La FCAC demana a la nova consellera que el Pla Marc del Cooperativisme Agrari sigui un eix estratègic del nou Govern

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha manifestat la seva voluntat de començar a treballar immediatament amb la nova consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, i el seu equip “amb l’objectiu d’afrontar plegats els reptes del cooperativisme i dels seus socis, agricultors i ramaders”.

Per aquest motiu, la FCAC ha sol·licitat una primera reunió amb Meritxell Serret a la qual demanarà “complicitat per posar en marxa, amb caràcter prioritari, el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català com un Acord de Govern per a la pròxima legislatura”.

La FCAC també ha valorat positivament que la consellera Serret sigui una bona coneixedora del cooperativisme i del sector.

Anuncis

La nova consellera d’Agricultura manifesta la seva voluntat de treballar per un sector competitiu, viable i sostenible

La nova consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha manifestat avui durant el traspàs de poders amb el fins ara conseller, Jordi Ciuraneta, la seva voluntat d’impulsar aquelles polítiques que permetin ajudar a la competitivitat i millora del sector. “Tenim la voluntat de seguir treballant per donar resposta als reptes propis del sector però també propis del país que volem tirar endavant”, ha afirmat Serret.12028679-477c-46cb-a53f-ed71c787df53

Meritxell Serret ha explicat que “en els propers dies analitzarem com està tot per tal de poder començar al més aviat possible a treballar en aquelles polítiques que ens permetin donar suport al sector”. En aquest sentit, la consellera té previst reunir-se quan abans amb els diferents representants del sector vinculats als àmbits de competència del Departament. “Tenim la plena disposició de parlar amb tots els agents del sector”, ha explicat la consellera.

Meritxell Serret Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975) és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i postgrau en direcció general per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Serret ha desenvolupat la seva carrera professional en àmbits relacionats amb el sector agrari i les polítiques de desenvolupament rural. En aquest sentit, des del 2007 i fins a la data, ha estat la coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural (FMR), entitat que té per objectiu posar en valor el món rural i promoure models i polítiques per al desenvolupament sostenible del territori rural.

Del 2006 al 2007 va exercir la direcció i gerència de Provedella, centre de promoció de la carn de vedella; i del 1997 al 2006 va exercir tasques tècniques de coordinació al sindicat Unió de Pagesos (UP).

D’altra banda, també està vinculada a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), on ha estat membre del secretariat nacional des del 2014 fins ara. Durant la legislatura 2007-2011, va ser regidora per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i integrant de l’equip de govern a l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer.

Es tracta d’una paròdia

El passat 10 de gener llegíem el titular “Monsanto serà portada fins al Tribunal de l’Haia acusada de crims contra la humanitat”. Segú la nota: “Organitzacions de tot el món donen suport a la querella contra la multinacional”.

Sembla que als problemes econòmics que arrossega Monsanto, de la nota de premsa, que han provocat ja l’anunci de l’acomiadament del 16% de la seva plantilla a nivell mundial, la multinacional es troba ara amb un altre front obert, ja que diverses organitzacions de tot el món han decidit dur-lo davant el ‘Tribunal de l’Haia’. Així, l’Associació de Consumidors Orgànica (OCA), la Federació internacional IFOAM, Navdanya, Regeneration International (RI), i Milions contra Monsanto, al costat de dotzenes d’organitzacions d’alimentació global, de productors i grups socioambientals, van anunciar que portaran a Monsanto, una societat transnacional establerta a Estats Units, a judici per crims contra la Naturalesa (ecocidi) i la Humanitat, al tribunal de l’Haia aquest 2016 per al Dia Global de l’Alimentació, el 16 d’octubre 2016, segons recull Bio Eco actual.

Mal entès

Això sembla, potser ho es, una pantomima, ja que justos dos dies després, la multinacional aclareix la informació, que reconeix que es tracta d’un mal entès. La multinacional Monsanto ha assegurat que “fa més d’un mes, una organització formada per activistes va anunciar, a través d’un comunicat de premsa a Paris, que Monsanto seria ‘jutjada a l’Haia’, acusada de crims contra la humanitat. Aquestes notícies han provocat confusió en els mitjans ja que Monsanto no serà jutjada pel conegut Tribunal Internacional que tenen seu a la ciutat holandesa. Aquest anunci es refereix a un “Tribunal contra Monsanto” creat “ad hoc” per aquesta organització i sense cap competència jurídica al respecte “, segons ha assenyalat a agroinformacion.com el director de Sostenibilitat de Monsanto per a Europa i Orient Mitjà, Carlos Vicente Albert.

El responsable de la multinacional assenyala que “desafortunadament, Monsanto, igual que altres empreses del sector, ha estat escollida amb regularitat per diverses organitzacions que busquen atacar i oposar-se a la intensificació sostenible de l’agricultura. No obstant això, la creació d’aquest fals tribunal i el judici pels suposats crims de Monsanto no té cap base legal i és un intent d’enganyar al públic. Si els seus defensors haguessin tingut un cas real, l’haurien portat a un sistema judicial real “.

Així mateix, aclareix que aquestes acusacions, “a més de ser falses, no reflecteixen la realitat del grup Monsanto, la missió és ajudar els agricultors a millorar la qualitat dels seus aliments i a produir més amb menys recursos”.

La seguretat, una prioritat

prioritatEn aquest sentit, esmenta, per exemple, que a França, on es va emetre el referit comunicat de premsa, “els nostres 600 treballadors ofereixen solucions que són molt apreciades pels més de 200.000 agricultors amb els que col·laborem. La seguretat és una prioritat per a Monsanto , per això, la majoria dels productes que comercialitzem estan regulats i subjectes a nombrosos estudis científics per tal de garantir que són segurs per a ser venuts “.

Finalment, destaca que “per a nosaltres, la transparència és una part vital del nostre enfocament i ens agradaria que el públic ens jutjarà per la realitat de les nostres activitats, no d’acord a una caricatura de la mateixa, de manera que sempre estem disposats a respondre a totes les preguntes sobre les nostres activitats i productes “.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Prefereixen mirar “el dia a dia”

L’acord a Catalunya que evita noves eleccions i que propicia la creació d’una Generalitat que advocarà per seguir la via independentista ha agafat de sorpresa a tot el món, inclòs al sector agrari que, a través de les seves organitzacions agràries, reconeix que prefereix advocar “pel dia a dia”i solucionar els problemes pendents en aquesta Comunitat abans que posicionar-se sobre una hipotètica independència que, reconeixen, també divideix els seus propis afiliats. Per això, coincideixen que el primer pas és centrar-se en parlar amb el futur conseller o consellera de les qüestions pendents i que s’ha de solucionar a curt termini abans que plantejar-se un posicionament sobre “les decisions polítiques” que representa apostar o no per la independència. Una declaració que, a més, també coincideixen que “no serà una qüestió de mesos, sinó de molt més temps”.

Des de la Unió de Pagesos (UP) reconeixen que no s’esperava aquest acord i que els ha agafat per “sorpresa“, encara que també assumeixen que donen suport “a un pacte que obre la governabilitat de Catalunya” i del sentir majoritari dels ciutadans, entre els quals es troben els agricultors i ramaders.

No obstant això, aclareixen que “el mateix que és legítim recolzar aquesta acord, amb el que representa de cara a un possible independentisme, també és legítim que el dia a dia funcioni”. Per això, per sobre d’altres interpretacions, la seva primera obligació serà centrar-se en el que serà futur conseller d’Agricultura i seure amb ell per tractar els temes pendents que hi ha sobre la taula i als que se’ls ha de donar una solució immediata.

Cal solucionar el problema dels expedients de modernització

En aquest sentit, les seves prioritats se centraran en solucionar el problema dels expedients de modernització que segueixen sense aprovar-ne i que estan paralitzant l’activitat de molts agricultors i ramaders catalans. “S’han de tancar i als expedients oberts i aquesta ha de ser una prioritat per al nou conseller”.

De cara a la PAC, confien que el nou responsable “doni suport les nostres pretensions que cal reformar i canviar la Reforma Agrària”. Pel que fa a com podria afectar una aposta per l’independentisme als fons de la PAC, Unió de Pagesos té clar que, “com a organització”, no es posiciona a favor o en contra d’aquesta possibilitat, “ja que entre els nostres afiliats hi ha diferents sensibilitats sobre aquesta qüestió”, però també assenyalen que “només es perdrien aquests ajuts” si deixem de ser europeus. Però en aquest cas també “deixaríem de pagar impostos, de manera que d’aquests 2.500 o 3.000 milions que Catalunya paga a la UE es podria treure els diners de les ajudes de la PAC que es perdrien“.

Per la seva banda, des del JARC-COAG reconeixen que la notícia de l’acord els ha agafat “per sorpresa” i que fins que no es reuneixi el Consell Nacional no va a valorar res sobre aquest acord, tot i que sí aclareixen que sobre la qüestió de l’independentisme no es posicionarà “perquè nosaltres som una organització agrària no política i perquè de nosaltres forma part molta gent de totes les tendències”, alhora que reconeixen que es tractaria d’un debat i una qüestió “molt complexa que no hem entrat a valorar“.

Situació crítica

En qualsevol cas, valoren que l’acord permeti conformar un nou Govern, a qui demana “que es posi ja a treballar” en els temes agraris que estan sobre la taula. Respecte a això, les seves peticions de cara a una primera trobada amb el futur conseller del ram se centraran especialment en la cadena alimentària i, en concret, “en la situació de venda a pèrdues que està deixant el sector en una situació crítica”.

Per això, confien que tant la nova Generalitat com des del nou Govern de Madrid es treballi en aquest sentit, “perquè considerem que s’han fet passos, però cal donar alguns més perquè, a Catalunya, hi ha sectors com la fruita, el porcí o el conill que arrosseguen unes pèrdues en origen que ja no es poden suportar per molt temps“.

Pel que fa a Catalunya confien que poder avançar en el Codi de Bones Pràctiques aprovat en aquesta CCAA “perquè el primer per fer un pas endavant és que el agricultors no hagi de vendre a pèrdues, més quan la renda agrària ha baixat un 15% en els últims anys i això és una cosa que s’ha d’abordar de manera clara”.

Sobre la PAC i el PDR, no entren a valorar el que podria representar per al sector primari una aposta per l’independentisme i prefereixen centrar-se en que “la PAC s’ha de canviar perquè realment es centri en l’agricultor professional, mentre que en els PDR el que fa mal és que a Catalunya es neguin ajudes per falta de fons mentre que en altres CCAA s’hagi de tornar diners per falta de despesa”.

Fortes pèrdues als sectors lleter i porcí

D’altra banda, la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha manifestat que en el 2015 els sectors ramaders a Catalunya ho han passat “molt malament”, sobretot el lleter i el porcí, amb unes pèrdues de 27,6 milions i 23,8 milions d’euros, respectivament.

El preu de la llet ha disminuït un 11,43% respecte al 2014, amb unes pèrdues de 4 cèntims per litre (s’ha passat de 35 a 31 cèntims), mentre que en el porcí el preu ha baixat un 9,59%, o el que és el mateix 14 euros per porc d’engreix. En el porcí, Rosa Pruna ha criticat la passivitat de la Unió Europea davant el veto rus i el seu escàs poder de reacció, que “ha provocat grans pèrdues sobretot en l’últim trimestre del 2015”. Preocupa també el sector del conill que passa per greus problemes, “amb el tancament d’un gran nombre de granges“.

Per a aquest 2016, ASAJA demana a les diferents administracions que es pugui produir més llet a Catalunya, que és deficitària; que es potenciï la venda de proximitat; que s’estableixin unes assegurances pels danys que causa la fauna salvatge i que disminueixin les importacions per reduir les emissions de C02. Pel que fa al possible nou govern i l’independentisme no es pronuncien.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

ASAJA xifra en 27,6 milions d’euros les pèrdues del sector lleter i en 23,8 milions les del porcí a Catalunya el 2015

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha fet balanç del 2015, que segons ha assenyalat “s’ha caracteritzat per un any calorós, de sequeres pronunciades i de canvis estacionals, alterant les produccions tant de cereals, de farratges, fruita, vinya i olivar”. També hi ha hagut un mal funcionament dels mercats i de la gran distribució.Foto roda premsa balanç agrari 2015

Pruna ha dit que el 2015 ha estat “irregular i amb canvis en el sector agrícola i ramader, amb una nova Política Agrària Comuna (PAC) que anirà des del 2015 fins al 2020, plena d’incerteses”. A més, el 2015 han desaparegut les quotes lleteres i també ara fa 30 anys de l’entrada a la Unió Europea (1 de gener de 1986).

Pel que fa a la renda agrària, el 2015 a nivell de UE, segons Eurostat, ha baixat un 4,3%. De 28 països, a 15 els ha baixat i a 13 els ha pujat, entre aquests Espanya amb un 1,7%. A Catalunya també ha estat molt irregular, amb un fort descens en els cereals i a la ramaderia, especialment la llet i el porcí.

En el porcí la disminució del preu ha estat del 9,59%, es a dir uns 14 €/porc i representa uns 23,8 milions de pèrdues. En el sector lleter la baixada del preu ha estat del 11,43%, el que comporta unes pèrdues de 4 cèntims/litre, i que en conjunt representa una pèrdua de 27,6 milions d’euros. A més, el sector del conill també passa per greus problemes amb tancament de granges.

Pruna ha afirmat que “el més alarmant és la pèrdua de la capacitat adquisitiva dels productors, els seus costos de producció son alts, i sempre està a mans del mercat”.

 

Conreu 2013 2014 2015 Dif. 2014 – 2015 %
Blat 205 200 187 -6,5
Ordi 180 182 179 -1,65
Blat de moro 185 170 171 0,59
Oli d’oliva 2,30 2,52 3,55 40,87
Raïm 0,389 0,29 0,33 13,80
Poma Golden 0,45 0,28 0,40 42,86
Pera blanquilla 0,63 0,53 0,53 0
Llet 0,37 0,35 0,31 -11,43
Porc 1,72 1,46 1,32 -9,59
vedella 4,33 3,95 3,83 -3,04
Xai (kg canal) 5,30 7,11 7,80 9,70
Ous  XL 1,04 1,07 0,94 -12,15

En aquests darrers 30 anys dins de la Unió Europea (UE), de les 120.000 explotacions que hi havia a Catalunya s’ha passat a unes 60.000. De les explotacions lleteres hem passat de les 6.500 a unes 600 en el 2015. Aquesta gran reestructuració ha sigut per modernitzar el sector, especialment el ramader, “això si assumim aquests costos com el de les quotes lleteres, un patrimoni comprat pels ramaders i s’ha perdut per decisió política”.

La crisi també ha castigat el sector agrari, “ja que les administracions han permès que entrin productes barats procedents de l’altra banda del món fent molt de mal a les produccions locals”.

2013 2014 2015 Dif. 2014 -2015 %
Pinso vedells 23,19 22,74 22,43 -1,36
Pinso porc 26,02 24,99 25,51 2,08
Palla cereal 5,44 4,32 5,47 26,62
Gasoil 0,8697 0,8410 0,6322 -24,83
Sulfat amònic 27,76 25,25 24,79 -1,82
Superfosfat 25,95 25,76 25,70 -0,23
Sulfat potàssic 62,91 58,37 55,59 -4,76
Peó fix (€/dia) 48,92 48,92 49,31 0,80

 

PETICIONS D’ASAJA A LES ADMINISTRACIONS PER AL 2016

Per al 2016 ASAJA fa diverses peticions:

  • En el sector lleter no entenem com a Catalunya tenint un dèficit del 40% no podem produir-ne més tot i no tenir quotes lleteres. Per això “seria més lògic produir el que necessitem a casa nostra i sigui llet de Catalunya. I més tenint molts joves en aquest sector amb explotacions punteres i amb innovació”.
  • Potenciar realment la venda de proximitat, ja que fins ara s’ha primat a les grans superfícies. Des d’ASAJA demanem el que la nova PAC diu, potenciar i agrupar productors per fer venda directa o cadena curta.
  • Les assegurances per les destrosses que causen els senglars, cabirols i fauna que paguem els agricultors, ja que s’alimenten de les nostres produccions. O bé una assegurança per les pèrdues de renda causades.
  • El canvi climàtic tots sabem que ja el tenim aquí, i l’agricultura és qui més la pateix, ja que ara floriran els ametllers o els calçots ens han arribat al desembre. Les administracions són les que poden fer que “les emissions de CO2 per les importacions a milers de quilòmetres i de procedència de continents llunyans, es pot evitar si tenim  coherència”.

Unió de Pagesos aconsegueix que el Ministeri d’Agricultura rectifiqui disminuint part de les retallades il•legals de la PAC

Unió de Pagesos (UP) ha assenyalat que ha obtingut els primers resultats després de presentar una denúncia davant la Comissió Europea (CE) contra el Ministeri d’Agricultura per l’incompliment de la normativa de la Unió Europea (UE) en l’aplicació de la nova Política Agrària Comuna (PAC). Arran de la investigació iniciada per la CE, el Govern espanyol s’ha vist obligat a rectificar i a incloure, en el Real Decret 1172/2015 que modifica a partir de l’1 de gener del 2016 els reals decrets que regulen l’aplicació de la PAC a l’Estat espanyol, la modificació de l’aplicació de la figura de l’agricultor actiu i de les exclusions en el nou pagament per als agricultors joves i de l’accés a la reserva de drets del nou pagament bàsic i, per tant, també del nou pagament verd de la PAC per als joves incorporats exclusivament en els sectors de fruites i hortalisses, vinya i vi, flor, planta ornamental i equí. Aquestes modificacions s’han fet per ajustar les disposicions a l’Estat espanyol en aquestes matèries a la normativa de la UE.DSCN6559

Incompliment de la normativa

El sindicat agrari va denunciar el 12 de febrer del 2015 el Govern estatal davant la CE per l’incompliment de la normativa de la UE en els reals decrets que regulen l’aplicació de la nova PAC. El sindicat va denunciar que el Real Decret 1075/2014, de 19 de desembre, vulnerava la normativa que estableix l’exclusió de la concessió de pagaments directes a les persones físiques i jurídiques que gestionen aeroports, serveis ferroviaris, instal·lacions d’abastiment d’aigües, serveis immobiliaris, instal·lacions esportives i recreatives permanents si aquestes no tenen una activitat agrària significativa. La vulneració de la figura anomenada “agricultor actiu” tenia una especial rellevància el 2015, donat el càlcul del valor inicial dels nous drets de pagament bàsic, que es realitza aplicant un percentatge fix sobre els imports que els agricultors van rebre el 2014, ja que si no es treuen els que no són “agricultors actius” comportaria una reducció significativa del valor dels nous drets del pagament bàsic.

Unió de Pagesos també va denunciar que el Real Decret 1075/2014 i el Real Decret 1076/2014, de 19 de desembre, vulneraven la normativa de la UE que estableix un ajut complementari del 25% del pagament bàsic als agricultors joves els cinc primers anys des de la seva incorporació, ja que discriminen els joves que han obtingut drets de pagament bàsic mitjançant cessions (arrendaments, compra, herència o donació), però tenen orientacions productives que mai han rebut ajuts directes de la PAC, així com la que estableix l’accés a la reserva de drets del pagament bàsic d’aquests mateixos agricultors joves els cinc primers anys des de la seva incorporació i que tenen exclusivament orientacions productives que mai han rebut ajuts directes de la PAC (fruites i hortalisses, vi, flor i planta ornamental o equí).