Els pro “fracking” i els “anti fracking”

Fa uns dies, estant a classe parlant sobre l’interior de la terra i la seva influència sobre la superfície, un alumne de 15 anys em va preguntar què opinava sobre el “fracking”; no li vaig donar molta importància i li vaig comentar que en principi qualsevol mètode que ens permeti obtenir energia de l’interior de la terra em semblava d’interès. Ell no va fer cap comentari, la resta de la classe em va donar la sensació que no es va assabentar, i tampoc penso preguntar-ho a l’examen.

Al cap de pocs dies vaig trobar en un diari digital, dedicat exclusivament a informació agrària, una nota de premsa titulada “La febre del gas es topa amb grups ‘antifracking’ al món rural autonòmic”. Em va semblar que un article sobre el “fracking” podia ser d’interès per als lectors del Diari de Girona, més, quan fa uns dies es formava, amb base en Ridaura, un moviment “antifracking” a les nostres contrades.

Començo pensant en la pregunta que es farien molts de vostès. Què és el “fracking”? Amb una resposta acadèmica diem: “Fracking” o “fractura hidràulica” és un terme anglosaxó utilitzat per referir-se a la tècnica de fracturació hidràulica per a l’extracció de gas no convencional. Consisteix en l’extracció de gas natural mitjançant la fracturació de la roca mare (generalment pissarres i esquists). Per extreure el gas atrapat a la roca s’utilitza una tècnica de perforació mixta: en primer lloc es perfora entre 2.000 i 5.000 metres en vertical i després es perfora diversos quilòmetres en horitzontal (2 a 5). Llavors s’injecta aigua amb sorra (98%) i  additius químics (2%) a gran pressió. Això fa que la roca es fracturi i el gas s’allibera i ascendeix a la superfície a través del pou realitzat amb la perforació. El procés es repeteix al llarg de la veta de roca rica en gas. Part de la barreja injectada torna a la superfície (entre un 15 i un 85%).

I, quina diferència hi ha respecte als sistemes d’extracció tradicional? El cost d’aquesta tècnica és molt més baix. El “fracking” permet d’extreure més gas, més de pressa i a un preu més baix. Per això resulta rendible, per primera vegada, fer extraccions de gas en zones on n’hi ha poca quantitat o, fins i tot, investigar si en una zona n’hi pot haver o no. A diferència d’algunes altres tècniques, necessita grans quantitats d’aigua i fa ús de productes químics amb un grau notable de toxicitat.

Als Estats Units és on aquesta tècnica ha estat més utilitzada. Curiosament, un dels territoris europeus que recentment s’ha decantat més fermament pel “fracking” és el País Basc, on les primeres investigacions indiquen que al subsòl hi ha gas per al consum del tot el país durant seixanta anys. De moment, però, encara no se n’ha fet cap extracció.

Possible filtració de productes tòxics

El principal perill del “fracking” és la possible filtració de productes tòxics presents a la barreja que s’introdueix al forat cap als aqüífers del subsòl. La gran profunditat d’aquests pous fa que hi hagi més possibilitats de travessar o d’entrar en contacte amb aqüífers. A més, una part de la mescla química que s’introdueix al pou no retorna a la superfície. Amb tot, els defensors de la tècnica asseguren que les vores del forat s’impermeabilitzen per evitar que s’hi pugui filtrar res. Alguns estudis alerten també dels riscos sísmics d’aquesta mena de perforacions, per la qual cosa s’obliga a fer un estudi geosísmic de la zona durant el període d’investigació.

El “fracking” necessita grans quantitats d’aigua, cosa que, segons les entitats ambientalistes, el converteix en una tècnica no sostenible, especialment en zones amb pocs recursos hídrics. En algunes perforacions als EUA s’ha utilitzat aigua de mar per a fer la mescla, més econòmica i abundant que no l’aigua dolça. Això sí, es desaconsella de fer servir l’aigua de mar per al ‘fracking’ en zones on hi hagi conreus.

Aquí és on entra el problema amb l’agricultura i l’oposició del món rural. Govern i autonomies -en funció de si afecten una o més regions- han autoritzat permisos d’investigació a gairebé tot Espanya, que han originat tensió a Cantàbria, País Basc, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Catalunya, Andalusia o Astúries. Els detractors temen la contaminació d’aqüífers, la industrialització del medi rural i els sismes derivats de la fracturació hidràulica, no oblidem que s’injecta aigua a pressió amb sorra i productes químics per trencar la roca mare i extreure el gas.

Un dels primers dies de febrer, unes 100 persones es van disfressar a Medina de Pomar i Villarcayo (Burgos), convocats per la Plataforma Anti fracking d’aquesta província, per rebutjar aquests projectes, un corrent d’oposició que arriba a 45 ajuntaments i col·lectius. Segons la seva opinió, els projectes d’investigació posen en risc el parc natural de Ojoguareña, el conjunt de coves més extens d’Espanya, i Les Merindades, “diversos centenars d’hectàrees” en total. I assenyalen els riscos ja comentats. Cert que hi ha risc però, com gairebé sempre en aquests casos, la precaucions són màximes i fins ara no s’ha produccido cap cas.

A nivell de l’Estat hi ha diversos projectes, alguns en funcionament, concretament a Àlaba, en aquesta província, els antifracking han manifestat la seva por pel futur del gran aqüífer de Subijana del qual “beuen 22 pobles de Àlaba” -la major reserva d’aigua subterrània d’Euskadi-, es considera “estratègic”, en aportar recursos a embassaments que subministren a Bilbao i Vitòria en cas de carestia.

Per contra, per Shale Gas Espanya, el “fracking” s’utilitza des de fa més de 40 anys i “en tot aquest temps no s’ha produït cap cas de contaminació” d’aigües subterrànies, els seus entorns ni altres dels problemes que els detractors de les tècniques detecten.

Aquests processos de recerca poden durar sis anys i, un cop es tinguin els resultats, han afegit, les empreses podran determinar si és viable extreure el gas, de manera que l’extracció comercial no arribaria, en el cas que es produeixi, fins 2018 o 2019.

Finalment, penso que a nivell d’agricultura, a part dels riscos de contaminació, no ens agrada que gratin les tripes de les nostre terres.

Jesús Domingo, president d’AGROPRÉS

Advertisements

Una resposta

  1. Gràcies per el comentari, jo no sóc capaç de decidir la meva postura en aquest tema i opinions com aquesta, que exposen la situació amb neutralitat, són d’agrair. Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: