UP es concentra a Mollerussa en protesta pels baixos preus en origen i els abusos d’indústria i la gran distribució

Unió de Pagesos (UP) ha convocat una concentració a Mollerussa en protesta per la greu situació que pateix el sector lleter a Catalunya, ja que el preu mitjà de la llet en origen és de 0,31 euros el litre (dades de desembre del 2015), per sota costos de producció tenint en compte que la mitjana de la suma de despeses fixes i variables és de 0,3531 euros el litre, segons dades del Ministeri i el Departament d’Agricultura.IMG_20160225_120743

El sindicat denuncia, a més dels baixos preus pagats als productors, que la indústria està deixant de comprar llet tant a ramaders individuals com a grups sencers, decidint així a qui compraran o no. Des del gener del 2015, la indústria ha deixat de comprar llet a un total de 32 explotacions catalanes, fet que ha provocat que al desembre del 2015 només en quedessin 573 de les 605 que hi havia a començament d’aquest any.

Producte reclam

A més, la gran distribució segueix utilitzant la llet com a producte reclam, incomplint així la normativa. Unió de Pagesos ha denunciat reiteradament diversos centres comercials per aquestes pràctiques, que malmeten la imatge d’aquest producte pel fet d’entrar en una guerra de preus. El sindicat exigeix una vegada més al Govern que extremi el control del compliment de les normatives que regulen les obligacions i els drets del mercat davant aquests abusos il·legals en la resta de la cadena alimentària.

D’altra banda, el sindicat també denuncia que l’administració permeti la instal·lació de noves macro-granges o que d’altres creixin de manera desmesurada mentre moltes explotacions que fet un esforç de modernització han de tancar les portes, afectades per la greu situació del sector.

Unió de Pagesos denuncia la inacció del Ministeri d’Agricultura davant d’aquesta situació, ja que tot i l’acord làctic signat el setembre passat amb la indústria i la gran distribució, i anunciat com una solució per al sector, la situació dels ramaders encara s’ha agreujat més.

Critiques als intermediaris

El sindicat també denuncia l’activitat d’intermediaris que compren llet a preus molt baixos als ramaders destinada a la fabricació de llet en pols, quan moltes vegades acaba en mans de la mateixa indústria que no vol comprar-la directament al productor. En aquest sentit, Unió de Pagesos recorda que hi ha empreses estatals i multinacionals que a vegades utilitzen símbols de catalanitat i, en canvi, formen part de la causa de la greu situació de crisi per la que passa el sector, contribuint a destruir el teixit econòmic i l’ocupació.

Per a Unió de Pagesos, aquesta situació també afecta el consumidor, ja que amb aquestes pràctiques perd la possibilitat de consumir productes de proximitat.

El sindicat recorda que a Catalunya la taxa de subministrament de llet i làctics és deficitària, ja que es produeix el 60% de llet respecte al total, equivalent a una producció anual de 713,5 milions de quilos, el que representa el 10,5% de la producció de llet de vaca a Espanya.

A la concentració de Mollerussa han assistit Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos; Jaume Pedrós, coordinador territorial de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos, i Joan Guitart, responsable d’acció sindical a comarques de muntanya de la Comissió Permanent, entre altres sindicalistes.

El Departament d’Agricultura i el sector lleter acorden treballar conjuntament per fer front a la crisi de preus

Davant la crisi de preus que travessa el sector lleter, com a conseqüència del desequilibri entre la producció i el consum a nivell europeu i la situació dels mercats internacionals, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i el sector lleter han acordat treballar junts en la creació d’un grup d’experts, format per tots els actors de la cadena de valor, que analitzi la situació i defineixi les bases per a trobar-hi solucions.15ee91a7-4451-4268-a275-afc0a04ce181

Ho han decidit a la reunió de la Taula Sectorial Agrària de la Llet, que ha estat presidida per la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, acompanyada pel director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Antoni Díaz.

A la reunió, també s’ha debatut la possibilitat de concentrar l’oferta a través d’organitzacions de productors per a la comercialització de productes làctics.

D’altra banda, la directora general d’Agricultura i Ramaderia  ha deixat clar que “tirar endavant qualsevol d’aquestes iniciatives només serà possible per la via de la corresponsabilitat. Cal la implicació del sector per promoure qualsevol de les solucions plantejades, que podran comptar amb l’acompanyament del departament”.

Altres mesures plantejades pel Departament

A la reunió també s’han presentat altres iniciatives que poden ajudar a millorar-ne la situació, com ara mesures encaminades a la promoció del consum de llet. En aquest sentit, s’han explicat les novetats legislatives sobre el Programa de llet a les escoles.

També s’ha tracta una altra iniciativa que s’està a punt de materialitzar. És l’aprovació del Decret de la llet crua, que ja està molt avançat i que permetrà als consumidors comprar la llet directament al productor.

A la trobada hi han participat per part del sector representants de les organitzacions professionals agràries Unió de Pagesos (UP), Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), del Gremi d’Indústries Làcties de Catalunya i del Laboratori Interprofessional Lleter de Catalunya.

JARC-COAG demana a Competència que extremi la vigilància dels oligopolis que controlen els mercats

L’organització agrària JARC-COAG reclama a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que extremi la vigilància sobre els oligopolis que controlen els insums del sector agrari (energia, fertilitzants i plàstics). L’estudi comparatiu elaborat pel Departament d’Economia Agrària de JARC-COAG reflecteix que la significativa caiguda dels preus de petroli i gas no està tenint el seu reflex en els preus de fertilitzants i plàstics.Maquinaria agricola_Francesc Boronat

Mentre que el gas ha descendit en un 46% en l’últim any i mig, la urea amb prou feines ho ha fet en un 14%, el nitrat amònic càlcic, tan sols un 5,5% i el DAP, lluny de baixar, ha incrementat el seu preu en un 2,6%.

En el mateix període, el barril Brent ha caigut un 61%, i no obstant això, els preus dels plàstics s’han mantingut estables i fins i tot han tingut un petit repunt.

En el cas del gasoil B, existeix una major correlació entre la caiguda del petroli i el preu final a l’agricultor, ja que en l’últim any i mig el carburant ha baixat un 52%. No obstant això, el propi President de la CNMC, Jose María Marín Cremada, subratllava fa 10 dies que el preu dels carburants estava baixant “a un ritme més lent” del desitjat.

La baixada del petroli no es trasllada als costos de producció

“Lamentablement, el relat especulatiu es repeteix. Quan el petroli i el gas pugen, la pujada es repercuteix gairebé de forma immediata al cost final dels principals insums agraris. No obstant això, quan baixen, el supòsit del “lliure mercat” és molt més ‘mandrós’ per traslladar-ho al preu final de carburants, fertilitzants o plàstics”, lamenten des de l’organització agrària. Al mateix temps, JARC-COAG afegeix que “és necessari crear un Observatori de Costos i insums per donar seguiment i transparència al mercat i evitar costos injustificadament alts per a agricultors i ramaders”.

La volatilitat de preus i l’espiral alcista dels costos de producció estan danyant seriosament la rendibilitat de les explotacions agràries. Des de 2003, el sector acumula una caiguda de la renda del 16% a l’Estat espanyol. En aquest mateix període, els costos de producció han experimentat una pujada del 47%. Destacar que a Catalunya de 2011 a 2014 la renda agrària s’ha reduït un 39%.

Concessions aranzelàries a l’oli d’oliva de Tunísia

Els eurodiputats debatran el dimecres 24 i votaran el dijous 25 de febrer permetre a Tunísia exportar a la Unió Europea (UE) un total de 70.000 tones addicionals d’oli d’oliva lliures d’aranzels fins a la fi de 2017, una mesura urgent proposada per la Comissió Europea per ajudar l’economia tunisiana a sobreposar-se als efectes dels atemptats terroristes de l’any 2015.

Diverses mesures “correctives” i de salvaguarda també serán sotmeses a votació, a proposta d’alguns eurodiputats que están preocupats per l’efecte que les concessions aranzelàries poden tenir en el mercat comunitari i en les diferents regions que són productores d’oli d’oliva.

Front comú de la major part dels ramaders d’oví per exigir que la vacunació contra la llengua blava sigui voluntària

La sectorial de l’oví-cabrum de JARC, la FECOC, ASAJA i l’Associació de Ramaders del Pallars, que representen la majoria de les explotacions catalanes d’aquest sector, han lliurat una petició conjunta adreçada a la consellera del DARP, Meritxell Serret, que demani la modificació d’urgència de l’Ordre que obliga les explotacions de 27 comarques catalanes a vacunar contra la llengua blava.Front comu vacunació voluntaria llengua blava_22022016

S’ha constatat que l’Ordre podia reconèixer la vacunació voluntària, com ha succeït en el cas del País Basc, contràriament al que s’expressà en les reunions mantingudes amb el DARP. El que exigeixen aquestes organitzacions és que es passi d’una vacunació obligatòria a una de voluntària.

Les organitzacions tenen clar que la sanitat és un element essencial en les explotacions ramaderes, destacant que “aquesta malaltia no afecta la salut humana”. No obstant, el sector de l’oví–cabrum ja va manifestar des de la primera reunió amb el Departament que la mesura era inadequada i una imposició en tota regla: el sector hi era en contra amb diferents arguments.

El sector de l’oví–cabrum ha mantingut que s’obliga a vacunar una zona on no hi ha la malaltia per a generar una àrea de seguretat de 100 Km al voltant de la frontera, quan poden donar-se efectes secundaris no desitjats de la vacunació, com afebliment dels animals, avortaments o inclús mort d’animals. Això ja va succeir fa uns anys amb la vacunació d’ovelles on el perjudici va ser majúscul per les explotacions, i les organitzacions han defensat des del primer dia que:

  1. França, on s’ha estès la malaltia, és on cal un esforç per controlar-la. Es demanà al DARP que vetllés per exigir al Govern francès i a la Comissió Europea que s’apliqués mesures.
  2. En cas que, com s’argumenta, l’Estat francès no disposés de vacunes, que es prioritzés actuar en la zona en què ja hi ha la malaltia, facilitant l’accés a les vacunes i prevenint l’expansió incontrolada que està tenint.
  3. En tot cas, les explotacions catalanes vacunarien en benefici del conjunt, i en cap cas no haurien d’assumir el cost de fer-ho.
  4. Malgrat tota prudència, la vacunació comporta efectes no desitjats que poden ser greus i cal un compromís ferm i clar de l’Administració per assumir-los.
  5. La vacunació ha d’anar de la mà d’un control sanitari encara més exhaustiu d’entrades de bestiar: podem tenir una àrea vacunada en què el trànsit sigui un via d’entrada.

La resposta del DARP s’ha mantingut en l’obligatorietat, i la posició del sector es referma cada dia més. A més d’exposar-ho i exigir-ho en les reunions específiques, les organitzacions estan pendents d’una reunió que han sol·licitat a la Consellera d’Agricultura i que esperen atengui urgentment els propers dies.

ASAJA insta els ramaders a deixar de ser ‘esclaus’ de la industria lletera amb el vist-i-plau de les administracions

ASAJA ha assenyalat que els ramaders del sector lleter català estant lligats de mans i peus amb els contractes “abusius” que els obliguen a signar les indústries làcties, amb el vist-i-plau de les diferents administracions.DSCN6832

És per això que l’organització agrària ha reclamat que aquests productors deixin de ser “esclaus” dels preus i condicions que els fixen aquestes indústries “sense donar-los cap marge de negociació en molts casos”.

El sector lleter d’ASAJA “no entén aquesta situació, i més tenint en compte que som deficitaris en un 60% de llet, mentre ens entra llet de fora més barata, ja que a Europa sobra llet degut al veto rus”.

ASAJA assenyala que una de les solucions passa per apostar per la venda directa de proximitat km0. Un exemple d’aquesta aposta és Agrofresc, empresa situada a Sallent, que ven llet fresca, iogurts i postres làctics i que té unes 200 vaques, agrobotiga on comercialitza els seus productes i un restaurant.

Josep Maria Bosch, gerent d’Agrofresc, indica que ara disposaran d’una nova ubicació per a la granja “per millorar el benestar animal, i augmentar les terres de cultiu de farratges per no dependre de fora”. A l’actual ubicació quedaran alguns animals, però serà per a que els visitin les escoles.

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha visitat les modernes instal·lacions d’Agrofresc, i ha assenyalat que “pensem que aquest és el camí a seguir en el sector lleter, on tenim molts joves”.

De totes formes, Pruna, diu que “som conscients que no tothom pot apostar per la venda de proximitat, però qui pugui fer tot el cercle, es a dir produir i després comercialitzar directament, que ho faci, tindrà tot el nostre suport i els aconsellarem en tot el que necessitin”.

Unió de Pagesos convoca una concentració el 25 de febrer a Mollerussa en protesta pels baixos preus en origen de la llet

Unió de Pagesos (UP) convoca dijous 25 de febrer una concentració a Mollerussa en protesta per la greu situació que pateix el sector lleter a Catalunya, ja que el preu mitjà de la llet en origen és de 0,31 euros el litre (dades de desembre del 2015), per sota costos de producció tenint en compte que la mitjana de la suma de despeses fixes i variables és de 0,3531 euros el litre, segons dades del Ministeri d’Agricultura i el Departament d’Agricultura.

El sindicat denuncia, a més dels baixos preus pagats als productors, que la indústria està deixant de comprar llet tant a ramaders individuals com a grups sencers, decidint així a qui compraran o no. Des del gener del 2015, la indústria ha deixat de comprar llet a un total de 32 explotacions catalanes, fet que ha provocat que al desembre del 2015 només en quedessin 573 de les 605 que hi havia a començament d’aquest any.

A més, la gran distribució segueix utilitzant la llet com a producte reclam, incomplint així la normativa. Unió de Pagesos ha denunciat reiteradament diversos centres comercials per aquestes pràctiques, que malmeten la imatge d’aquest producte pel fet d’entrar en una guerra de preus. El sindicat exigeix una vegada més al Govern que extremi el control del compliment de les normatives que regulen les obligacions i els drets del mercat davant aquests abusos il·legals en la resta de la cadena alimentària.

Creixement desmesurat d’algunes granges

D’altra banda, el sindicat també denuncia que l’administració permeti la instal·lació de noves macro-granges o que d’altres creixin de manera desmesurada mentre moltes explotacions que fet un esforç de modernització han de tancar les portes, afectades per la greu situació del sector.

Unió de Pagesos denuncia la inacció del ministeri d’Agricultura davant d’aquesta situació, ja que tot i l’acord làctic signat el setembre passat amb la indústria i la gran distribució, i anunciat com una solució per al sector, la situació dels ramaders encara s’ha agreujat més.

El sindicat també denuncia l’activitat d’intermediaris que compren llet a preus molt baixos als ramaders destinada a la fabricació de llet en pols, quan moltes vegades acaba en mans de la mateixa indústria que no vol comprar-la directament al productor. En aquest sentit, Unió de Pagesos recorda que hi ha empreses estatals i multinacionals que a vegades utilitzen símbols de catalanitat i, en canvi, formen part de la causa de la greu situació de crisi per la que passa el sector, contribuint a destruir el teixit econòmic i l’ocupació.

Per a Unió de Pagesos, aquesta situació també afecta el consumidor, ja que amb aquestes pràctiques perd la possibilitat de consumir productes de proximitat.

Déficit de subministrament de llet a Catalunya

Cal recordar que a Catalunya la taxa de subministrament de llet i làctics és deficitària, ja que es produeix el 60% de llet respecte al total, equivalent a una producció anual de 713,5 milions de quilos, el que representa el 10,5% de la producció de llet de vaca a Espanya.

A la concentració de Mollerussa assistiran Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos; Jaume Pedrós, coordinador territorial de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos, i Joan Guitart, responsable d’acció sindical a comarques de muntanya de la Comissió Permanent, entre altres sindicalistes.