La FCAC mostra la seva preocupació perquè el sector podria perdre 11,4 milions en zones desfavorides i de munyanya

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) expressa la seva preocupació després de conèixer l’esborrany d’Ordre del Contracte Global d’Explotació presentada pel Departament d’Agricultura. Aquesta regulació provocaria la pèrdua d’11,4 milions d’euros en zones desfavorides i de muntanya, i posaria en perill la continuïtat de més de 300.000 hectàrees i de 4.900 productors, així com les seves cooperatives, atenent a la convocatòria de 2012.DSCN1822

Les comarques de zones desfavorides i de muntanya més afectades per la decisió serien les Garrigues, la Terra Alta, el Segrià, la Ribera d’Ebre, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès, l’Alt Urgell, el Berguedà, Osona i la Noguera, entre d’altres. Les zones de muntanya deixarien de percebre 9,2 milions d’euros que es destinaven a uns 3.100 productors, mentre que les altres zones desfavorides perdrien 2,2 milions d’euros que arribaven a uns 1.800 productors.

El motiu és que l’esborrany d’Ordre estableix que, enguany, l’Administració no convocaria els ajuts d’indemnització compensatòria, que es destinen a les zones desfavorides i de muntanya amb la finalitat de mantenir l’activitat agrària a punts del territori on l’adversitat del medi comporta un sobrecost de la producció o un rendiment més baix. Tampoc està previst convocar altres mesures contemplades dins del Programa de Desenvolupament Rural (PDR).

Situació més complexa a determinades comarques

La situació s’agreujaria a determinades comarques -com les Garrigues, el Segrià i la Terra Alta-, a on els productors de fruita seca encara no han cobrat els ajuts específics que es destinen al sector. Precisament, aquestes són les zones amb un risc d’abandonament agrari més elevat i en les quals, sovint, els ajuts de la PAC són més baixos. La FCAC ja va denunciar que, l’any passat, el Ministeri i el Departament d’Agricultura havien reduït els ajuts específics a la fruita seca més d’un 65%, baixant-los a 32 euros per hectàrea, però ni tan sols l’import aprovat s’ha fet efectiu a dia d’avui i, per això, és imprescindible que els pagaments d’aquests ajuts que resten pendents es facin efectius de forma imminent.

Per tot, la FCAC reclama que, tal com permet la normativa europea, el Departament d’Agricultura mantingui els ajuts d’indemnització compensatòria i d’assessorament dins el Contracte Global d’Explotació, i que els joves que hagin iniciat l’activitat agrària en els últims sis mesos també es puguin acollir a l’ajut d’incorporació. Les cooperatives defensen que els ajuts vinculats al PDR són els que permeten garantir la inversió en un sector que resulta estratègic per al futur del país.

Anuncis

Jaume Alsina, fundador i president del Grup Guissona, pronunciarà una conferència a Barcelona el 28 de gener

El Col·legi d’Economistes, a través de la Comissió d’Economia Agroalimentària, organitza el dia 28 de gener a les 18 h. , a la seva seu a Barcelona, una Conferència a càrrec de Jaume Alsina, fundador i president del Grup Guissona.

Aquest grup compta amb el complex carni més gran d’Europa, es la sisena empresa espanyola del sector agroalimentari i és un exponent emblemàtic de les cadenes curtes de distribució des de l’origen al consumidor.

Aquesta empresa ha passat de tenir tres treballadors al moment de la seva creació a l’any 1958 a tenir-ne més de 5.000 avui i distribueix la seva producció a través de 420 botigues.

Quines estratègies ha seguit l’empresa per realitzar aquest espectacular creixement? Tot això ho explicarà en aquesta conferència el seu principal impulsor i protagonista.

La Comissió impulsa el paper dels interlocutors en la planificació i l’ús dels fons estructurals i d’inversió europeus

La Comissió Europea ha adoptat a principis del 2014 un conjunt de normes comunes per millorar la consulta, la participació i el diàleg amb els seus interlocutors (autoritats regionals, locals, municipals i altres autoritats públiques, sindicats, associacions d’empresaris, ONG i organismes responsables de fomentar la inclusió social, la igualtat de gènere i la no discriminació) en matèria de planificació, aplicació, seguiment i avaluació dels projectes finançats pels fons estructurals i d’inversió europeus.

Aquests fons són els següents: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), el Fons de Cohesió, el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).

Codi de conducta

Aquest conjunt de normes comunes, que serà un codi de conducta europeu en matèria de partenariat o règims d’associació, exigeix que els Estats membres millorin la col·laboració entre, d’una banda, les autoritats responsables de fer servir els fons estructurals i d’inversió i, de l’altra, els interlocutors dels projectes perquè sigui més fàcil compartir informació, experiència, resultats i bones pràctiques durant el període de programació 2014-2020 i es pugui contribuir d’aquesta manera a garantir que els diners es fan servir de manera eficaç.

«Volem que els Estats membres treballin en partenariats constructius amb les parts interessades per planificar i aplicar els programes finançats pels fons estructurals i d’inversió i maximitzar-ne l’impacte», ha declarat el Comissari Europeu de Treball, Assumptes Socials i Integració, László Andor.

El codi de conducta esmentat, que adopta la forma d’un reglament de la Comissió jurídicament vinculant, estableix objectius i criteris per garantir que els Estats membres apliquin el principi del partenariat o de l’associació col·lectiva; això significa que els Estats membres estan obligats al següent:

  • Garantir la transparència en la selecció dels representants de les autoritats regionals, locals i altres autoritats públiques, dels interlocutors socials i econòmics i dels organismes de la societat civil com a membres de ple dret dels comitès de seguiment dels programes
  • Presentar interlocutors que disposin de la informació adequada i de temps suficient (requisit previ d’un autèntic procés de consulta)
  • Garantir que els interlocutors s’impliquin eficaçment en totes les fases del procés, des de la preparació fins a l’aplicació, la supervisió i l’avaluació de tots els programes
  • Finançar la millora de les capacitats dels interlocutors i de les seves competències amb vistes a la seva participació activa en el procés
  • Crear plataformes per a l’aprenentatge mutu i l’intercanvi de bones pràctiques i de polítiques innovadores

El Reglament estableix els principis que cal que apliquin els Estats membres, però deixa un ampli marge de maniobra perquè organitzin de manera precisa les modalitats pràctiques de participació dels interlocutors corresponents en les diferents etapes de la programació.

Estreta col·laboració entre les parts implicades

El partenariat, un dels principis clau de la gestió dels fons de la Unió Europea, demana una estreta col·laboració de les autoritats públiques nacionals, regionals i locals dels Estats membres amb el sector privat i altres parts interessades. Fins ara, tot i formar part de la política de cohesió, les observacions de les parts interessades indiquen que la seva aplicació ha variat considerablement entre els diferents Estats membres en funció de si el marc institucional i la cultura política de cada Estat membre ja era favorable a la consulta, a la participació i al diàleg amb les partes interessades.

El nou reglament de la Comissió, jurídicament vinculant i directament aplicable (anomenat «acte delegat»), reforça per tant el partenariat que s’esmenta a l’article 5 del Reglament pel qual s’estableixen disposicions comunes relatives al FEDER, al FSE, al Fons de Cohesió, al FEADER i al FEMP per al període 2014‑2020.