Concessions aranzelàries a l’oli d’oliva de Tunísia

Els eurodiputats debatran el dimecres 24 i votaran el dijous 25 de febrer permetre a Tunísia exportar a la Unió Europea (UE) un total de 70.000 tones addicionals d’oli d’oliva lliures d’aranzels fins a la fi de 2017, una mesura urgent proposada per la Comissió Europea per ajudar l’economia tunisiana a sobreposar-se als efectes dels atemptats terroristes de l’any 2015.

Diverses mesures “correctives” i de salvaguarda també serán sotmeses a votació, a proposta d’alguns eurodiputats que están preocupats per l’efecte que les concessions aranzelàries poden tenir en el mercat comunitari i en les diferents regions que són productores d’oli d’oliva.

Front comú de la major part dels ramaders d’oví per exigir que la vacunació contra la llengua blava sigui voluntària

La sectorial de l’oví-cabrum de JARC, la FECOC, ASAJA i l’Associació de Ramaders del Pallars, que representen la majoria de les explotacions catalanes d’aquest sector, han lliurat una petició conjunta adreçada a la consellera del DARP, Meritxell Serret, que demani la modificació d’urgència de l’Ordre que obliga les explotacions de 27 comarques catalanes a vacunar contra la llengua blava.Front comu vacunació voluntaria llengua blava_22022016

S’ha constatat que l’Ordre podia reconèixer la vacunació voluntària, com ha succeït en el cas del País Basc, contràriament al que s’expressà en les reunions mantingudes amb el DARP. El que exigeixen aquestes organitzacions és que es passi d’una vacunació obligatòria a una de voluntària.

Les organitzacions tenen clar que la sanitat és un element essencial en les explotacions ramaderes, destacant que “aquesta malaltia no afecta la salut humana”. No obstant, el sector de l’oví–cabrum ja va manifestar des de la primera reunió amb el Departament que la mesura era inadequada i una imposició en tota regla: el sector hi era en contra amb diferents arguments.

El sector de l’oví–cabrum ha mantingut que s’obliga a vacunar una zona on no hi ha la malaltia per a generar una àrea de seguretat de 100 Km al voltant de la frontera, quan poden donar-se efectes secundaris no desitjats de la vacunació, com afebliment dels animals, avortaments o inclús mort d’animals. Això ja va succeir fa uns anys amb la vacunació d’ovelles on el perjudici va ser majúscul per les explotacions, i les organitzacions han defensat des del primer dia que:

  1. França, on s’ha estès la malaltia, és on cal un esforç per controlar-la. Es demanà al DARP que vetllés per exigir al Govern francès i a la Comissió Europea que s’apliqués mesures.
  2. En cas que, com s’argumenta, l’Estat francès no disposés de vacunes, que es prioritzés actuar en la zona en què ja hi ha la malaltia, facilitant l’accés a les vacunes i prevenint l’expansió incontrolada que està tenint.
  3. En tot cas, les explotacions catalanes vacunarien en benefici del conjunt, i en cap cas no haurien d’assumir el cost de fer-ho.
  4. Malgrat tota prudència, la vacunació comporta efectes no desitjats que poden ser greus i cal un compromís ferm i clar de l’Administració per assumir-los.
  5. La vacunació ha d’anar de la mà d’un control sanitari encara més exhaustiu d’entrades de bestiar: podem tenir una àrea vacunada en què el trànsit sigui un via d’entrada.

La resposta del DARP s’ha mantingut en l’obligatorietat, i la posició del sector es referma cada dia més. A més d’exposar-ho i exigir-ho en les reunions específiques, les organitzacions estan pendents d’una reunió que han sol·licitat a la Consellera d’Agricultura i que esperen atengui urgentment els propers dies.

ASAJA insta els ramaders a deixar de ser ‘esclaus’ de la industria lletera amb el vist-i-plau de les administracions

ASAJA ha assenyalat que els ramaders del sector lleter català estant lligats de mans i peus amb els contractes “abusius” que els obliguen a signar les indústries làcties, amb el vist-i-plau de les diferents administracions.DSCN6832

És per això que l’organització agrària ha reclamat que aquests productors deixin de ser “esclaus” dels preus i condicions que els fixen aquestes indústries “sense donar-los cap marge de negociació en molts casos”.

El sector lleter d’ASAJA “no entén aquesta situació, i més tenint en compte que som deficitaris en un 60% de llet, mentre ens entra llet de fora més barata, ja que a Europa sobra llet degut al veto rus”.

ASAJA assenyala que una de les solucions passa per apostar per la venda directa de proximitat km0. Un exemple d’aquesta aposta és Agrofresc, empresa situada a Sallent, que ven llet fresca, iogurts i postres làctics i que té unes 200 vaques, agrobotiga on comercialitza els seus productes i un restaurant.

Josep Maria Bosch, gerent d’Agrofresc, indica que ara disposaran d’una nova ubicació per a la granja “per millorar el benestar animal, i augmentar les terres de cultiu de farratges per no dependre de fora”. A l’actual ubicació quedaran alguns animals, però serà per a que els visitin les escoles.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha visitat les modernes instal·lacions d’Agrofresc, i ha assenyalat que “pensem que aquest és el camí a seguir en el sector lleter, on tenim molts joves”.

De totes formes, Pruna, diu que “som conscients que no tothom pot apostar per la venda de proximitat, però qui pugui fer tot el cercle, es a dir produir i després comercialitzar directament, que ho faci, tindrà tot el nostre suport i els aconsellarem en tot el que necessitin”.

Unió de Pagesos convoca una concentració el 25 de febrer a Mollerussa en protesta pels baixos preus en origen de la llet

Unió de Pagesos (UP) convoca dijous 25 de febrer una concentració a Mollerussa en protesta per la greu situació que pateix el sector lleter a Catalunya, ja que el preu mitjà de la llet en origen és de 0,31 euros el litre (dades de desembre del 2015), per sota costos de producció tenint en compte que la mitjana de la suma de despeses fixes i variables és de 0,3531 euros el litre, segons dades del Ministeri d’Agricultura i el Departament d’Agricultura.

El sindicat denuncia, a més dels baixos preus pagats als productors, que la indústria està deixant de comprar llet tant a ramaders individuals com a grups sencers, decidint així a qui compraran o no. Des del gener del 2015, la indústria ha deixat de comprar llet a un total de 32 explotacions catalanes, fet que ha provocat que al desembre del 2015 només en quedessin 573 de les 605 que hi havia a començament d’aquest any.

A més, la gran distribució segueix utilitzant la llet com a producte reclam, incomplint així la normativa. Unió de Pagesos ha denunciat reiteradament diversos centres comercials per aquestes pràctiques, que malmeten la imatge d’aquest producte pel fet d’entrar en una guerra de preus. El sindicat exigeix una vegada més al Govern que extremi el control del compliment de les normatives que regulen les obligacions i els drets del mercat davant aquests abusos il·legals en la resta de la cadena alimentària.

Creixement desmesurat d’algunes granges

D’altra banda, el sindicat també denuncia que l’administració permeti la instal·lació de noves macro-granges o que d’altres creixin de manera desmesurada mentre moltes explotacions que fet un esforç de modernització han de tancar les portes, afectades per la greu situació del sector.

Unió de Pagesos denuncia la inacció del ministeri d’Agricultura davant d’aquesta situació, ja que tot i l’acord làctic signat el setembre passat amb la indústria i la gran distribució, i anunciat com una solució per al sector, la situació dels ramaders encara s’ha agreujat més.

El sindicat també denuncia l’activitat d’intermediaris que compren llet a preus molt baixos als ramaders destinada a la fabricació de llet en pols, quan moltes vegades acaba en mans de la mateixa indústria que no vol comprar-la directament al productor. En aquest sentit, Unió de Pagesos recorda que hi ha empreses estatals i multinacionals que a vegades utilitzen símbols de catalanitat i, en canvi, formen part de la causa de la greu situació de crisi per la que passa el sector, contribuint a destruir el teixit econòmic i l’ocupació.

Per a Unió de Pagesos, aquesta situació també afecta el consumidor, ja que amb aquestes pràctiques perd la possibilitat de consumir productes de proximitat.

Déficit de subministrament de llet a Catalunya

Cal recordar que a Catalunya la taxa de subministrament de llet i làctics és deficitària, ja que es produeix el 60% de llet respecte al total, equivalent a una producció anual de 713,5 milions de quilos, el que representa el 10,5% de la producció de llet de vaca a Espanya.

A la concentració de Mollerussa assistiran Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos; Jaume Pedrós, coordinador territorial de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos, i Joan Guitart, responsable d’acció sindical a comarques de muntanya de la Comissió Permanent, entre altres sindicalistes.

UP demana a Agricultura una valoració acurada dels danys que la pedregada al Maresme ha causat a les hortalisses

Unió de Pagesos (UP) ha demanat al departament d’Agricultura que faci una valoració ràpida i acurada dels danys ocasionats per la forta pedregada que ahir a la nit va afectar conreus d’horta a algunes poblacions del Maresme com Mataró, Argentona i Cabrera de Mar.

El sindicat considera, en una primera valoració, que la pedregada ha malmès hortalisses d’hivern de les explotacions d’aquests municipis com bledes, enciams, espinacs i faves, entre altres, i també ha pogut afectar algun camp de planta ornamental.

El sindicat demana al Govern una valoració acurada i àgil per indemnitzar de manera justa la pagesia afectada, així com poder aplicar mesures com l’adequació de la fiscalitat de l’IRPF a les pèrdues que es comptabilitzin.

Premi a l’emprenedoria Quintanes/BBVA de l’entorn rural

L’Escola EFA Quintanes, juntament amb la Fundació Antiga Caixa Manlleu, el Grup BBVA i Casa Tarradellas, promouen la convocatòria d’un Premi a l’emprenedoria en l’entorn rural.

Amb aquest guardó es pretén “incentivar i reconèixer aquelles iniciatives que des dels sectors de l’agroramaderia, forestal i jardineria demostrin la seva originalitat, sostenibilitat i capacitat de millora de l’entorn i la societat rural”.

El primer premi està dotat amb 15.000 euros i també hi ha un accèssit de 5.000 euros.

Cal esmentar que la presentació de candidatures s’ha de fer a través del web de Quintanes, www.quintanes.com.

El Ministeri d’Agricultura es compromet a actuar en cas d’efectes secundaris per la vacunació de la llengua blava

Unió de Pagesos (UP) ha traslladat als responsables del Ministeri d’Agricultura, en una reunió mantinguda a Madrid, la preocupació dels ramaders per l’obligatorietat de vacunar en 27 comarques catalanes els ramats de boví i oví contra la malaltia de la llengua blava, tenint en compte els efectes secundaris que aquesta vacuna va provocar el 2008: mort de molts animals, a més de problemes en la reproducció i en la salut del bestiar i en la productivitat dels ramats. En aquest sentit, Valentín Almansa, director general de Sanitat de la Producció Agrària del Ministeri, s’ha compromès davant el sindicat a actuar i reclamar responsabilitats davant els possibles efectes secundaris que puguin sorgir, tot i que s’ha mostrat segur de que no n’hi haurà.

Pel que fa a posar en marxa un pla pilot, abans d’una vacunació massiva, seleccionant tant el territori com els animals objecte de vacunació amb més exactitud, el Ministeri ha acceptat aquesta proposta d’Unió de Pagesos, que el sindicat ja havia traslladat al departament d’Agricultura.

Vigilància conjunta a Europa

Els representants del Ministeri també han acceptat la petició del sindicat de dur a terme una política de vigilància conjunta a tot Europa de tots els serotipus de la malaltia de la llengua blava, així com d’altres afectacions greus del bestiar, i han avançat la decisió de França d’obligar els seus ramaders a fer una vacunació massiva, tal com preveu l’ordre ministerial per a determinades zones de l’estat espanyol.

D’altra banda, davant la petició d’Unió de Pagesos perquè les administracions es facin càrrec del cost de la vacunació, el director general de Sanitat de la Producció Agrària ha assenyalat que les comunitats autònomes poden assumir-lo; en el cas de Catalunya, el departament d’Agricultura.

Les 27 comarques catalanes incloses en el projecte d’ordre del Ministeri són de l’Anoia, Bages, Baix Llobregat, Berguedà, Maresme, Osona, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Solsonès, Urgell, Vall d’Aran, Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa i Ripollès.

ASAJA exigeix a ADIF que indemnitzi als camps ‘cremats’ a Llerona després de llançar fitosanitaris per netejar les vies

ASAJA exigeix a ADIF que pagui una indemnització als agricultors als quals se’ls han ‘cremat’ dues hectàrees de camps de cereals, amb la conseqüent pèrdua de part de la collita, després de que s’hagin llençat fitosanitaris per netejar les vies de la Línia R3 de Rodalies de Renfe, que va de l’Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà, al seu pas per Llerona (Les Franqueses del Vallès).SAM_1368

L’organització agrària ha assenyalat que “l’aplicació de productes fitosanitaris ha d’estar realitzada per una persona que hagi fet el curs pertinent i pugui dur-ho a terme; i en aquest cas no sabem qui ho ha fet, com ho ha fet i si ho podia fer”.

Per tot això, ASAJA reclama que el president d’ADIF o algun càrrec responsable es posi en contacte amb ells o els agricultors afectats per avaluar els danys i fixar quina indemnització els pertocaria davant les pèrdues provocades per aquesta mala `pràctica dels productes fitosanitaris.

Comença la campanya electoral per a les eleccions agràries

La campanya electoral per als comicis agraris del 28 de febrer tindrà una durada de quinze dies naturals. Començarà el dissabte 13 de febrer a les 00:00 hores i finalitzarà el dia 27 de febrer a les 24:00 hores.

En aquestes eleccions es presenten tres candidatures: Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i Asociación Agraria-Jóvenes Agricultores (ASAJA).

La votació s’iniciarà a les 11:00 hores i continuarà ininterrompudament fins a les 18:00 hores a les 565 meses electorals repartides per tot el territori català. Més concretament, la demarcació de Barcelona comptarà amb 75 meses, la demarcació de la Catalunya Central, amb 99 meses, Lleida en tindrà 131, 108 meses més es constituiran a les comarques de Girona, la demarcació de Tarragona comptarà amb 64 meses electorals, la demarcació de les Terres de l’Ebre, amb 49 meses i, finalment, l’Alt Pirineu i Aran comptarà amb 39 meses.

26.031 electors

El dia 28 de febrer estan cridats a votar 26.031 electors. D’aquests, 1.529 corresponen a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran; 2.838, a la de Barcelona; 3.520, a la Catalunya Central; 3.609, a la demarcació de Girona; 9.216, a la demarcació de Lleida; 2.333, a la demarcació de Tarragona, i 2.986, a la demarcació de les Terres de l’Ebre.

Les eleccions del proper 28 de febrer representen un canvi important respecte als anteriors comicis que s’han celebrat, i que estaven regulats per la Llei 17/1993, derogada per la Llei 17/2014. Alguns canvis significatius són:

  • Desapareixen les Cambres Agràries Territorials.
  • La representativitat s’establirà a partir del percentatge de vots obtinguts per cada candidatura, respecte del total de vots vàlids, sense cap correcció.
  • Es constituiran meses electorals als municipis i entitats municipals descentralitzades amb més de 15 electors al cens. Els municipis amb menys de 15 electors s’agruparan d’acord amb criteris de proximitat geogràfica.
  • A partir d’aquestes eleccions, la llei marca en cinc anys el termini entre convocatòries.

En les últimes eleccions a Cambres Agràries celebrades el febrer de 2011, hi va haver una participació del 59,48%. UP va obtenir 9.615 vots (54,34%), JARC, 4.089 vots (23,23%) i ASAJA, 2.705 vots (15,33%).

UP critica la decisió d’alguns escorxadors de no reflectir l’augment de 0,004 euros en el preu per quilo de porc viu

Unió de Pagesos (UP) ha criticat la decisió d’alguns escorxadors de no reflectir en els seus proveïdors  l’augment del preu per quilo de porc viu, després que el preu de referència de Mercolleida s’ha situat avui en 0,971 euros per quilo, amb un augment de 0,004 euros.

El sindicat considera inacceptable la decisió dels escorxadors, que ja han anunciat la seva intenció de no fer efectiu l’augment del preu fixat per Mercolleida, tenint en compte la situació per la què passen els ramaders des de fa mesos, que es va començar a agreujar l’octubre passat. Unió de Pagesos ja va alertar fa un mes de la forta caiguda del preu de porc en origen durant últim any.

D’altra banda, el sindicat defensa la transparència i l’objectivitat de Mercolleida com a llotja que fixa el preu de referència dels preus de porcí cada setmana.