i elaboració d’informes destinats als visitants professionals (agricultors) interessats en el tema. També hi ha un increment d’expositors d’empreses de reg i dels productors agroalimentaris de proximitat, que passen de 4 a 10. A més, cal remarcar l’increment d’empreses d’agricultura de precisió com ara software de recollida de dades climàtiques del camp per a la prevenció de plagues i malalties al camp o l’aplicació per la gestió d’explotacions agràries.

Entre les activitats paral·leles cal fer esment del workshop de la fruita dolça “Cercant equilibris. Innovació, competitivitat, internacionalització”, que
organitza Afrucat, Agroprés, ETSEA, ICEA, BusinessAGRO, e-Comercio Agrario i Sieteagromarketing.com. A més, hi haurà la jornada tècnica Planstar Olivera, organitzada per Eumedia i Vida Rural; les càpsules del DARP, mini-d, sessions informatives sobre temes estratègics per al sector agroalimentari, i la jornada tècnica de “L’horta de Lleida: emprenedoria, activitat agrària i alimentació”, organitzada per l’Ajuntament de Lleida.

Expansió i rècords

Durant la presentació dels dos certàmens firals que ha tingut lloc aquest matí, Àngel Ros, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, ha dit que “la Fira de Sant Miquel-Eurofruit d’enguany serà la fira de l’expansió i els rècords, atès l’increment de la superfície d’exposició i el nombre d’expositors” i ha augurat que “marcarà una tendència positiva i és un bon indicador de la recuperació de l’economia”. El paer en cap també ha destacat que cada cop hi ha més presència d’empreses vinculades a les noves tecnologies i a l’agricultura de precisió.

Joan Simó, president de la Cambra de Comerç de Lleida i de la Comissió Delegada de Fira de Lleida, també ha posat l’accent en l’increment d’expositors i la presència d’empreses dedicades a la venda de tractors.

El delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, ha anunciat que “el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació tornarà a disposar d’un estand, amb la voluntat que sigui un espai de trobada, de coneixement i d’intercanvi d’informació sobre les noves tecnologies i les tendències en el món agrícola i ramader, vinculades a l’aigua, els nous cultius o el tractament integral de dejeccions ramaderes”.

Enric Mir, diputat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, ha comentat que “els dos certàmens es presenten amb unes perspectives excel·lents” i ha destacat “l’increment de 4 a 10 del nombre dels productors agroalimentaris de proximitat que seran presents en una fira que és un aparador estratègic per projectar-se a l’exterior”.

150.000 visitants previstos

Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, ha mostrat la seva satisfacció per la bona resposta dels empresaris, que s’ha notat en el positiu dinamisme de contractació i en el rècord de metres d’exposició, i ha insistit en el fet que la Fira de Sant Miquel-Eurofruit té com a una dels seus grans objectius la internacionalització. Oró també ha dit que s’espera mantenir o augmentar els 150.000 visitants registrats en l’edició del 2015.

La gran manifestació firal internacional acollirà enguany 336 expositors directes (11 més que l’any passat) repartits en una àrea bruta d’exposició de 74.000 m2 (10.000 que l’edició anterior), el que representa la plena ocupació del recinte. Quant al programa d’activitats paral·leles, un dels principals valors afegits de la Fira Agrària de Sant Miquel, oferirà 60 propostes, incloses  jornades tècniques, conferències, presentacions, demostracions, reunions professionals i les demostracions de productes i aliments del congrés “Aliments del territori i tu”.

El programa inclou també dos guardons clàssics, el 45è Premi del Llibre Agrari i el 1r Premi de l’Article Tècnic Agrari i el 20è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. Cal recordar precisament que Manual veterinario de la aves rapaces, obra escrita per Alfonso Bañeres de la Torre, ha obtingut el primer premi del Llibre Agrari, mentre que els dos articles tècnics guardonats han estat Tratamiento de leptospirosis y brucelosis porcina, de Lorenzo Fraile, i La moniliosis del almendro, susceptibilidad varietal en Andalucía, de A. Ollero, M. Lovera, L. F. Roca. O. Arquero i A. Trapero.

La inauguració oficial de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit tindrà lloc el divendres 30 de setembre, a les 17 h, al Saló de Congressos del Palau de Vidre de Fira de Lleida, i anirà a càrrec de Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya. La cloenda es farà el diumenge 2 d’octubre, a les 17 hores, sota la presidència d’Isabel García Tejerina, ministra en funcions d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Els dos salons romandran oberts de 10 a 20 h.

La consellera Serret inaugurarà la 36a Mostra de Vins i Caves

untitledLa consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, acompanyada del director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Salvador Puig, inaugurarà el dijous, 22 de setembre, a les 18 hores, al passeig de Lluís Companys de Barcelona (Arc de Triomf), la 36a Mostra de Vins i Caves de Catalunya, el més gran desplegament del sector del vi català. El certamen, que es durà a terme del 22 al 25 de setembre, dins el marc de les Festes de la Mercè 2016, és un esdeveniment que organitza anualment el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), a través de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (Prodeca). En total hi participaran 66 cellers de les 12 denominacions d’origen del vi català, que presenten prop de 600 referències diferents.

Un dels fets destacats és que es consolida per cinquè any consecutiu la presència de totes les DO catalanes a la Mostra, que aquesta edició espera la visita de més de 150.000 persones, que tastaran els vins amb denominació d’origen.

El vessant gastronòmic, basat en productes de proximitat, també té una presència de qualitat a la Mostra. Així, es pot acompanyar el tast dels diferents vins i caves amb productes com ara embotits, formatges diversos, conserves de peix, postres i coques dolces i salades, entre d’altres.

Un aparador immens amb una oferta vinícola i alimentària que enguany ha estat reconeguda internacionalment en ser declarada Catalunya Regió Europea de la Gastronomia. Tradició i innovació coincideixen en l’esdeveniment on s’aplega més varietat de cellers i vins en una proposta que inclou també la difusió de l’oferta enoturística catalana, de la mà de l’Agència Catalana de Turisme.

Sales de tast i Espai Selecció

A més de l’itinerari lliure de degustacions de vins oferts pels diferents cellers, els assistents podran aprendre i aprofundir en la cultura del vi gràcies al programa de presentacions i tasts guiats que podran adquirir a la Botiga de la Mostra.

Els 71 vins icona dels cellers participants a la Mostra tenen un lloc reservat a l’Espai Selecció, una zona on tastar i gaudir de grans vins en un entorn propici a la descoberta dels matisos. L’Espai Selecció manté l’accés diferenciat, per a preservar l’ambientació adequada que requereixen aquests vins singulars.

#MostravinsCUINA

La col•laboració d’Incavi i Prodeca amb la revista Cuina ha propiciat l’organització del concurs de fotografia #MostravinsCUINA a través de twitter. Es tracta de compartir les fotografies que els visitants facin durant la Mostra, amb l’etiqueta #MostravinsCUINA. L’equip de la revista Cuina triarà la fotografia guanyadora, i l’autor o autora rebrà com a premi un sopar per a dues persones al bar de vins Cometa Pla.

Per altra banda, la revista Cuina convoca els millors bloguers especialitzats en el món del vi i l’enoturisme a gaudir d’una visita guiada i exclusiva per la Mostra, que tindrà lloc el dijous 22 de setembre, a les sis de la tarda. Acompanyats per Àngel Garcia Petit, enòleg i col•laborador de la revista, podran visitar les parades dels cellers expositors i conèixer el producte de primera mà, i a més, tindran accés a la sala VIP de l’Espai Selecció de la Mostra.

Aposta per la sostenibilitat

La Mostra vol contribuir també a conscienciar la ciutadania de la necessitat de reutilitzar i reciclar per un món sostenible. Per aquest motiu s’ha establert un sistema de retirada dels envasos generats durant la celebració de la Mostra.

D’altra banda,  per tercer any consecutiu, la Mostra repeteix la iniciativa del barret solidari. Per a l’impuls  dels valors de solidaritat, aquest cop amb el  propòsit de tenir presents les persones sense sostre. Així, la Mostra ofereix els barrets solidaris al públic visitant, perquè els puguin adquirir mitjançant una aportació a la Fundació sense ànim de lucre Arrels, una entitat que des de 1987 es dedica a l’atenció de persones sense sostre de la ciutat de Barcelona.

L’agricultura tecnológica, compromesa amb la capa d’Ozó

La Plataforma Tecnològica d’Agricultura Sostenible, en la seva visió d’enfrontar-se als reptes del futur reduint l’impacta mediambiental de l’agricultura, celebra el Dia Mundial de la Capa d’Ozó, destacant els èxits assolits fins a la data i es compromet a seguir treballant per la sostenibilitat en l’agricultura.

La capa d’ozó, situada a l’estratosfera amb una alta concentració d’aquest gas, és fonamental per a la preservació de la vida a la terra, filtrant la radiació nociva que prové del sol. El 1986 la investigadora nord-americana Susan Solomon va demostrar que l’ozó estava sent destruït per la presència de Clor i Brom a l’estratosfera. Aquests elements provenien dels clorofluorocarbonis, coneguts com CFC, l’ús es va prohibir en el Protocol de Montreal (1987).

A més dels ja coneguts efectes de la desaparició de la capa d’ozó en la salut humana i mediambiental, també hi ha efectes indesitjables per a l’agricultura que afectarien a tota la població en alterar el proveïment d’aliments.

La radiació ultraviolada B, filtrada majoritàriament per la capa d’ozó, afecta el creixement de les plantes disminuint la productivitat dels cultius. A més produeix un augment de ceres, fenols i flavonoides per impedir la penetració d’aquesta radiació, el que alteraria la cadena tròfica, en ser compostos antiherbívors. Aquesta radiació també afecta en gran mesura a les comunitats de microorganismes com fongs i bacteris, que són fonamentals per a molts cultius, com les lleguminoses.

Però l’agricultura no és només víctima de la desaparició de la capa d’ozó. Com molts altres sectors i degut al desconeixement del problema, en el passat també va contribuir al seu deteriorament. Amb el pas dels anys es van descobrir nous gasos involucrats en la desaparició de la capa d’ozó. Gràcies a la millora dels mètodes d’anàlisi científica es van detectar alguns fitosanitaris que impactaven negativament en la capa d’ozó i van ser retirats del mercat, com el tetraclorur de carboni o el bromur de metil. El sector agrícola va assumir la seva responsabilitat i, va prendre difícils decisions per al sector, que asseguraven un futur millor per a tothom.

A causa de totes les mesures preses des de tots els sectors el forat de la capa d’ozó ha anat reduint la seva grandària. El 2015 s’havia reduït aproximadament 4 milions de quilòmetres quadrats. El compromís de la societat, els governs i les empreses ha estat fonamental per aconseguir-ho i l’agricultura mundial va demostrar estar a l’altura del problema reafirmant el seu compromís d’alimentar una població creixent sense destruir el planeta.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés

La Junta Electoral de la DOP Garrigues confirma la victòria de la candidatura de la FCAC en les eleccions celebrades

garrigues10La Junta Electoral de les eleccions als òrgans de Govern del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Garrigues, presidida pel director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Ferran de Noguera, ha ratificat els resultats obtinguts en els comicis, celebrats el passat diumenge, 18 de setembre, i que donen la victòria a la candidatura de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que ha obtingut els cinc llocs en litigi corresponents a productors, davant de la candidatura integrada per Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Els altres cinc llocs a escollir, corresponents als elaboradors, ja eren per a la FCAC atès què es va presentar candidatura única.

Baixa participació

Així, mitjançant aquests comicis, que comptaven amb un cens de 3.225 electors i en els quals s’ha registrat una participació xifrada finalment en el 15,5%, el que equival a 499 vots, s’ha  escollit les deu persones que formaran part del Consell Regulador d’aquesta DOP, i en els propers dies s’elegirà el president.

Amb les eleccions al Consell regulador de la DOP Garrigues es tanca els processos electorals que han permès renovar enguany els òrgans de Govern de les següents DOP i IGP catalanes:

  • DOPs: Arròs del Delta de l’Ebre, Avellana de Reus, Clementines de les Terres de l’Ebre, Fesols de Santa Pau, Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya, Les Garrigues, Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, Oli de l’Empordà, Oli de Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià, i Siurana.
  • IGP: Calçot de Valls, Llonganissa de Vic, Patates de Prades, Pollastre i Capó del Prat, Poma de Girona, i Torró d’Agramunt.

UP exigeix la convocatòria urgent de la Comissió Territorial d’Assegurances per l’augment de la pòlissa d’animals morts

Unió de Pagesos (UP) exigeix la convocatòria urgent de la Comissió Territorial d’Assegurances per tal de demanar explicacions a Agroseguro a causa de l’elevat augment de l’import de la pòlissa de la retirada i destrucció d’animals morts en determinades zones i orientacions productives.

La causa d’aquest increment desmesurat de la pòlissa és la prima taxada per Agroseguro i el càlcul de penalitzacions que aplica, diferents segons la zona. En alguns casos, l’augment de l’assegurança por arribar a un 300%. Per això, Unió de Pagesos reclama una informació exhaustiva dels conceptes que fan incrementar la pòlissa, que s’identifiquin i es concretin, i que es trobi una solució per als ramaders afectats ja que aquest augment desmesurat de l’import pot fer perillar i trencar l’actual sistema d’assegurança solidària en el territori.

Bioseguretat i solidaritat en el preu

UP recorda que el servei de la retirada i destrucció d’animals morts s’ha basat durant anys en dues premisses: la bioseguretat i la solidaritat en el preu, és a dir, el preu pagat pel ramader era independent de la ubicació de la granja, però l’any passat Agroseguro ja va aplicar el cost de les penalitzacions segons les zones, i aquest any ha calculat un capital assegurat en funció del cost que paga a les empreses del servei de la retirada i destrucció animals morts; per tant, ha trencat el principi de la solidaritat entre ramaders.

Tot i que les propostes i canvis de l’assegurança de la retirada i destrucció dels animals morts es debaten anualment en comissions en les quals hi participen el Departament d’Agricultura, Agroseguro, ENESA, el sector productor i empreses que retiren i destrueixen els animals morts i en les que es presenten les millores i canvis, i s’hi exposen dades mitjanes, no és fins la renovació de l’assegurança que es detecten increments en el cost de les pòlisses que han de pagar els ramaders.

Una obra sobre aus rapinyaires guanya la 45a edició del premi del llibre agrari de la Fira de Sant Miquel de Lleida

Manual veterinario de las aves rapaces, de Alfonso Bañeres de la Torre (AEVA Veterinaria SL) ha estat l’obra guanyadora de la 45a edició del Premi del Llibre Agrari, mentre que Tratamiento de leptospirosis y brucelosis porcina, de Lorenzo Fraile, publicat a la revista Suis (Grupo Asis Biomedia) i La moniliosis del almedro, de A. Ollero, M. Llovera, L.F. Roca, O. Arquero i A. Trapero (Eumedia), s’han endut ex-aequo la 1a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari. Els jurat dels guardons, organitzats en el marc de la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel, ha destacat l’increment de les obres presentades i “un notable augment de la qualitat en el conjunt dels treballs que han entrat en concurs”.jurado-premio-1

Respecte a Manual veterinario de las aves rapaces, els membres del jurat han destacat que “representa una introducció molt completa al món de les aus rapinyaires i de la funció de cadascuna dins la cadena tròfica” i han remarcat que el llibre guanyador “és una obra molt tècnica, actualitzada, útil i pràctica”, destacant també la seva vessant ambientalista.

El treball repassa la funció ecològica dels rapinyaires com animals controladors de plagues, explica la seva importància en el món cinegètic i com activitat esportiva en exhibició de vols. També resulta un tractat molt complet de medicina d’aus i aprofundeix en els camps de l’etologia, nutrició, medicina interna, tècniques diagnòstiques, farmacologia, cirurgia i legislació. Es considera doncs un llibre de gran interès i de referència per als professionals del sector i per als veterinaris.

Alt nivell tècnic

Passant als articles tècnics, Tratamiento de leptospirosis y brucelosis porcina “aporta un alt nivell tècnic combinat amb exemples de casos pràctics que faciliten la comprensió de conceptes”, segons el jurat. El text fa una introducció a la farmacologia i explica la situació actual de la lluita contra les resistències antibiòtiques. Alhora, justifica la necessitat de l’ús racional dels antibiòtics quan és necessari i exposa diversos casos clínics reals, el diagnòstic i les propostes de tractament. El jurat ha considerat que el tema -escrit per un professor de la UdL molt vinculat a la producció porcina de Lleida- “és de molta actualitat i té força interès per al món ramader per la importància que ha assolit aquesta malaltia i les propostes innovadores de tractament que aporta”.

L’article La moniliosis del almendro, avalua la susceptibilitat (capacitat d’infectar-se) d’aquest arbre a la moniliosi, un fong que es transmet per via aèria i sol provocar grans pèrdues en la producció. Segons el jurat, “l’estudi, fet durant 10 anys i que ha implicat moltes dificultats, està ben dissenyat i organitzat, i els resultats i conclusions són específics i encertats”. També destaca que “és un excel·lent article de divulgació en un moment d’auge del cultiu de l’ametller (molt sensible a les malalties), per l’increment del regadiu, de la mecanització i, per tant, de la seva rendibilitat”.

Enguany han concorregut al guardó 23 obres, de les quals 19 són llibres (en paper i digitals) i 4 són articles tècnics agraris, una categoria que s’estrena enguany. El Premi del Llibre Agrari té una dotació econòmica de 4.000 euros i el de l’Article Tècnic, de 2.000 euros. El certamen és l’únic d’aquestes característiques que s’organitza a l’Estat.

Diversos àmbits

Els llibres i els articles presentats s’han centrat en àmbits agrícoles i ramaders com el coneixement dels arbres, l’antibioterapia en el porcí, els cultius de l’olivera i la magrana, el reg de l’arbre urbà, el control de les malalties de les plantes llenyoses, el cultiu sense terra i hidroponia, la biomassa energètica, les bones pràctiques energètiques en explotacions de vaca de llet, el manual del veterinari d’aus rapinyaires, la fertilitat de les terres i la nutrició vegetal en producció integrada, la gestió cinegètica, l’accés a la terra o el tractament de la leptospirosi i la brucel·losi porcina.

Fira de Lleida ha rebut també llibres sobre temàtiques més curioses o específiques, com la desarmortització forestal a la província de Sòria, l’herbari del País Valencià, el sector agro-mar-alimentari espanyol, els mercats d’aigua a Espanya, els vins dels Costers del Segre i l’economia social catalana als inicis del segle XX.

El Jurat d’aquesta edició, presidit per Carles Estaran, enginyer agrònom (Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya), està format per Juan Antonio Martín, enginyer agrònom; Carmen López, veterinària (Col·legi de Veterinaris de Lleida); Josep Torra, veterinari (Col·legi de Veterinaris de Lleida); Francesc Clarisó, enginyer tècnic agrícola (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles); Isabel Perea, enginyera tècnica agrícola (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles); Jesús Pemán, enginyer de forests (Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya); Maria Mercè Aniz, enginyera de forests (Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya), Carles Bernat, enginyer tècnic agrícola, i Santiago Planas, enginyer agrònom, com a secretari.

El lliurament dels Premis es durà a terme el 2 d’octubre, en el decurs de la cerimònia de cloenda de la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel.

La 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 31a del saló Eurofruit tindran lloc del 29 de setembre al 2 d’octubre de 2016 en el recinte de Fira de Lleida.

Serret creu que l’ordre d’ajuts excepcionals que prepara el Ministeri per al sector lleter será perjudicial per a Catalunya

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha qualificat “d’inacceptable i molt perjudicial per al sector lleter català” l’odre d’ajuts que està preparant el Ministeri d’Agricultura per a estabilitzar el mercat, fomentar el desenvolupament sostenible i millorar la liquiditat de les explotacions lleteres. Serret ha denunciat que, tal i com el planteja el Ministeri, “aquest ajut afavoreix les explotacions de la cornisa cantàbrica i penalitza les explotacions catalanes, més ben dimensionades i productives”.6bdcff76-f9b9-49e0-a6cc-80687b462ecb

Per a aquest ajut s’han previst 350 milions d’euros a nivell comunitari, dels quals a l’Estat espanyol li tocaran 14.665.680 euros i el Ministeri, per tal d’afavorir les petites explotacions, preveu que l’ajut només el cobrin les primeres 75 vaques de cada explotació. La consellera ja ha anunciat que des de Catalunya s’oposaran als criteris plantejats pel Ministeri. El Departament defensarà que s’estableixen criteris objectius, basats en la producció de les explotacions, amb el límits que assegurin el màxim suport al model d’explotació sostenible del país.

Visita a la granja Can Gel

La consellera ha realitzat aquestes declaracions en el decurs de la visita que ha fet al Maresme i al Vallès Oriental, en la qual ha tingut oportunitat de conèixer de primera mà les instal·lacions de la granja lletera Can Gel, de Dosrius. També a les Franqueses del Vallès, Serret, ha mantingut una trobada amb el sector agrari del Vallès Oriental.

Meritxell Serret ha explicat que a Catalunya el grup d’experts format per representants del sector lleter, l’Administració i especialistes en la matèria ha avançat de forma considerable el pla d’actuació que ha de servir per buscar solucions a la crisi actual que travessa el sector lleter.

En l’àmbit de la promoció, i fruit d’aquest pla de treball, la consellera ha volgut destacar l’elaboració per part del DARP d’una campanya de promoció del consum de la llet, que dóna a conèixer els beneficis dels làctics.

Un total de 94 explotacions porcines, 28 d’elles catalanes, opten aquest any als prestigiosos premis Porc d’Or

Un total de 94 explotacions porcines pertanyents a vuit comunitats autònomes opten a rebre un guardó Porc d’Or el proper 4 de novembre a Vic. Totes elles sumen 120 nominacions distribuïdes aquestes segons categories, en funció del nombre de truges reproductores de l’explotació, i atenent als criteris establerts: Nombre de Garrins Deslletats per Truja de Baixa (LDCB), Productivitat Numèrica (PN) i Taxa de Parts (TP).premios-porc-d-or_45521

Els tres primers llocs en el rànquing de nominats els ocupen Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. En el cas de Catalunya, un total de 28 granges opten a 41 nominacions, de les quals trenta están situades a la demarcació de Barcelona, cinc a la de Girona, cinc a la de Lleida i una a la de Tarragona.

Menys nominacions que l’any passat

Encara que continua ocupant el primer lloc, Catalunya ha disminuït les nominacions i granges respecte a l’edició passada. Al contrari del que passa amb Aragó que, en segon lloc, incrementa les seves xifres de l’any anterior amb un total de 35 nominacions per a 31 explotacions; 18 Saragossa, quinze Osca i dues Terol.

En la XXIII edició dels premis Castella i Lleó ha aconseguit recuperar el seu tercer lloc amb quinze granges que opten cadascuna a un guardó. Cinc nominacions són per a explotacions de Segòvia, dos per a Burgos, Palència, Sòria i Zamora, i una per a Salamanca i Valladolid.

Unió de Pagesos denuncia el model espanyol d’aplicació de la PAC per tercera vegada davant la Comissió Europea

Unió de Pagesos (UP) ha presentat denuncia davant la Comissió Europea, a la seu que té a Barcelona, contra el model de regionalització espanyol del pagament bàsic de la Política Agrària Comuna (PAC) per arbitrària i discriminatòria. El sindicat també ha denunciat que els ajuts associats a la producció en determinades regions incentiven la producció en lloc de ser un suport a productors que tenen dificultats, cosa que contravé la normativa europea.dscn6011

La denúncia posa de manifest, en primer lloc, que el pagament bàsic a l’Estat espanyol no se sustenta en criteris objectius i equànimes en utilitzar com a base les comarques agràries. Aquesta divisió, la darrera actualització del 1996, en 326 comarques de l’Estat espanyol, presa com a base per a l’aplicació del pagament bàsic, contravé l’article 21 del Reglament de la Comissió Europea 1307/2013, atès que es tracta d’una estructura administrativa que no té res a veure amb raons agronòmiques o de potencial agrari regional per conformar la integració dels municipis en cada comarca. Això fa que sota el criteri d’aquestes comarques agràries, l’Estat espanyol no s’assegura un repartiment proporcional d’avantatges i desavantatges per als agricultors actius.

Metodología qüestionada

A més, en la denúncia, Unió de Pagesos qüestiona la metodologia del model de regionalització de la intensitat d’ajuda per potencial productiu. Aquest basa l’assignació de drets del 2015 en les orientacions productives del 2013, sense tenir en compte les hectàrees admissibles que no havien generat pagaments directes ­-en cas que l’agricultor declari superfície en més d’una comarca agrària-, ni el flux dels imports provinents de la ramaderia -en les mitjanes dels quatre imports segons els quatre criteris que s’estableixen per comarca-. Això fa, per a UP, una assignació arbitrària i desproporcionada de les superfícies agràries en la regionalització final.

El resultat d’aquesta metodologia, en establir el model de regionalització espanyol, ha fet que comarques agràries i municipis amb condicions de producció similar estan integrats en diferents.

En segon lloc, Unió de Pagesos ha denunciat que pel que fa a les ajudes associades a la producció que la Unió Europea reserva per a determinats sectors o regions que afronten dificultats, i són especialment importants per motius econòmics, socials o ambientals, l’Estat espanyol ha optat per establir ajuts a sectors sencers (tot i que en alguns ha diferenciat els imports per la insularitat o zona de muntanya i, en el cas del boví de llet, per a les primeres 75 vaques i per a la resta).