La UdL acull per primer cop a Espanya el Congrés Europeu d’Agricultura de precisió

Donar a conèixer els darrers avenços en agricultura de precisió per motivar l’adopció d’aquestes tecnologies al sector agrícola lleidatà i català. Aquest és el principal objectiu de la trobada internacional que la Universitat de Lleida (UdL) acollirà entre els dies 7 i 11 de juliol, amb experts dels cinc continents. És el primer cop que el Congrés Europeu d’Agricultura de Precisió se celebra a l’Estat espanyol, organitzat per la International Society of Precision Agriculture (ISPA) i el Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió de la UdL amb el lema Afrontar nous reptes, aportant noves solucions.

El Congrés compta amb uns 300 inscrits i ponents de països com ara Austràlia, Japó, Nigèria, Iran, Alemanya o els Estats Units. El centenar de comunicacions orals que s’hi presentaran -totes en anglès- tractaran temes com les aplicacions de la teledetecció, la robòtica, la protecció de cultius, els avenços en regs de precisió, el disseny experimental i l’anàlisi de dades, entre d’altres. També abordaran aspectes emergents de l’agricultura de precisió com l’energia, els cicles de vida, o la petja de carboni i aigua.

Entre els ponents trobem el grec Spyros Fountas, de la Universitat de Thessaly, que tractarà sobre la implantació de la fructicultura de precisió en cultius com la poma o l’olivera; i el francès Bruno Tisseyre, professor i investigador de Montpellier SupAgro, que parlarà sobre la viticultura de precisió. Mentre, l’alemany Robin Gebbers aportarà la seua visió sobre les perspectives de l’agricultura de precisió i el nord-americà James M. Lowenberg-DeBoer donarà el seu punt de vista sobre la implantació d’aquestes tecnologies a nivell europeu i mundial.

Anuncis

L’agonia del món rural

El sector agropequari té els anys comptats. El seu desenvolupament es veu condicionat sempre. Quan es troba a prop de nuclis urbans, els serveis tècnics municipals fan complir normatives industrials o urbanes controlades per arquitectes o enginyers industrials que no afavoreixen una estructuració racional del terreny que permeti optimitzar la utilització de l’aigua i la mà d’obra.

Si en el terme municipal els marges no poden superar els 1,5 a 3 metres de alçada, els terrenys rústics, tampoc. Actualment hi ha finques agràries on els marges tenen més de 6 metres de alçada. Veiem construïdes o en construcció carreteres amb uns marges que superen amb escreix els 6 metres d’alçada. També observem obres de infraestructura municipal on hi ha marges molt superiors als 6 metres d’alçada… Però un agricultor no pot adaptar la seva finca a la mecanització actual perquè fer-ho suposa crear uns marges de 4 metres d’alçada i només estan autoritzats fins a 3 metres.

Masses dificultats

Entenem que hi hagi una normativa municipal pel que fa al sòl urbà o urbanitzable. El que no comprenem es que aquesta mateixa normativa es vulgui traslladar al sòl rústec i menys encara que siguin tècnics de naturalesa urbana els qui dictaminin sobre el sòl rústec. No es tan difícil que els Ajuntaments tinguin contractats tècnics agraris que, amb criteri, adaptin normatives i controlin les propostes de formacions de planes agrícoles. En molts casos, un metre més de marge pot representar un ample de plana que permeti la instal·lació d’una estructura lleugera o la optimització d’una xarxa de rec o l’obtenció de una major Superfície Agrícola Útil (SAU).

L’agricultura sempre ha guanyat terreny forestal. Si un camp es deixa de conrear i s’abandona, amb el pas del temps, hi apareixen espècies arbòries.

Ara, quan un propietari de sòl rústec vol recuperar un terreny abandonat de fa anys per a cultiu, no ho pot fer perquè l’Ajuntament corresponent l’ha qualificat de sòl forestal. La renda d’un bosc és tan petita que ni tan sols permet utilitzar-la per la neteja del sotabosc de cara a evitar incendis forestals. Per contra, la renda d’un sòl agrícola tan de secà com de regadiu, permet mantenir una activitat productiva (econòmica) tan necessària en els moments actuals. Podem afegir que, a mes a mes, també es mantenen nets els extraradis urbans evitant la contaminació i el perill d’incendis.

Les Administracions locals NO VOLEN PAGESOS NI RAMADERS als seus respectius termes municipals. Generen més recursos a les arques del municipi les urbanitzacions i el turisme de ciutat que no pas els agricultors i els ramaders. Per tant, l’agricultura com menys millor i ben lluny dels habitatges i la ramaderia més val ni veure-la.

Greu error dels governants locals que no tenen tècnics qualificats en el mon rural a les seves administracions. Més greu error dels polítics autonòmics que van creant Decrets i Lleis que son controlats per tècnics funcionaris, ben sovint sense experiència pràctica al mon rural. Unes comissions comarcals d’experts agropequaris,  formades per tècnics qualificats amb experiència pràctica, podrien ser consultades davant qualsevol tema relacionat amb aspectes locals d’interès rural. En lloc d’agonitzar, revifaríem.

Toni Roca, membre de la Junta d’AGROPRÉS

Les plantacions d’ametllers monovarietals i autocompatibles segueixen necessitant insectes pol•linitzadors

Les varietats tradicionals d’ametller són autoincompatibles, és a dir, no es poden autopolinitzar i, per tant, cal utilitzar varietats pol·linitzadores a les plantacions. A l’hora de la pol·linització, també s’ha de pensar en la presència d’arnes, ja que són les abelles les responsables de transportar el pol·len d’unes flors a unes altres.  Aquest ha estat, tradicionalment, la forma de plantejar el tema de la pol·linització a les finques d’ametllers.

YW1hdGxsZXJzZmxvcml0cy5KUEc=_82077_6437_1Però en els darrers anys la situació ha canviat i, actualment, ja hi ha al mercat moltes varietats autocompatibles fruit dels diferents programes de millora genètica d’ametller. Aquest fet ha comportat que hi hagi plantacions monovarietals (amb una sola varietat autocompatible). Però no sabem del cert si, en aquestes plantacions, la presència d’altres varietats pol·linitzadores i la col·locació de colònies d’insectes (abelles, borinots, etc.)  pot augmentar el quallat d’aquestes varietats autocompatibles, donat que no totes aquestes varietats presenten el mateix nivell d’autofertilitat i mostren diferències en la seva estructura floral.

Diversos estudis realitzats a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i a d’altres centres de recerca, han posat de manifest que la presència de varietats pol·linitzadores a les plantacions monovarietals de varietats autocompatibles no augmenta el quallat ni repercuteix, d’una manera positiva,  en les característiques del fruit. És el propi agricultor qui ha de decidir si vol tenir més d’una varietat a la seva plantació per no córrer el risc que comporta tenir una sola varietat (problemes de gelades, etc.). El que sí és evident, i els resultats així ho demostren, és que la presència d’insectes, com a transportadors de pol·len d’una flor a una altra, és imprescindible a totes les plantacions d’ametller, tant si són monovarietals com si tenen més d’una varietat.

Aquesta va ser una de les principals conclusions assenyalades per la Dra., Mercè Rovira, de l’IRTA, a la V jornada de referència sobre l’ametller, organitzada per l’Estació Experimental de Lleida i que va tenir lloc a Les Borges Blanques (Lleida) el juny i a la que hi varen assistir més de 300 persones, el que mostra l’interès que l’ametller desperta actualment.