La Comissió diu que les proves de l’ADN de cavall revelen un cas de frau alimentari, no de seguretat alimentària

La Comissió Europea ha publicat els resultats de les proves europees de  l’ADN de cavall i la fenilbutazona, que mostren que no hi ha problemes de seguretat alimentària, però al futur s’aplicaran sancions més severes a l’etiquetatge fraudulent.

Les proves coordinades a escala de la Unió Europea (UE) de l’ADN per detectar  carn de cavall i de la fenilbutazona, demanades i cofinançades per la Comissió Europea arran de l’escàndol de la carn  de cavall i iniciades el mes passat, han revelat que menys del 5% dels productes  assajats contenien ADN de cavall i que aproximadament el 0,6% de les canals  analitzades estaven contaminades amb fenilbutazona.

“Els resultats confirmen que estem davant un cas de frau  alimentari però no de seguretat alimentària. Restablir la confiança dels  consumidors i dels comerciants europeus en la nostra cadena alimentària després  de l’escàndol de l’etiquetatge fraudulent és vital per a l’economia europea,  atès que el sector alimentari és el principal sector econòmic a la UE”, ha  declarat Tonio Borg, comissari de Salut i Consumidors. Aquest ha afegit que “els  mesos vinents, la Comissió, d’acord amb l’experiència adquirida, proposarà  reforçar els controls al llarg de la cadena alimentària”.

Controls a la fase de comerç al detall

El propòsit de les proves coordinades era doble: en primer  lloc, els controls es van dur a terme, principalment a la fase de comerç al detall, en aliments destinats al consumidor final i comercialitzats com a carn  de boví, a fi de detectar-hi la presència de carn de cavall sense etiquetar, i, en segon lloc, per comprovar a la carn de cavall la possible presència de  fenilbutazona. Les proves les va cofinançar al 75% la Comissió Europea.

El nombre de proves efectuades per detectar l’amplitud de  l’etiquetatge incorrecte va variar entre 10 i 150 mostres en funció de la  dimensió del país i dels hàbits de consum. Els criteris del mostreig a les  proves de la fenilbutazona van ser d’una mostra per cada 50 tones de carn de  cavall amb un mínim de 5 proves.  Alguns Estats membres van fer més proves  que les recomanades per la Comissió.

Les autoritats competents de 23 països de la UE van realitzar 7.259 proves: 4.144 per determinar la presència d’ADN de cavall i 3.115  per comprovar la de fenilbutazona. 193 de les proves (4,66%) van donar un  resultat positiu per a l’ADN de carn de cavall i 16 (0,51%) van revelar la  presència de fenilbutazona. A més, els Estats membres van informar de 7.951  proves més efectuades per empreses del sector alimentari (productors,  transformadors i distribuïdors) per detectar la presència d’ADN de cavall a la  carn. 110 d’aquestes mostres (1,38%) en contenien. Les mostres que van donar  positiu en relació amb l’ADN de cavall combinat amb nivells molt baixos de  fenilbutazona representen una part minúscula de la producció global a la UE.  Aquests resultats corresponen a la declaració conjunta publicada per  l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA) i l’Agència Europea de  Medicaments (AEM) el 15 d’abril de 2013, que va concloure que els riscos  associats a la fenilbutazona eren “poc preocupants per als consumidors, atesa  l’escassa probabilitat tant d’exposició com d’efectes tòxics i que la  probabilitat que un dia un consumidor pugui desenvolupar una anèmia aplàstica i  estar exposat a la fenilbutazona es calcula aproximadament dins un interval de 2 en un bilió a 1 en 100 milions”.