El Govern aprova el projecte de Llei que permetrà preservar el sòl d’ús agrari i afavorir la producció agrària a Catalunya

El Govern ha aprovat el projecte de Llei del sòl d’ús agrari, que té com a objectiu prioritari protegir els usos agraris del sòl i afavorir la producció agrària a Catalunya com a element clau per garantir un servei essencial com és l’alimentació. La norma també pretén potenciar la fixació de la població al territori i prevenir l’embosquinament i el risc d’incendis. La iniciativa s’inscriu en les polítiques que impulsa el Govern per potenciar, d’una banda, l’activitat agrària i el desenvolupament rural i, de l’altra, la recuperació de terres de conreu per afavorir la creació del mosaic agroforestal que contribueixi a reduir el risc d’incendis.32c97718-f40e-4aa7-98a4-14658012bb36

La llei té com a finalitat establir la preservació, ordenació i gestió del sòl d’ús agrari de Catalunya, i determinar-ne el règim jurídic i la regulació dels supòsits i de les modalitats d’intervenció pública per assegurar que es pugui utilitzar de la manera més beneficiosa possible per part de la societat i la pagesia. Preveu 4 grans eixos d’actuació:

  1. Catalogar els espais agraris en funció de la qualitat dels seus sòls.
  2. Prevenir l’afectació d’altres activitats sobre el sòl agrari. Qualsevol actuació en aquests espais s’haurà d’acompanyar d’una anàlisi d’afectacions directes i indirectes als sòls i d’un estudi d’alternatives.
  3. Recuperar terres de conreu. Es crea un instrument que regula i dóna cobertura legal a la protecció del sòl agrari i que permetrà que un professional, a través de l’arrendament forçós, posi en producció terres de conreu abandonades.
  4. Prevenció d’incendis. Dóna facilitats per recuperar sòls agraris embosquinats. Millora així el paisatge agrari i la biodiversitat i contribueix a la prevenció d’incendis, ja que fomenta la discontinuïtat de la massa forestal amb la creació d’un mosaic agroforestal que ha d’ajudar a reduir la propagació de focs.

En la Conferència del Mil·lenni celebrada el 2002 a Johannesburg, la comunitat internacional es va marcar com a fita reduir significativament la fam al món i, en aquest sentit, va considerar imprescindible incrementar la producció i la productivitat agràriES a nivell mundial. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) preveu que la població mundial arribarà als 9.100 milions de persones el 2050 i que caldrà incrementar un 70% la producció d’aliments per assegurar-ne l’alimentació. Catalunya, amb la seva vocació de país obert al món, no pot ser insensible a aquestes preocupacions i, en la mesura de les seves possibilitats, també ha de contribuir a aquesta tasca solidària de producció d’aliments suficients a escala global. A més, s’ha constatat una forta correlació entre activitat agrària i fixació de població al territori i, per tant, mantenir i potenciar aquesta activitat ha esdevingut una necessitat per assolir un país demogràficament equilibrat.

Donar estabilitat al sòl agrari periurbà

El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) recorda la fragilitat en què es troben els espais agraris periurbans i la pròpia agricultura periurbana europea i proposa donar estabilitat al sòl agrari periurbà amb instruments i mecanismes que garanteixin aquesta estabilitat, redueixin al màxim la pressió urbanística i els usos aliens a l’activitat agrària i facilitin l’accés a l’ús agrari de la terra. En aquesta línia, la Carta de l’Agricultura Periurbana constata que els àmbits periurbans són una realitat en augment en molts municipis de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del món, com a conseqüència del model metropolità contemporani i de la consegüent generació d’espais a mig camí entre els centres de les ciutats i els entorns rurals més allunyats.

Es dóna, a més, la circumstància que Catalunya és un dels primers clústers agroalimentaris d’Europa, en gran part pel fet que la indústria alimentària disposa d’uns inputs de gran qualitat produïts a Catalunya i un dels sector econòmics que han demostrat ser més resistents a la conjuntura econòmica actual. I cal disposar de terres suficients per poder desenvolupar aquesta activitat.

La pèrdua de sòl agrari a Catalunya

Al voltant d’1 dels 3,2 milions d’hectàrees que constitueixen la superfície de Catalunya es poden considerar terres de conreu. Així, tenint en compte el pes que suposa des del punt de vista territorial, cal una regulació substantiva, perquè els sòls d’ús agrari tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon. La pèrdua de sòl productiu, a més de la repercussió en la producció d’aliments i matèries primeres, suposa la destrucció d’un bé limitat i escàs. Un recurs no renovable, tenint en compte que el procés de formació és extremadament lent. És en aquest sentit que el CESE, en el seu dictamen sobre agricultura periurbana, recorda que, juntament amb la cultura de l’aigua, cal introduir en la societat la cultura del sòl com a recurs limitat i com a patrimoni comú de difícil recuperació una vegada destruït. No és estrany, doncs, que el Parlament de Catalunya s’hagi pronunciat repetidament sobre aquest tema.

A partir de la segona meitat del segle XX, a Catalunya es produeix un increment del consum del sòl important a causa de l’expansió urbanística extraordinària. Al llarg dels anys 80 i 90 es produeix una ocupació continuada de sòls d’ús agrari, que es justifica en bona part per l’increment de la demanda de segones residències. La resposta acostuma a passar per l’ocupació de sòl no urbanitzable, prèvia requalificació. En aquest període, a més, també es construeixen algunes infraestructures notables (desdoblament de l’NII entre Lleida i Barcelona, Eix Transversal…) que exerceixen un impacte destacat sobre el territori. Com a resultat d’aquest boom immobiliari, la superfície de conreus va disminuir en més de 134.000 hectàrees, un 12,15% de la superfície que hi havia l’any 1993.

Afrontar les transformacions del món rural

Així doncs, l’adopció de la Llei de sòl d’ús agrari és per tant necessària per fer front a les transformacions del medi rural i del sector agrari i la creixent ocupació del sòl, que no només suposa una intrusió al medi, sinó que també genera quotes importants d’inseguretat jurídica i pèrdua de competitivitat de les explotacions. La nova norma pretén, per tant, ordenar la gestió del sòl d’ús agrari a Catalunya, dissenyar els mecanismes necessaris per donar seguretat jurídica als titulars de les explotacions afectades per fenòmens d’aquesta naturalesa i potenciar l’eventual posada en marxa de projectes d’emprenedoria en regular mecanismes per posar en producció terres subexplotades.

A més, el Projecte de llei també respon a la voluntat de donar compliment a les Recomanacions de l’Assemblea Plenària de l’Aliança Mundial sobre els sòls, celebrada a Roma el juliol de 2014 i patrocinada per la FAO, i a la sessió de l’Assemblea General de l’ONU que va declarar el 5 de desembre com el Dia Mundial del Sòl i l’any 2015 com l’Any Internacional del sòl.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: