Qui recolza els fructicultors?

Una vegada més, constatem que ni a Madrid, ni a Brussel·les, no tenim cap representant que vetlli pels interessos de les PIMES agràries. Només es mouen pels dels polítics de torn, sotmesos a acords de partit, pressions i suborns. Actuen segons les indicacions d’altres sectors econòmics, i fan servir la pagesia com moneda de canvi en els acords entre la UE i la resta del món. I s’avenen al suborn de l’agroindústria, amb la qual molts hi tenen les seves oportunistes inversions particulars, gràcies als contactes i la informació privilegiada que mouen.DSCN3533

En el cas de la fruita, des de JARC denunciem que els pagesos catalans no ens mereixem aquests dirigents, ja que contínuament ens insulten moralment i ens perjudiquen econòmicament. És esperpèntic, que en el veto rus, el Govern de Madrid tingui la cara dura de dir:

“El Gobierno considera que la Unión Europea actuó con diligencia al establecer rápidas medidas excepcionales, las cuales han sido correctamente utilizadas por España”. Les mesures usades han estat les que al Govern i a l’agroindústria els han interessat. Així, per exemple, mai no hi ha hagut voluntat política d’utilitzar la no collita: el sistema de retirada més ecològic, i que pot influir en el mercat sense ofegar als productors. Hauríem d’actuar com en els automòbils: si en un període concret el mercat no pot absorbir l’oferta, hem de corregir la tendència i intentar produir menys (no collita), perquè obrir nous destins d’exportació no es fa de la nit al dia i els arbres no tenen el botó “d’off”. No calen tantes reunions per arribar a aquesta norma econòmica, que té més anys que el nostre calendari.

En frutas i hortalizas, la rapidez de las medidas tomadas tuvieron efecto estabilizando el precio”. Aquesta afirmació és un insult per als pagesos. Quins preus s’han estabilitzat? Però si estàvem regalant la fruita! El preu de retirada cobria els costos de manipulació i dels envasos. Ara que estan tant de moda els índexs de la borsa, la nostra proposta és indexar els sous dels representants polítics agraris, espanyols i europeus, als nivells dels preus que es paga al productor per la fruita.

“Las retiradas de fruta han servido para estabilizar parcialmente cotizaciones, aunque en España ha faltado cupo. El Ministerio realiza un seguimiento semanal del mercado”. Els únics beneficiats han estat els lobbies europeus de ‘potitos’ i sucs, que han rebut diners per produir-ne més. En canvi, els fructicultors no hem vist ni un euro d’aquest sistema hipòcrita que, com sempre, només beneficia els quatre grans. I el seguiment del mercat que fa el Ministeri és nefast. Si tinguessin dignitat, dimitirien!

Destacar que los productores y sus organizaciones han realizado un buen trabajo para su entrega a entidades caritativas para transformación en zumo”. Que fàcil és regalar el que no és teu. Els pagesos no som una ONG, som empreses com qualsevol indústria, i no podem treballar per regalar. És que potser durant els inicis de la crisi els fabricants de vehicles van regalar cotxes?

El MAGRAMA trabaja intensamente en otras medidas como promoción de frutas i vigilancia a través del AICA”. Aplaudim aquest punt. Si els pagesos ens involucrem, l’AICA pot ser una bona eina per als fructicultors. I respecte a la promoció, el millor seria demanar als punts de venda que la fruita estigui en els seu correcte punt brix i de sucres. Avui dia, és difícil trobar fruita amb gust a fruita.

Aquesta és la hipocresia de Brussel·les i dels nostres governants. Europa vol fruita i verdura barata als lineals, i si els productors europeus no som capaços d’oferir-la ho tenim molt difícil per sobreviure, perquè el producte que ve de fora substituirà al nostre.

A més, el sector de la fruita europeu està patint l’entrada de lobbies de producció, mers gestors de capitals externs a la pagesia. Des de JARC demanem investigar d’on surten els diners d’aquestes macroinversions en finques, que estan fent desaparèixer l’empresa típica europea de producció de fruita. Segurament aquestes noves empreses són, a més a més, les que reben més ajudes de Brussel·les. Si estiréssim de la manta, el Palau de la Música es quedaria curt.

Europa, també ens vol fer creure que el partit grec Syriza és l’antisistema del continent, però al final, tots els productors de fruita ens barallarem per tractar amb els grecs i poder tornar a entrar al mercat rus. Senyors governants, aprenguin dels grecs i defensin la pagesia d’una vegada.

Davant tot aquest escenari, potser el que necessitaria el sector de la fruita europeu seria tenir fructicultors de PIMES dins del Govern, segur que pitjor no ho faríem. De moment, a l’únic que arribem els pagesos són a unes quantes reunions anuals per fer veure que ens escolten. I el més denigrant és quan

intenten fer-nos creure les seves mentides, i ens tracten d’incompetents quan els hi diem el que no volen sentir.

 David Borda, cap de la sectorial de la fruita dolça de JARC

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: