L’agricultura tecnológica, compromesa amb la capa d’Ozó

La Plataforma Tecnològica d’Agricultura Sostenible, en la seva visió d’enfrontar-se als reptes del futur reduint l’impacta mediambiental de l’agricultura, celebra el Dia Mundial de la Capa d’Ozó, destacant els èxits assolits fins a la data i es compromet a seguir treballant per la sostenibilitat en l’agricultura.

La capa d’ozó, situada a l’estratosfera amb una alta concentració d’aquest gas, és fonamental per a la preservació de la vida a la terra, filtrant la radiació nociva que prové del sol. El 1986 la investigadora nord-americana Susan Solomon va demostrar que l’ozó estava sent destruït per la presència de Clor i Brom a l’estratosfera. Aquests elements provenien dels clorofluorocarbonis, coneguts com CFC, l’ús es va prohibir en el Protocol de Montreal (1987).

A més dels ja coneguts efectes de la desaparició de la capa d’ozó en la salut humana i mediambiental, també hi ha efectes indesitjables per a l’agricultura que afectarien a tota la població en alterar el proveïment d’aliments.

La radiació ultraviolada B, filtrada majoritàriament per la capa d’ozó, afecta el creixement de les plantes disminuint la productivitat dels cultius. A més produeix un augment de ceres, fenols i flavonoides per impedir la penetració d’aquesta radiació, el que alteraria la cadena tròfica, en ser compostos antiherbívors. Aquesta radiació també afecta en gran mesura a les comunitats de microorganismes com fongs i bacteris, que són fonamentals per a molts cultius, com les lleguminoses.

Però l’agricultura no és només víctima de la desaparició de la capa d’ozó. Com molts altres sectors i degut al desconeixement del problema, en el passat també va contribuir al seu deteriorament. Amb el pas dels anys es van descobrir nous gasos involucrats en la desaparició de la capa d’ozó. Gràcies a la millora dels mètodes d’anàlisi científica es van detectar alguns fitosanitaris que impactaven negativament en la capa d’ozó i van ser retirats del mercat, com el tetraclorur de carboni o el bromur de metil. El sector agrícola va assumir la seva responsabilitat i, va prendre difícils decisions per al sector, que asseguraven un futur millor per a tothom.

A causa de totes les mesures preses des de tots els sectors el forat de la capa d’ozó ha anat reduint la seva grandària. El 2015 s’havia reduït aproximadament 4 milions de quilòmetres quadrats. El compromís de la societat, els governs i les empreses ha estat fonamental per aconseguir-ho i l’agricultura mundial va demostrar estar a l’altura del problema reafirmant el seu compromís d’alimentar una població creixent sense destruir el planeta.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: