Purins: resoldre problemes o signar papers?

Darrerament es torna a parlar de purins. Un dels motius és la revisió del Decret que en regula la gestió, que per llei s’ha de revisar cada 4 anys. Dins d’aquesta revisió, de moment, s’han exclòs 3 municipis gironins de les anomenades zones vulnerables (Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i l’Escala), que són les zones amb nivells elevats de nitrats a les capes freàtiques. No tot són males notícies…06cb0e1c-7c7e-4045-af24-20657e559763

La qüestió dels purins s’ha de resoldre amb una bona gestió, principalment. En això hi estem tots d’acord. Ara bé, la bona gestió s’ha de demostrar, no s’ha d’escriure en un paper. Els plans de gestió, que per llei es van començar a exigir el 2002, són una experiència prou dolenta: molta paperassa i poca eficàcia per conèixer què fa cada ramader. Sembla ser que ara l’administració vol apostar per un model de declaració responsable. Nosaltres hi estem d’acord, si això vol dir que li demanem al ramader què està fent amb el purí, on l’aplica, quan, si fa algun tractament… en definitiva, que en qualsevol moment sigui capaç de justificar la seva gestió. Però no que ens faci una previsió de què farà amb el purí. Si fos així, podríem repetir el mateix error del 2002 amb els plans de gestió.  Inflexibles amb el compliment de la llei, flexibles amb la gestió. Aquesta hauria de ser la màxima. Perquè? Doncs perquè el paper ho aguanta tot. Podem fer plans perfectes, immaculats, però el dia a dia no ho és. El dia a dia ens demana flexibilitat en quines terres utilitzarem, en quins períodes, si haurem de transportar el purí a llarga o a curta distància, si farem algun tipus de tractament en origen,… el que realment importa és demostrar que el que es fa es fa bé. Si això no ho tenim clar,  tornarem a caure en l’excés de burocràcia i de papers eterns. És més, si apliquem correctament el purí en unes determinades terres, perquè li hem d’exigir al pagès una autorització prèvia signada? Si un bon dia la terra canvia de propietari (tan sols perquè passa del pare al fill, per exemple), cal fer un altre paper? El pagès, el ramader, i el ciutadà en general, té por (o pànic!!!) a signar papers. I això no vol dir que no vulgui fer les coses bé. A algú se li acut que a principis d’any Hisenda ens demani en què gastarem els nostres diners o a on els invertirem?  Si ho fem bé i ho podem demostrar, oi que és suficient?

És important recordar que el Departament d’Agricultura ha manifestat públicament que està a favor del sector i del seu manteniment, inclús del seu creixement. Una posició que agraïm i aplaudim. Però en el dia a dia, el ramader ha de batallar amb molta gent: els veïns del costat de casa (sovint segones residències de nouvinguts), l’alcalde o alcaldessa que ja no es portava gairebé amb el nostre avi, el funcionari que tot ho alenteix…. No és gens fàcil. Justament aquests dies s’està debatent al Parlament de Catalunya una proposta de llei de simplificació administrativa, que ha d’afavorir la petita i mitjana empresa, i potenciar els sectors productius del nostre país. Algú dubta que el sector porcí no n’és un exemple?

Nosaltres apostem per treballar bé i millorar la gestió del purí. Però a base d’una bona gestió, no de més burocracia.

PORCAT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: