UP demana que s’actui amb contundència davant el possible frau als consumidors dels productes precuinats

Unió de Pagesos (UP) ha demanat a les administracions catalana i estatal que actuïn amb contundència davant del possible frau als consumidors dels productes precuinats i comercialitzats com a carn de vaquí, però que contenien carn de cavall, encara que aquesta última no estava declarada a l’etiqueta.

Per al sindicat, les investigacions que s’estan realitzant a partir de mostres d’aquests productes envasats no s’han de limitar només a l’anàlisi en els establiments detallistes i els escorxadors sinó que s’han de portar també a terme dins de la indústria agroalimentària, tal i com recomana la Comissió Europea. Aquestes inspeccions inclouen les sales de desfer, magatzems frigorífics i fronteres.

UP considera que “les pràctiques fraudulentes en elaborats carnis de diferents marques que s’han fet públiques aquests últimes setmanes han posat en evidència que si bé la traçabilitat funciona, la inspecció del frau no és eficient, i casos com aquest no haurien d’acabar amb una simple sanció a les empreses responsables per enganyar els consumidors en l’etiquetatge”.

El sindicat insta les administracions a inspeccionar de manera continuada els productes per evitar que es donin més casos com aquest, i en cas de que es confirmin, que apliquin sancions exemplars i facin pública la identitat de les empreses infractores.

Màxim històric d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre

El Parc Natural del Delta de l’Ebre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va realitzar entre el 7 i el 30 de gener el cens hivernal d’ocells aquàtics. Trenta-set persones entre personal tècnic del parc, membres del cos d’Agents Rurals i voluntaris van participar en aquest cens que es realitza a la principal zona humida de Catalunya. Es tracta d’un cens que comporta una gran complexitat, tant per la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells.

El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), el qual té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtids, limícoles, ardeids, fotges, etc.) que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del delta de l’Ebre.

Globalment s’han comptabilitzat 287.174 ocells aquàtics, valor que se situa un 24% per sobre de la mitjana dels efectius hivernals d’aquests darrers 10 anys i constitueix el segon màxim de tota la sèrie històrica, iniciada el 1972. El grup més destacat ha estat el dels anàtids (51% dels efectius), en què sobresurt l’ànec collverd Anas platyrhynchos, el xarxet A. crecca i l’ànec cullerot A. clypeata, amb 73.340, 29.769 i 26.869 ocells, respectivament. En el cas de l’ànec collverd s’ha assolit el valor màxim des de 1972. Per la seva raresa a Catalunya, destaquen els 2 exemplars d’oca riallera grossa Anser albifrons, 1 d’oca de galta blanca Branta leucopsis, 11 de xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris, 6 de morell xocolater Aythya nyroca i 1 de morell d’ulls grocs Bucephala clangula. La fotja vulgar Fulica atra ha mantingut, amb 30.200 exemplars, els alts valors dels darrers anys.

imagesLes limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 76.714 exemplars (26,7% del total). Enguany s’ha registrat, per tercer any consecutiu, el màxim absolut de tot el registre històric. Per l’abundància, destaquen el territ variant Calidris alpina, la fredeluga Vanellus vanellus i el territ menut, amb 38.699, 11.013 i 9.590 exemplars, respectivament. Aquesta darrera espècie ha assolit aquest hivern el màxim de tota la sèrie històrica. D’entre les espècies més accidentals, destaquen 1 exemplar de siseta Tringa stagnatilis i 10 exemplars de territ de Temminck Calidris temminckii.

Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els 12.320 flamencs Phoenicopterus roseus i els 2.287 capons reials Plegadis falcinellus. Igualment, destaquen els 5 exemplars de cigonya negra Ciconia nigra i la xifra extraordinàriament alta de 421 exemplars de gavina corsa Larus audouinii.

Francesc Boronat substitueix a Josep Maria Jové com a president de JARC

BORONA~2L’Assemblea Nacional de Joves  Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), celebrada a Valls, va elegir a Francesc Boronat com a nou president de l’organització agrària, en substitucó de Josep Maria Jové.

Boronat, que ocupava fins ara el càrrec de president de JARC  a les comarques de Tarragona, té 48 anys i en fa 16 què és  soci de l’organització. La seva principal activitat és la viticultura, sent des  de fa quatre anys president de la cooperativa de Nulles (Alt Camp), població on viu i de la qual durant 8 anys va ser alcalde.

Substituint a Francesc Boronat com a president de Tarragona, ha estat elegit Josep Ballsebre, de La  Fatarella (Terra Alta), que és dedica a cultivar vinya, olivera i fruits  secs.

Josep  Maria Jové ha deixat la presidència després de 8 anys al capdavant de  l’organització, i és dedicarà a la presidència de la comunitat de regants del  canal Segarra-Garrigues, càrrec al qual va ser elegit el passat 15 de desembre.

Jové  va tenir un petit homenatge per la seva dedicació a JARC,  primer com a president a Lleida i després a Catalunya, a més de ser un dels fundadors de l’organització, la segona força més votada a les darreres eleccions a cambres agràries.

Jaume Fabà, nou director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a Lleida

081a66ff-dee2-4625-8237-4f216ff61935Jaume Fabà és el nou director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).

Fabà és llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa, diplomat en Sanitat i ha realitzat diversos cursos relacionats amb la indústria alimentària, explotacions ramaderes, sanitat i benestar animal. També s’ha format en temes de desenvolupament  rural i política econòmica europea.

Treballa a la Generalitat des de l’any 1986, primer com a veterinari del Departament de Salut de 1986 a 1992, i d’aleshores ençà del Departament d’Agricultura, en el qual ha ocupat diversos càrrecs com ara coordinador veterinari i cap de l’Oficina Comarcal de la Segarra, i coordinador veterinari a la comarca de l’Urgell. A més, ha impartit cursos de formació a ramaders i a joves agricultors en les Escoles de Capacitació Agrària (ECA) del DAAM i a cooperatives agràries.

D’altra banda, ha estat vocal del Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida i del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya des de l’any 2008 fins al 2012; i actualment és secretari del Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida.

Es venen 243 milions d’ampolles de cava el 2012, 3,6 milions més que l’exercici anterior

COPASYBOTELLAL’any 2012 es van vendre 243 milions d’ampolles de cava, xifra que suposa un increment de 3,6 milions d’unitats respecte a l’exercici anterior, segons va anunciar en roda de premsa el president del Consell Regulador del Cava, Gustau García Guillamet.

El mercat exterior va créixer un 6,02%, amb 161 milions d’ampolles, fet que suposa un creixement de 9 milions d’ampolles pel que fa al 2011. El president del Consell Regulador del Cava, Gustau García Guillamet, va destacar que la xifra d’exportació d’aquest any “torna a ser un rècord històric de vendes i segueix sent la DO espanyola que més exporta”.

Respecte al mercat interior, hi ha hagut una caiguda d’un 6,28%, amb unes vendes de 81 milions l’any 2012. “El mercat interior segueix a la baixa, encara que amb un percentatge més baix”, va assenyalar García Guillamet. L’any 2011, el descens en el mercat interior va ser d’un 8,7%.

Com a valoració general, el president del Consell Regulador del Cava va manifestar que “sense triomfalismes i tenint en compte la conjuntura econòmica, poder afirmar que el Cava ha aconseguit un creixement global d’un 1,53% l’any 2012  és un resultat excel·lent”.

Els efectes de la crisi

Gustau Garcia Guillamet va dir que el descens en el mercat interior s’havia degut més a la crisi que a un “boicot” al cava català, com si va passar fa uns anys, i també a la disminució dels lots de Nadal. A més, va ressaltar el fet que havia augmentat el nombre d’ampolles venudes amb marca blanca.

El volum més elevat de vendes de Cava al mercat exterior es concentra en els països de la Unió Europea, on es van vendre 119,6 milions d’ampolles el 2012, el que representa un augment del 5,32% en relació al 2011 i suposa el 74% del total de vendes del mercat exterior. Als països tercers, que representen el 25,8% del total a l’estranger, les vendes van arribar a més de 41 milions d’ampolles, un 6,94% més que l’any anterior.

Alemanya segueix sent el principal país importador de Cava, amb 39,46 milions d’ampolles, tot i que va patir un petit descens del 2,24% respecte al 2011. El Regne Unit, en segon lloc, va registrar un augment en relació a l’exercici anterior, amb 35,92 milions d’ampolles, un 12,42% més.

Bèlgica es consolida en el tercer lloc amb una pujada del 7,08%, i més de 24,84 milions d’ampolles. El quart lloc és per als Estats Units amb 17,22 milions d’ampolles venudes (un 0,82% menys).  A continuació se situen el Japó amb 7,3 milions d’ampolles i França amb 4,96 milions d’ampolles venudes.

Al mercat exterior destaquen també alguns països emergents, on el consum del Cava va a l’alça, com és el cas del Brasil (+8,8%), Rússia (+64,1%) i la Xina (+50,3%).

Fires de març de 2013

Feria-de-Sant-Josep-en-Mollerussa-sobreCATALUNYA

  • PICA. Fira d’Hivern a Sant Bartomeu-Propostes Innovadores per a la Cultura de l’Aigua, a Sant Bartomeu del Grau, de l’1al 3
  • Besalú ciutat jueva, el 2 i 3
  • Bestial, a Reus, els dies 2 i 3
  • Fira del Gos Caçador, a Almacelles, el 3
  • Firagri. La Fira Agrícola i Ramadera de les Comarques Gironines, a Figueres, del 8 al 10
  • Fira Natura. Medi Ambient i Qualitat de Vida, a Lleida, del 8 al 10
  • Saló de la Immersió, a  Cornellà de Llobregat, del 8 al 10
  • Fira del Trumfo i la Tòfona de Catalunya, a Solsona, el 9 i 10
  • Fira de les Quaranta Hores, a Ripoll, del 15 al 17
  • Fira de Sant Josep del Brunyol de l’Empordà, a  Figueres, el dia 16
  • Cuida’t. Teràpies naturals, a Manresa, el 16 i 17
  • Fira de l’Embotit, a Olot, el 16 i 17  
  • Fira-Mercat a Navarcles, el 16 i 17
  • Fira de Sant Josep, Fira Catalana de la Maquinària Agrícola, a Mollerussa, del 16 al 19
  • Concurs Català de Raça Frisona. Saló d’Empreses Especialitzades en bestiar vaquí, a Mollerussa, del 16 fins al 19
  • Fira Oli i Pedra, a  Vinaixa, el 17
  • Fira de l’Embotit, a Bescanó, el 17
  • Fira de Bàscara, el dia 17                                       
  • Mercat del Ram, a Vic, del 22 al 24
  • Fira-Mercat del Ram, a Tordera, del 22 al 24
  • Fira Alternativa, a Ametlla de Mar, el 23 i 24
  • Tastaverd, a Riudecanyes, el 23
  • Fira Automercat, a  Igualada, el 23 i 24 
  • Fira de Sant Josep. Exposició Industrial i Comercial de l’Alt Llobregat, a Gironella, el 25
  • Fira de la Garnatxa i del Brunyol, a Garriguella, del 26 al 28
  • Fira de Setmana Santa, a Sant Pere Pescador, del 28 de març a l’1d’abril
  • Mercat de Divendres Sant, a Torà, el 29
  • Firabril. Fira de la Mel i l’Oli, a el Perelló, el 30 i 31
  • Mercat Medieval, a Calonge, el  30 i 31

 RESTA DE L’ESTAT

  • Ornaflor. V Fira de plantes ornamentals i del sector auxiliar, a El Ejido (Almeria), de l’1 al 4
  • Arco Verde-Galicia Ornamental. Exposició i congrés de productors de plantes ornamentals, a Silleda (Pontevedra), de l’1 al 4
  • EXPO-CITFRESA. VI Fira de la maduixa i els cítrics, a Cartaya (Huelva), del 2 al 4
  • BIOCULTURA. Fira de productes ecològics i consum responsable, a València, del 2 al 4 SICA. Saló Internacional de la Xocolata, a Astorga (Lleó), 2 al 4
  • XXV Saló Internacional Club Gourmet, a Madrid, del 5 al 8
  • SMAGUA.21è Saló internacional de l’aigua, i 8è Saló del medi ambient, a  Saragossa,  del 5 al 8
  • XANTAR. Alimentació,  Restauració i Hosteleria, a Ourense, del 6 al 10
  • XXV Fira Apícola de Castella-la Manxa, a Pastrana (Guadalajara), del 6 al 10
  • Curs Internacional de Tecnologia Post-collita i processat mínim, a Cartagena (Murcia), del 7 al 13
  • GandAgro. II Saló monogràfic ramader i agrícola, a Silleda (Pontevedra), 8 al 10
  • Fira de Maquinària Agrícola, a Ejea de los Caballeros (Saragossa), del 8 al 10
  • FEVINO. Fira del Vi, a El Ferrol (A Coruña), del 10 al 13
  • XI Saló de l’Alimentació, a Valladolid, del 12 al 14
  • Saló del Vi i l’Oliva d’Extremadura, a Almendralejo (Badajoz), del 14 al 17
  • FAME. Fira Agrícola de la Mediterrània, a Torre-Pacheco (Múrcia), del 14 al 17
  • EQUIMUR, a Villa Torre Pacheco (Múrcia), del 14 al 17
  • Fira de la matança, a Vilada (Palència), el 16 i 17
  • Subhasta Nacional de Bestiar Vaquí de races selectes i d’Oví de la raça Manxega, a Madrid, el dia 17
  • Raça Frisona, a Saldaña (Palència), el 17
  • Fira Ramadera, a Barco d’Àvila (Àvila), el 17
  • FIMA GANADERA, a Saragossa, del 19 al 22
  • Fira Agrícola i Ramadera, a  Barcenaciones-Reocín (Cantàbria), el 24
  • Concurs-Subhasta de bestiar vaquí de la raça Asturiana de les Muntanyes, a Llanes (Astúries), del 29 al 31
  • Fira-Mercat de Vaquí i Equí, a Àvila, el 31

 ESTRANGER

  • AGRIFOOD. VI Saló Internacional de Productes Frescos, Seguretat i Productes Agroalimentaris Típics,  a Verona (Itàlia), de l’1 al 3
  • AGRO MASHOV. Exhibició internacional d’agricultura, comerç, tecnologia i productes, a  Tel Aviv (Israel), l’1 i 2
  • FLORA HOLLAND TRADE FAIR. Fira del comerç de la flor, a Naalwidj (Holanda), de l’1 al 3
  • FLORALL. Fira comercial de plantes ornamentals, productes per a vivers i flors, Gand (Bèlgica), el 2 al 3
  • Fodex 2013. Saló Internacional de l’Alimentació i Begudes, a Tòquio (Japó), del 5 al 8
  • IPM DUBAI. Fira internacional de plantes, equipaments d’horticultura i floristèria, a DUBAI (Emirats Àrabs Units), del 6 al 8
  • Garten München. Exposició per al conreu del jardí i plantes, a Munic (Alemanya), del 6 al 12
  • Hortiflor’2013. Saló Europeu de la Floristeria, Jardineria i decoració, a Paris (França), del 7 al 9
  • Vinitaly. Exposició Internacional del Vi i Alcohols, a Verona (Itàlia), del 7 al 10
  • WOP DUBAI. La fira per al mercat creixent de fruites fresques i verdura del temps, a  Dubai (Emirats Àrabs Units), del 7 al 10
  • SIFEL’2013. Saló Europeu de Fruites, Verdures i Flors, a Agen (França), del 7 al 10
  • Agrotech 2013. Fira europea dedicada a la industria agrícola, equips hortícoles i processos de la fusta, a Kielce Fairground-Kielce (Polònia), del 8 al 10
  • Hortec/Agriflor Kenya’2013, 11ena Exhibició Internacional de proveïdors de la indústria hortícola, a Nairobi (Kènia), el 9 i 10
  • EXPONOR IN HOUSE. 2n Saló de la casa al jardí: mobiliari, decoració i il·luminació, a  Oporto (Portugal), del 9 al 17
  • SITL. Semana internacional del transport i logística, a  Paris (França), del 10 al 13
  • Vin Austria. Fira Internacional del Vi i l’Alcohol, a Salzburg (Àustria), de l’11 al 13
  • EXPOJARDIM. 12ena Fira de plantes, flors, mobiliari urbà i de jardí, màquines i equipament per a la jardineria, a  Batalha (Portugal), de l’11 al 15
  • IFE. Fira de l’alimentació, a  Londres (Regne Unit), del 13 al 16
  • Hortec. Proveïdors de la industria hortícola, Nairobi (Kenya), del 14 al 16
  • FRESHANTALYA. Exposició del mercat de fruites fresques vegetals, logística y tecnologia, a  Antalia (Turquia), del 15 al 17
  • AGRIHORTEC. Fira internacional d’agricultura i horticultura, a Quito (Equador), del 16 al 18
  • Equitania. Fira Eqüestre Internacional, a Essen (Alemanya), del 16 al 24
  • EXPO CENTRAL. Fira Regional de Productes, Tecnologia i Serveis per a la Industria Frutihortícola, a Buenos Aires (Argentina), del 17 al 20
  • VEGETALIA-AGROENERGIE. Producte, maquinària, tecnologia, al servei del sector vegetal, a Cremona (Itàlia), del 18 al 20
  • HortiFlora Expo 2013. Fira internacional de les flors, els vegetals i la indústria de la fruita etiop Millenium Exhibition Hall, a Addis Abeba (Etiòpia), del 20 al 22
  • AGRIUMBRIA. Mostra Nacional de l’agricultura, la zootècnia i l’alimentació, a Umbria (Itàlia), del 23 al 26
  • MASKIN-EXPO. Mostra de maquinària, a Estocolm (Suècia), del 23 al 25
  • IVIF 2013. Fira Internacional de Tecnologia per Vi, Fruites, Sucs de Fruites i Licors, a Stuttgart (Alemanya), del 24 al 27
  • AGROWORLD. Exposició internacional d’agricultura, a Tashkent (Uzbekistan), del 24 al 26
  • AGRAme, als Emirats Àrabs Units, del 26 al 28

Els pro “fracking” i els “anti fracking”

Fa uns dies, estant a classe parlant sobre l’interior de la terra i la seva influència sobre la superfície, un alumne de 15 anys em va preguntar què opinava sobre el “fracking”; no li vaig donar molta importància i li vaig comentar que en principi qualsevol mètode que ens permeti obtenir energia de l’interior de la terra em semblava d’interès. Ell no va fer cap comentari, la resta de la classe em va donar la sensació que no es va assabentar, i tampoc penso preguntar-ho a l’examen.

Al cap de pocs dies vaig trobar en un diari digital, dedicat exclusivament a informació agrària, una nota de premsa titulada “La febre del gas es topa amb grups ‘antifracking’ al món rural autonòmic”. Em va semblar que un article sobre el “fracking” podia ser d’interès per als lectors del Diari de Girona, més, quan fa uns dies es formava, amb base en Ridaura, un moviment “antifracking” a les nostres contrades.

Començo pensant en la pregunta que es farien molts de vostès. Què és el “fracking”? Amb una resposta acadèmica diem: “Fracking” o “fractura hidràulica” és un terme anglosaxó utilitzat per referir-se a la tècnica de fracturació hidràulica per a l’extracció de gas no convencional. Consisteix en l’extracció de gas natural mitjançant la fracturació de la roca mare (generalment pissarres i esquists). Per extreure el gas atrapat a la roca s’utilitza una tècnica de perforació mixta: en primer lloc es perfora entre 2.000 i 5.000 metres en vertical i després es perfora diversos quilòmetres en horitzontal (2 a 5). Llavors s’injecta aigua amb sorra (98%) i  additius químics (2%) a gran pressió. Això fa que la roca es fracturi i el gas s’allibera i ascendeix a la superfície a través del pou realitzat amb la perforació. El procés es repeteix al llarg de la veta de roca rica en gas. Part de la barreja injectada torna a la superfície (entre un 15 i un 85%).

I, quina diferència hi ha respecte als sistemes d’extracció tradicional? El cost d’aquesta tècnica és molt més baix. El “fracking” permet d’extreure més gas, més de pressa i a un preu més baix. Per això resulta rendible, per primera vegada, fer extraccions de gas en zones on n’hi ha poca quantitat o, fins i tot, investigar si en una zona n’hi pot haver o no. A diferència d’algunes altres tècniques, necessita grans quantitats d’aigua i fa ús de productes químics amb un grau notable de toxicitat.

Als Estats Units és on aquesta tècnica ha estat més utilitzada. Curiosament, un dels territoris europeus que recentment s’ha decantat més fermament pel “fracking” és el País Basc, on les primeres investigacions indiquen que al subsòl hi ha gas per al consum del tot el país durant seixanta anys. De moment, però, encara no se n’ha fet cap extracció.

Possible filtració de productes tòxics

El principal perill del “fracking” és la possible filtració de productes tòxics presents a la barreja que s’introdueix al forat cap als aqüífers del subsòl. La gran profunditat d’aquests pous fa que hi hagi més possibilitats de travessar o d’entrar en contacte amb aqüífers. A més, una part de la mescla química que s’introdueix al pou no retorna a la superfície. Amb tot, els defensors de la tècnica asseguren que les vores del forat s’impermeabilitzen per evitar que s’hi pugui filtrar res. Alguns estudis alerten també dels riscos sísmics d’aquesta mena de perforacions, per la qual cosa s’obliga a fer un estudi geosísmic de la zona durant el període d’investigació.

El “fracking” necessita grans quantitats d’aigua, cosa que, segons les entitats ambientalistes, el converteix en una tècnica no sostenible, especialment en zones amb pocs recursos hídrics. En algunes perforacions als EUA s’ha utilitzat aigua de mar per a fer la mescla, més econòmica i abundant que no l’aigua dolça. Això sí, es desaconsella de fer servir l’aigua de mar per al ‘fracking’ en zones on hi hagi conreus.

Aquí és on entra el problema amb l’agricultura i l’oposició del món rural. Govern i autonomies -en funció de si afecten una o més regions- han autoritzat permisos d’investigació a gairebé tot Espanya, que han originat tensió a Cantàbria, País Basc, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Catalunya, Andalusia o Astúries. Els detractors temen la contaminació d’aqüífers, la industrialització del medi rural i els sismes derivats de la fracturació hidràulica, no oblidem que s’injecta aigua a pressió amb sorra i productes químics per trencar la roca mare i extreure el gas.

Un dels primers dies de febrer, unes 100 persones es van disfressar a Medina de Pomar i Villarcayo (Burgos), convocats per la Plataforma Anti fracking d’aquesta província, per rebutjar aquests projectes, un corrent d’oposició que arriba a 45 ajuntaments i col·lectius. Segons la seva opinió, els projectes d’investigació posen en risc el parc natural de Ojoguareña, el conjunt de coves més extens d’Espanya, i Les Merindades, “diversos centenars d’hectàrees” en total. I assenyalen els riscos ja comentats. Cert que hi ha risc però, com gairebé sempre en aquests casos, la precaucions són màximes i fins ara no s’ha produccido cap cas.

A nivell de l’Estat hi ha diversos projectes, alguns en funcionament, concretament a Àlaba, en aquesta província, els antifracking han manifestat la seva por pel futur del gran aqüífer de Subijana del qual “beuen 22 pobles de Àlaba” -la major reserva d’aigua subterrània d’Euskadi-, es considera “estratègic”, en aportar recursos a embassaments que subministren a Bilbao i Vitòria en cas de carestia.

Per contra, per Shale Gas Espanya, el “fracking” s’utilitza des de fa més de 40 anys i “en tot aquest temps no s’ha produït cap cas de contaminació” d’aigües subterrànies, els seus entorns ni altres dels problemes que els detractors de les tècniques detecten.

Aquests processos de recerca poden durar sis anys i, un cop es tinguin els resultats, han afegit, les empreses podran determinar si és viable extreure el gas, de manera que l’extracció comercial no arribaria, en el cas que es produeixi, fins 2018 o 2019.

Finalment, penso que a nivell d’agricultura, a part dels riscos de contaminació, no ens agrada que gratin les tripes de les nostre terres.

Jesús Domingo, president d’AGROPRÉS