APPORTT premia a Asoprovac Catalunya per la trajectoria internacional i el caire exportador des del Port de Tarragona

L’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (APPORTT) ha lliurat els premis APPORT en la seva 13a edició, que tenen com a finalitat reconèixer la important tasca de persones, entitats i empreses que dediquen els seus esforços dins del sector portuari en l’àmbit del Port de Tarragona.DSCN6454

En la categoria d’empresa més activa en la projecció exterior del Port de Tarragona ha estat guardonada enguany Asoprovac Catalunya (Associació Catalana de Criadors de Boví de Carn), que aplega el 90% de la producció a casa nostra. El jurat li ha atorgat la distinció, per unanimitat, “per la seva destacada trajectòria internacional i per la ferma aposta per fomentar l’activitat comercial del Port de Tarragona”.

El premi l’ha recollit el president de l’entitat, Ricard Gòdia, que ha assenyalat que “és un reconeixement a la tasca realitzada per molta gent per a fer possible l’exportació de boví de carn des del Port de Tarragona, que ha arribat a unes xifres impensables per a tots nosaltres quan es va iniciar aquesta activitat exportadora el 2012”.

De 7.000 a 48.000 caps de bestiar boví

Així, dels 7.000 animals de boví de carn exportats des del Port de Tarragona el 2012 en 9 vaixells, es va passar als 14.000 caps de bestiar i 28 vaixells el 2013, els 15.000 animals en 40 vaixells el 2014, per arribar als 48.000 caps fins a finals del novembre passat en un total de 84 vaixells.

El principal destí dels animals exportats és el Líban i Líbia, i en menor mesura Argèlia i Egipte, havent començat aquest darrer fa uns mesos.

En l’acte de lliurament dels premis també ha estat present Albert Juanola, president d’Asoprovac Nacional, associació que s’ha encarregat de realitzar les gestions oportunes davant el ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) per a facilitar i fer possibles aquestes exportacions.

Anuncis

Quatre possibles escenaris agrícoles l’any 2025

Acabo de llegir una informació Agrodigital.com en la qual es parla dels possibles escenari agrícoles que tindran lloc a mig termini. Com m’ha semblat que des del punt de vista informatiu té un cert interès, adjunt i comento.

En els últims anys s’ha anat cap a una concentració de l’agricultura. Ha anat disminuint el nombre d’explotacions però les que han anat quedant tenen cada vegada més superfície, mentre que l’àrea conreada total no ha sofert grans canvis. Aquesta és una tònica a la Unió Europea (UE).

La incògnita és el que passarà en el futur. Un estudi presentat a França i elaborat pel Consell General de l’Agricultura i l’Alimentació, que és un òrgan assessor del Ministeri francès d’Agricultura, presenta quatre possibles escenaris de les explotacions agrícoles el 2025, a les quals van a estendre les actuals:

-Una Primera tendència és l’anomenada “Agricultura heretada”, constituïda per explotacions de tipus familiar que s’han d’adaptar al que vagi passant i a la vida dura de l’agricultor.

-Una Segona tendència és “l’Agricultura de contractualització” formada per explotacions que adopten la fórmula del contracte per protegir-se contra les fluctuacions del mercat.

-Una Tercera tendència és “l’Agricultura de signatura”; es tracta d’explotacions que recorren a capital extern i a les noves tecnologies. Els agricultors són reemplaçats per executius.

-Una Quarta tendència és l’anomenada “Agricultura territorialitzada”, en la qual el desenvolupament rural i el medi ambient tenen un gran pes, es tracta d’explotacions amb pluriactivitat per permetre un desenvolupament territorial de les zones amb handicap natural.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Ciuraneta critica la reducció del 75% de l’aportació de l’Estat a les ajudes al Programa de Desenvolupament Rural català

3398fd10-bb1a-401d-847e-7947b2857b04El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Jordi Ciuraneta, ha denunciat des de Madrid  les greus conseqüències que suposa per als agricultors i ramaders i pel món rural en general de casa nostra, la disminució d’aportacions de l’Estat en el nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya vinculat a la nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2014-2020.

“Aquesta és una mostra més de la voluntat recentralitzadora de l’Estat que pretén anular -a través de l’ofec econòmic- les polítiques pròpies vinculades a la nova PAC que el Govern català i el sector han acordat”, ha dit Ciuraneta.

Ciuraneta, ha assenyalat que “a banda de la important davallada de fons –més del 75%- per al finançament de polítiques de desenvolupament rural, és inconcebible que la programació de desenvolupament rural i l’inici de la seva implementació s’hagi realitzat sense conèixer l’import i la forma en que hi participa l’Administració de l’Estat”.

El conseller ha recordat que en la Conferència Sectorial dels dies 20-21 de gener de 2014 es va “aprovar” per part del MAGRAMA que el cofinançament de la AGE als programes s’ha de calcular de la següent forma:

L’Administració General de l’Estat es compromet a aportar el 30% de la despesa nacional que correspongui a cada programa de Desenvolupament rural de les CCAA, calculat a la taxa màxima de cofinançament permesa pel Reglament (UE) 1305/2013 del Parlament Europeu i el Consell relatiu a l’ajut al Desenvolupament rural a través del Feader, tant per tipus de regió com per tipus de mesura.

Disminució del 75%

Tenint en compte aquesta metodologia de càlcul el pressupost de l’Administració general de l’Estat  al Pla de Desenvolupament Rural català 2014-2020 ha passa dels 230,4 milions d’euros de l’anterior període 57,3 milions d’euros, el que suposa una disminució del 75%. L’estimació de disminució del 75% en l’aportació de l’AGE al PDR de Catalunya comporta que, tot i els increments i esforços del FEADER i DARP (del 11% i del 2% respectivament), no hagin estat suficients per a contrarestar-la. Així el PDR.cat2020 s’ha vist disminuït en un 14% en relació al PDR 2007-2013.

A més, l’import a aportar pel MAGRAMA es preveu fraccionar fins al 2023, fent ús de la norma n+3, que permet executar els fons fins a 3 anys més tard de l’any d’assignació dels fons europeus, per tant, si es vol finalitzar l’execució del programa abans. Això no s’adequa al ritme d’execució del PDR de Catalunya, que preveu executar abans bona part de les operacions, el que suposarà que s’hauran d’avançar els fons de l’AGE.

Afectació a indústries agroalimentàries, regadius i camins rurals

Jordi Ciuraneta ha remarcat que “aquesta disminució del pressupost s’ha fet palesa de manera general en totes les mesures del programa i per tant afecta directament als beneficiaris potencials que s’acullen als ajuts que se’n deriven”. Així, aquest fet “s’ha fet palès de forma més accentuada als ajuts per a la transformació i comercialització dels productes agroalimentaris de les indústries agroalimentàries i també en matèria d’infraestructures agràries, com són els regadius (millores de l’eficiència dels regadius actuals i els nous regadius) i també els camins rurals i la concentració parcel·lària”.

Així, el Departament d’Agricultura preveu que en el 2016,  segon any d’implementació dels programes de desenvolupament, continuarà en una situació de provisionalitat. La Generalitat de Catalunya mitjançant el DARP haurà de fer front a la mala gestió, organització i descoordinació del MAGRAMA en matèria de finançament dels PDRs.

UP ha denunciat que el preu de llotja de la carn de porc s’ha reduït al voltant d’un 25% durant els últims dos mesos

DSC_0199Unió de Pagesos (UP) ha alertat que el preu de Mercolleida de la carn de porc s’ha reduït fins gairebé a un 25% en els últims dos mesos, situant-se a 0,953 euros per quilo viu durant la setmana del 3 al 10 de desembre. Per contra, aquesta davallada no ha repercutit en el preu de venda al públic (PVP) pagat pel consumidor, tenint en compte que aquest va pagar el llom fresc a 6,93 euros el quilo l’última setmana de novembre (PVP ponderat a nivell estatal segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat), un preu similar al de l’última setmana de juliol d’aquest any (6,96 euros el quilo), mentre que al ramader ara se li ha reduït el preu de llotja en un 24,12%.

Pèrdues de 15 euros per animal

El sindicat agrari ja va alertar fa unes setmanes que el preu cotitzat a la Llotja de Mercolleida havia baixat per sota del cost de producció; per tant, des de mitjans d’octubre els ramaders acumulen pèrdues a la seva explotació que s’estimen en aquests moments en uns 15 euros per animal.

Unió de Pagesos demana a les administracions que actuïn de manera contundent davant d’aquesta situació de crisi del sector porcí i de la posició d’abús constant de la gran distribució, i que vetllin per uns marges comercials justos per als productors. Pel que fa a les granges, el sindicat demana mesures concretes de finançament (crèdits tous a través de minimis i adequació dels mòduls a l’IRPF).

Respecte a la mesura de l’emmagatzematge privat, per a Unió de Pagesos no és la millor solució però considera favorable la seva aprovació per part de la Comissió Europea, que ha incrementat en un 20% el seu import econòmic, ha inclòs el greix, garrins fins a 20 kg, i permet que l’emmagatzematge de més de 60 dies es pugui treure la carn als 2 mesos sense penalització sempre i quan es destini a les exportacions.

Augment de producció, estabilitat del consum

El sindicat recorda, pel que fa al preu de llotja de la carn de porc, que tot i que la tendencia és que a la tardor el preu baixi i es recuperi a finals de gener, aquest any la producció ha augmentat, mentre el consum s’ha mantingut estable. Segons l’enquesta ramadera del ministeri d’Agricultura del maig del 2015, el nombre d’animals havia augmentat un 7,69% a Catalunya (a l’Estat un 4,94%); un 12,69% el nombre de garrins i un 9,8% el nombre total d’animals d’engreix (un 6,09% a l’Estat).

L’informe de l’OMS va enfonsar les vendes de carn fresca i de xarcuteria gairebé un 10% la setmana posterior a l’anunci

L’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que vinculava la carn processada amb el desenvolupament de càncer va tenir un impacte a curt termini en la venda de carns fredes, embotits i carn de boví, que van caure fins a un 10% la setmana posterior a l’anunci. La d’salsitxes va arribar a cedir un 21,4%. Així ho revelen les dades recopilades per la consultora Nielsen als quals ha tingut accés EL MÓN.

L’estudi analitza les vendes en valor de carn als supermercats i hipermercats de tot Espanya abans de l’anunci i durant les setmanes posteriors. Les dades revelen que l’informe de l’OMS va espantar, almenys a curt termini, als consumidors, que durant aquests dies van evitar comprar carns vermelles i les seves variants processades i es van decantar per altres varietats teòricament menys greixos.

Les vendes d’embotits van baixar un 4,8% la setmana de publicació de l’informe i les d’elaborats carnis (hamburgueses, carn picada, etc.), un 9,8%. La caiguda més el van patir les salsitxes, amb un retrocés del 13,8% durant aquests dies, segons recull Raquel Villaécija.

Els consumidors van comprar menys carns vermelles però més blanques

“No hi ha hagut un gran impacte a nivell de consum global gràcies a que hi ha hagut un transvasament a un altre tipus de varietats blanques”, explica Olga Gómez, experta de Nielsen. Va ser el passat 26 d’octubre quan l’OMS va desencadenar l’alarma entre els carnívors en posar en el seu punt de mira hamburgueses, salsitxes i altres productes elaborats a partir de la carn vermella. El pernil, producte patri, va quedar tacat i la seva indústria, amenaçada.

El sector va advertir de l’impacte que podria generar l’alarma en una indústria que representa el 2% del Producte Interior Brut (PIB) i que està formada per més de 3.000 empreses de mida petita. “No hi ha hagut una caiguda general en el consum, sinó un retraïment que es fa més cridaner per les xifres de creixement de les que veníem”, diuen a Nielsen.

Al setembre i octubre les vendes de carn havien repuntat un 2,3% i un 2,9%, respectivament, incloent els productes envasats. Cap varietat queia, excepte el conill i, en menor mesura, els embotits.

La setmana de l’anunci de l’OMS ja van cedir els elaborats (un 9%) i els embotits (un 4,8%), tot i que les vendes globals van seguir en positiu (8%) gràcies, en part, al fet que el gall dindi es va vendre un 17% més i el conill també va pujar un 9,9% més, una mica atípic tenint en compte que el seu consum havia caigut en els mesos precedents…

Caiguda de les salsitxes després d’un període de creixement

Segons Olga Gómez, l’alarma va provocar “un descens de les carns més grasses” i en les elaborades. És el cas, per exemple, de les salsitxes, “doncs, a l’alerta de l’OMS, s’uneix que sempre han tingut pitjor fama que altres varietats”, reconeix l’experta. Les seves vendes havien crescut al setembre i octubre i, però, es van desplomar un 13,8% la setmana de l’alerta de l’OMS i fins a un 21% en la de després.

L’impacte de la notícia s’aprecia sobretot en els quinze dies posteriors: la carn fresca va arribar a cedir un 8,8%; la xarcuteria, un 9,4%; els carns fredes, embotits i elaborats, més d’un 10%. La setmana després de l’anunci les vendes globals de carn van cedir un 3,6%, encara que en la següent es van recuperar un 2,7%.

A l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas) reconeixen que l’última setmana d’octubre “sol ser dolenta” de cara a les vendes i admeten que la interpretació que la societat ha fet l’informe pot “haver tingut cert reflex en un curt període de temps en els hàbits de consum”.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Gamba i Peix de Palamós, Albesa Ramadera i Salvador Vergés guanyen en les tres categories dels premis PITA 2015

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, va presidir el dimarts 1 de desembre al Palau de Pedralbes de Barcelona l’acte de lliurament del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA), corresponent a l’any 2015. En aquesta edició s’han presentat un total de 24 candidatures, i ha tingut com a guanyadors en les tres categories (agroindustria, empresa agrària i jove emprenedor innovador) a Gamba i Peix de Palamós, Albesa Ramadera i Salvador Vergés.

En el decurs de l’acte, el conseller ha felicitat tots els participants pel seu gran esforç i ha afirmat que els projectes guanyadors “neixen de la visió, de la passió, de la voluntat de superar obstacles de persones i empresaris que creuen en el que fan, i que volen anar més enllà”.76d7018e-2779-4247-850c-f029a0f66f73

Amb aquest premi anual, el Departament vol distingir i premiar les empreses agràries o les seves entitats associatives i les agroindústries que hagin introduït en el seu procés productiu elements tecnològics innovadors i que hagin obtingut, com a conseqüència d’aquesta introducció, resultats beneficiosos pel que fa a l’economia, l’ergonomia, la qualitat, la seguretat o la sostenibilitat de les produccions.

PREMIATS 2015

Modalitat agroindústria

Guanyador

Gamba i Peix de Palamós SL – Palamós (Baix Empordà – Girona)

Per la implantació en el mateix vaixell d’un obrador on es procedeix a l’envasament, etiquetatge i conservació de la gamba roja acabada de pescar, un producte preparat per arribar al consumidor final.

Finalista

La Gironina – Salt (Gironès – Girona)

Per a l’anàlisi de paràmetres específics en productes naturals.

Modalitat empresa agrària

Guanyador

Albesa Ramadera, SL – la Portella (Segrià – Lleida)

Per la implantació d’un escenari de producció porcina basat en el benestar animal d’acord amb la definició d’uns estàndards en nutrició, maneig, sanitat, i implantant noves tecnologies que facilitin la presa de decisions.

Finalista

Quiònia Pujol Sabaté – Almacelles (Segrià – Lleida)

Per la implantació de sistemes de producció de matèries primeres per a la producció de cervesa artesana prèvia selecció de les varietats de llúpols i ordi a cultivar en producció agrària ecològica.

Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador

Salvador Vergés, de Bas Alimentària, SL – la Vall d’en Bas (Garrotxa – Girona)

Per la implantació en una explotació de vaquí de carn de diverses innovacions, com fer-la visitable, introduir la raça de carn bovina agnus o establir aliances amb empreses càrnies, orientades a aconseguir una hamburguesa amb una vida útil capaç d’estar en les principals cadenes de distribució.

Finalista

Marta Borràs Fernández, de Gestió Agroecològica Porcina, SCP – Solsona (Solsonès – Catalunya Central)

Per la implementació d’una explotació de carn de porcí ecològica i de qualitat, basada en la selecció de raça, les instal·lacions, el maneig i la qualitat de vida dels porcs.

Els primers premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros cadascun, i els finalistes, amb 2.000 euros cada un.

Unió de Pagesos adverteix que la proposta de modificació de la DOP Garrigues suposarà un retrocés de la qualitat de l’oli

Unió de Pagesos (UP) ha alertat que la modificació de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) d’oli d’oliva Garrigues, impulsada pel seu consell regulador, suposarà un retrocés de la qualitat de l’oli d’oliva emparat sota aquest nom i perjudicarà totes les plantacions tradicionals que intenten assegurar la seva viabilitat econòmica, en benefici d’inversors i empreses alienes al sector. En aquest sentit, el sindicat ha presentat esmenes d’oposició a la sol·licitud de modificació no menor del Plec de Condicions de la DOP Garrigues.DSC_0192

UP s’oposa a l’ampliació de la zona geogràfica ja que suposa duplicar la superfície total dels municipis emparats per la DOP, passant de les 169.740 hectàrees actuals a les 332.792 hectàrees que implica la proposta d’ampliació, en els nous termes municipals, bàsicament, del Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera i la Segarra. Actualment, la superfície d’oliverars inscrits a la DOP Garrigues representa només el 58,3% de la superfície d’oliverars de tot l’àmbit geogràfic de la DOP actual, és a dir, hi ha 13.252 hectàrees d’oliverars que es podrien adherir a aquesta DOP per certificar la seva producció com a DOP Garrigues, però que no ho fan.

Ampliació de superfície abans de créixer territorialment

El sindicat defensa que no es produeixi cap ampliació territorial sense haver incrementat, prèviament i de manera significativa, la superfície d’oliveres i molins inscrits a l’actual DOP. Per això, insta el Consell Regulador perquè en lloc de proposar una ampliació de l’àmbit geogràfic treballi per establir les condicions necessàries perquè els actuals productors de la zona i molins no inscrits trobin interessant i important adherir-s’hi. Per a Unió de Pagesos, si la pagesia inscrita dins de la DOP percebés un preu superior per les seves olives respecte a la pagesia no inscrita, ràpidament s’incrementaria el nombre de pagesos i molins interessats en adherir-s’hi.

El sindicat adverteix que l’ampliació proposada pel Consell Regulador suposa estendre la marca Les Garrigues a territoris que no son zones oleícoles, i posa en perill els diferents projectes d’oleoturisme, actualment en marxa, i que pretenen, apart de vendre un oli d’oliva de qualitat, vendre uns valors paisatgístics i ecològics que són els propis i naturals de les Garrigues, amb oliveres centenàries, plantacions tradicionals, murs de pedra seca com a marges, etc., amb l’objectiu de diferenciar-se d’altres zones productores de la plana de Lleida.

UP ha denunciat que la proposta de modificació del Consell Regulador suposa un retrocés en la qualitat de l’oli d’oliva sota l’empara de la DOP Garrigues. Per al sindicat és clarament perjudicial per a aquesta DOP, l’oli de la qual fins ara s’ha identificat amb un producte de màxima qualitat, que el seu Consell Regulador proposi incloure-hi olis de menys qualitat i que es puguin etiquetar com a DOP Garrigues, ja que es menysvalora així la feina i la inversió pública i privada realitzada al llarg dels últims anys per assegurar un oli d’oliva de màxima qualitat i prestigi reconegut.