Parcs de Catalunya: Més enllà de la conservació, més enllà dels seus límits

El 24 de maig se ha celebrat el Dia Europeu dels Parcs per commemorar que fa ja més de 100 anys es van declarar a Suècia els que es consideren els primers parcs nacionals europeus. Aprofitant aquest esdeveniment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha organitzat a tots els parcs que gestiona un conjunt d’exposicions, xerrades i visites guiades que han de servir per a donar a conèixer la diversitat de paisatges i d’ecosistemes que aquests espais han ajudat a preservar. Però aquesta data assenyalada ha de servir per mostrar, sobretot, les activitats que s’hi desenvolupen.

Des del Departament d’Agricultura treballem perquè els parcs naturals portin a terme un programa de desenvolupament social i econòmic vinculat a objectius de conservació del seu entorn i d’un territori concret. Evidentment no s’entén la conservació de qualsevol espai natural sense que s’hi mantingui, entre d’altres, l’activitat agrícola, ramadera i forestal. Es tracta de valoritzar els nostre patrimoni natural i sobretot es tracta de compartir-lo, de mostrar-lo i d’acostar-lo i de dinamitzar-lo conservant la seva biodiversitat, preservant els seus valors naturals però també el seu dinamisme.

Un bon exemple de reconeixement d’un espai natural protegit en clau de futur que promou el Departament  són les acreditacions d’àmbit europeu que atorga la Federació EUROPARC, que certifica que el desenvolupament del turisme en un territori es realitza de forma sostenible d’acord amb els objectius de la Carta europea de turisme sostenible (CETS). Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el Parc Natural del Delta de l’Ebre han reconegut ja prop de 40 empreses. Aquest és un compromís entre els gestors de l’espai, les empreses turístiques i la resta d’entitats i agents del territori. Un compromís que llegim en clau d’herència de futur per desenvolupar el turisme de forma sostenible, considerant el medi ambient, les necessitats dels visitants, la població local i els empresaris.

Llarga història dels Parcs catalans

Els parcs catalans no tenen encara 100 anys com alguns parcs europeus, però si que compten amb una llarga història, que va començar fa prop de 60 anys, quan es va declarar el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Després va venir el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, els del delta de l’Ebre, Aiguamolls de l’Empordà i Cadí-Moixeró, que enguany fan els 30 anys, i així una ja llarga i completa llista que es va tancar l’any 2010 amb el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Aquest conjunt d’espais protegeixen el bo i millor de la natura del nostre país, i formen part del nostre patrimoni i de la nostra cultura. És la nostra responsabilitat gestionar-los de manera sostenible, i lliurar-los a les generacions futures en les millors condicions.

Ara bé, els parcs no són únicament paisatges, flora i fauna. Són també, i sobretot, escenaris on s’ha desenvolupat una intensa activitat humana, i són el que són, precisament, gràcies en bona part a aquesta
activitat humana. El delta de l’Ebre no seria el que és avui sense la soferta i constant tasca que han anat fent els arrossaires, lluitant contra un ambient que en èpoques va ser hostil a la seva activitat, però que avui és un exemple de paisatge harmònic i sostenible. Aquests dies estem pendents de conèixer si el Consell Consultiu Internacional declararà les Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera. Aquest és un bon exemple d’una candidatura que ha sorgit de la mateixa societat civil i ha estat impulsada per una setantena d’institucions i entitats socioeconòmiques de les quatre comarques de l’Ebre. Els valors naturals, la gran diversitat biològica, el reconeixement paisatgístic és sempre una oportunitat de dinamització.

Catalunya és plena de paisatges estimats, emblemàtics lligats a algun espai protegit però també a la seva a l’activitat humana. Els prats de muntanya tant característics del Parc Natural de l’Alt Pirineu són la clara conseqüència de l’activitat ramadera extensiva; les oliveres i les vinyes del peu del Montsant; les closes dels Aiguamolls de l’Empordà; l’activitat forestal en tantes zones de muntanya, són alguns dels molts exemples que ens poden servir per explicar aquesta llarga i positiva relació entre home i natura.

Però avui, en aquest marc de celebració europea, vull aprofitar per fer una reflexió nova al voltant dels espais protegits, per dedicar-hi un fort compromís,  no només de responsabilitat i d’ obligació de cara al futur, sinó també d’oportunitat per  millorar precisament aquest futur. Entre tots hem d’aconseguir que aquesta activitat que ha modelat els espais més emblemàtics del país, pugui continuar desenvolupant-se, i cada cop amb millors condicions. I parlem sobretot d’activitat lligada al sector agrícola, ramader i forestal, però també del sector dels serveis.

És per aquest motiu que des del Departament d’Agricultura estem impulsant la valorització dels productes fets dins l’àmbit dels parcs, mitjançant la creació de marques que ajudin als consumidors a identificar aquests productes com a béns d’alta qualitat, de proximitat. Un suport al coneixement, a la promoció i a la potenciació de totes aquestes economies productives i manufacturades que han de permetre afavorir el desenvolupament econòmic i turístic del territori i que són la base de la nostra biodiversitat.

Josep Maria Pelegrí i Aixut, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: