Compartint tot guanyant diners

Els qui som de poble, sabem molt bé,  què vol dir que un veí ens deixi un carretó per anar a buscar uns sacs a casa d’un altre amic, i així, estalviar-nos comprar una eina que la farem servir tres vegades, com a molt, a l’any. Aquesta col·laboració és fàcil perquè estem a prop del veí, ens coneixem i,  hi ha certa confiança i gratuïtat.

La comunicació amb el veí també és fàcil; anem a casa seva, el trobem pel carrer, al bar, a la botiga,….i li demanem, o el truquem per telèfon, o, avui dia, li enviem un whatsApp.

La globalització d’ Internet ha provocat que el relat anterior entre veïns d’un petit poblet, s’hagi estès i es pugui fer des de  qualsevol lloc  on hi hagi una connexió i un dispositiu mòbil.

La situació de recessió i la preocupació pel entorn ambiental han contribuït a fomentar aquest  model de consum més econòmic i més sostenible, sense perjudicar excessivament als models tradicionals.

Han aparegut aplicacions que ens permeten llogar un tallador,una habitació a New York per un cap de setmana sense anar a un hotel  (i fent vida amb autòctons), un cotxe a un particular mentre som a New York,i, això preparar-ho des de Vilafranca del Penedès, amb un mòbil, saber qui és i on és el nostre amfitrió i quant ens cobrarà. A més a més, serà més barat  per a nosaltres i ell guanyarà $.

Això és l’ economia col·laborativa, organitzada al voltant de la mobilitat que ens proporciona Internet i els aplicatius que fàcilment podem instal·lar als nostres equips. En anglès es pot definir com “ peer-to-peer”  on tots podem sortir guanyant. Es basa en què allò que jo tinc, pots utilitzar-ho tu a canvi d’un preu o gratuïtament.

Principals característiques de l’economia col·laborativa

Les  principals  característiques són:

  1. Qui produeix els serveis ( compra i/o venda d’un producte, prestació d’un servei ) són les persones de manera individual.
  2. Internet és el factor clau :
        • Els productes s’escullen, es compren i es paguen a través d’ Internet.
        • Es disposa de més informació de les persones. És molt fàcil saber els gustos i les preferències de la gent: la marca personal que deixem en les xarxes socials dóna molta informació de nosaltres.

Imaginaris que reflecteix sobre la vida econòmica

Es pot entendre com una mena de socialisme digital on les interaccions són múltiples.

S’enfoca en una creença en el determinisme tecnològic on hi ha una fusió i fe en les TIC’s, optimisme, ecotopia i un cert esperit hippie.Basat en una ideologia californiana que combina simultàniament la disciplina de l’economia de mercat amb les llibertats de l’artesania hippie.

Es crearà una nova democràcia on tothom podrà expressar-se lliurement al ciberespai.

Apareix un nou poder social derivat de les comunitats d’ús col·laboratiu que pot disminuir el poder a les nacions.

Reptes i oportunitats que genera

Els avantatges i les oportunitats són:

      • Més barat: el preu que ha de pagar el consumidor és més baix degut a la reducció costos de transacció i altres.
      • Increment dels emprenedors particulars: s’obté un ingrés extra que rentabilitza la compra d’un actiu car, convertint –lo en un servei.
      • Social: en el sentit, per exemple, que pot ajudar a pagar l’ hipoteca i evitar alguns desnonaments.
      • Fàcil accés: mitjançant apps i pàgines webs és ràpid i fàcil accedir-hi.
      • Respecte al medi ambient, ja que fa que el consum d’un be s’adapti a les necessitats.
      • Coneixement de nova gent: noves amistats.
      • Transparència –informació : el bon / mal ús és conegut ràpidament per les xarxes socials.
      • És un model més eficient, ja que al compartir evita la despesa/inversió de la compra i en conseqüència hi ha un estalvi de recursos.

Els principals problemes i reptes que es plantegen són :

      • La regulació: dificultat per a la recaptació dels impostos corresponents i també a la dificultat que té l’administració per garantir un bon ús .
      • La seguretat: actualment es basa en un component humà de confiança, tot i que hi ha sistemes que fan que cada vegada sigui més segur (GPS..)
      • Fa competència a les empreses tradicionals i aquestes s’hi oposen ja que poden veure disminuïts els seus ingressos o bé apuntar-se a aquest model.
      • L’apatia pròpia del ser humà: la mandra i el mal comportament inherent a les persones que dificulta les relacions humanes.

Exemples específics d’empreses que han desenvolupat aquest tipus d’economia

Alguns exemples d’empreses que treballen aquest model són:

          • Airbnb, Inc[1]. Lloguer d’ habitació a practicament qualsevol part del món.. Està a més de 190 païssos i factura més de deu mil mil·lions de dollars.
          • RelayRides[2]. Permet llogar un cotxe a particulars des de 45 €/dia.
          • SnapGoods[3]. Qualsevol eina domèstica.
          • UBER[4], particulars que transporten a persones a diferents ciutats del món.
          • Wallapop[5],compra i venda de coses que ens sobren a casa, entre particulars i propers geograficament.
          • Blabacar[6]. Aprofita qui fa un viatge a un lloc concret per oferir una o mésplaces a altres persones amb el mateix itinerari a canvi d’un preu baix.
          • Altres: Helping.network, Ouishare, Eurofreelancers,…

Un posicionament personal sobre l’economia col·laborativa 

L’ economia col·laborativa és un model amb molts aspectes positius, tot i que encara cal estudiar la seva evolució i definir la seva regulació.

El model funciona bé per compartir coses d’alt valor de compra, i amb semblances amb els models tradicionals. Per intercanvis de outputs de baix cost només funcionarà si la distància entre les persones implicades és relativament curta i no suposa un cost excessiu anar a buscar-la.

Miquel Rusiñol, president d’Agroprés

Una resposta

  1. Bon Article, Sr, President😉

    He tingut ocasió de llegir amb cura aquestes ratlles que versen sobre l’economia participativa i ho trobo d’allò més encertat i per diversos motius; de bon principi ja es fa esment a l’exemple que trobem en el món rural: els veïns que s’ajuden entre ells, de manera desinteressada; jo afegiria desinteressada economicament, però INTERESSADA en el millor dels sentits…allò que en llatí es ve a anomenar el ‘quid pro quo’ , o sia, l’un per l’altre…col·loquialment , tu em rasques l’esquena i jo te la rasco a tu….Compro!

    També és ben cert que aquest món de la globalització, les TIC i un seguit de recursos prestats sovint mitjançant eines com Internet, ha escurçat les distàncies i ha fet més real el concepte ‘hippie’ de l’Aldea Global o, com deia en J. Lovelock amb la seva famosa ‘Teoria Gaia’, el planeta és un únic ecosistema en si, una unitat global i específica i hem d’actuar en conseqüència…pensa globalment i actua localment…Compro!

    Certament val a dir, mercès a tot plegat això descrit a l’article, que ens estalviem el principal factor encaridor de productes i serveis que són els intermediaris i no cal titllar de socialisme una opció inteligent, sinó que és quelcom que ens apropa, cada cop més, a la filosofia del Km 0 i el consum responsable tant de moda avui dia, i tant i tant necessari si volem eliminar allò que ens malmet el nostre medi ambient i de manera implícita, el nostre futur com a espècie. Compro!

    Coincideixo en tots els avantatges i discrepo en la descripció d’alguns dels inconvenients:

    -accepto la regulació administrativa quan a necessària per a estalviar-nos els mals usos i abusos que es podrien generar, però no quan aquesta s’immniscueix en la llibertat entre dues persones adultes i responsables a fer el que millor els convingui a ambdues…tot i que entenc que es tracta d’una diatriba difícil de resoldre com esmentes, per exemple, en el tema de la seguretat.

    -quan a fer la competència a les grans empreses…quin mal hi ha? no és la lliure competència i el lliure mercat la base que tant promulguen els defensors d’aquest sistema econòmic? Simplement, se’ls paga amb la seva pròpia moneda i s’abocaran a millorar serveis prestats. Certa justícia poètica? Compro!

    En fi, a tall de resum i com començava aquest escrit, bon article, sr, president, bones reflexions a l’entorn d’una necessària opció de futur que ens ha de tornar un xic més humans i, de passada, ens pot fer tornar la confiança als desconeguts, aixamplant les mires del veïnatge…ni que hi hagui milers de quilòmetres entremig.

    El futur ha de passar per aquí o no hi ha futur possible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: