Èxit de la jornada organitzada a la Fira de Sant Miquel per Agroprés, ICEA i ETSEA-Universitat de Lleida

OLYMPUS DIGITAL CAMERACom és sabut, la millora de la productivitat i de la qualitat en el sector primari va molt lligada a la investigació en selecció, millora genètica, creuaments i generació de noves varietats i/o nous atributs i característiques, i com no, l’obtenció de noves espècies i varietats transgènica i cisgénicamente (OMG), utilitzant tot el material vegetal autòcton o bé exogen, que la natura ens ha propiciat al llarg del temps.

En fructicultura, aquest rol, ha estat obstacle per a motivar una gran carrera d’activitat investigadora, de nous coneixements i tecnologies, i d’innovació varietal en les últimes dècades. Per a la seva constatació empírica i positiva només fa mancada fer memòria i recordar el ventall varietal que es disposava fa 50 anys, les activitats que han anat programant-se en l’àmbit genetista en les dècades finals de l’anterior mil·lenni i la primera dècada del nou mil·lenni, i el conjunt varietal que disposem avui dia. Tot això aplicat a totes les espècies des del presseguer, cirerer, albercoquer, perera, pomera, ametller, etc., que comporten millores substancials en adaptabilitat al medi ambient o ecologia de les zones de cultiu en diferents llocs, resistència a plagues i malalties, millora del color, grandària i forma de les fruites, millora del sabor i teixidura de la polpa, increment de continguts vitamínics i antioxidants, proporcionant grans canvis qualitatius per a satisfer els variats gustos, necessitats i de vegades, capritxos del consumidor. Tot aplicat en diferents camps d’acció: des d’aspectes qualitatius organolèptics com el sabor, dolçor, teixidura, color, aroma, etc., a elements de protecció dels fruiters i la seva adaptació mediambiental, a aspectes relacionats amb la salut humana com aporti vitamínic, d’antioxidants, etc., fins a elements dispars relacionats amb els nous gustos del consum.

D’acord amb la importància temàtica d’aquesta innovació varietal en fructicultura, i el paper del món genetista i viverista, de l’Associació Nacional de Obtentors Vegetals (ANOVE) i també el de les Administracions Públiques i Ens d’Investigació (DAAR-Generalitat de Catalunya, IRTA) i del Sector Productiu i de la Comercialització de Fruita (representats a Catalunya per AFRUCAT), en relació a la millora productiva i de la qualitat fruitera, i de les possibles problemàtiques que sorgeixen en aquest sector, es va pensar a realitzar aquesta 9ª Jornada per part de les institucions que l’organitzen: Agroprés, ICEA, ETSEA-Universitat de Lleida, amb el títol: “Importància de la innovació varietal i els vivers per a l’èxit productiu, la qualitat i competitivitat de les plantacions fructícoles: poma, pera, préssec i nectarina”.

Importància temàtica i debat obert

El transcurs de la jornada va ser tot un èxit per la importància temàtica, el debat i les anàlisis de l’evolució, situació actual i projeccions de futur de la innovació varietal, els beneficis i avantatges de la mateixa, i també les problemàtiques i inconvenients detectats. Després de la inauguració per part de les autoritats, i la presentació de la jornada per part del membre de Agroprés, Francesc X. Miarnau, es va donar pas al primer bloc de ponències amb el títol: “Noves varietats i tendències en la creació varietal. La importància de la innovació varietal i dels vivers per a la competitivitat del sector fructícola”.

Van participar, en aquest primer bloc, Ignasi Iglesias, tècnic especialista de l’IRTA que dibuixà i explicà en síntesi, però de manera complerta, la panoràmica de la innovació varietal en fruita dolça a nivell mundial, els diferents plantejaments evolutius i innovadors en noves varietats i les diverses línies investigadores, proporcionant exemples palpables al voltant de tot el món (des de coloració de la fruita, sabor, dolçor, aroma, fins canvis en la grandària o en la pell, o també el paper dels pigments antocians i altres molècules i els seus processos cisgénics (que en el món fruiter està desplaçant a les operatòries transgèniques), per a fixació de gens en espècies i varietats de fruita, etc. Aquestes temàtiques les va integrar en la panoràmica global del que està esdevenint en qualsevol país del món, on es conrea i s’investiga sobre innovació fruitera.

A continuació, Manuel Simón, Director General de AFRUCAT, després de donar una panoràmica general de la fruita dolça i la importància creixent dels processos de comerç exterior import-export, va defensar el model innovador, la integració professional i professionalització del negoci fructícola, la concentració del sector i la inversió com resposta a una demanda creixent i les oportunitats detectades, per a passar finalment a analitzar el tema de la creació de noves varietats i el món dels royalties. Es va proposar l’estudi, anàlisi i debat de les conegudes irregularitats tant en el món viverista com en el de la producció, per a plantejar les negociacions oportunes per a solucionar aquestes problemàtiques. Històricament, es va parlar de les negociacions CATALONIA QUALITAT-GESLIVE que van dur al Conveni de Regularització de Fruiteres UPA – COAG – FECOAM en 2008; així mateix es va citar el Conveni de Regularització Plantinova – CQ. Va Concloure propugnant la innovació orientada al consumidor (IsaFruit, 2 colors-2 sabors), la innovació del productor (es va citar la iniciativa Fruit Futur, AIE), que el control de la cadena de valor ha de ser integral, no donar importància sol a la cadena de distribució, sinó començar per l’origen amb el món viverista i la multiplicació varietal, va reivindicar una major atenció per part dels obtentors per a garantir al productor els paràmetres de qualitat en la zona de venda, i finalment, va assenyalar la importància de la seguretat jurídica compartida i garanties dels contractes obtentors-viveristas-productors.

Va finalitzar aquest primer bloc amb la participació de Josep Ramón Arderiu, Director de Producció Agrària del Grup ACTEL, grup Cooperatiu de Segon Grau que ha apostat per la millora i la innovació varietal com es constata en la iniciativa de Fruit Futur, una Agrupació d’Interès Econòmic subscrita per quatre grans grups de producció fruitera: ACTEL, NUFRI, POMA DE GIRONA i FRUITS DE PONENT i la participació com soci tecnològic de l’IRTA. Va desenvolupar el tema de la millora i innovació varietal en relació a la competitivitat del sector fructícola, i des del punt de vista del recorregut de tota la cadena de valor, des dels obtentors, viveristas i productors, passant per la distribució i fins al consum. Va comentar els punts clau en aquesta millora i innovació varietal com són l’enfocament a la satisfacció del consumidor, l’increment de la fidelització i el volum de vendes, i l’increment de marges i rendibilitat en la cadena de valor. Va matisar, en conclusió, la important necessitat d’adaptar els programes d’investigació i desenvolupament de la millora i innovació a les necessitats i característiques locals quant a producció, els gustos i necessitats del consum, però alhora pensant també en les necessitats que sorgeixen des dels mercats internacionals.

Dins el pròxim bloc de ponències, de títol: “Panoràmica dels Vivers de Fruiters. Àmbit empresarial i administració pública, tendències en espècies i varietats, sanitat vegetal, certificacions”, va participar Noelia Roqué, Tècnica del Servei de Sanitat Vegetal-Vivers, DAAM-Lleida, que va explicar en detall tots els aspectes normatius i el paper de seguiment i control per part de les Administracions Públiques. Va Començar destacant el fort nivell d’amenaça i d’impacte de determinats problemes fitosanitaris com és el Foc Bacterià (Erwinia amylovora), la Virosis del Sharka (Plum pox virus) i Xanthomonas (Xanthomonas arborícola pv. Pruni) que estan afectant seriosament, en tot el món, a la població fruitera, assenyalant la importància de la certificació en l’exempció de virus i altres patògens del material vegetal provinent de vivers. Va parlar de la Directiva 2009/128/CE d’Ús Sostenible dels plaguicides i la seva transposició a l’Estat espanyol segons el Reial decret 1702/2011, d’inspeccions periòdiques dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris, i el Reial decret 1311/2012, marc per a aconseguir l’ús sostenible de productes fitosanitaris. En concret, es va citar el Capítol XI del Reial decret 1311/2012, en el que concerneix a la seva aplicació als Camps de multiplicació – Vivers quant a prohibicions i obligacions pertinents a complir. Es va referir després al registre i les obligacions dels obtentors de material vegetal, els autocontrols i al passaport fitosanitari CE, com element important d’acreditació i seguretat.

Taula rodona

Es va passar seguidament a la Taula Rodona de títol o lema: “Rellevància de les Plantes de Viver en Fructicultura. Responsabilitats del Viverista i del Fruticultor”, moderada per Josep María Nolla, Enginyer Agrònom i membre de Agroprés, que va presentar breument al grup de participants en la mateixa: Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), Francesc Xavier Miarnau, Fructicultor, Enginyer T. Agrícola i membre de Agroprés, Fausto Guàrdia, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristas de Catalunya, PLAVISE Vivers, Oriol Belil, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristas de Catalunya, CERTIPLANT S.L., i Pere Oromí, Enginyer Agrònom, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Generalitat de Catalunya-Lleida. Com s’observa, estaven representats tota la cadena de valor i l’Administració Pública autonòmica, llevat de la part final de la cadena: la distribució i el consum. Malgrat tot, el debat havia de produir-se precisament en aquesta part inicial i intermèdia representada, inclosa l’Administració autonòmica.

Després de la presentació dels participants en aquesta Taula Rodona, va iniciar el torn d’aportacions Francesc X. Miarnau com Fructicultor i Tècnic agrícola, fent eco d’algunes problemàtiques detectades que afecten negativament al productor. Va parlar sobre el tema de la millora varietal i que la recerca i investigació de genetistes ha fet efectiu aquest canvi i millora, i que per tant, comporta una propietat científica que hi ha que respectar i compensar per part dels beneficiaris que integren el sector productiu, que en aquest cas “som els agricultors”, va dir. Ara bé, en l’experiència i la pràctica, no tot allò que s’ofereix i s’utilitza, entre l’Investigador – Obtentor –Viverista i el Fruticultor, es fa realitat positiva i de mutu benefici. Nombrosos són els casos que, el que s’esperava d’una varietat de préssec, nectarina, paraguaià o de varietats d’altres espècies, la realitat pràctica ratlla la decepció i obliga a reempeltar, o fins i tot a arrencar una plantació, i tot això comporta un cost i una pèrdua important econòmica i de temps per al productor fructicultor. Va afegir Miarnau, que per la utilització i implantació de noves varietats s’ha creat el pagament de royalties, en diferents modalitats segons el criteri dels obtentors, que el fruticultor ha de fer efectius a part del valor del material vegetal. Això ha comportat la instrumentació d’uns contractes densos i complicats que el fruticultor ha de comprometre’s a complir, assimilar i entendre. Va citar que aquests contractes tenen un caire una mica unilateral, per quan les obligacions no estan equilibrades amb els drets que també té el fruticultor (de vegades es citen determinades varietats que no estan ben adaptades a les zones on s’implanten, i que per tant el seu cultiu i rendiment es fa difícil). Va parlar que tot això du a incompliments en el pagament dels royalties i a irregularitats que duen a comportaments que estan lluny del que s’esperava, i que la polèmica està servida. Va comentar que últimament s’han anat celebrant moltes jornades i esdeveniments sobre aquesta temàtica, on es pot prémer el descontentament del sector productiu.

A continuació, va participar Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), que a part d’assenyalar el paper important i crucial del sector de obtentors i viveristas, va defensar la necessitat de respectar i acceptar el paper, tasca investigadora dels obtentors i el seu component de propietat científica en els assoliments que es van obtenint en la millora i innovació d’espècies i varietats fruiteres. Malgrat tot, va reconèixer i va acceptar determinats aspectes i elements reivindicatius dels productors, i va plantejar la necessitat del diàleg i negociació per a arribar a un acord global. Va defensar, com és lògic, el paper de ANOVE com de representació, promoció i defensa dels interessos comuns dels obtentors davant les administracions públiques, agents econòmics i en general, davant grups d’interès, etc. També va citar GESLIVE dintre de l’estructura del sector obtentor a Espanya, que s’ocupa de la gestió, protecció i defensa dels drets de propietat intel·lectual sobre les varietats vegetals protegides. Dintre del món normatiu, va assenyalar que la producció de plantes de viver és una activitat subjecta a control i autorització administrativa i per tant, només les plantes certificades (o CAC) poden ser objecte de comerç; aquesta activitat només pot ser exercitada per les persones i entitats autoritzades (vivers registrats); i la producció de plantes de viver està subjecta a protocols tècnics dirigits a assegurar la seva qualitat final. Va concloure amb ànim que el sector pugui millorar, ja que és necessària la labor investigadora i obtentora, que necessita de molta inversió i on s’ocasionen molts costos. Per a finalitzar, va comentar que la multiplicació de varietats, i per tant la violació dels drets del obtentor, és extremadament fàcil (i s’està generalitzant); en conseqüència, el perjudici ocasionat a l’empresa obtentora, als vivers legals i als productors és enorme, i existeix un risc real de col·lapse del sistema per manca de sostenibilitat.

Fausto Guàrdia, de PLAVISE Vivers, va donar continuïtat a la Taula Rodona subratllant la importància del paper dels viveristas en la seva costosa tasca de la multiplicació de plantes de qualitat, assenyalant que la rendibilitat de la nova plantació fruitera dependrà en primer lloc de la qualitat de les plantes de viver emprades a constituir la mateixa. Va fer un resum dels factors que poden influir en la qualitat del material vegetal, va parlar dels condicionaments per a l’elecció d’una determinada varietat, i per a finalitzar, comentà determinats elements dintre de la responsabilitat del viverista i la responsabilitat del productor.

Oriol Belil, de CERTIPLANT S.L., va ressenyar les problemàtiques ja debatudes en altres moments en la jornada, sobre les responsabilitats del productor i del viverista, remarcant la importància del saber fer dels obtentors i el paper fonamental dels viveristes de saber multiplicar amb garantia d’oferir una planta de viver de qualitat, d’acord amb les varietats determinades, que s’adapti a l’entorn de la zona de plantació.

Finalment, va intervenir Pere Oromí, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Lleida, per a remarcar els aspectes legals, de seguiment i control efectuats per l’Administració Pública, en el seu paper d’intermediació d’una banda entre les parts obtentora-viverista i el sector productiu fruiter, però també en el seu paper de, en teoria, fer complir les normatives que impliquen i han d’actuar coactivament sobre el sector.

Col·lòqui amb els assistents

Per a acabar la Taula Rodona el moderador Josep María Nolla va obrir el col·loqui, que en resum, va suposar un debat en el marc dels interessos contraposats i els conflictes subjacents entre el món obtentor, els viveristas i el pagament de royalties, i el món de la producció fruitera. Va haver participació de fructicultors de la zona, tècnics i experts, que van denunciar la falta d’acord global, els royalties excessius, en alguns casos la mancança d’adequació o adaptació al medi ambient de determinades noves varietats, etc. Els representants del sector viverista i dels obtentors (ANOVE) van defensar la necessitat que es compleixin les normatives, i van subratllar el conjunt d’irregularitats i incompliments que actualment s’estan produint en el sector fructícola.

Una vegada tancada la Taula Rodona es va passar a l’Acte de Cloenda de la Jornada per part dels Presidents de l’ICEA i Agroprés, Josep Mª Vives de Quadras i Jesús Domingo Martínez, respectivament, que van agrair l’assistència als participants, i van destacar la importància del tema de la jornada, i sobretot la qualitat de la informació oferta i la intensitat dels debats produïts al llarg de la mateixa, i especialment en el col·loqui de la Taula Rodona.

L’11 d’octubre es fa a la Fira de Reus una jornada tècnica sobre la revalorització del producte de proximitat

image001

Fires d’octubre de 2013

CATALUNYA

  • Equus Catalonia, Saló del Cavall, a Girona del 4 al 6
  • CAVASTAST. Mostra de Caves i Gastronomia i Fira Agrícola, Comercial i Industrial, a San Sadurní d’Anoia. Dies del 4 al 6
  • Fira a Sant Sadurní d’Anoia, del 4 al 6
  • Fira del Caçador, a  Masdenverge, el 5 i 6
  • Mercat del Mar, a  Premià de Mar, el 5 i 6
  • Fira de l’All, Fira-mostra de Productes Artesanals, a Cornellà de Terri, el 5 i 6
  • Bergabolet, a Berga, el 5 i 6
  • Fira de l’Avellana de la Selva, a Brunyola. Dies 5 i 6
  • Fira de la Pobleta de Bellveí, a la Torre de Cabdella, el 5 i 6
  • Fira del Préssec de Ribagorçana, a Alfarràs, el 5 i 6
  • Fira de Tardor, a Les. Dia 6
  • Fira Mercat de la Patata de Bufet, a Oris, el 6
  • Festa de la Verema del Bages, a Artés, el 6
  • Fira de Tardor, Fira del Bestiar, a Salardú, el 6
  • EXPO-REUS, del 9 al 13
  • Fira de Santa Teresa, al Vendrell, del 10 al 13
  • Fira Ramadera de Tardor, a Bellver de Cerdanya, dies 11 i 12
  • Fira a Molló, el 12
  • Fira del Bolet, a  Llagostera, el dia 12
  • Fira de l’Olla, a  Breda, els dies 12 i 13
  • Fira del Torró i la Xocalata a la Pedra, a Agramunt. Dies 12 i 13
  • Fira de la Poma, a  Barbens, el 12 i 13
  • Fira Festa de l’Aiguardent, a Prat de Comte. Dies 12 i 13
  • Fira del Bestiar, a Ribes de Freser, el 13
  • Fira d’Espinabell, Tria i Mercat de Mulats, a Espinabell ,el dia 13ESPINAVELL
  • Fira de la Poma, a l’Armentera. Dia 13
  • Moianès, Turisme i Lleure,  a Calders. Dia 13
  • Fira del Mostillo i Productes de Tardor, a Llimiana, el 13 
  • Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l’Ovella, a Ripoll, el 15
  • Fira de la Clementina, a Bítem-Tortosa. Del 18 al 20
  • Fira del Bolet i del Boletaire, a  Solsona, del 18 al 20
  • Fira de Sant Lluc, a Olot, dies 18 al 20
  • Fira de Santa Teresa, a Esterri d’Àneu, el 19 i 20
  • Fira de Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell. Dies 19 i 20
  • Fira del Bolet, a Albanyà, el 20
  • Municipàlia. Saló Internacional d’Equipaments Municipals, a  Lleida, del 22 al 25
  • BARCELONA MEETING POINT. Saló Inmobiliari Internacional, a Barcelona, del 23 al 27
  • Fira de la Coca i el Mató, a Monistrol de Montserrat, el 26 i 27 
  • Fira de la Castanya, a Viladrau, el 26 i 27
  • Fira Tradicional Artesana, a Torrelles de Foix, el 26 i el 27
  • Fires i Festes de Tardor, a Sant Joan de Vilatorrada. Dia 27
  • Fira Girella, a Pont de Suert, el 27
  • VIII Fira Boletus. Fira del Bolet, a Isona i Conca Dellà, el 27
  • Fira de la Llenega, a Cardona. Dia 27
  • Fira Industrial, Agrícola i Comercial de Sant Narcís, a Girona. Des del 29 d’octubre al 3 de novembre
  • Fira de Tots Sants, a Gòsol. Dia 31

RESTA DE L’ESTAT

  • IBERFLORA’2013-EUROAGRO’2013, Fira Internacional d’Horticultura Ornamental, Forestal i Floresteria i Fira sobre la Producció, Post-recol×lecció i Comercialització Agrícola, València, del 2 al 4
  • INTERALIMED. Fira internacional de l’Alimentació Mediterrània, a Valencia, del 2 al 4
  • Ecofira. Fira del Medi Ambient del Mediterrani, a Valencia, el 2 al 4
  • Concurs Nacional de Races Ovines Selectes, a Zafra (Badajoz), del 3 al 9
  • Feria Internacional Ganadera de San Miguel, a Zafra, del 3 al 9
  • EXPOLUG0. Exposició de Rubia Gallega i de cavalls de Pura Raça Gallega, a Lugo, del 4 al 6
  • Concurs-subhasta de Bovins, Ovins i Caprins, a Cedrillas (Terol), del 4 al 6
  • Feria de Productors de la Tierra, a Medina del (Valladolid), el 5 i 6
  • Fira-Mercat de Bestiar de Muntanya, a la Villa de Neila (Burgos), el dia 6
  • Feria de los Productos de la Tierra de Campos, a Villarin de Campos (Palència), el 7
  • 73ena Fira General de Mostres, a Saragossa, del 8 al 13
  • FERIA HISPANO-LUSA DE PRODUCTOS ECOLÓGICOS (ECOCULTURA), a  Zamora, de l’11 al 13
  • Jornades de Micologia i Natura, a San Leonardo de Yagüe (Sòria), de l’11 al 13
  • ECOCULTURA. Fira Hispano-lusa de productos ecològics, a Zamora, el 12 i 13
  • FRUIT ATTRACTION. Feria Profesional del Sector de Frutas y Hortalizas, a Madris, del 16 al 18
  • Fira Ramadera de Sant Lluc-Fira de Tardor, a Soncillo (Burgos), el 18
  • Subhasta Nacional de Vaquí (diverses races), a Colmenar Viejo (Madrid), del 18 al 20
  • Fira-Concurs d’Ovelles, a Tafalla, del 18 a 20. La subhasta tindrà lloc el dia 20
  • Concurs-Subhasta Nacional de vaques Parda de Montaña, a Biescas (Osca), del 18 al 20
  • EXPO BIOENERGIA. Feria de tecnología para la valoracización energética de la biomasa de la Peninsula Ibérica, a Valladolid, del 22 al 24
  • Feria Micológica i Tiempo de Setas i Jornadas micológicas, a Navaleno (Sòria), des del 24 d’octubre fins al 3 de novembre
  • Feria de la Alubia Roja, a Ibeas de Juarros (Burgos), el 26 i 27
  • Feria Micológica, a Canicosa de la Sierra (Burgos), del 31 d’octubre al 3 de novembre

ESTRANGER

  • AGRILEVANTE. Salón Internacional de maquinaria para la agricultura, la industria agroalimentaria y la zootècnia, a Bari (Itàlia), del 4 al 6
  • ANUGA 2013. Fira Internacional d’informació i comerç per a mercats de productes biològics, a Colònia (Alemanya), del 5 al 10
  • IFEX Flower Expo, a Tòquio (Japó), del 9 a l’11
  • INTERNATIONAL HORTI FAIR. Feria de Tecnología Hortícola. Exposición Floral Internacional, a AMSTERDAM (HOLANDA), de l’11 al 13
  • CBC, China Blueberry Convention, a Shanghai (Xina), de l’11 al 13
  • International Symposium on Medicinal Plants and Natural Products, a Lima (Perú), del 14 al 16
  • Biopesticides, a Marston, Lincs (Regne Unit), el 15
  • XIII International Asparagus Symposium, a Nanchang (Xina), del 17 al 19
  • PMA Fresh Summit, a New Orleans (Estats Units), del 18 al 20
  • GARDEN EXPO & FLORIST EXPO. Feria Comercial para la Industria Verde y Floral, a Toronto (Canadà), el 19 i 20
  • XIX Congresso Brasileiro de Floricultura e Plantes Ornamentais &VI Congresso Brasileiro de Cultura de Tecidos de Plantes, a Recife (Brasil), del 21 al 25
  • European Association for Potato Research, Post-Harvest Section Meeting, a Varsòvia (Polnia), del 22 al 24
  • MIFFEL. Salón del Mediterráneo Interprofesional de Flores, Frutas y Verduras, a Avinyó (França), del 22 al 24
  • IICB. Indraprastha International Conference on Biotechnology, a Delhi (Índia), del 22 al 25
  • PROFLORA. Fira Internacional de Floricultura, a Cartagena d’Índias (Colòmbia), del 25 al 27
  • World Fruit & Vegetable Show, a Londres (Regne Unit), el 26 i 27
  • HortiFair. RAI, a Amsterdam (Holanda), del 30 d’octubre al 2 de novembre
  • Plataforma Internacional de la Horticultura MAFEX, Maghreb Food, a Casablanca (Marroc), del 31 d’octubre al 2 de novembre

JARC-COAG denuncia que els cellers “incompleixen” els terminis de pagament al viticultor de la Llei de morositat

Una verema més, la gran majoria dels viticultors catalans, i en general de tot l’Estat espanyol, lliuraran el seu raïm assumint que el temps que haurà d’esperar per obtenir un retorn econòmic serà excessivament llarg i afectarà negativament la liquiditat de la seva explotació. Davant d’aquest fet, JARC-COAG “denuncia novament que els cellers incompleixen de forma sistemàtica els terminis de pagament al viticultor recollits a la Llei de morositat”. L’organització agrària considera que aquesta situació d’il·legalitat no ha de consentir-se per més temps, ja que mentre els agricultors han de complir totes les condicions imposades pels cellers, aquests poden incomplir sistemàticament la normativa. Cal, per tant, que les autoritats competents actuïn immediatament.foto verema

La normativa contra la morositat a les operacions comercials (Llei 15/2010) [1] estableix clarament que els terminis per pagar raïms i vi són de 30 i 60 dies, respectivament. Les cooperatives només han de complir aquests terminis quan comprin producte a no socis. Però la realitat del sector agrari en general, i el del vitivinícola en particular, és que aquests terminis s’incompleixen de forma continuada. El 90% dels viticultors no cobren dins d’aquests terminis, els més afortunats reben una bestreta a final d’any, però la majoria de les liquidacions es produeixen al llarg del primer semestre del següent. És un finançament encobert que repercuteix molt negativament la liquiditat del productor. “En alguns casos, davant la reclamació del viticultor perquè es compleixi la llei, els cellerers amenacen amb imputar-li els costos financers del pagament a 30 dies”, han puntualitzat els representants de JARC-COAG

JARC-COAG confia que aquesta situació canviï a partir de l’any vinent, amb l’entrada en vigor de la Llei de la Cadena Agroalimentària, que inclou un règim sancionador, mancança important de l’actual Llei contra la morositat, establint com a infracció greu l’incompliment dels citats terminis de pagament i obligatorietat de realitzar contractes en origen per escrit amb anterioritat al lliurament. L’organització agrària vetllarà que el Ministeri d’Agricultura persegueixi i sancioni a les empreses que incompleixin la normativa, tant al sector vitivinícola com a la resta dels sectors productius agraris.

La Mostra de Vins i Caves de Catalunya rep aquest any 155.000 visitants, 10.000 més que el 2012

Les fotos premiades al concurs d'Instagram  'Els vins catalans tLa 33a Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que organitza cada any el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i la Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (PRODECA), amb el suport del sector vitivinícola català, ha estat visitada per 155.000 persones, que van superar els 145.000 visitants del 2012, i els tastos van ser 97.000, 12.000 més que en l’edició anterior, xifra molt elevada ja que es tractava només de quatre dies de certamen. Quant a la participació de cellers, enguany van ser un total de 64, 3 més que l’any anterior, amb més de 550 referències de vins i caves (25 referències més que l’any passat).

Pel que fa a la botiga, espai on es podien adquirir els vins i caves presents a la Mostra, que se celebra coincidint amb les Festes de la Mercè de Barcelona, la seva acceptació va creixent i es va consolidant, amb una venda de 3.600 ampolles.

En relació amb l’acceptació de la copa Riedel, es pot constatar que també va creixent (15.000 copes venudes) i, pel que fa al lloguer, novetat d’aquest any, se’n van arrendar 6.000.

Espai Selecció

A l’Espai Selecció de la Mostra, on es podien degustar els vins icones de la fira, ha tornat a tenir molt bona acollida entre els participants i s’han ofert  5.000 tastos. Aquest Espai va comptar amb la col·laboració d’Enomatic i l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT.

Un altre factor a tenir en compte aquest any han estat les dues Sales de Tast  (una més que en l’edició anterior) per donar a conèixer i difondre la cultura del vi. Aquestes sales han acollit més de 700 persones distribuïdes en cada una de les 25 sessions de tast de vins i 4 de maridatge amb  formatges.

En aquesta edició la Mostra també va acollir, amb motiu del seu 30è aniversari, l’associació ACREFA, Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatge Artesà, els quals van lliurar més de 20.000 tastos de formatges acompanyats dels pans d’El Fornet.

Enguany, l’Agència Catalana de Turisme (ACT) ha participat a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya i, per primer cop, amb un espai destacat on ha promocionat i comercialitzat entre el públic català l’oferta d’enoturisme a Catalunya. En aquest espai han participat Ruta del Vi de Lleida, Enoturisme Penedès, Ruta del Vi DO Empordà, Associació Enoturisme Priorat, Viatge de Vi, Cavaemotions, Viemocions, Vinus Travel i el Club de Cultura TR3SC. A més, es van dur a terme una trentena de presentacions i l’ACT va presentar “El Viatge dels Sentits”, una proposta lúdica per conèixer el territori i les diferents zones vitivinícoles catalanes, per on van passar més 700 persones.

El conseller Puig anuncia accions de promoció del turisme rural i d’interior adreçades als mercats internacionals

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha anunciat a Tàrrega que el seu departament “està treballant per fer campanyes específiques de promoció del turisme rural i d’interior”. Davant professionals i empresaris del sector del turisme rural assistents a la jornada organitzada per l’associació Turalcat a l’Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega, Puig, ha avançat que aquestes accions promocionals estaran en marxa “de cara a la propera temporada d’estiu”.

En aquest sentit, el conseller ha explicat que la intenció és obrir l’oferta de turisme rural i d’interior als mercats internacionals.“Ens interessa tenir posicions en mercats de proximitat que busquen una oferta de turisme rural, experiencial, i que valora el valor afegir, com per exemple el mercat alemany”, ha assenyalat Puig

Així mateix, ha agraït la col·laboració del sector en la implantació de la taxa turística que “ens permet comptar amb recursos que ara podem revertir en accions de forment i suport al sector turístic”.

El conseller ha aprofitat per aplaudir els esforços dels empresaris d’allotjaments rurals i de la resta del sector “per oferir una oferta cada cop més competitiva i de qualitat” i els ha instat a continuar esmersant esforços “per oferir més qualitat, més productes i per continuar treballant en xarxa”.

Agricultura disposarà de dos Laboratoris oficials de referència en els àmbits de la sanitat vegetal i animal

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí,  ha presentat, a Lleida, el nou model de laboratoris del Departament. En el decurs de la presentació, Pelegrí ha explicat que la conselleria que encapçala ha apostat per un model que es basa en disposar d’un únic laboratori oficial públic en sanitat animal i en sanitat vegetal. Aquests dos laboratoris han d’esdevenir centres de referència i han de ser els únics interlocutors oficials a l’hora de coordinar-se tècnicament amb el laboratori de referència estatal o europeu.40074c62-3e97-4b0b-9a50-3ebfd5fa346d

Aquest model -ha explicat el conseller- també s’ha de basar en la col·laboració público-privada, ja que “el context actual ens obliga a cercar la màxima eficiència i contenció de la despesa pública”. Per tant, ha afirmat Pelegrí “és una aposta decidida per la col·laboració público-privada per a la participació i implicació dels propis agents del sector, però sense perdre l’esperit del que representa poder disposar de laboratoris de referència oficial tant per a la sanitat animal com per a la sanitat vegetal”.

Pelegrí ha recordat que aquesta col·laboració no és un model nou, ja que la conselleria, la Universitat i les empreses sempre han estat tradicionalment lligades d’una manera molt estreta en el camp agroalimentari i en el de la recerca i investigació: “La constant col·laboració es demostra en la sintonia dels projectes, en els convenis amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i amb els departaments de la Generalitat, en el compartir espais i instal·lacions”, ha dit el conseller.

Segons el conseller, aquesta fórmula és la millor perquè permet agilitzar i abaratir costos de determinades analítiques, i reserva el laboratori públic oficial per a determinades tècniques, malalties i plagues que permeten un nivell de qualitat tècnica més elevat. A més, els laboratoris públics ofereixen un grau més alt d’independència, imparcialitat i confidencialitat, ja que no depenen de tercers o de privats.

D’altra banda, aquest nou model permetrà guanyar en eficiència i seguretat, i suposarà un important estalvi del voltant de mig milió d’euros (per reducció de les despeses de compra i manteniment d’aparells i despeses fixes de manteniment de les instal·lacions, subministraments bàsics, etc.). De fet, en relació al 2010, es calcula que es produirà un estalvi del 34%.

Aquests dos laboratoris oficials de referència de la sanitat animal i vegetal de Catalunya s’ubicaran a l’espai que fins ara l’IRTA utilitzava com a laboratori al campus de la Universitat de Lleida (UdL) i d’entrada disposarà d’una plantilla de 15 treballadors (7 per a sanitat vegetal i 8 per a sanitat animal). Aquest fet permetrà aprofitar unes instal·lacions modernes i, alhora, optimitzar els recursos públics mantenint la qualitat dels serveis que presten.

Importància del nivell sanitari del bestiar i dels cultius

Durant la roda de premsa, el conseller també ha ressaltat que el Departament que encapçala dóna una gran importància a la sanitat animal i vegetal, ja que mantenir un bon nivell sanitari del bestiar i dels cultius és imprescindible per a l’economia i la competitivitat de la producció primària del país i del sector transformador. D’altra banda, també és imprescindible per a poder destinar els productes amb garanties als consumidors amb el compliment de la normativa europea.

Per aquest motiu, el Departament actua per mitjà de programes sanitaris per a cadascuna de les malalties que afecten o poden afectar el bestiar o per a les fitopatologies dels vegetals, especialment les plagues de quarantena. Aquests programes són bàsicament preventius i aquest any -ha dit el conseller- en tenim bons exemples com ara els casos de foc bacterià de les rosàcies i de la grip aviària.

En l’àmbit de la sanitat animal i vegetal, a part del tècnics i dels programes en marxa per prospectar, vigilar i determinar possibles amenaces o focus de malaltia i plaga, des del punt de vista instrumental, una de les eines principals són els laboratoris perquè permeten obtenir resultats analítics enfront les diverses malalties dels animals i plagues dels vegetals. “D’aquí la importància de tenir un model de laboratoris sòlid i estructurat”, ha conclòs el conseller.