Èxit de la jornada organitzada a la Fira de Sant Miquel per Agroprés, ICEA i ETSEA-Universitat de Lleida

OLYMPUS DIGITAL CAMERACom és sabut, la millora de la productivitat i de la qualitat en el sector primari va molt lligada a la investigació en selecció, millora genètica, creuaments i generació de noves varietats i/o nous atributs i característiques, i com no, l’obtenció de noves espècies i varietats transgènica i cisgénicamente (OMG), utilitzant tot el material vegetal autòcton o bé exogen, que la natura ens ha propiciat al llarg del temps.

En fructicultura, aquest rol, ha estat obstacle per a motivar una gran carrera d’activitat investigadora, de nous coneixements i tecnologies, i d’innovació varietal en les últimes dècades. Per a la seva constatació empírica i positiva només fa mancada fer memòria i recordar el ventall varietal que es disposava fa 50 anys, les activitats que han anat programant-se en l’àmbit genetista en les dècades finals de l’anterior mil·lenni i la primera dècada del nou mil·lenni, i el conjunt varietal que disposem avui dia. Tot això aplicat a totes les espècies des del presseguer, cirerer, albercoquer, perera, pomera, ametller, etc., que comporten millores substancials en adaptabilitat al medi ambient o ecologia de les zones de cultiu en diferents llocs, resistència a plagues i malalties, millora del color, grandària i forma de les fruites, millora del sabor i teixidura de la polpa, increment de continguts vitamínics i antioxidants, proporcionant grans canvis qualitatius per a satisfer els variats gustos, necessitats i de vegades, capritxos del consumidor. Tot aplicat en diferents camps d’acció: des d’aspectes qualitatius organolèptics com el sabor, dolçor, teixidura, color, aroma, etc., a elements de protecció dels fruiters i la seva adaptació mediambiental, a aspectes relacionats amb la salut humana com aporti vitamínic, d’antioxidants, etc., fins a elements dispars relacionats amb els nous gustos del consum.

D’acord amb la importància temàtica d’aquesta innovació varietal en fructicultura, i el paper del món genetista i viverista, de l’Associació Nacional de Obtentors Vegetals (ANOVE) i també el de les Administracions Públiques i Ens d’Investigació (DAAR-Generalitat de Catalunya, IRTA) i del Sector Productiu i de la Comercialització de Fruita (representats a Catalunya per AFRUCAT), en relació a la millora productiva i de la qualitat fruitera, i de les possibles problemàtiques que sorgeixen en aquest sector, es va pensar a realitzar aquesta 9ª Jornada per part de les institucions que l’organitzen: Agroprés, ICEA, ETSEA-Universitat de Lleida, amb el títol: “Importància de la innovació varietal i els vivers per a l’èxit productiu, la qualitat i competitivitat de les plantacions fructícoles: poma, pera, préssec i nectarina”.

Importància temàtica i debat obert

El transcurs de la jornada va ser tot un èxit per la importància temàtica, el debat i les anàlisis de l’evolució, situació actual i projeccions de futur de la innovació varietal, els beneficis i avantatges de la mateixa, i també les problemàtiques i inconvenients detectats. Després de la inauguració per part de les autoritats, i la presentació de la jornada per part del membre de Agroprés, Francesc X. Miarnau, es va donar pas al primer bloc de ponències amb el títol: “Noves varietats i tendències en la creació varietal. La importància de la innovació varietal i dels vivers per a la competitivitat del sector fructícola”.

Van participar, en aquest primer bloc, Ignasi Iglesias, tècnic especialista de l’IRTA que dibuixà i explicà en síntesi, però de manera complerta, la panoràmica de la innovació varietal en fruita dolça a nivell mundial, els diferents plantejaments evolutius i innovadors en noves varietats i les diverses línies investigadores, proporcionant exemples palpables al voltant de tot el món (des de coloració de la fruita, sabor, dolçor, aroma, fins canvis en la grandària o en la pell, o també el paper dels pigments antocians i altres molècules i els seus processos cisgénics (que en el món fruiter està desplaçant a les operatòries transgèniques), per a fixació de gens en espècies i varietats de fruita, etc. Aquestes temàtiques les va integrar en la panoràmica global del que està esdevenint en qualsevol país del món, on es conrea i s’investiga sobre innovació fruitera.

A continuació, Manuel Simón, Director General de AFRUCAT, després de donar una panoràmica general de la fruita dolça i la importància creixent dels processos de comerç exterior import-export, va defensar el model innovador, la integració professional i professionalització del negoci fructícola, la concentració del sector i la inversió com resposta a una demanda creixent i les oportunitats detectades, per a passar finalment a analitzar el tema de la creació de noves varietats i el món dels royalties. Es va proposar l’estudi, anàlisi i debat de les conegudes irregularitats tant en el món viverista com en el de la producció, per a plantejar les negociacions oportunes per a solucionar aquestes problemàtiques. Històricament, es va parlar de les negociacions CATALONIA QUALITAT-GESLIVE que van dur al Conveni de Regularització de Fruiteres UPA – COAG – FECOAM en 2008; així mateix es va citar el Conveni de Regularització Plantinova – CQ. Va Concloure propugnant la innovació orientada al consumidor (IsaFruit, 2 colors-2 sabors), la innovació del productor (es va citar la iniciativa Fruit Futur, AIE), que el control de la cadena de valor ha de ser integral, no donar importància sol a la cadena de distribució, sinó començar per l’origen amb el món viverista i la multiplicació varietal, va reivindicar una major atenció per part dels obtentors per a garantir al productor els paràmetres de qualitat en la zona de venda, i finalment, va assenyalar la importància de la seguretat jurídica compartida i garanties dels contractes obtentors-viveristas-productors.

Va finalitzar aquest primer bloc amb la participació de Josep Ramón Arderiu, Director de Producció Agrària del Grup ACTEL, grup Cooperatiu de Segon Grau que ha apostat per la millora i la innovació varietal com es constata en la iniciativa de Fruit Futur, una Agrupació d’Interès Econòmic subscrita per quatre grans grups de producció fruitera: ACTEL, NUFRI, POMA DE GIRONA i FRUITS DE PONENT i la participació com soci tecnològic de l’IRTA. Va desenvolupar el tema de la millora i innovació varietal en relació a la competitivitat del sector fructícola, i des del punt de vista del recorregut de tota la cadena de valor, des dels obtentors, viveristas i productors, passant per la distribució i fins al consum. Va comentar els punts clau en aquesta millora i innovació varietal com són l’enfocament a la satisfacció del consumidor, l’increment de la fidelització i el volum de vendes, i l’increment de marges i rendibilitat en la cadena de valor. Va matisar, en conclusió, la important necessitat d’adaptar els programes d’investigació i desenvolupament de la millora i innovació a les necessitats i característiques locals quant a producció, els gustos i necessitats del consum, però alhora pensant també en les necessitats que sorgeixen des dels mercats internacionals.

Dins el pròxim bloc de ponències, de títol: “Panoràmica dels Vivers de Fruiters. Àmbit empresarial i administració pública, tendències en espècies i varietats, sanitat vegetal, certificacions”, va participar Noelia Roqué, Tècnica del Servei de Sanitat Vegetal-Vivers, DAAM-Lleida, que va explicar en detall tots els aspectes normatius i el paper de seguiment i control per part de les Administracions Públiques. Va Començar destacant el fort nivell d’amenaça i d’impacte de determinats problemes fitosanitaris com és el Foc Bacterià (Erwinia amylovora), la Virosis del Sharka (Plum pox virus) i Xanthomonas (Xanthomonas arborícola pv. Pruni) que estan afectant seriosament, en tot el món, a la població fruitera, assenyalant la importància de la certificació en l’exempció de virus i altres patògens del material vegetal provinent de vivers. Va parlar de la Directiva 2009/128/CE d’Ús Sostenible dels plaguicides i la seva transposició a l’Estat espanyol segons el Reial decret 1702/2011, d’inspeccions periòdiques dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris, i el Reial decret 1311/2012, marc per a aconseguir l’ús sostenible de productes fitosanitaris. En concret, es va citar el Capítol XI del Reial decret 1311/2012, en el que concerneix a la seva aplicació als Camps de multiplicació – Vivers quant a prohibicions i obligacions pertinents a complir. Es va referir després al registre i les obligacions dels obtentors de material vegetal, els autocontrols i al passaport fitosanitari CE, com element important d’acreditació i seguretat.

Taula rodona

Es va passar seguidament a la Taula Rodona de títol o lema: “Rellevància de les Plantes de Viver en Fructicultura. Responsabilitats del Viverista i del Fruticultor”, moderada per Josep María Nolla, Enginyer Agrònom i membre de Agroprés, que va presentar breument al grup de participants en la mateixa: Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), Francesc Xavier Miarnau, Fructicultor, Enginyer T. Agrícola i membre de Agroprés, Fausto Guàrdia, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristas de Catalunya, PLAVISE Vivers, Oriol Belil, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristas de Catalunya, CERTIPLANT S.L., i Pere Oromí, Enginyer Agrònom, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Generalitat de Catalunya-Lleida. Com s’observa, estaven representats tota la cadena de valor i l’Administració Pública autonòmica, llevat de la part final de la cadena: la distribució i el consum. Malgrat tot, el debat havia de produir-se precisament en aquesta part inicial i intermèdia representada, inclosa l’Administració autonòmica.

Després de la presentació dels participants en aquesta Taula Rodona, va iniciar el torn d’aportacions Francesc X. Miarnau com Fructicultor i Tècnic agrícola, fent eco d’algunes problemàtiques detectades que afecten negativament al productor. Va parlar sobre el tema de la millora varietal i que la recerca i investigació de genetistes ha fet efectiu aquest canvi i millora, i que per tant, comporta una propietat científica que hi ha que respectar i compensar per part dels beneficiaris que integren el sector productiu, que en aquest cas “som els agricultors”, va dir. Ara bé, en l’experiència i la pràctica, no tot allò que s’ofereix i s’utilitza, entre l’Investigador – Obtentor –Viverista i el Fruticultor, es fa realitat positiva i de mutu benefici. Nombrosos són els casos que, el que s’esperava d’una varietat de préssec, nectarina, paraguaià o de varietats d’altres espècies, la realitat pràctica ratlla la decepció i obliga a reempeltar, o fins i tot a arrencar una plantació, i tot això comporta un cost i una pèrdua important econòmica i de temps per al productor fructicultor. Va afegir Miarnau, que per la utilització i implantació de noves varietats s’ha creat el pagament de royalties, en diferents modalitats segons el criteri dels obtentors, que el fruticultor ha de fer efectius a part del valor del material vegetal. Això ha comportat la instrumentació d’uns contractes densos i complicats que el fruticultor ha de comprometre’s a complir, assimilar i entendre. Va citar que aquests contractes tenen un caire una mica unilateral, per quan les obligacions no estan equilibrades amb els drets que també té el fruticultor (de vegades es citen determinades varietats que no estan ben adaptades a les zones on s’implanten, i que per tant el seu cultiu i rendiment es fa difícil). Va parlar que tot això du a incompliments en el pagament dels royalties i a irregularitats que duen a comportaments que estan lluny del que s’esperava, i que la polèmica està servida. Va comentar que últimament s’han anat celebrant moltes jornades i esdeveniments sobre aquesta temàtica, on es pot prémer el descontentament del sector productiu.

A continuació, va participar Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), que a part d’assenyalar el paper important i crucial del sector de obtentors i viveristas, va defensar la necessitat de respectar i acceptar el paper, tasca investigadora dels obtentors i el seu component de propietat científica en els assoliments que es van obtenint en la millora i innovació d’espècies i varietats fruiteres. Malgrat tot, va reconèixer i va acceptar determinats aspectes i elements reivindicatius dels productors, i va plantejar la necessitat del diàleg i negociació per a arribar a un acord global. Va defensar, com és lògic, el paper de ANOVE com de representació, promoció i defensa dels interessos comuns dels obtentors davant les administracions públiques, agents econòmics i en general, davant grups d’interès, etc. També va citar GESLIVE dintre de l’estructura del sector obtentor a Espanya, que s’ocupa de la gestió, protecció i defensa dels drets de propietat intel·lectual sobre les varietats vegetals protegides. Dintre del món normatiu, va assenyalar que la producció de plantes de viver és una activitat subjecta a control i autorització administrativa i per tant, només les plantes certificades (o CAC) poden ser objecte de comerç; aquesta activitat només pot ser exercitada per les persones i entitats autoritzades (vivers registrats); i la producció de plantes de viver està subjecta a protocols tècnics dirigits a assegurar la seva qualitat final. Va concloure amb ànim que el sector pugui millorar, ja que és necessària la labor investigadora i obtentora, que necessita de molta inversió i on s’ocasionen molts costos. Per a finalitzar, va comentar que la multiplicació de varietats, i per tant la violació dels drets del obtentor, és extremadament fàcil (i s’està generalitzant); en conseqüència, el perjudici ocasionat a l’empresa obtentora, als vivers legals i als productors és enorme, i existeix un risc real de col·lapse del sistema per manca de sostenibilitat.

Fausto Guàrdia, de PLAVISE Vivers, va donar continuïtat a la Taula Rodona subratllant la importància del paper dels viveristas en la seva costosa tasca de la multiplicació de plantes de qualitat, assenyalant que la rendibilitat de la nova plantació fruitera dependrà en primer lloc de la qualitat de les plantes de viver emprades a constituir la mateixa. Va fer un resum dels factors que poden influir en la qualitat del material vegetal, va parlar dels condicionaments per a l’elecció d’una determinada varietat, i per a finalitzar, comentà determinats elements dintre de la responsabilitat del viverista i la responsabilitat del productor.

Oriol Belil, de CERTIPLANT S.L., va ressenyar les problemàtiques ja debatudes en altres moments en la jornada, sobre les responsabilitats del productor i del viverista, remarcant la importància del saber fer dels obtentors i el paper fonamental dels viveristes de saber multiplicar amb garantia d’oferir una planta de viver de qualitat, d’acord amb les varietats determinades, que s’adapti a l’entorn de la zona de plantació.

Finalment, va intervenir Pere Oromí, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Lleida, per a remarcar els aspectes legals, de seguiment i control efectuats per l’Administració Pública, en el seu paper d’intermediació d’una banda entre les parts obtentora-viverista i el sector productiu fruiter, però també en el seu paper de, en teoria, fer complir les normatives que impliquen i han d’actuar coactivament sobre el sector.

Col·lòqui amb els assistents

Per a acabar la Taula Rodona el moderador Josep María Nolla va obrir el col·loqui, que en resum, va suposar un debat en el marc dels interessos contraposats i els conflictes subjacents entre el món obtentor, els viveristas i el pagament de royalties, i el món de la producció fruitera. Va haver participació de fructicultors de la zona, tècnics i experts, que van denunciar la falta d’acord global, els royalties excessius, en alguns casos la mancança d’adequació o adaptació al medi ambient de determinades noves varietats, etc. Els representants del sector viverista i dels obtentors (ANOVE) van defensar la necessitat que es compleixin les normatives, i van subratllar el conjunt d’irregularitats i incompliments que actualment s’estan produint en el sector fructícola.

Una vegada tancada la Taula Rodona es va passar a l’Acte de Cloenda de la Jornada per part dels Presidents de l’ICEA i Agroprés, Josep Mª Vives de Quadras i Jesús Domingo Martínez, respectivament, que van agrair l’assistència als participants, i van destacar la importància del tema de la jornada, i sobretot la qualitat de la informació oferta i la intensitat dels debats produïts al llarg de la mateixa, i especialment en el col·loqui de la Taula Rodona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: