Hamburguesa sintètica

Que des de el neolític l’espècie humana criï animals pel seu consum no és excusa que justifiqui tradicions ancestrals. Els temps canvien i les tecnologies s’imposen. Fa uns anys, quan veiem als astronautes menjar preparats liofilitzats, pensàvem que el futur de la nostra alimentació aniria cap aquestes menges (sic).

Ara, estiu del 2013, uns científics holandesos presenten la primera hamburguesa sintètica obtinguda a partir de cèl·lules mare de vaca en un laboratori i, diuen, que gairebé té gust de carn.

L’avenç científic és indiscutible com a experiment i novetat. Una massa compacta de color blanc, eixuta i sense sabor que requereix un complex procés de laboratori i que té un cost. Que li calen substàncies químiques que cal saber d’on es sintetitzen i també a quin cost. Que necessita tot un procés industrial amb la incorporació de cèl·lules de greix per donar-li textura i ingredients pel sabor. Tant el greix (d’origen animal?) com el sabor (d’origen químic?) caldrà saber d’on surten i a quin cost. Tot plegat, un munt de requeriments que, a part del seu cost, necessiten indústria amb les seves conseqüències ambientals i de salut.

Carns menys agressives al medi ambient

Centrar-nos en una alternativa només a la carn de vacum és molt tendenciós. Hi ha altres carns d’origen animal que son menys agressives al medi ambient i que es podrien potenciar. Penso, per exemple, en la carn de conill que, a part de ser carn blanca amb poc greix i baix contingut de colesterol, no competeix necessàriament amb els aliments que prenem els humans car es pot aconseguir a base de productes vegetals que no consumim les persones i amb una tirallonga de subproductes i restes vegetals.

Dir que l’hamburguesa sintètica redueix un 90% la necessitat de terra i aigua és no dir la veritat. Un 90% de que. Els percentatges, per si sols, no expressen realitats copsables. Si jo tinc 1000 i gasto 10, utilitzo un 1%. Però si tinc 100 i gasto els mateixos 10, utilitzo un 10%. Igual passa amb l’energia… com es calcula aquesta reducció?.

Si tot aquest enrenou està orientat a solucionar l’escassetat de carn en el futur, mes valdria orientar els recursos a trobar alternatives de producció i d’espècies menys agressives al medi i no tant a cercar productes sintètics obtinguts al laboratori i amb química. Si es vol garantir proteïna animal a una població creixent en la demanda, el futur s’ha de fonamentar en una ramaderia ben estructurada i ecològica.

Toni Roca, membre de la Junta d’AGROPRÉS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: