El sector de l’oví a Catalunya ha de conviure amb masses despeses fixes i molta burocràcia

Molts són els problemes que envolten el sector de l’oví a Catalunya; prova d’això és la desaparició de l’activitat en moltes poblacions. Malgrat aquesta dada, es curiós observar com Catalunya és deficitària del tot en aquest tipus de carn i, per tant, és molta la que ve de fora per omplir aquest buit productiu, malgrat que el seu consum també ha baixat els darrers anys.

Abans d’entrar a parlar del consum, voldria fer referència al sector productiu. Per què han tancat tantes explotacions? La manca de rendibilitat d’aquestes explotacions i la molta dedicació que impliquen fa que no hi hagi atractius a l’hora de continuar en les explotacions que es creen.DSCN4124

Estem en un context europeu i una mentalitat urbana envers les activitats ramaderes. El context europeu, malgrat que per alguns pugui ser considerat com quelcom molt llunyà, té unes connotacions importants en els sectors ramaders.

Punt d’inflexió

La crisi de la EEB (coneguda popularment com les “vaques boges”) va ser un punt d’inflexió molt important que ha marcat un abans i un després en la forma de fer, pensar i legislar de les administracions europees.

A partir d’aquell moment, en lloc d’estudiar quins havien estat els mecanismes que van fallar a l’hora de comprovar qui controlava als que ens controlen, es va elaborar una acurada legislació que, partint del supòsit de que hi havia forats en les normatives, aquestes havien de ser més nombroses, de tal manera que totes les responsabilitats recaiguessin en els ramaders i que els funcionaris dels diversos països no tinguessin que assumir-ne cap per que sempre hi hauria alguna llei que traspasses aquesta responsabilitat al productor.

D’altra banda, per tal de convèncer a la societat en general que les subvencions que es pagaven als sectors ramaders tenien una lògica, vam difondre els beneficis ecològics i socials que comportava la nostra activitat. No s’entenia que el sector agrari rebés unes subvencions per tal d’equilibrar econòmicament una activitat en la que els preus de venta eren baixos i no cobrien les despeses.

Aquesta és l’arrel d’una combinació que ens ha portat a la situació que tenim actualment: burocràcia excessiva i els ecologistes, que cada vegada tenen més lobys molt influents, porten a una Política Agrària Comuna (PAC) que fa perillar, encara més, moltes explotacions.

Anem per parts:

Tocats després d’aquella crisi sanitària, es decideix que s’ha de redactar una legislació que permeti fer, sobre el paper, un seguiment exhaustiu de tot el bestiar que hi ha a Europa. El primer que cal, i la informàtica entra en el joc, és identificar individualment a tots els animals. Quin sector es tria? L’oví.

Així comencem l’any 2008 a identificar mitjançant xips a totes les ovelles, però a més, per si aquest sistema falla, amb números a les orelles. On eren en aquells moments els defensors del benestar animal? La carnisseria que presenten a les orelles alguns animals es digne de veure’s. A més, t’aconsellen vacunar contra el tètanus per que poden contraure aquesta malaltia al posar els cròtals a les orelles.

Bé, l’experiment s’inicia a Espanya, i Catalunya, pionera en aquesta investigació de camp, és la que comença amb entusiasme aquesta identificació. El resultat real és que tots els animals identificats es perden, malgrat que amb el xip els hi hem posat dins d’un “bolo rumina’l”, i els números de les orelles es troben pel terra a les pastures, als corrals, etc…

Si bé inicialment això es gratuït per al productor, totes les pèrdues i la seva restitució son a càrrec del ramader. Cal pensar que una explotació de 300 ovelles no dona per viure, però una explotació de 150 vedells (als que també s’implanta la doble identificació auricular) es pot considerar una gran explotació. Però no passa absolutament res. Hi ha molts ramaders d’oví entusiasmats amb els sistema, però especialment ho estan les empreses que es dediquen a la fabricació dels elements.

Què suposa per el ramader això? Doncs una despesa fixa.

Però això no tindria més importància si no fos per què, a continuació, hi ha tot un seguit de papers que s’han d’omplir per poder justificar que es poden fer controls visuals i documentals. BUROCRACIA que alguns ramaders no estan en condicions de fer i que han de buscar algú que els hi faci: una altra despesa fixa.

Tot un seguit de burocràcia es posa en marxa: guardar els albarans dels proveïdors durant 5 anys, llibre de tractaments veterinaris i guardar les receptes, també 5 anys, llibre de registre d’explotacions, i un llarg etcètera que si hi ha algú que no sigui del sector i vulgui esbrinar, joiosament ens estendrem sobre la qüestió.

Ja tenim muntats tots els controls inimaginables a sobre el paper. Ho pot fer aquell ramader que te 300  ovelles? Un altra despesa fixa. A mes, el no compliment de tota la normativa comporta sancions de tipus econòmic.

El paper dels ecologistes

I mentre tot això passa, i per tal de justificar la reducció del pressupost agrícola de la UE, aquesta troba un aïllat inesperat: els ecologistes. Com es mantenen les organitzacions ecologistes? Del suport popular? De les donacions de simpatitzants? Qui hi ha realment darrera d’aquestes organitzacions que els hi permeten lobys molt influents i als que s’ha de mantenir? Aquest és un tema que afecta a tots els sectors i que podria ser motiu d’un acurat estudi.

Però tornem al sector oví. Un dels misteris i secrets més ben guardat es com quedarà el sector oví amb l’aplicació de la nova PAC. Aquí hi ha hagut un clar silenci administratiu.

Però també hi ha la part agrària, que afecta al sector oví i a tots els sectors en general, i que s’entreveu al darrera la mà dels ecologistes de despatx i la dels funcionaris que legislen. Els polítics assisteixen, sense entendre ben bé que és el que està passant, a un seguit de sessions en el que l’entrellat de la legislació els descol·loca totalment. El Parlament Europeu, en el que teníem depositades esperances enfront la Comissió Europea, es perd en un seguit de comes, punts i petites coses, que no els permet poder ni tant sols intuir, quines seran realment les conseqüències que tindrà per al productor de peu.

Tots són conscients que el sector oví s’ha de protegir perque a tota Europa la davallada és important, i que aquesta activitat es imprescindible per mantenir el medi i fixar la població en el territori. Però a partir d’aquesta premissa, que s’ha de fer? Ràpidament els funcionaris es posen a treballar i com que, una de les coses que més coneixen es crear pseudo-funcionaris i/o entitats que es puguin controlar, creen estructures paral·leles a les ja existents, amb d’altres noms, però sota control. Això què li aporta econòmicament al ramader? RES, més despeses fixes.

I, a la fi, arribem al “subjecte objecte de la reforma”, al ramader de a peu: Com ho ha de fer per sobreviure a tanta BUROCRACIA, a tantes DESPESES FIXES, a cuidar al bestiar e intentar vendre’l al millor preu posible?

La Generalitat, per la seva part, ha iniciat un ambiciós procés de suport a aquest sector que cada vegada es més petit, malgrat que no es pot permetre que es converteixi en residual. Ara cal aconseguir resultats.

Rosa March, productora d’oví i sòcia d’Agroprés

Anuncis

Una resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: