Més Declaracions Úniques Agràries (DUN) aquest 2013, més dones a les explotacions agràries i tendència al rejoveniment

2630eab6-9fa1-4ef6-9d2b-a9bb5adc73b2El director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Jordi Sala, acompanyat del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha presentat, recentment, a Lleida, els resultats de la campanya de la Declaració Única Agrària (DUN) 2013, un cop finalitzat el termini per a presentar-la el 31 de maig.

La Declaració Única Agrària (DUN) és la declaració anual que realitzen els titulars d’explotacions agràries, la qual inclou la declaració de les parcel·les de la seva explotació, i permet sol·licitar diversos ajuts adreçats a explotacions agràries i fer altres tràmits i declaracions davant del Departament. Així, a través d’aquesta declaració anual de l’agricultor, es pot realitzar fins a 57 tràmits en una única actuació i sol·licitud d’ajuts, simplificant de forma considerable els tràmits que ha de realitzar amb l’administració. El termini per a presentar la DUN aquesta campanya ha estat de l’1 de febrer fins al 10 de maig i fins al 31 de maig s’han pogut efectuar modificacions de parcel·lari.

Els indicadors més significatius de la DUN 2013 són els següents:

-61.909 DUNs presentades;

-1.347.821 hectàrees declarades, el 82% de la Superfície Agrària Útil;

-65 entitats col·laboradores, amb 571 agències repartides arreu del territori, han participat en la presentació de les DUNs;

-350.000.000 euros és l’import estimat de pagament dels ajuts sol·licitats a través de la DUN; i

-12.238 consultes telefòniques, per correu electrònic i presencials al DAAM.

De les 61.909 DUNs presentades, davant de les 61.079 de la campanya anterior, 4.283 són de nous declarants, 40% dels quals són dones. En general, també cal destacar que:

  • un 90% de les DUNs corresponen a persones físiques, un 32% de les quals són dones; detectant-se així un lleuger increment de les dones respecte a la campanya anterior (31’8%);
  • quant a l’edat dels declarants, s’observa un increment de l’1% dels menys de 40 anys, de 40 a 55 i de 55 a 65, i una disminució del 2% dels majors de 65 anys; alhora que un lleuger rejoveniment dels titulars d’explotacions agràries.

En aquest sentit, Jordi Sala ha remarcat que “els resultats demostren que estem davant d’un sector dinàmic i amb força, on la gent inverteix i que els joves tornen a mirar com a projecte personal de futur, aportant-hi noves idees i mes formació”, i també ha volgut destacar les nombroses sol·licituds d’adhesió al sistema de venda directa: “es van diferenciant dues estratègies d’orientació productiva, una més enfocada a servir a la potent indústria agroalimentària, i l’altra als productes més de proximitat, però ambdues amb el nexe comú d’oferir uns alts estàndards de qualitat i de respecte al medi ambient”.

A més a més, es consolida la presentació per mitjans electrònics (signatura electrònica, confirmació via web o al 012), de tal manera que quasi el 99% s’ha presentat electrònicament.

Les principals novetats d’aquesta campanya han estat les següents:

  • 1.298 adhesions al Sistema de Venda de proximitat: enguany, un dels tràmits que es podia sol·licitar a través de la DUN ha estat l’adhesió al sistema de venda de proximitat. Amb aquesta iniciativa es vol potenciar la venda directa i de circuit curt, i dinamitzar l’economia productiva i el desenvolupament rural, iniciativa a la qual s’ha acollit un gran nombre d’explotacions agràries. Així, s’ha presentat 1.298 sol·licituds d’adhesió a totes les comarques, destacant Les Garrigues i l’Alt Empordà. Pel que fa a les explotacions que majoritàriament han sol·licitat l’adhesió al sistema de venda de proximitat destaca l’horta, l’olivera, vitícoles, boví de carn i fruita dolça.
  • Actualització de les dades de DOPs i IGPs de productes no vínics: s’ha realitzat 14.505 declaracions d’inscripció a una Denominació d’Origen Protegida (DOP) o Indicació Geogràfica Protegida (IGP), fet que permetrà actualitzar les dades dels registres de les DOP i IGPs, i facilitarà la tasca dels consells reguladors.
  • Actualització de les dades de titularitat del Registre Vitivinícola de Catalunya: 8.414 viticultors han declarat un total de 53.105 hectàrees de vinya a la DUN, el que permetrà actualitzar les dades del RVC.
  • Declaració de dades addicionals per a presseguer i nectarina: s’ha declarat 24.552 parcel·les de presseguer i 15.198 de nectarina, amb una informació addicional (setmana d’inici de la maduració, forma i color fruit), fet que permetrà al sector millorar les previsions de collita i millorar la planificació de la comercialització.

Per àmbits territorials, destaca el nombre de DUNs presentades a les comarques de Lleida, 23.731, que suposen el 38’33% del total, seguides de les de Terres de l’Ebre amb un 21’7%, les de Tarragona amb un 16’13%, 8’2% a les de Girona, 7’6 % a les de Barcelona, i  6’4% a les de la Catalunya central.

A través de la DUN, s’ha fet 125.015 sol·licituds i tràmits davant del DAAM: 76.676 d’ajuts directes (pagament únic i altres ajuts directes associats); 15.575 d’ajuts de Contracte Global d’Explotació (procediment abreujat i procediment general); i 32.764 corresponents a altres tràmits (adhesió al sistema de venda de proximitat, sol·licitud explotació agrària prioritària, modificacions del SIGPAC, etc.). L’import aproximat de pagament que suposaran aquestes sol·licituds és de 350 milions d’euros.

Anuncis

Indústria alimentària i consum d’aigua

Fa uns dies, algú, inopinadament, acusava la producció de llet d’un exagerat consum d’aigua durant tot el procés de producció. Durant els mateixos dies una nota d’AINIA ampliava la informació. Les dades són significatius, deia la nota: El 12 per cent del consum de l’aigua de la indústria a Europa procedeix de la indústria alimentària, convertint-se així en un dels sectors industrials més demandants del recurs. Paral·lelament, si la mitjana de la indústria té un percentatge de reutilització d’aigües del 8,9 per cent, en el sector alimentari és del 2,4%, situant-se així set punts per sota. Per la qual cosa cal pensar que una mica de pot millorar.

Aquestes dades, procedents d’una enquesta realitzada per l’INE, s’han exposat en la jornada d’innovació sobre reutilització d’aigua a la indústria alimentària organitzada per ainia centre tecnològic coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient. La jornada, que ha comptat amb l’assistència de més de cinquanta professionals i experts del sector, ha evidenciat com la reutilització és una de les estratègies amb més futur per assolir l’excel·lència en l’ús de l’aigua en la indústria alimentària i factor clau de competitivitat i sostenibilitat.

Segons Andrés Pascual, cap del departament de Medi Ambient d’AINIA: “Minimitzar consums i avançar en els usos interns d’aigües reutilitzades, recuperades i regenerades marca tendència en el sector. Abans que acabi la dècada serà habitual que els productes alimentaris comptin amb informació ambiental. Empresa responsable i màrqueting verd cobren cada vegada més importància “.

Iniciatives destacables a altres països

Malgrat que el tema de la reutilització està començant a donar els seus primers passos en la indústria alimentària del nostre país, ja hi ha iniciatives destacables en països com el Regne Unit.

Així, per exemple, al Regne Unit s’ha arribat a acords sectorials com la “Iniciativa FHC 2020”, on un elevat nombre d’empreses agroalimentàries s’han unit per treballar juntes en el compromís de reduir el consum d’aigua en un 20% abans de 2020. També hi ha exemples destacats en empreses angleses del sector de transformats vegetals, on en alguns casos s’arriba a reutilitzar 55% de l’aigua residual.

Un dels temes que ha generat més interès ha estat el relatiu als condicionants en seguretat alimentària i higiene d’instal·lacions de les empreses alimentàries, que obliguen que l’aigua reutilitzada en les indústries agroalimentàries compleixi uns requisits molt exigents i estigui d’acord a la metodologia APPCC. En aquest aspecte ens preguntem ¿Què pensen sobre seguretat alimentària i el seu cost en aigua que acusen a la producció agroalimentària d’elevat consum d’aigua?

Segons s’ha explicat, hi ha dos grans focus de reutilització. El primer se centra en la reutilització d’aigües en el propi procés productiu i en els mateixos equips i instal · lacions. És un focus amb gran potencial de desenvolupament que suposa una important avanç en eficiència hídrica per a les empreses que la escometen. El segon té a veure amb la reutilització de l’aigua en usos externs al propi procés (reg agrícola, jardins, neteja de camions, neteja, etc).

Casos referents a Espanya

Petjada hídrica, estalvi de consums en processos interns i Abocament 0 són tendències que s’han identificat com a reptes i tendències en els propers anys. Així ho han avançat professionals de les empreses agroalimentàries amb més prestigi en la gestió de l’aigua i experts tècnics en la matèria. Totes les estratègies s’orienten a una major eficiència en l’ús de l’aigua que pot ser utilitzada en l’indicador de Petjada hídrica, com ha exposat Mònica Reis, de CETaqua.

Jesús Domingo Martínez, president d’AGROPRÉS

Les cooperatives agràries catalanes reclamen que es reconegui el seu paper estratègic

Unes 450 persones arribades d’arreu del país van celebrar, el 7 de juny, el 30è aniversari de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), a l’Església del Poble Vell de Corbera d’Ebre. El president de la Generalitat, Artur Mas,va presidir l’acte; també hi va assistir el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, així com representants del Govern i entitats de l’àmbit econòmic i social.

El president de la FCAC, Josep Pere Colat, va destacar que “la participació massiva de cooperativistes de tot Catalunya posa de manifest la voluntat del sector de refermar la seva identitat, el sentiment de pertinença, els valors cooperatius i, especialment, la força per seguir treballant mirant cap al futur amb esperança”. Així mateix, Colat va remarcar que “el cooperativisme agrari som un sector que ens comprometem, genuí i amb una llarga història; hem superat etapes molt dures i sempre n’hem sortit reforçats. Som un moviment que uneix generacions, arrelat a territori i que genera riquesa”.

Assemblea FCAC_2En aquest sentit, Colat va recordar al president de la Generalitat i les autoritats assistents que “les cooperatives som un eix vertebrador del país. Som productors d’aliments de qualitat i, a més, dinamitzem i promovem l’economia a zones on difícilment s’hi implantaria cap altra indústria, no ens deslocalitzem, contribuïm a mantenir la població al territori, donem serveis integrals als nostres socis, afavorim la sostenibilitat mediambiental. Per tot, és necessari el compromís del Govern amb el sector, especialment en aquelles qüestions que l’Administració pot facilitar i que, per a l’agroindústria cooperativa, suposen un important augment de la competitivitat”.

Homenatges 30è aniversari

Durant l’acte commemoratiu dels 30 anys, la Federació va fer un homenatge als tres cooperativistes que han estat presidents de l’organització des què es va fundar: Antoni Casanovas (1983-1990), Xavier Tubert (1990-2008) i Josep Pere Colat (2008-actual).

També es va dur a terme un acte d’homenatge a totes les persones vinculades amb les cooperatives. En representació de totes elles, es van buscar les de més edat (un avi nascut al 1913 i una àvia de 1916, que casualment són tots dos de la cooperativa Agrícola de Bràfim), dos socis joves agricultors que representen el futur del sector (pertanyents a les cooperatives Agrícola de Bellaguarda i Agrària de la Baixa Tordera) i dos infants que ja estan implicats d’alguna manera amb la cooperativa (un nen de 14 anys i una nena de 7 mesos, també de la cooperativa Agrícola de Bràfim).

Finalment, es va reconèixer específicament la tasca de totes les persones que, d’una manera o altra, han estat vinculades amb la FCAC durant aquestes tres dècades.

Més facturació i més ocupació

Les 231 cooperatives agràries pertanyents a la FCAC aglutinen, en conjunt,  76.565 socis i facturen 1.492 milions d’euros, que representen un increment de l’11% amb relació a l’exercici anterior i malgrat l’escenari de crisi. Són dades preliminars que es desprenen de l’Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya corresponent a l’any 2013, que es va fer públic durant aquest acte commemoratiu i l’assemblea general.

Les cooperatives agràries representen al voltant del 40% de la Producció Final Agrària i generen 4.158 llocs de treball, una xifra que comporta un augment del 3,7% en el volum d’ocupació. La facturació per treballador és comparable a la mitjana de la indústria agroalimentària: 374.716 euros per treballador, amb un augment del 15,6% en relació amb l’anterior exercici.

Per demarcacions territorials, hi ha 71 cooperatives agràries a les comarques de Lleida; 71 a les comarques de Tarragona; 44 a les Terres de l’Ebre; 27 a Barcelona i 18 a Girona.

Quant a sectors productius, hi ha 118 cooperatives oleícoles, 94 de fruita seca, 71 de vi, 49 de fruita dolça, 42 de conreus herbacis, 20 pinsaires, 13 ramaderes, 10 hortícoles, 10 de la llet, 9 dels cítrics, 2 d’arròs i 2 de planta viva. Cal tenir en compte que és possible que una mateixa cooperativa es dediqui a més d’una activitat productiva i que en determinats sectors –com l’arròs- és possible que hi hagi un nombre més baix de cooperatives però que, en canvi, aglutinin un percentatge molt elevat de la producció d’aquest conreu sobre el total de Catalunya perquè són cooperatives que han protagonitzat importants processos de concentració.

Les cooperatives agràries catalanes mostren una àmplia participació en l’exportació. El nombre de cooperatives exportadores s’ha incrementat un 1,5%, al temps que el volum mig exportat per cooperativa ha augmentat el 6,8%. Les principals destinacions a l’exterior són Alemanya (24,8%), França (20,5%) i Itàlia (10,2%), encara que cada vegada prenen més força també la resta països de la Unió Europea i mercats com els Estats Units, Brasil, Rússia i Japó.

Millorar el medi ambient és cosa de tots

El dia 5 de juny va ser el Dia Mundial del medi ambient. Ara cada vegada tots tenim més consciència de que fem un millor us dels plàstics, dels combustibles, procurem reciclar i no contaminar rius ni rieres. Des dels anys 80, les noves directives europees han anat prohibint herbicides, pesticides i les indústries han hagut de fer canvis importants per evitar contaminar, i les inspeccions i sancions han fet canviar els nostres rius, els camps i les ciutats; flora i fauna torna a estar present, les directives i les polítiques europees ens han fet canviar. Però, i la resta del món? Els importa la millora del medi ambient, el canvi climàtic i la capa d’ozó? Doncs no. Els principals països com la Xina, la Índia i els Estats Units paguen per poder contaminar, la Xina és el país amb més contaminació del planeta o la Índia que acull la deslocalització de la indústria europea, allà no tenen problemes ni de filtres, ni de emissions de CO2 i el treball barat per inundar a la resta del món amb preus que no tenen competència. Mentre el continent europeu i algun altre aposten pel medi ambient i reduir les emissions de CO2, els continents més poblats seguiran pagant i contaminant.

És per aquest motiu que des de l’organització agrària ASAJA apostem pels productes de proximitat Km0, una aposta que millora el medi ambient evitant una gran despesa energètica de portar productes que venen de l’altra banda del món. No tenim grans despeses de transport ni produïm emissions de CO2. Tenim un territori viu i productiu, mantenim l’entorn, donem llocs de treball i el que és més important: al costat de casa, disposem de productes km0, ajudant al medi ambient i als sectors agrícoles i ramaders de casa nostra.

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA

Fires de juny de 2013

_fot__120604100141163CATALUNYA

  • Eco-Sí. Fira de la Cultura Ecològica, a Girona, del 31 de maig al 2 de juny
  • Fira de Cabrera de Mar, l’1 i 2
  • Fira Medieval. Festa de la Sal, a Cardona, l’1 i 2
  • Festa de la Cirera, a El Papiol, l’1 i 2
  • Fira de la Ratafia i Productes de la Terra, a  Centelles, l’1 i 2
  • Festa de la Cirera, a Torrelles de Llobregat, l’1 i 2
  • Fira-Mercat de la Cirera, a Terradas, el 2
  • Fira d’Herbes Remeieres i Productes Artesans, a Vilanova de Sau, el dia 2
  • Fira Ramadera i de Productes del País. Fira d’Oficis i Menestrals, a Rialp, el 2 i 3
  • Biz Barcelona. Saló Emprenedor, a Barcelona, el 5 i 6
  • Fira Mercat d’Herbes i Productes Naturals, a Setcases, el 8 i 9
  • Fira del Pa, la Farina i el Blat, a Castelló d’Empúries, el 9
  • Fira de Segar i Batre, a Sant Climent de Peralta, el 9
  • Fira de la Cirera, a Llers, el 9
  • Fira de l’Ou i Productes Artesanals, a Sant Guim de Freixenet, el 9
  • Mercat de l’Artesania, a Cornudella de Montsant, el 9
  • Fira Comarcal del Vi de Terra Alta, a Batea, el 9
  • Promopallars’2013, a La Pobla de Segur, el 15 i 16
  • Fira de la Mel Novella, a Colera, el 16
  • SIL. Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció, a L’Hospitalet de Llobregat, del 18 al 20
  • Maquitec, a  L’Hospitalet de Llobregat, del 18 al 20
  • Turismar, a Coma-ruga (El Vendrell), del 21 al 24
  • Fira de Sant Joan, a Esterri d’Àneu, el 22
  • Firapam. Fira de Plantes Aromàtiques i Medicinals, a Tremp, els dies 23 i 24
  • Fira de la Cirera d’En Roca, a Arenys de Munt, el 24
  • Fira de Sant Joan, a Pineda de Mar, el 24
  • Fira de Juny, a Vallclara, el 24
  • Fira de Sant Joan, a Sant Joan de les Abadesses, el 24
  • Fira de Sant Joan i Xollada d’Ovelles, a Sort, el 24
  • Fira d’Estiu, a Bossòst, el 25

RESTA DE L’ESTAT

  • VIII Feria Agroindustrial (FAGRI), a Jadraque (Guadalajara), els dies 1 i 2
  • FERIA PROVINCIAL DE LA CERVEZA, a  Jaén, l’1 i 2
  • Exposició Nacional de Bestiar Boví, a Torrelavega (Cantàbria). Els dies 1 i 2. El dia 2 tindrà lloc una Subhasta de Vaques de raça Asturiana de les Muntanyes i dels Valls
  • Concurs Nacional de Cavalls de Pura Raça Gallega, a Santiago de Compostela, el 2
  • Concurs de Races Morucha, Limusina i Charolesa, a Salamanca, de l’1 al 2
  • Fira-Mercat de Vaquí i Oví, a Salamanca, l’1 i 2
  • Subhasta  Nacional d’Ovelles i Vaques Selectes, a Salamanca, els dies 1 i 2
  • Fira Ramadera, a Ampuero (Cantàbria), el 2
  • Fira de Juny, a Piedrahita (Àvila), el 2
  • SIMA, a Madrid, del 2 al 5
  • FERIA DE AGROTURISMO Y MULTISECTORIAL EL BIERZO, a Carracedelo (Lleó). del 3 al 5
  • Expoaliment, Fira de l’Alimentació, a Avilés (Astúries), del 7 al 9
  • SIAG- SALÓN INTERNACIONAL DE LA AVICULTURA Y LA GANADERÍA, a Sevilla, del 7 al 9
  • X FERIA AGROALIMENTARIA Y XIII MERCADO COMARCAL, a VILLALÓN DE CAMPOS (Valladolid), del 7 al 9
  • Fira de la Dieta Mediterrània. Saló de l’Alimentació Equilibrada i la Dieta Saludable, a Alcañiz (Terol), del 7 al 9
  • XXV FERIA DE MAQUINARIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓN Y MUESTRA AGROALIMENTARIA Y IX FERIA DEL VINO DO RIBERA DEL DUERO, a SAN ESTEBAN DE GORMAZ (Soria). Dies 8 i 9
  • MUESTRA ALIMENTARIA LOCAL 2013, a Guardo (Palència), el 9
  • Setmana Internacional d’Urbanisme i Medi Ambient, a Madrid. Dies 12 al 15.
  • Semana Verde de Galicia y Salimat. XXV Feria internacional agrícola ganadera, forestal, hortofloral y Salón alimentación del Atlántico, a Silleda, del 13 al 16
  • Exposició Nacional de Bestiar, a Silleda. Dies 13 al 16
  • Exposición de ovejas de raza Castellana, a Medina del Campo (Valladolid). Dies 13 al 16
  • ASTURFORESTA. Feria Nacional de la Silvicultura y los Aprovechamientos Forestales, a TINEO, ASTURIAS, del 14 al 16
  • 48 FERIA DE TIERRA DE CAMPOS, a MEDINA DE RIOSECO (Valladolid), del 14 fins al 16.
  • FERIA DEL CABALLO Y DEL TORO-ECUEXTRE, a Badajoz, del 20 al 23
  • XXI Feria Agrícola y Comercial. Exposición agrícola y productos del campo, a PICASSENT, València, del 22 al 24
  • Cherry 2013. VII Simposio internacional sobre las cerezas, a  Plasència (Càceres). Des del 22 fins al 26
  • Feria del Vino y del Queso, a  Zamora, del 26 al 29
  • RURALIA 2013, a ZAMORA. Dies 27, 28 i 29.
  • Fira-Mercat i Exposició de Bestiar Vaquí, Oví i Equí Autòcton, a Zamora, el 28 i 29
  • Exposició-Concurs de Cavall de Pura Raça Espanyola, a Torrelavega (Cantàbria). Del 28 a l’1
  • FERIA DE LA CEREZA DEL VALLE DE LAS CADERECHAS, a SALAS DE BUREBA (Burgos), el dia 30

ESTRANGER

  • 49ª Feria Nacional de Agricultura i 59ª Feira do Ribatejo, a Santarem, Ribatejo (Portugal). Dies del 2 fins al 9
  • CA/MA 2013-XI International Controlled & Modified Atmosphere Research Conference, a Palazzo San Giorgio, TRANI (BT) (Itàlia). Del 3 al 7
  • X International Mango Symposium, a Santo Domingo (República Dominicana), del 3 al 7
  • FoodAgro East Africa, a Dar Es Salaam (Tanzània), dies 6, 7 i 8
  • Fira Internacional Ramadera, a Santarem (Portugal), del 6 al 9
  • AgroMashow 2013: Fresh Agromashow-Feria de la tecnología avanzada en la producción agrícolaFairs & Convention Center, a  Tel Aviv (Israel), dies 11 i 12
  • Fresh, a París (Francia). Del 12 al 14 
  • Expo Pack, a México del 18 al 21
  • Congreso Internacional del Tomate, a  Mazatlán, Sinaloa (México), del 19 al 21
  • Hortitec, a Sao Paolo (Brasil), del 19 al 21
  • SIFEL POLAND. Feria internacional sobre tecnología para frutas y hortalizas, a Varsòvia  (Polònia), del 17 al 19
  • Vaccinium, and other superfruits, durant els dies 17 al 21, a Maastricht (Holanda)
  • EXPO PACK, Exposición de la industria del envase, embalaje, a CIUDAD DE MEXICO (MéXICO). Del 18 al 21
  • ASHS 2013. Conferencia anual de la Sociedad Americana de Horticultura, a Palm Desert, California (Estados Unidos). Dies 22 al 25
  • Irrigation Australia, Adelaide Convention (Austràlia). Des del 23 fins al 30
  • FRUTAL AMAZONIA. Semana da Fruticultura, Floricultura e Agroindústria, a BELEM, PARÁ (BRASIL). Del 24 al 27.
  • 7th International Postharvest Symposium 2013, a  Kuala Lumpur (Malasia). Dies 25 al 29
  • Expopack. Tecnología de envasado y procesamiento para industrias, a Ciudad de México (México). Dies 26 al 29
  • FANCY FOOD, a Nova York (Estats Units). Del 28 al 30
  • VIV Turquia, a Estambul (Turquia), 28 al 30

Eco.Si Girona reconeix a Som Energia, Triodos Bank, Jaume Barberà, Georgina Regàs i Biospirit

Foto 1 Georgina RegàsLa fira Eco.Sí de Girona ha reconegut en la seva 8a edició la cooperativa Som Energia, Triodos Bank, el periodista Jaume Barberà, la directora del Museu de la Confitura de Torrent, Georgina Regàs (a la foto del costat), i l’empresa Biospirit. Tots ells han rebut els premis Eco.Sí que es van lliurar coincidint amb l’acte oficial d’inauguració.

Els premis Eco.Sí es van crear fa dos anys per reconèixer aquelles persones, empreses i entitats que treballen per a la cultura ecològica. En aquesta edició, els guardons reconeixeran la trajectòria personal de Georgina Regàs, impulsora del Museu de la Confitura de Torrent i que, a més, apadrina aquesta edició.

També s’ha premiat la cooperativa de consum Som Energia, que ha superat els 8.000 socis a tot l’Estat; l’empresa de Celrà Biospirit, dedicada a la comercialització de productes ecològics; i Triodos Bank, que recentment ha obert delegació a la ciutat de Girona. A títol individual, també ha rebut el premi Eco.Sí el periodista Jaume Barberà.

“Reguem el planter amb optimisme, humor i esperança” és el lema d’aquesta edició i ha estat el fil conductor de totes les activitats, conferències, tallers i exposicions. Eco.Sí ha volgut ser un any més un espai per transmetre i compartir nous moviments, idees i tendències en la cultura de la sostenibilitat, buscant la part femenina de la humanitat. La fira és un lloc de trobada i d’oportunitats en tots els camps i per a tothom perquè el de l’ecologia és un dels sectors econòmics en creixement.

Eco.Sí s’estructura al voltant de vuit eixos: alimentació-agricultura, Mercat de la Terra, gastronomia, educació, salut, família, bioconstrucció i energies alternatives i tèxtil i cosmètica.

En aquesta 8a edició, el salóha comptat amb 131 expositors. El visitant ha pogut trobar a la fira alimentació ecològica i productes certificats per a la higiene i cosmètica, artesania, materials per a la bioconstrucció, energies renovables, roba i complements, estalvi i reciclatge, jocs, llibres i revistes.