Els ‘altres valors forestals’ es tracten en una jornada celebrada el 4 de novembre al Castell de Montesquiu

El 4 de novembre es va dur a terme la jornada ‘Altres valors forestals’ al Castell de Montesquiu (Osona), que seu del Parc Natural de la Diputació de Barcelona.

En la organització han intervingut força entitats, tant institucionals com privades, que han compartit i posat en comú diverses iniciatives per a valoritzar experiències realitzades per dotar de més valor afegit a la gestió del bosc i, sobretot, als usos que se’n poden derivar, tant de caire tradicional com els associats als nous models de lleure. Aquestes propostes haurien d’incidir positivament en els propietaris de boscos i forests, augmentant els rendiments econòmics i ecològics que es poden derivar.

Després de la presentació de la jornada, la primera ponència ha anat a càrrec d’Enric Gràcia, micòleg amb 37 anys d’experiència i famós per la seva participació al programa de TV3 ‘Caçadors de Bolets’. La seva ponència versava sobre la consideració dels bolets com a recurs forestal sostenible i renovable. De les moltes dades aportades, provinents majoritariament de la tasca feta al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), situat a Solsona,  cal destacar en primer lloc que la mitja ponderada de productivitat de bolets comestibles a casa nostra ronda els 70 Kg/Hª/any, però amb variabilitats molt altes degut als evidents aspectes meteorològics.

També s’han repassat les 4 experiències existents en data d’avui, pel que fa al cobrament de recol·lecció de bolets en finques públiques. Però més enllà d’aquest aspecte, s’ha comentat que el principal problema que es detecta en el cobrament de taxes per aquesta activitat (que ningú ha posat en dubte que fos necessària) recau en quina institució l’hauria d’efectuar: administració, associacions de propietaris, consorcis público-privats, etc…

El 27% dels catalans són recol·lectors de bolets

Una altra dada a destacar, seria que aproximadament el 27% de la població catalana és recol·lectora recorrent de bolets i un 54% d’aquests no veuria malament abonar alguna quantitat econòmica per a poder realitzar aquesta afició tradicional, però prefereixen la gestió directa sense massa intervenció de les administracions, fet en el que han coincidit la majoria de propietaris de forest presents.

La següent ponència, ha anat a càrrec de la responsable d’ITINERÀNNIA, entitat que inicià la seva activitat el 2004 i que promociona i gestiona una xarxa senyalitzada d’uns 2.500 km de camins d’ús públic, a les comarques de l’Alt Empordà, Garrotxa i Ripollès, que n’enllaça totes les poblacions i que serveix com a ‘esquer’ per a diferents agències de turisme o de promoció econòmica, per a divulgar els valors naturals presents des de la Mediterrània fins al Pirineu; gràcies a aquesta tasca de racionalització de camins e instal·lació d’indicadors, ha augmentat la ocupació de força recursos tant d’hosteleria, restauració com cases rurals, per posar els exemples més rellevants. Això si, s’ha remarcat i molt, el paper dinamitzador que han jugat, i han de seguir jugant, els Consells Comarcals, quan a manteniment i conservació tant dels camins, com dels plafons informatius associats a aquesta xarxa de senders.

La tercera ponència ha estat presentada pel responsable d’una empresa de serveis ambientals, amb un clar projecte adreçat a emfatitzar els valors naturals presents a casa nostra i que, potser massa habitualment, no considerem com a font d’ingressos ja que no som prou conscients d’alguns dels tresors ecològics que gaudim a casa nostra. Enfocat sota el prisma dels Guiatjes de Grups per Observar la Natura i sobretot la fauna, ja fossin afeccionats a l’ornitologia, els qui volen veure la brama del cèrvol, etc… ha destacat que el perfil d’aquesta mena de client, sol ser d’entre 50 i 70 anys, amb poder adquisitiu mitjà-alt, normalment d’origen Europeu i sobretot Britànic que solen apreciar, molt, tants els continguts com la qualitat associada als acompanyaments; així doncs, ha destacat que és important disposar de gent ben formada, en la matèria a tractar i en idiomes, amb bon coneixement del territori i bona disposició, però, en igual mesura, el client standard valora molt el tracta rebut en l’acompanyament de l’activitat a realitzar: bona fonda, bona teca, adaptació a horaris europeus, producte local, ecològic i qualitat, han estat de les paraules més emprades.

El bosc és un bon recurs educatiu

La darrera ponència ha estat la d’un representant d’un Centre d’educació ambiental, que reivindicava el paper del bosc com a recurs educatiu; ha basat la seva exposició en tres eixos importants, quan a les funcions associades al Bosc: la Productiva/econòmica, l’Ecològica/ambiental i la Recreativa/social. D’aquestes tres opcions, la primera ja és ben coneguda pel propietari tradicional (fusta, llenya, bolets, molsa, caça,etc..); la segona no tindria una intencionalitat productiva directa (a no ser que es consideri la tasca de fixació del CO2 i les quotes que poden establir o la regulació en cursos fluvials) i la tercera, que hauria de ser la nova gran aliada dels propietaris i gestors de bosc tot aprofitant el ‘boom’ de les noves modalitats de lleure associades a la natura, des de tota mena d’esports, recol·lecció de subproductes, passeig, terapèutic, etc… Així doncs, s’ha precisat que la difusió, tant a escoles com al públic general, de la divulgació del patrimoni natural i cultural, haurien de vertebrar molts projectes d’aprofitament d’aquest recursos ubicats en zones forestals o peri-rurals.

A tall de resum d’aquesta jornada, caldria remarcar que cal ser innovador i emprenedor quan a donar sortida a aquesta realitat que és el bosc; que els usos tradicionals han decaigut per multitud de motius i, segons afirmaven la majoria de ponents, únicament nous usos associats al lleure en totes les seves formes possibles, i que tinguin com a espai on desenvolupar-se siguin aquests boscos i espais associats, poden permetre revertir la situació actual d’infravaloració, infrautilització i màxim desconeixement rural per part d’una població, cada cop més urbana i necessitada d’emocions i aventura.

Frederic Tormo i Reig, Tècnic Forestal i soci d’Agroprés

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: