Esperit de servei al sector agrari i a la societat en general

Una fita assenyalada com el vint-i-cinquè aniversari que enguany pertoca celebrar a AGROPRÉS,  convida a seure al replà per fer una mirada enrere i recordar serenament els inicis de l’aventura, els objectius que la justificaven i les tasques realitzades entre tots els companys que han contribuït a la vida de l’associació.

No es tracta aquí però de fer un balanç d’aquest cinc lustres, la memòria dels quals  ja està recollida en els documents de l’associació. Només vull aprofitar aquestes ratlles per recordar els anhels que justificaren la creació d’AGROPRÉS i algunes de les persones que compartint-los van posar il·lusió i treball al servei de la idea.

L’esperit de servei és l’impuls que va donar força a una iniciativa configurada a l’entorn d’un simple concepte: Informació, informació per al sector agrari i informació del món rural. Calia treballar i millorar la informació i la seva difusió per fer-la útil i assequible. Calia fer fluïda la comunicació entre tots els agents del sector agrari i entre aquests i la societat. I per contribuir en aquest objectiu teníem molt present que la formació dels periodistes agraris era un aspecte primordial. Els objectius eren molt clars i penso que continuen plenament vigents, tot i el camí fet fins avui.

Col·laboració desinteressada

A l’hora de plantejar la iniciativa de la fundació d’AGROPRÉS vam tenir l’encert de proposar-la  a unes persones molt representatives de la informació agrària i la sort de comptar amb la seva  desinteressada i generosa col·laboració.

Voldria citar alguns d’ells malgrat ser conscient de poder caure en imperdonables omissions. El primer, sense dubtar-ho, és en Raúl Maria Mir i Ragué que va recolzar en tot el naixement d’AGROPRÉS a excepció d’acceptar la presidència de la nova associació. En Raúl, com editor de la centenària revista “El Cultivador Moderno” i per la seva llarga trajectòria professional era ja en aquell moment  el degà de la Premsa Agrària espanyola. Treballador incansable, meticulós, honrat, cordial, gran amic de tothom i sempre disposat a donar un cop de mà. Persona d’honor i estimada que ens va deixar i a la que sempre enyorarem.

Altre pilar fonamental de l’associació, a la que va prestar llur solidesa i prestigi, és en Josep Antoni Castelló i Llobet propietari i llavors director de la “Real Escuela Oficial de Avicultura” a la que tant deuen generacions d’avicultors formats a les seves aules i mantinguts al dia mitjançant les seves publicacions. En Josep Antoni, innovador tota la seva vida, ha posat el seu prestigi internacional al servei de múltiples i exitoses iniciatives  i les seves aportacions a la Junta Rectora d’AGROPRÉS, assenyades, brillants i constants, han ajudat molt a conduir l’entitat. Com a col·lectiu tenim un deute de gratitud amb ells i encara molt més els qui hem tingut la satisfacció de compartir temps i treballs, per haver gaudit de l’obsequi de la seva amistat.

D’aquells primers dies també vull recordar el suport d’en Carles Bernat i d’en Josep Riera, que juntament amb els anteriors van constituir el nucli impulsor de l’associació  i han continuat després durant molts anys al peu del canó. Poc a poc es van anar incorporant molts altres: Rosa Salvador, Josep Fatjó-Vilas, Pere Papasseit, Isidre Font, Toni Roca… i tants d’altres que han prestat el seu concurs a l’associació o han participat a les seves activitats.

Resulta plaent, vint i més anys enrere, recordar aquells temps i aquests amics. Però una organització és un cos viu i el seu esguard ha d’adreçar-se cap al futur.  Els objectius inicials son plenament vigents, però els instruments han evolucionat i han canviat, i molt. Ara semblaria que amb aquests nou instruments, la missió d’AGROPRÉS pot acomplir-se de manera més ràpida i eficient. Però cal estar a l’avantguarda.

La dependència de la informació dels “mass-media” està essent qüestionada (i ho seguirà) pels nous canals i formes de comunicació basats en Internet, dia a dia més assequibles a tots. Tothom pot produir avui continguts amb un potencial de difusió enorme. Les  xarxes socials constitueixen un fenomen del que encara, la majoria de nosaltres, hem d’aprendre molt sobre com utilitzar-les.  Hi ha activitats que es converteixen en professions com podrien ser el “blogger” o el “community manager” que evolucionen tan ràpidament que no hem tingut temps (ni voluntat) de traduir la seva denominació. Aquest es un panorama molt engrescador, amb moltes possibilitats i un camí que potser caldria explorar  per  obrir perspectives professionals als periodistes agraris donant alhora un bon al servei als membres d’AGROPRÉS i al conjunt del sector.

Després de vint-i-cinc anys, els que vam donar vida a l’associació hem d’estar satisfets de poder veure i viure aquest aniversari. Però, per sobre de tot, hem de manifestar agraïment envers els que al llarg de tots aquests anys heu mantingut el seu esperit i continueu fent-ho. ¡Ànim i moltes gràcies!

Ferran de Múller, primer president d’AGROPRÉS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: