Agricultura i l’ICAEN visiten Holanda per tal d’intercanviar experiències sobre l’aplicació de la Directiva de Nitrats

Un grup de tècnics de la Generalitat de Catalunya, encapçalats pel director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, i per la directora general de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Maite Masià, es van desplaçar, els passats dies 4 i 5 de novembre, fins a Holanda per a conèixer de primera mà la gestió dels fertilitzants i les dejeccions ramaderes en aplicació de la Directiva de Nitrats en un país capdavanter a nivell mundial en aquests temes.

Aquesta és la segona de les dues visites previstes enguany que s’han pogut efectuar gràcies als fons del Programa LIFE + ‘Futur Agrari’, que porta a terme la Direcció general d’Agricultura i Ramaderia del DAAM, després que ara fa un mes es visités la regió italiana de la Llombardia amb el mateix objectiu d’intercanviar informació dels models que s’apliquen en cadascun dels territoris en la gestió de les dejeccions ramaderes per tal de donar compliment a la Directiva de Nitrats.

Un dels primers productors europeus de llet

Holanda és un dels primers països productors de llet a nivell europeu i, amb l’abolició del sistema de quotes lleteres previst a nivell comunitari a partir de l’any 2015, espera canvis importants en el seu sector.

El primer dia de la visita de la delegació catalana va ser dedicat precisament a visitar una explotació experimental de producció lletera, l’explotació De Marke, que forma part de la Universitat de Wageningen i en la que diferents grups de recerca de la mateixa hi han dissenyat un sistema d’explotació que busca tancar al màxim els cicles minerals (nitrogen i fòsfor), amb l’objectiu d’aconseguir la màxima producció de llet per unitat de superfície complint amb tots els estàndards mediambientals que són d’aplicació en aquest cas (rentat de nitrats, emissió d’amoni, fòsfor, etcètera). Lligada a aquesta explotació experimental hi ha un programa pilot adreçat a monitoritzar els resultats obtinguts en l’aplicació de millores, tant des del punt de vista de la producció làctia com dels elements que en permeten la gestió dels subproductes i l’ús de les parcel·les agrícoles. La visita va ser guiada pel professor especialista en sòls i qualitat de l’aigua de la Universitat de Wageningen, Oscar Schoumans, qui amb els seus col·laboradors va exposar alguns dels paràmetres de gestió i va presentar el projecte marc públic-privat ANCA, dedicat a la valoració anual del cicle dels nutrients, programa que d’altra banda Holanda vol introduir com a part de la Directiva Nitrats.

Visita a una planta de tractament integral de purins

Posteriorment, es va realitzar una visita a una planta de tractament integral de purins situada al nord-est del país, en la qual s’hi recull unes 40.000 tones anuals de purins porcins de diverses explotacions. Aquesta planta forma part del projecte de ‘Concentrats Minerals’ que Holanda ha executat en el marc del desenvolupament de tecnologies per a la valorització com a fertilitzant mineral dels digestats i osmotitzats. L’objectiu final és poder utilitzar com a adob mineral el que procedeix del purí, la qual cosa ara no permet la Directiva de Nitrats. Prèviament a la vista a les instal·lacions, el professor Shoumans va realitzar una explicació molt detallada del programa que es porta a terme per a aconseguir una reducció efectiva de la càrrega de nitrats i fosfats a sòls i aigües. Durant la visita guiada a la planta, es va poder observar els mètodes de separació sòlid-líquid, de precipitació química, d’altres tecnologies de tractament adreçades a obtenir productes substitutius dels fertilitzants minerals i d’experimentació en recuperació de les aigües brutes mitjançant vegetació.e637470c-ae69-4334-a12d-cd2e5490303e

El segon dia va estar dedicat a l’intercanvi d’experiències en l’aplicació de mètodes i normativa adreçats al compliment de la Directiva de Nitrats. Així, la delegació catalana va ser rebuda pel drector del Departament de Política mediambiental i qualitat de la cadena agroalimentària, Kees Lever, qui va estar acompanyat del coordinador de polítiques del mateix Departament, Emar Gemmeke, que va fer una exhaustiva presentació dels programes d’actuació del govern holandès en relació a la política governamental de gestió del tractament de les dejeccions ramaderes, i molt particularment pel que fa als instruments legals i als de gestió en un país, Holanda, en el que tot és zona vulnerable pel que fa a l’aplicació de la Directiva Nitrats.

La presentació va servir, a la vegada, per a aclarir dubtes que es presentaven a nivell de la política que aplica el Govern holandès i per a concretar aspectes molt tècnics en relació als paràmetres que aquest mateix Govern controla a nivell dels ramaders i de les seves explotacions.

Cal dir que de la presentació efectuada pels holandesos destaca que la política de gestió de les dejeccions i fertilitzants que aplica aquest país es basa en tres pilars bàsics, que són l’aplicació d’estàndards productius i de regulació normativa, l’establiment de límits a la producció animal, especialment la de vaques de llet, i les normes d’obligat compliment en el tractament de les dejeccions, com són les vinculades al transport i l’exportació de purins fora de l’explotació. També és important remarcar la derogació que Holanda té per determinats aspectes de la Directiva de Nitrats, la manera com ho han gestionat amb la Comissió Europea (CE), i el fet d’haver introduït la problemàtica del fòsfor en aquest cas.

En aquesta sessió, els directors generals de Catalunya i Holanda van coincidir en què la problemàtica de la gestió de les dejeccions ramaderes té moltes similituds en ambdós territoris, i que la necessitat de cercar no només actuacions concretes en cadascun d’ells passa també per flexibilitzar l’aplicació de la Directiva de Nitrats a nivell comunitari.

Holanda té en l’actualitat un cens de prop d’1.470.000 vaques lleteres, amb previsió d’ampliar-lo com a conseqüència de l’alliberament del mercat de quotes lleteres a partir de 2015, i compta també amb un cens de prop de 7 milions de porcs i 98 milions de pollastres i gallines. Aquests censos de bestiar fan d’Holanda un país molt intensiu en producció ramadera, per bé que disposa d’1.858.000 hectàrees de superfície agrícola útil, 1.225.000 de les quals ho són de prats i pastura. Aquesta intensificació ramadera els provoca un excedent en relació al contingut de nitrats i fosfats al sòl, que en aquets darrer cas, que segons informació del Govern holandès els preocupa de manera especial, és de 31 milions de quilos de P2O5, de manera més acusada en les regions de l’est i el sud-est, on la producció de vaques lleteres i porcs és major.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: